Marie-Anne Libert
(
Malmedy
,
7 d'abril
de
1782
-
Malmedy
,
14 de gener
de
1865
) va ser una
botanica
i
micologa
belga i una de les primeres dones
fitopatologues
. De vegades el seu nom es troba com "Anne-Marie Libert".
[1]
[2]
Primers anys i joventut
[
modifica
]
Marie-Anne Libert va neixer a
Malmedy
l'abril 1782 (en alguns llocs s'indica el 2 d'abril com a data de naixement, pero en d'altres s'indica el 7 d'abril) i va ser la dotzena dels tretze fills que van tenir Henri-Joseph Libert i la seva esposa Marie-Jeanne-Bernadine Libert (Dubois de soltera). Els pares, persones educades de classe mitjana, propietaris d'una
adoberia
de pells, es van adonar aviat del seu potencial intel·lectual. Va estudiar en una escola de monges de Malmedy, pero als onze anys els seus pares van enviar-la a Prum, a Alemanya, per aprendre alemany i a tocar el violi, i aviat va dominar la llengua i l'instrument. El seu pare va reconeixer l'interes emergent de la seva filla per les ciencies exactes i li va ensenyar algebra i geometria, de manera que pogues participar en el negoci familiar. Ella seguia els estudis amb entusiasme i mes enlla de les necessitats de comerc.
A una edat en que altres noies nomes volien divertir-se, Marie-Anne Libert se sentia motivada per un gran afany de coneixement: tot li interessava, tot ho volia saber. La natura l'atreia especialment, i passava moltes hores caminant pels volts de Malmedy, particularment per les Hautes Fagnes (la zona de mes altitud de Belgica, avui dia inclosa en un parc natural). Es dedicava a observar la natura i a recollir minerals i plantes que despres identificava, classificava i catalogava en el despatx del seu pare. Com que la majoria d'obres de referencia eren en llati, va comencar a estudiar aquesta llengua pel seu compte.
[3]
Botanica i micologia
[
modifica
]
El seu treball de
botanica
, mes concretament sobre
criptogames
, d'un innegable rigor cientific,va fer-la mereixedora del reconeixement internacional. Va mantenir correspondencia amb cientifics de Belgica i d'altres llocs. Durant un temps va col·laborar amb Alexandre Louis Simon Lejeune, metge i botanic de
Verviers
, que estava preparant un cataleg de les plantes del
Departament de Ourthe
.
Libert va ser una de les primeres persones que van identificar l'organisme responsable del "
mildiu de la patata
", al qual va anomenar
Botrytis vastatrix
Lib. i en va donar una descripcio detallada l'agost de 1845.
[4]
El micoleg alemany
Anton de Bary
es va basar en aquesta descoberta, entre altres treballs, quan el 1876 va demostrar que aquest
oomicet
, al qual ell va anomenar
Phytophthora infestans
, era la causa del mildiu de la patata, i no la consequencia, com encara es creia en aquell temps.
[5]
Libert va descriure tambe diversos
Ascomicots
patogens de plantes, entre els quals
Alternaria cheiranthi
(Lib.) PC Bolle (
basionim
:
Helminthosporium cheiranthi
Lib.), un patogen dels
erissims
, i
Fusarium coeruleum
Lib. ex Sacc., que causa la podridura seca de la patata.
Altres interessos
[
modifica
]
L'estudi de llengues antigues va fer que Libert s'interesses tambe per l'arqueologia. En els ultims anys de la seva vida, quan la seva edat ja no li permetia fer sortides al camp, dedicava molt de temps a la historia del
Principat de Stavelot-Malmedy
., que havia format part del Sacre Imperi Romanogermanic. Va tractar la historia i l'arqueologia amb el mateix rigor cientific que havia tingut en els seus estudis cientifics, recorrent a totes les fonts disponibles.
A mes del seu herbari, Libert va reunir una col·leccio notable de perles obtingudes dels grans mol·lusc perlifers que es trobaven en abundancia en el riu
Ambleve
i els seus afluents. Tambe va reunir una gran col·leccio de monedes.
La seva intensa activitat cientifica no la va apartar del negoci familiar, del qual es va ocupar amb la mateixa determinacio que tenia en la seva recerca, amb el mateix desig de fer be les coses. Amb els seus germans, van fer una gran ampliacio de la petita adoberia que havien heretat dels seus pares.
Despres d'una curta malaltia, Marie-Anne Libert va morir a Malmedy el 14 de gener de 1865.
[3]
Els taxons
Libertia
(un genere de la familia
Iridaceae
) i
Libertiella
(fongs ascomicots) van ser anomenats en memoria seva.
Al "Cercle naturalista de la regio de Malmedy", fundat el 1951, mes tard se li va posar el nom "Cercle Reial Marie-Anne Libert", en el seu honor. El 1965, centenari de la mort de Marie-Anne Libert, aquesta institucio va fer posar una placa commemorativa a la facana de la casa on ella va neixer, viure i morir. Tambe van col·locar un columna decorada amb un medallo amb el seu retrat en el parc de les Adoberies (avui dia parc Marie-Anne Libert) de Malmedy.
[3]
- ↑
Crepin
, Francois.
Guide du botaniste en Belgique: (plantes vivantes et fossiles)
. G, Mayolez, 1878.
- ↑
Saucedo Garcia
, Aurora. ≪
Historia de la micologia
≫. Revista de la Universidad de Mexico. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑
3,0
3,1
3,2
≪
Historique du Cercle Royal Marie-Anne Libert
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-06-30. [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑
Pitrat
, Michel;
Foury
, Claude.
Histoires de legumes : des origines a l'oree du XXIe siecle
(en frances). Editions Quae, 2003, p. 170.
ISBN 2738010660
.
- ↑
Widmark
, Anna-Karin. ≪
The Late Blight Pathogen, Phytophthora infestans. Interaction with the Potato Plant and Inoculum Sources.
≫.
Acta Universitatis agriculturae Sueciae
? Swedish University of Agricultural Sciences, Uppsala.
Bibliografia
[
modifica
]
- (1826).
Memoires sur des cryptogames observees aux environs de Malmedy
- (1830?1837).
Plantae cryptogamicae quas En Arduenna collegit M. Un. Libert.
4 volums
Enllacos externs
[
modifica
]