Mate

Mate en recipient de carabassa
Tipus	te
Origen	Brasil , Paraguai , Uruguai i Argentina
Ingredients	fulla de mate mate
Metode de preparacio	infusio

Es denomina mate (en portugues chimarrao ; en guarani Ka'ay ? ka'a = herba , i = aigua) ^[1] la infusio preparada amb fulles d' herba mate ( Ilex paraguayensis ), una planta originaria de les conques dels rius Parana , Paraguai i Uruguai , previament assecades, tallades i moltes. L'herba mate deu el seu sabor amarg als tanins de les fulles; es per aquest motiu que hi ha a qui li agrada d'endolcir el mate amb sucre o mel, i l'escuma que es genera en cebar , es causa dels glicosids. Consumit des de l'epoca dels pobles originaris guaranis en la zona i adoptat rapidament pels colonitzadors invasors, va quedar com a part del patrimoni cultural de l' Argentina , l' Uruguai , el Paraguai i el Brasil , estats on es consumeix majoritariament. A Xile , en canvi, va ser consumit amb frequencia fins al segle  xix , quan es reemplaca en la major part de l'estat pel te , a consequencia de la influencia britanica. Fora de la seva zona d'origen, fa poc de temps que s'ha convertit en una infusio molt popular a Siria , on sembla que el portaren els emigrants que van viure a l'Argentina i van tornar al seu pais. ^[2]

Com passa amb el te , el cafe o la xocolata , el mate te un efecte estimulant a causa de la cafeina (sinonim "mateina") que conte.

A mes se li suma un efecte diuretic , ^[3] que es compensat per l'alt consum d'aigua que es realitza quan es " matea ", resultant aixi una infusio depuradora i ?en contenir antioxidants? preservadora de l'organisme. Com les altres infusions esmentades, el mate te certa acidesa, rao per la qual moltes vegades se li afegeixen ?en escasses proporcions? altres herbes (digestives, reguladores de la funcio hepatica, sedants, etc.) que assoleixen neutralitzar l'acidesa, com tambe compensar el poderos efecte estimulant de la cafeina.

Accessoris [ modifica ]

Tradicionalment es beu calent mitjancant una palla metal·lica denominada bombilla , tradicionalment feta de plata. Les palletes modernes solen estar fetes de plata alemanya , acer inoxidable o canya buida. La bombilla funciona tant com a palla i com a garbell . L'extrem submergit es acampanat, amb petits forats o ranures que permeten l'entrada del liquid elaborat, pero bloquegen la materia gruixuda que forma gran part de la barreja. ^[4]

La infusio es col·loca en un petit recipient, tambe denominat mate , cuya , porongo o simplement guampa . Generalment, es distingeix al recipient anomenat porongo del conegut com a mate , per ser el primer de mes grans dimensions i de "boca" ampla. Tot i que s'obtenen normalment del porongo ( Lagenaria siceraria ), una cucurbitacia el fruit de la qual te una escorca forta apta per a ser usada com a recipient, des de temps colonials s'han realitzat mates d'argent, banya bovina ( guampa ), porcellana , vidre o fusta (en general capoquer ), o peulla de bou llaurada. ^[5]

Historia [ modifica ]

El mat va ser consumit per primera vegada pels indigenes guarani que viuen a l'actual Paraguai, el sud-est del Brasil, Argentina, Bolivia, Uruguai, ^{[6] [7] [8] [9]} i tambe va ser difos pels tupis que vivienen zones veines. Despres, es va comercialitzar a part del sud del Brasil i el nord-est de l'Argentina. Per aixo, el nom cientific de l'herba de mate es Ilex paraguariensis . El consum de l'herba mate es va generalitzar amb la colonitzacio europea a la colonia espanyola del Paraguai a finals del segle XVI, tant entre els colons espanyols com els indigenes guarani, que el consumien abans de l'arribada dels espanyols. El consum d'aquest producte es va estendre al segle XVII al riu de la Plata i d'aqui al Peru i Xile.  Aquest consum generalitzat el va convertir en la principal mercaderia del Paraguai per sobre d'altres mercaderies com el tabac, el coto i la carn de vedella. La ma d'obra dels aborigens s'utilitzava per collir la planta salvatge. A mitjans del segle  xvii , els jesuites van aconseguir domesticar la planta i establir plantacions en les seves reduccions indies a la provincia argentina de Misiones , provocant una dura competencia amb els recol·lectors paraguaians de fils silvestres. Despres de la seva expulsio a la decada de 1770, les missions jesuites, juntament amb les plantacions, es van abandonar. La industria va continuar tenint una importancia primordial per a l'economia paraguaiana despres de la independencia, pero el desenvolupament en benefici de l'estat paraguaia es va aturar despres de la Guerra del Paraguai (1864-1870) que va devastar el pais tant economicament com demograficament.

