한국   대만   중국   일본 
Marvel Comics - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Marvel Comics

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Marvel )
Infotaula d'organitzacióMarvel Comics
(en) Marvel Worldwide, Inc.(Marvel comics)
(en) Marvel Publishing, Inc.
(en) Marvel Comics Group Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus Filial de Marvel Entertainment
Industria comic i edicio Modifica el valor a Wikidata
Camp de treball Edicio
Historia
Reemplaca Atlas Comics Modifica el valor a Wikidata
Creacio 1939
Fundador Martin Goodman
Activitat
Ambit Mundial
Produeix Comics
Governanca corporativa
Seu 
Persona rellevant C.B. Cebulski (editor en cap)
John Nee (editor)
Entitat matriu Marvel Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Propietat de The Walt Disney Company Modifica el valor a Wikidata
Filial
Male Publishing Corporation (en) Tradueix
Ultimate Marvel
Marvel Comics 2
Ultimate Universe (en) Tradueix
Amalgam Comics (en) Tradueix
Marvel Music
Epic Comics (en) Tradueix
Max (en) Tradueix
Marvel Press (en) Tradueix
Marvel Knights Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Amazing Fantasy
Strange Tales
Super Conan (en) Tradueix
Tales to Astonish
Tales of Suspense
Welsh Publishing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador economic
Ingressos totals US$125,700,000 (2007) Augment
Resultat operatiu US$53,500,000 (2007) Augment
Lloc web marvel.com
Facebook: Marvel Twitter (X): Marvel Instagram: marvel TikTok: marvel Modifica el valor a Wikidata

Marvel Comics es el segell principal i marca de Marvel Worldwide Inc., anteriorment Marvel Publishing, Inc. i Marvel Comics Group, editor de comics-books i mitjans de comunicacio americans. El 2009, la Walt Disney Company va adquirir Marvel Entertainment, empresa matriu de Marvel Worldwide.

Fundada el 1939 com a editorial de comics de superherois , amb el nom de Timely Publications, Marvel es va fundar el 1939 com a Timely Publications i, a principis dels anys cinquanta, es coneixia generalment com Atlas Comics. El nom de Marvel Comics prove del primer comic que va publicar. En diferents epoques l'adoptaria per als comics. Despres d'anys seguint les modes el 1961, va innovar amb la creacio de Fantastic Four , a la que van seguir altres superherois creats per Stan Lee , Jack Kirby , Steve Ditko i molts altres, com Spider-Man , Hulk , X-Men , Thor , Els Venjadors i Fantastic Four, aixi com la recuperacio dels personatges mes importants dels primers anys, com el Capita America i Namor . La majoria dels personatges de ficcio de Marvel actuen en una sola realitat coneguda com l' Univers Marvel , on la majoria de llocs reflecteixen llocs de la vida real.

Historia [ modifica ]

Timely Publications [ modifica ]

La editorial que posteriorment seria conoguda com Marvel Comics va ser fundada el 1939 amb el nom de Timely Publications de la ma d'un jove empresari de 31 anys anomenat Martin Goodman , que havia comencat la seva carrera com empresari als 29 anys, amb una petita editorial de revistes pulp anomenada Western Fiction Publishing . [1] Com van fer altres editores de pulps de l'epoca, Goodman va decidir ampliar l'editorial cap al negoci dels comics, en l'epoca que avui es coneix com l' Edat Daurada dels comics i per fer-ho va contractar els serveis de Funnies Inc. , un taller de escriptors i dibuixants especialitzada en crear comics per editorials que no tenien els diners o el temps suficient per crear la seva propia plantilla. [2]

Amb data 31 d'agost de 1939 i data de portada octubre de 1939 sortia a la venda el primer numero de Marvel Comics, que a partir del nº2 passava a anomenar-se Marvel Mystery Comics amb el debut de la primera Torxa Humana (que despres de l'aparicio dels 4 Fantastics passaria a ser coneguda com a Torxa Humana original) i l' Angel i una versio ampliada de la primera aparicio de Namor , que s'havia produit a la revista Motion Picture Funnies Weekly de l'estudio Funnies Inc . [3] [4] La Torxa i Namor serien dos dels personatges mes importants de l'editorial, comptant amb serie propia a part de continuar apareixent a Marvel Mystery Comics . L'altre gran personatge va ser debutar el 20 de desembre de 1940 enfundat en una bandera ameriana i clavant-li a la portada un cop de puny a la mandibula al mateix Adolf Hitler . Es tractava del Capita America , creat per Joe Simon i Jack Kirby . [5]

