Marie Salle

Marie Salle en un moment de descans
Biografia
Naixement	c.   1707 La Rochelle (Franca)
Mort	27 juliol 1756 (48/49 anys) Paris
Membre de la Comedie-Francaise
Activitat
Camp de treball	Dansa , ballet , coreografia i pedagogia
Ocupacio	coreografa , ballarina , mestra de dansa , ballarina de ballet , professora de dansa
Professors	Francoise Prevost

Marie Salle , nascuda a La Rochelle el 17 d'abril de 1709 ^{[note 1]} i morta a Paris el 27 de juliol de 1756 , fou una ballarina i coreografa francesa innovadora. ^{[1] [2]}

Biografia [ modifica ]

Filla dels ballarins Etienne Salle i Marie-Alberte Moylin, va fer les primeres passes a la companyia familiar, al Teatre de la Fira de Saint-Laurent de 1718 . ^[3] Alumna de la ballarina Francoise Prevost a l'Academie Royale, l'any 1721 va substituir-la inesperadament, i aixi va ser com debuta a l'Opera de Paris. ^[4]

Refet l'elenc de l'Opera de les seves vacants, Marie Salle va tornar a la Fira, i despres va marxar a Londres el 1725 per ballar amb el seu germa Francois. Tornada a Paris dos anys mes tard, va debutar oficialment a la Reial Academia de Musica el 1727, a Les Amours des Dieux , ballet de Fuzelier, amb musica de Mouret . ^[5] Posteriorment la seva carrera es va veure marcada per desacords amb els seus directors, en un moment en que la vida teatral de la ciutat de Londres, mancada del mecenatge estatal i lliurada a la llibertat dels interessos comercials, oferia possibilitats d'innovacio i creativitat que Salle va aprofitar. Es la ciutat on tingue mes exit i llibertat. Torna a l'Opera de Paris el 1735 , i es va retirar el 1740 , pero de tant en tant va reapareixer a l'escenari. ^[5] Va actuar a les festes de la cort amb motiu del casament del delfi Lluis amb la infanta Marie-Therese el 1745, en altres representacions el 1746 i el 1747, i en els espectacles de Fontainebleau el 1752 i 1753. Marie Salle va morir el 1756 al seu apartament de la rue Saint-Honore, davant de l'Hotel de Noailles. ^[3]

Sobrenomenada ≪la Vestal≫, va desenvolupar una dansa expressiva i natural, contrastant amb la de la seva rival Marie-Anne de Camargo , basada en l'habilitat tecnica. ^[5] A Les Caracteres de la danse , l'any 1729 , balla amb Antoine Bandieri de Laval vestida de carrer i sense mascara, revolucionant la practica tradicional i anticipant-se, aixi, a les reformes del seu deixeble Jean-Georges Noverre . A Londres , on va obtenir els seus mes grans exits, va crear al 1734 el solo Les Caracteres de l'amour i el ballet Bacus i Ariadna, en que mostrava els seus dots com a actriu tragica.

Ella es una de les primeres dones coreografes ≫, i com a tal crea diverses pantomimes de ballet per a l'opera: Pigmalio i Bacus i Ariadna (1734), entrees de ballet de Les Indes galantes (1735), L'Europe galante (1736) i Les Fetes d'Hebe (1739). ^[5]

Al ballet Pigmalio, estrenat tambe a Londres aquell 1734, va ballar amb un vestit d'inspiracio grega i sense guarniments. En va dir el Mercure de France : ≪Va atrevir-se a apareixer sense cistell, sense faldilla, despentinada i sense cap ornament al cap; nomes anava vestida, sense cotilla ni enagos, amb un senzill vestit de muselina convertit en tunica, i ajustat al model d'una estatua grega!≫ Tambe es la ballarina estrella de Terpsichore , un espectacle de dansa de la tradicio opera-ballet francesa i afegit per Georg Friedrich Handel a la seva opera Il pastor fido , reelaborada el 1734. ^{[5] [6]}

Amiga de David Garrick i Georg Friedrich Handel , fou admirada tambe per Voltaire . ^[5]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]