Aleshores, el Brasil es va convertir en el major productor de mate . En projectes brasilers i argentins de finals del segle XIX i principis del XX, la planta va ser domesticada una vegada mes, obrint el cami als sistemes de plantacio. Quan els empresaris brasilers van dirigir la seva atencio al cafe a la decada de 1930, l'Argentina, que havia estat durant molt de temps el principal consumidor, va prendre el relleu com a principal productor, ressuscitant l'economia de la provincia de Misiones , on els jesuites havien tingut la majoria de les seves plantacions. Durant anys, l'estatus de major productor va canviar entre el Brasil i l'Argentina. ^[10]

Actualment, l'Argentina es el principal productor amb un 56-62%, seguida del Brasil, un 34-36%, i el Paraguai, un 5%. ^[11] L'Uruguai es el major consumidor per capita, amb uns 19 litres anuals. ^[12]

Etimologia [ modifica ]

En arribar els invasors colonitzadors, van veure que els amerindis practicaven el ritual d'ajuntar-se a beure una infusio a la qual els guaranis (indigenes del Paraguai) anomenaven caigua . Aquesta expressio deriva dels vocables guaranis kaa (herba), y (aigua) i gua (procedencia), la qual cosa es pot traduir com 'aigua d'herba'.

L'expressio mate ve del mot quitxua mati , el qual significa carabassa (el recipient per a beure mate sol ser fet de carabassa). El mate es bevia mitjancant una palla coneguda com a tacuari , sobre l'extrem de la qual es col·locava una llavor buida que servia de filtre.

Tambe se'l coneix com a "te del Paraguai" o "or verd". ^[13] Per extensio, els invasors europeus van denominar d'aquesta manera la infusio elaborada a partir de l'herba ( Ilex paraguayensis ).

Significat cultural [ modifica ]

Els conquistadors que veien als nadius beure'l tenien la creenca que el mate era una "herba del dimoni" per desconeixer la seva practica. Sostenien, a mes, que era una beguda de mandrosos, ja que els nadius dedicaven diverses hores per dia a aquest ritu.

Segons l'antropoleg Daniel Vidart, el mate es mes que una beguda. Es una tradicio que venc els costums d'aillament del crioll i aparella les classes socials... i al llarg del temps, es el mate qui crea el rogle d'amics, i no a l'inreves. I no solament aixo, tambe es un simbol per a tot el que s'allunya del seu pais de naixenca (Paraguai, Uruguai, Argentina, Xile, Brasil i sud de Bolivia ) i troba en ell un enllac amb la seva terra.

Preparacio [ modifica ]

Per preparar un mate cebado es col·loca l'herba en un recipient conegut com a mate o carabassa, fins a ocupar-ne les tres quartes parts. Despres es tapa amb la ma, es col·loca de cap per avall i s'agita (aixo fa que les particules mes fines quedin a la part superior, i no obstrueixin la palla metal·lica, o sia, la bombilla ). Es col·loca novament de cap per amunt i se li agrega una mica d'aigua tebia o freda prop de la vora del recipient. L'aigua ha d'estar a una temperatura propera a 75 °C (abans del punt d'ebullicio).