Simon havia estat nomenat editor de la companyia i havia negociat amb Goodman que els donarien el 25 per cent de beneficis. El primer numero es va vendre en questio de dies i el segon va tenir una tirada superior al milio de copies, pero Simon creia que Goodman no els pagava l'acordat i va negociar amb la National (actualment D.C.). Quan Goodman va descobrir-ho els va dir que marxessin despres d'acabar el dese numero de Captain America Comics . [6]

Passada la Segona Guerra Mundial va decaure l'interes pels superherois i Marvel va passar a publicar tota mena de comics, arribant a tancar totes les series de superherois.

Atlas Comics [ modifica ]

Logotip de l'epoca Atlas.

A l'epoca en que l'editorial s'anomenava Atlas Comics , van publicar comics bel·lics , d'humor , de terror, de suspens, de l'oest [7] i romantics. El 1953, Atlas va intentar recuperar als seus tres superherois de mes exit, pero pel 1955 els personatges ja havien tornat a desapareixer dels punts de venda. [8]

A mitjans de la decada dels cincuanta, amb obres com Seduction of the Innocent els comics van tenir molt mala premsa, provocant la creacio del Comic Code Authority , un codi de conducta de 41 punts de caracter conservador i protector cap al public. Entre l'autocensura i la mala premsa el sector se'n va ressentir i Atlas no va ser una excepcio. [9] [10] La caiguda de vendes va fer que Goodman tanques la seva distribuidora, Atlas News, el 1957 i arribes a un acord amb la principal distribuidora de comics del pais, American News Company , que tambe va tancar. Goodman va arribar a un acord amb la gran editorial d'aquella epoca, DC , que va acceptar distribuir un maxim de 8 titols al mes que van deixar de presentar amb el logotip de Atlas. [11] Per continuar publicant el maxim de titols possible, totes les seves series van passar a periodicitat bimestral.

Marvel Comics [ modifica ]

Els primers comics dels anys seixanta en portar la marca de Marvel Comics van ser Journey into Mystery #69, una col·leccio d'histories de ciencia-ficcio i el comic d'humor adolescent Patsy Walker num. 95, ambdos amb un subtil "MC" a la portada, amb data de portada juny de 1961 [12] at the Grand Comics Database i publicats el 6 d'abril de 1961. [13] [14]

Aquell any, a l'editorial que hauria de ser Marvel Comics destacava unicament pels seus comics de monstres i ciencia-ficcio i pel treball de dos dels seus dibuixants, Jack Kirby y Steve Ditko. [15] D.C. havia comencat a recuperar l'interes pels superherois i Goodman li va demanar al seu editor i guionista Stan Lee una serie similar a la Justice League of America , que reunia a les gran estrelles de l'editorial, pero l'editorial no en publicava cap, aixi que amb dibuix de Jack Kirby, va crear un grup totalment nou, revolucionant la industria a partir de la creacio d' Els Quatre Fantastics , que es va guanyar el favor del public gracies al desenvolupament dels seus personatges, la caracteritzacio dels quals era molt mas realista que la d'altres titols superheroics. [16]

A Fantastic Four la van seguir altres series de superherois com The Incredible Hulk i serials a col·leccions generiques ja existents com Tales to Astonish protagonitzat per Ant-Man (convertint en superheroi a un cientific aparegut previament al num. 27 de la col·leccio, que de fet, era un remake mes extens d'una historia publicada al num. 57 de Mystic ) i Journey into Mystery protagonitzat per Thor . El 5 de juny de 1962, amb data de portada de setembre, [17] apareixia Spider-Man , una aposta personal de Stan Lee, contra el criteri de Goodman, que amb dibuixos de Ditko es va convertir en un exit immediat publicat en una revista que anava a tancar. L'any seguent comencaria la seva primera col·leccio, The Amazing Spider-Man , que en les decades seguents originaria la primera gran franquicia de l'editorial al voltant d'un sol personatge.

