Maureen Paula O’Sullivan
(
Boyle
,
17 de maig
del
1911
-
Scottsdale
,
23 de juny
del
1998
) va ser la primera actriu irlandesa considerada una estrella cinematografica. La seva popularitat li va arribar amb el paper de Jane a les pel·licules de Tarzan dels anys 30. Va ser la mare de
Mia Farrow
,
[
cal citacio
]
tambe actriu dels anys 80.
O'Sullivan va neixer a Boyle, Comtat de Roscommon, Irlanda, al si d'una familia catolica.
[1]
Els seus pares van ser Renee Fraser
[2]
(11 de gener de 1884- 6 de febrer de 1969) i Charles Joseph Sullivan (4 de novembre de 1880 - 3 de juliol de 1974), que va ser oficial de Els Rangers Connaught que va servir en la Gran Guerra.
[3]
[4]
Va anar a una escola de monges a Dublin, el Convent del Sagrat Cor a Roehampton, a Londres (ara Escola de Woldingham). Una de les seves companyes de classe va ser
Vivien Leigh
. Despres d'acabar l'escola a Franca, O'Sullivan va tornar a Dublin i va comencar a treballar pels pobres.
Frank Borzage
, director de cinema que es trobava rodant el musical de la
Fox
Song o' My Heart (1930)
a Dublin, la va coneixer i li va realitzar una prova de camera, amb resultats mes que favorables, guanyant-se el paper d'Eileen O'Brien, pel que la va convidar a
Hollywood
en acabar la filmacio. Maureen va acceptar, i als 19 anys, va viatjar a
California
acompanyada per la seva mare.
[1]
No obstant aixo el poc exit de la que va ser la seva primera pel·licula, aquell mateix any va rodar altres musicals, com per exemple
Just Imagine
de
David Hitler
, al costat de
El Brendel
. Amb el mateix Frank Borzage va rodar un any despres
A Connecticut Yankee
(1931) al costat de
Will Rogers
.
El 1932, va deixar la Fox i va comencar a treballar per a la
Metro-Goldwyn-Mayer
, iniciant l'etapa que li aportaria els seus exits professionals mes grans. Aquest mateix any va protagonitzar al costat de
Johnny Weissmuller
la mitica pel·licula
Tarzan The Ape Man
(1932), dirigida per
W.S. Van Dyke
i produida per
Irving Thalberg
. En aquest film, lliure encara del famos
Codi Hays
de censura als USA, encarnava el paper de
Jane (Parker)
, la companya de
Tarzan
.
[1]
El sonat exit d'aquest primer lliurament, va fer que Maureen repetis el paper de
Jane
en unes altres cinc ocasions,
Tarzan And His Mate
(1934) de
Cedric Gibbons
,
Tarzan Escapes
(1936),
Tarzan Finds A Son!
(1939),
Tarzan's Secret Treasure
(1941) i
Tarzan's New York Adventure
(1942), aquestes quatre ultimes sota la direccio de
Richard Thorpe
.
[5]
Entre els guionistes de
La Fuga de Tarzan
figurava
John Farrow
amb qui es casaria al setembre de 1936. Una de les filles fruit d'aquest matrimoni va ser
Mia Farrow
, que es convertiria en una famosa actriu en els anys 60 ("El nado de Rosemary", "John i Mary", "Terror cec").