Es deixa reposar uns segons (fins que s'absorbeixi l'aigua) i s'acaba d'omplir amb aigua calenta, fins aproximadament 7 o 8 mm de la vora. Despres d'un o dos minuts, es col·loca la bombilla tapant-li la boca amb el dit polze i pressionant fermament fins al fons. ^[15]

• 
  Mate ple d'herba
• 
  Mate inclinat
• 
  Mate amb aigua
• 
  Mate inflat
• 
  Mate amb la bombilla
• 
  Mate cebado (servir un mate)
• 
  Mate preparat i llest per al consum

Variants [ modifica ]

Mate amarg [ modifica ]

En gran part del Riu de la Plata es prefereix beure el mate sense endolcir-lo, com ho fan a l'Argentina i l'Uruguai. A aquesta accio al Brasil li diuen chimarrao , s'enten per aquest concepte el mate no endolcit, tot i que en algunes zones el significat s'inverteix. Moltes persones opinen que el mate ha de ser begut d'aquesta forma, considerant el mate dolc (sigui per l'agregat de sucre o d'algun altre endolcant) com una especie de profanacio. Cimarron era el nom que es donava antigament, al camp, al bestiar salvatge, especialment el cavall , el qual estava molt unit al gautxo .

Mate dolc [ modifica ]

Es considerat pels tradicionalistes com un mate fals, i la diferencia consisteix que en cada cebada s'incorpora sucre a gust del bevedor; tambe s'usa quan en la ronda hi ha nens presents. Aquesta forma de preparacio es troba molt difosa a l'Argentina, entre els habitants de Santiago del Estero i, en menor mesura, de Buenos Aires i rodalia. Tambe rep el nom de mate entrerriano pel costum arrelat a Entre Rios d'agregar sucre al mate. Aquest costum ve dels immigrants, tant dels alemanys com de les importants colonies jueves d'aquella provincia arribats dels paisos d' Europa de l'Est . A Xile , aquesta forma de preparacio del mate es troba difosa sobretot en zones rurals .

En el mate dolc tambe solen agregar-se edulcorants artificials, tant per problemes de salut com la diabetis , com per problemes d'estetica, encara que com a edulcorant alternatiu es preferible la natural ka'a he'e , que es una de les herbes (que s'usen per a preparar tots els mates al Paraguai) que se li agrega per donar un sabor dolc ( Stevia rebaudiana ).

La carabassa on es beu mate cimarron mai no s'usa per consumir mate dolc, ja que el sabor del sucre perjudica la posterior utilitzacio per a un "amarg", es diu que s'"espatlla el sabor" del mate. A Xile, els recipients per a beure el mate son coneguts nomes com a mates , i son, tradicionalment, d'argent. En els segles anteriors, l'"aristocracia criolla" lluia mates fets d'or, amb incrustacions de joies.

Mate amb llet [ modifica ]

La diferencia amb el mate amarg es que en lloc de servir-lo amb aigua, es fa amb llet (o llet condensada ) i sucre . Aquesta variant te el desavantatge de no poder netejar facilment la bombilla i el mate, per aixo se'n sol utilitzar uns de diferents als de les variants tradicionals. Al Paraguai, tambe s'acostuma a servir mate dolc de llet calenta, canviant l'herba per coco ratllat.

Mate amb altres herbes [ modifica ]

Es possible afegir altres herbes a la infusio per aconseguir un sabor diferent o amb fins medicinals. Es frequent l'agregat d'herbes amb propietats digestives o sedatives, per exemple: coca , te bord , melissa , menta , " cua de cavall ", anis, etcetera.

Al Paraguai aquesta beguda es consumeix quasi en un 90% amb herbes medicinals autoctones de la regio, que els indigenes guaranis ja coneixien i utilitzaven. La varietat d'herbes afegides es molt gran: anis, donzell , sen, llavors de lli, boldo, camamilla , jaguarete ka'a, fulles d'eucaliptus, fulles de menta, safra, canya brava, pyno guzu rapo, urusu he'e, malva, jate'i ka'a i d'altres.

Mate de te [ modifica ]

El mate de te es considerat una altra variant del mate dolc; aquest mate no es realitza amb herba mate i es molt comu a la provincia d'Entre Rios i molt popular entre els nois i adolescents. Com el seu nom indica, es prepara amb te (negre generalment) i llimona com a ingredients principals; no s'usa la carbassa del mate, sino algun recipient similar a una tassa (ja que aquest mate en ser dolc i amb te arruinaria el sabor del cimarron ); allo que tenen en comu es que si que s'utilitza la palla metal·lica.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Club-Mate .

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mate

• Folklore de l'Argentina: mate (castella) .
• Article del diari La Razon: "El mate, declarado Bebida Nacional" Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine . (castella)
• Pagina web de l'Uruguai sobre el mate i la seva historia Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine . (castella) .

Viccionari