L'aparicio d'aquests personatges protagonistes, i molts altres com Iron Man , Wasp , Sgt. Fury , Dr. Strange , X-Men o Daredevil , aixi com la formacio d'un univers cohesionat, va consolidar el que es coneix com l' Edat de Plata dels comics . Des d'aleshores es una de les dues editorials mes importants de comics nord-americans, passant en moltes epoques per davant de l'eterna competidora DC Comics .

Una diferencia crucial amb la competencia i que ha creat legions de seguidors es que els superherois de Marvel, a diferencia dels de DC, tenen una important vida privada al darrere. Per exemple, en les histories de Spider-Man es tan important la seva lluita contra els malvats com la seva lluita per arribar a final de mes o en Iron Man la seva lluita contra el seu alcoholisme . Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els herois, baixant-los del pedestal i dotant-los de debilitats humanes.

L'any 1968, quan venien 50 milions de comic-books l'any, Goodman va revisar l'acord de distribucio que tenia amb D.C., de manera que va poder publicar tants comics com els permetes la demanda., [18] el que va permetre donar serie propia a personatges que la compartien fins aquell moment; era el cas del Capita America que la compartia amb Iron Man, Hulk amb Namor i Dr. Strange amb Nick Fury . El mateix any, va vendre Marvel Comics i l'empresa mare, Magazine Management, a Perfect Film and Chemical Corporation, que aviat canviaria el nom pel de Cadence Industries Corporation , que va mantenir a Goodman com a editor. [19] El 1969, Goodman finalment va acabar el seu acord de distribucio amb D.C. i va signar amb Curtis Circulation Company . [18]

Goodman es va retirar com a editor el 1972 i el va substituir el seu fill, Chip. Poc despres, Lee el va succeir com a editor i tambe es va convertir en president de Marvel [20] per un breu temps. [21] Durant aquest temps, va promoure a l'editor i escriptor Roy Thomas , com a editor en cap. Aquest va afegir "Stan Lee Presents" a la pagina del titol de cada comic-book. [20]

Als anys setanta va augmentar notablement la varietat dels comics publicats, i amb l'actualitzacio del Comics Code, va recuperar els titols de terror ( Adventure into Fear , The Tomb of Dracula , Werewolf by Night , Frankenstein ) i es va expandir cap a les arts marcials ( Master of Kung Fu ), espasa i bruixeria ( Conan el Barbar i Red Sonja ), satira ( Howard the Duck ) i ciencia-ficcio ( 2001: A Space Odyssey , " Killraven " a Amazing Adventures , Battlestar Galactica , Star Trek i Star Wars ). Algunes series tambe van ser publicades en un format de dimensions majors en revistes en blanc i negre, impreses per Curtis Magazines .

Tot i l'exit i reconeixement dels seus personatges, Marvel ha patit importants dificultats financeres al llarg de la seva historia que l'ha fet ser venuda successivament.

El 1986 l'empresa matriu, Marvel Entertainment Group , va ser venuda a New World Entertainment , que a 1988, la va tornar a vendre a MacAndrews and Forbes , propietat de Ronald Perelman , executiu de Revlon . Perelman va col·locar a la companyia al mercat de valors de Nova York i va propiciar un gran increment del nombre de titols. [22]

A la decada dels noranta, a la llista de comics mes venuts als Estats Units d'America vuit de cada deu eren de l'editorial Marvel, malgrat aixo a finals del 1996, els beneficis obtinguts varen ser molt baixos i l'empresa va acomiadar 260 treballadors i al maig del 1997, va estar a punt de fer fallida. [23] Durant New X-men els mutants havien crescut en nombre i popularitat, i s'havia estimat que en uns anys la raca humana s'extingiria de manera natural a favor de l' homo superior . Per donar un nou impuls a la industria, en 2005 , l'editor de Marvel Comics Bill Jemas i l'editor en cap Joe Quesada en 2005 van crear House of M , un nou paradigma d'esdeveniments produint canvis permanents en els personatges i els mateixos fonaments de l'Univers Marvel es veurien alterats per sempre. [24] Per a este fet va realitzar un dels mes sonats crossovers . Va implicar tot l'univers Marvel, fent que en totes les series regulars es mostraren en uns numeros com seria la vida d'estos personatges en la Dinastia de M creada per la Bruixa Escarlata. Els esdeveniments tindrien continuitat en Civil War , World War Hulk , Secret Invasion , Dark Reign , Siege , Faer Itself i Avengers vs. X-Men . [25]

