Per a altres significats, vegeu ≪ Madrona de Barcelona ≫.

Madruina,
Matrull,
Madrona, o
Ermetruit de Barcelona

Biografia
Naixement	Ermetruida, Na Madrui segle X Barcelona
Mort	999 (Gregoria) Sant Pere de les Puel·les
Sepultura	Sant Pere de les Puel·les (Barcelona)
Abadessa
Dades personals
Es coneix per	llegendaria abadessa de Sant Pere de les Puel·les
Activitat
Ocupacio	monja
Orde religios	Monges benedictines
religiosa
Celebracio	Esglesia Catolica Romana (culte local, no oficial)
Canonitzacio	Veneracio popular antiga, sense canonitzacio oficial
Festivitat	5 de setembre (local)
Cronologia
segle XVI	supressio del culte

Madruina , Matrull o Madrona (morta a Barcelona, 999) va esser una monja benedictina , suposada abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Va esser venerada com a santa , tot i no haver estat canonitzada, en aquest monestir, tot i que el culte ha desaparegut des del segle  xix .

Historicitat [ modifica ]

Probablement, la llegenda es va bastir al voltant d'un personatge i uns fets reals, als quals s'afegiren detalls inventats. El fet real va esser la destruccio del monestir de Sant Pere pels sarrains de les tropes d' al-Mansur , l'any 985 , durant l'abadiat de l'abadessa Ermetruit , que possiblement esdevindra na Madrui, Matrui, ^[1] Matrull o Madruina, segons les fons.

La llegenda diu que Madruina va esser la primera abadessa del monestir, la qual cosa es inexacta, ja que havia estat Adelaida Bonafilla , l'any 945. Algunes fonts diuen que Adelaida fou abadessa tambe en el periode posterior a la destruccio de 985, quan, amb cinc monges mes, hi restaura la vida monastica, pero no s'han trobat proves concloents. ^[1] Una d'aquestes monges deu haver estat Ermetruit, que al 991 apareix, com a Na Madrui, com a testimoni oral en un judici destinat a refer el patrimoni de la comunitat. Segons la Cronica de Sant Pere de les Puel·les , va morir l'any 999, i aviat va esser venerada com a santa .

Llegenda [ modifica ]

La llegenda apareixia a la Cronica de Sant Pere de les Puel·les , perduda, pero transcrita en altres croniques posteriors. Sembla, igualment, que es va difondre rapidament, amb diferents versions manuscrites, fins i tot a l'Arago, el que fa pensar en una difusio oral que tal vegada podria haver estat motiu d'un misteri o acte de teatre religios que es podria haver representat al monestir. ^[2]

En apropar-se els musulmans al monestir, l'abadessa es mutila les orelles i el nas amb un tallador, i les joves monges es desfiguraren el rostre amb llurs propies mans perque els musulmans no les violessin. La llegenda, recollida al segle  xv , al Llibre de les nobleses dels reis explica que les monges que van quedar vives, van esser preses i venudes com a esclaves, essent portades a llocs diversos. Madrui va esser portada a Mallorca , en condicio d'esclava. Passats set anys, cap al 992, uns mercaders de Barcelona van anar a Mallorca a comprar coto; un d'ells, parent de Madrui, va esser reconegut per aquesta, que passava pel carrer. Ella li explica la seva historia i li demana que l'alliberes i el mercader, commogut, va voler ajudar-la amagant a Madruina en una saca de coto de les que havia comprat i deixant-la al vaixell amb el que havien de tornar a Barcelona. ^[2]

L'amo de Madruina, pero, va adonar-se que havia fugit i la va fer cercar. Els soldats inspeccionaren les carregues dels vaixells que hi havia al port, no fos cas que volgues fugir en un d'ells. En trobar les saques de coto, per comprovar que no hi hagues ningu amagat, les travessaren amb grans agulles o piques. Madruina fou ferida per quatre o cinc d'elles, pero no va moure's ni va dir res, tot i que les ferides eren grans i sagnaven abundosament. Quan els soldats marxaren, el parent li pregunta com estava i ella respongue que era ferida i perdia sang; el mercader feu accelerar la sortida del vaixell per tal de poder guarir Madruina al mes aviat possible, quan ja foren fora del port. ^[2]

En arribar a Barcelona, ja guarida, van portar-la al monestir, on una de les serventes la reconegue i digue a les altres que era l'antiga abadessa Madruina. La comunitat se n'alegra i volgue que tornes a tenir el carrec d'abadessa, pero Madruina no volgue i continua com a tal l'abadessa que havia estat escollida, Adelaida Bonafilla. Madrui va actuar de testimoni perque el comte de Barcelona restituis al monestir els privilegis i terres que havia tingut abans, dels quals, amb la destruccio de l'arxiu, se n'havia perdut la constancia. Als sis mesos d'haver tornat, va morir. ^[2]

Veneracio [ modifica ]

La monja va esser sebollida a l'interior de l'esglesia del monestir, privilegi que en aquell moment es concedia a les figures santes, primer a la porta de la facana nord de l'esglesia, i despres a la capella de Sant Benet. En santorals i obres historiques figura com a santa, tot i que el culte no va esser formalitzat ni reconegut fora de Barcelona o l'orde benedicti. Figura als Acta Sanctorum dels jesuites d' Anvers , com a santa venerada antigament el 5 de setembre , pero altres autors dels segles XVI-XVIII no fan cap esment de l'existencia d'aquest culte. El mes possible es que es dones en l'antiguitat, durant l'Edat mitjana, i que quedes oblidat amb el temps. Probablement, en quedar exclosa del calendari tridenti, anes desapareixent, quedant definitivament perdut a partir de la desamortitzacio de 1835. ^[2]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Coll i Alentorn, Miquel. "La cronica de Sant Pere de les Puelles", en: Historiografia . Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. Vol. 3, p. 109- .
• Cortadellas i Valles, Anna. "Sis llegendes inedites de la historiografia catalana medieval", Llengua i literatura , 11 (2000), p. 7-10.
• Acta sanctorum . Amsterdam: B. Albert van der Plasche, 1748. Volumen 41, "Septembris", p. 467-468.