Els anys 30 van ser una bona epoca per a Maureen. A mes de les pel·licules de la serie
Tarzan
, va participar en un grapat de titols convertits avui en autentics classics que en el seu moment la van fer ser molt popular:
Payment Deferred
(1932),
Lothar Mendies
), thriller dramatic amb
Charles Laughton
;
Strange Interlude
(1932),
Robert Z. Leonard
), drama basat en l'obra teatral homonima d'Eugene O'Neill, amb
Clark Gable
;
The Barretts of Wimpole Street
(1934,
Sidney Franklin
) sobre la vida de la poetessa Elizabeth Browning, amb
Norma Shearer
,
Fredric March
i
Charles Laughton
;
The Thin Man
(1934,
W. S. Van Dyke
), primera d'una serie de comedies detectivesques dedicades a les novel·les de Dashiell Hammett que popularment es van coneixer com "L'Home Prim", al costat de
Myrna Loy
i
William Powell
;
Ana Karenina
(1935,
Clarence Brown
), adaptacio de la immortal novel·la de
Lev Tolstoi
amb
Greta Garbo
,
Fredric March
i
Freddie Bartholomew
;
David Copperfield
(1935,
George Cukor
), translacio a la pantalla de la novel·la de
Charles Dickens
, amb
W. C. Fields
,
Freddie Bartholomew
i
Lionel Barrymore
;
The Devil Doll
(1936,
Tod Browning
), classic menor del cinema de terror amb
Lionel Barrymore
;
A Day At The Races
(1937,
Sam Wood
) al costat dels
Germans Marx
i el seu inseparable
Margaret Dumont
; o
A Yank At Oxford
(1938,
Jack Conway
) al costat de
Robert Taylor
i, de nou
Lionel Barrymore
; en aquesta pel·licula, i a requeriment seu, ella mateixa va reescriure la seva part per donar-li mes substancia i novetat.
A poc a poc va anar abandonant els rodatges, fins i tot que el 1942 va deixar de treballar per atendre al seu marit malalt de
tifus
i cuidar els seus set fills.
El 1948 va tornar per rodar un paper de coprotagonista en
El rellotge assassi
al costat de
Charles Laughton
, dirigida pel seu espos
John Farrow
. Posteriorment va alternar el seu treball en el cinema amb el teatre i la televisio, i amb prou feines destaca algun dels seus titols cinematografics posteriors:
Never Too Late
(1965), etc.
En els ultims anys de la seva carrera, va participar en pel·licules com:
Peggy Sue Got Married
[1]
(1986) de
Francis Ford Coppola
i
Hannah and Her Sisters
(1986) de
Woody Allen
, que llavors era el seu gendre.
Despres de la mort del seu marit
John Farrow
, el 1963, Maureen es va casar el 1983 amb
James Cushing
.
Va morir a l'edat de 87 anys a causa d'un atac al cor el 23 de juny de 1998 a
Arizona
, el seu lloc de residencia.
Les seves pel·licules mes destacades son:
[6]
|
- The Emperor's Candlesticks
(1937)
- Between Two Women
(1937)
- My Dear Miss Aldrich
(1937)
- A Yank at Oxford
(1938)
- Hold That Kiss
(1938)
- Port of Seven Seas
(1938)
- The Crowd Roars
(1938)
- Spring Madness
(1938)
- Let Us Live
(1939)
- Tarzan i el seu fill
(Tarzan Finds a Son!)
(1939)
- Sporting Blood
(1940)
- Pride and Prejudice
(1940)
- Maisie Was a Lady
(1941)
- Tarzan's Secret Treasure
(1941)
- Tarzan a Nova York
(Tarzan's New York Adventure)
(1942)
- The Big Clock
(1948)
- Where Danger Lives
(1950)
- No Resting Place
(1951)
- Bonzo Goes to College
(1952)
- All I Desire
(1953)
- Mission Over Korea
(1953)
- Duffy of San Quentin
(1954)
- The Steel Cage
(1954)
- The Wings of Eagles
(1957)
- Presa valuosa
(The Tall T)
(1957)
- Wild Heritage
(1958)
- Never Too Late
(1965)
- The Phynx
(1970)
- Too Scared to Scream
(1985)
- Hannah i les seves germanes
(Hannah and Her Sisters)
(1986)
- Peggy Sue es va casar
(Peggy Sue Got Married)
(1986)
- Stranded
(1987)
|
Enllacos externs
[
modifica
]