El 31 d'agost de 2009 The Walt Disney Company va comprar Marvel per 4 mil milions de dolars. [26]

Marvel va tindre fa pocs anys diversos problemes amb els drets cinematografics d'alguns dels personatge ( Spider-Man , Els 4 Fantastics , X-Men ) que havia venut a 20th Century Fox i Sony durant la seva crisi i volia recuperar. El problema es va resoldre amb l'adquisicio de Fox per part de Disney a desembre de 2017. [27]

Marvel a Catalunya i Espanya [ modifica ]

Les publicacions de Marvel es varen comencar a publicar a Espanya mitjancant l'editorial catalana, Ediciones Manhattan, [28] el 1961. [29] Les primeres traduccions de comics Marvel de superherois les va fer Ediciones Vertice , a partir d'abril de 1969 nomes en castella. [30] No seria fins el 2023 quan l'italiana Panini Comics , des de la seva sucursal a Catalunya, publicaria el primer comic de Marvel traduit al catala, A Mighty Marvel Team-Up. Spiderman - Animals, reuniu-vos! . [31] [32]

Propietaris [ modifica ]

Empresa matriu

Editors [ modifica ]

Directors (Editors/ Editors-in-chief) [ modifica ]

La posicio de director de Marvel originalment portava el nom d'"editor", que supervisava totes les series. Posteriorment cada revista tenia el seu director, que era supervisat per l'"editor-in-chief", nou titol per distingir-lo de la resta. Joe Simon va ser el primer veritable director.

El 1994 Marvel va abolir la posicio, substituint a Tom DeFalco per un grup d'editors with five group editors-in-chief. [39]

Marvel va recuperar la posicio d'"editor-in-chief" el 1995 amb Bob Harras .

Editor [ modifica ]

Editor-in-chief [ modifica ]

Autors [ modifica ]

Personatges [ modifica ]

Grups [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Daniels, Les (1991), pp.17-18.
  2. ↑ Daniels, Les (1991), p.23.
  3. ↑ ≪ Marvel Comics #1 (First Printing) ≫ (en angles). comics.org. [Consulta: 6 febrer 2019].
  4. ↑ ≪ Marvel Comics vol.1 #1 ≫ (en castella). universomarvel.com. [Consulta: 6 febrer 2019].
  5. ↑ ≪ Captain America Comics #1 ≫ (en angles). comics.org. [Consulta: 6 febrer 2019].
  6. ↑ Tales to Astonish: Jack Kirby, Stan Lee, and the American Comic Book Revolution (en anglesa). Bloomsbury Pub. Ltd., 2004, p. 296. ISBN 978-1422359013 .  
  7. ↑ Daniels, Les (1991), pp.66-67, 73-74.
  8. ↑ Daniels, Les (1991), pp.68-70.
  9. ↑ Barrero , Manuel. ≪ Los comics de Warren en el marco del comic de horror moderno en Estados Unidos. Del terror elegante a la trivializacion del miedo. Parte 2 ≫ (en castella). comics.org, 2005. [Consulta: 6 febrer 2019].
  10. ↑ Daniels, Les (1991), p.74.
  11. ↑ Daniels, Les (1991), pp.80-81
  12. ↑ ≪ Marvel : MC (Brand Emblem) ≫ (en angles). comics.org. [Consulta: 7 febrer 2019].
  13. ↑ ≪ Journey Into Mystery #69 ≫ (en angles). comics.org. [Consulta: 7 febrer 2019].
  14. ↑ ≪ Patsy Walker #95 ≫ (en angles). comics.org. [Consulta: 7 febrer 2019].
  15. ↑ Guiral, Antoni (2007), pp.14-16.
  16. ↑ Daniels, Les (1991), pp.84-87.
  17. ↑ ≪ Amazing Fantasy #15 ≫ (en angles). comics.org. [Consulta: 7 febrer 2019].
  18. ↑ 18,0 18,1 ≪Marvel Entertainment Group, Inc.≫. A: Gale / St. James Press, via FundingUniverse.com. International Directory of Company Histories, Vol. 10 , 1995 [Consulta: 7 febrer 2019].  
  19. ↑ Daniels, Les (September 1991). Marvel: Five Fabulous Decades of the World's Greatest Comics , Harry N Abrams. p. 139.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Ro , "Ronin". Bloomsbury Publishing. Tales to Astonish: Jack Kirby, Stan Lee and the American Comic Book Revolution , 2004, p. 179.  
  21. ↑ 21,0 21,1 Lee, Mair, p. 5.
  22. ↑ ≪ Marvel Reaches Agreement to Emerge from Bankruptcy ≫. , 11-07-1997, p. D3 [Consulta: 7 febrer 2019].
  23. ↑ Mckenzie , Alan. Como dibujar y vender comic strips (en castella). Barcelona: Aboitiz - Dalmau Editores, 26 d'octubre del 2005. ISBN 978-8495390561 .  
  24. ↑ Buxton , Marc. ≪ Flashback: How Marvel's "House of M" Changed an Industry and a Universe ≫ (en angles). CBR, 29-08-2015. [Consulta: 15 maig 2022].
  25. ↑ Yockey , Matt. [Make Ours Marvel: Media Convergence and a Comics Universe University of Texas Press ] (en angles). University of Texas Press, 2017, p. 178. ISBN 9781477312520 .  
  26. ↑ ≪ Disney's purchase of Marvel is a super deal ≫ (en angles). LA Times, 01-09-2009. [Consulta: 25 agost 2013].
  27. ↑ ≪ Marvel Studios confirma que se encargara de las peliculas de X-Men: "No puede haber dos Marvel" ≫ (en castella). culturaocio , 21-09-2018. [Consulta: 4 febrer 2019].
  28. ↑ Chimov. ≪ Los primeros comics Marvel en Espana ≫ (en castella). universomarvel.com, 05-06-2014.
  29. ↑ ≪ Fecha portada 1961 ≫ (en castella). universomarvel.com.
  30. ↑ ≪ Fecha portada abril 1969 ≫ (en castella). universomarvel.com.
  31. ↑ ≪ Panini Comics publicara Marvel en catala ≫. panini.es, 28-06-2023. [Consulta: 9 juny 2024].
  32. ↑ ≪ A Mighty Marvel Team-Up. Spiderman - Animals, reuniu-vos! ≫ (en castella). universomarvel.com. [Consulta: 9 juny 2024].
  33. ↑ 33,0 33,1 Per declaracio de propietat, datada el 2 d'octubre de 1939, publicada a Marvel Mystery Comics nº 4 (febrer 1940), p. 40; reimpres a " Marvel Masterworks: Golden Age Marvel Comics", Volum 1 (Marvel Comics, 2004, ISBN 0-7851-1609-5 ), p. 239 Goodman va engegar una linea de comics des de les oficines de la seva companyia existents al 330 West 42nd Street, a la ciutat de Nova York i va tenir oficialment els titols d'editor, editor gerent i manager, amb Abraham Goodman (germa de Martin) Bell , Blake; Vassallo , Michael J. The Secret History of Marvel Comics: Jack Kirby and the Moonlighting Artists at Martin Goodman's Empire . Fantagraphics Books, 2013, p. 299. ISBN 1-60699-552-9 .   oficialment apareixia com editor.
  34. ↑ Ro , Ronin. Tales to Astonish: Jack Kirby, Stan Lee and the American Comic Book Revolution . Bloomsbury Publishing , 2004, p.  179 .  
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 Rhoades , Shirrel. A complete history of American comic books . Nova York, NY: Peter Lang Publishing, 2008, p. x?xi. ISBN 978-1-4331-0107-6 [Consulta: 18 marc 2011].  
  36. ↑ Weiland , Jonah ≪ Marvel confirms Buckley as new Publisher ≫. Comic Book Resources , 15-10-2003 [Consulta: 31 agost 2011].
  37. ↑ 37,0 37,1 ≪ Marvel Hires John Nee As Publisher (EXCLUSIVE) ≫ (en angles). Marvel , 16-01-2018 [Consulta: 7 gener 2019].
  38. ↑ ≪ Dan Buckley Named President of Marvel Entertainment (Exclusive) ≫ (en angles). The Hollywood Reporter , 18-01-2017 [Consulta: 30 gener 2017].
  39. ↑ ≪ Interview: Carl Potts ≫. PopImage.com, Maig 2000. Arxivat de l' original el 6 febrer de 2010.
  40. ↑ ≪ Interview: Carl Potts ≫. PopImage.com, maig 2000. Arxivat de l' original el 6 febrer 2010.

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Marvel Comics
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marvel_Comics&oldid=33593104 ≫