Maria de Cervello

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMaria de Cervello, o
Maria dels Socors

Talla del s. XVIII (Barcelona, Sants Just i Pastor )
Nom original (ca) Maria de Cervello Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement Maria de Cervello
1r desembre 1230 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 19 setembre 1290 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Basilica de Santa Maria de la Merce (Barcelona) 
Dades personals
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio religiosa cristiana Modifica el valor a Wikidata
Orde religios mercedaris
verge i fundadora
Celebracio Esglesia Catolica Romana
Festivitat 19 de setembre
Iconografia com a monja, amb un vaixell petit a la ma
Patrona de ordes mercedaris, mariners, copatrona i protectora de Barcelona

Maria de Cervello es una santa nascuda i morta a Barcelona ( 1 de desembre de 1230 - 19 de setembre de 1290 ). Va fundar la branca femenina de l' orde mercedari . Tambe es popularment coneguda com a Santa Maria del Socors o del Socos. [1] [2]

Vida [ modifica ]

Maria nasque a l'actual Casa Cervello-Giudice del carrer de Montcada, l'1 de desembre de 1230. [3] Era filla dels barons de Cervello i fou batejada a l'esglesia de Santa Maria del Mar . Va rebre direccio espiritual de fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de la llavors fundada Orde de la Merce . [4]

Als divuit anys, va fer vot privat de castedat i, des de llavors, incrementa les seves practiques pietoses. En morir son pare en 1260, Maria va convencer la mare perque venguessin el patrimoni patern i els titols nobiliaris: el producte va ser donat als pares mercedaris per a la redempcio de captius, [3] mentre elles van anar a viure en una caseta de l'actual carrer Ample. [4]

Poc despres (1265) va morir sa mare i Maria decidi de consagrar-se totalment a Deu. Va obtenir el permis del Capitol General de l'orde per a fundar, amb algunes companyes, la branca femenina de l' Orde de la Merce , que tambe es dedicaria a la redempcio de captius. [4] El primer monestir de monges mercedaries el va fundar conjuntament amb Eulalia de Pinos i Isabel de Berti , pertanyents a families importants de l'oligarquia barcelonina. Ben aviat esdevingue la primera superiora del nou orde.

Van fer-se conegudes les seves rigoroses penitencies i la seva caritat envers els necessitats: demanava almoina per ells, els curava a l'hospital, etc. Cap al final de la seva vida va tenir els dons del consell (va aconsellar seglars i religiosos) i la profecia (va predir la victoria de les armes catalanes a Sicilia i Calabria , tempestes i el dia de la seva mort). Se'n feren famosos els seus miracles a favor dels pescadors i mariners, sobretot quan hi havia tempestes i temporals: es deia que s'hi apareixia caminant sobre les onades per a salvar els mariners en perill. D'aqui que fos coneguda amb el sobrenom de Sor Maria dels Socors i fos tinguda, mes tard, com a patrona de la gent de mar. [3]

Va morir al convent del carrer Ample el 19 de setembre de 1290, causant commocio a la ciutat, que ja llavors se la considerava poc menys que santa. [4]

Veneracio [ modifica ]

Ja en vida va ser venerada com a santa. L'any 1380, Pere el Cerimonios va patrocinar la translacio del cos de la santa a l' Esglesia de la Merce . Al Museu Diocesa de Barcelona es conserva la caixa de fusta, pintada amb un retrat de la santa, on fou col·locat llavors. Avui, el seu cos es conserva a una urna, tambe de fusta, folrada de vellut vermell i amb decoracions barroques d'argent, a l'altar del creuer (al costat de l'evangeli) de la mateixa esglesia, en un altar barroc. La nova urna va ser oferta en 1692 pel Consell de Cent barceloni, en commemoracio de la confirmacio pontificia del culte immemorial a la santa. [4] El seu culte com a santa fou aprovat per Innocenci XII el 1692 . Va esser invocada com patrona dels mariners.

La seva festa es el 19 de setembre.

Es copatrona i protectora de la ciutat de Barcelona juntament amb santa Eulalia i santa Madrona . [4]

Iconografia [ modifica ]

Se la sol representar vestida amb l'habit mercedari que mostra l'escut de l'orde a l'alcada del pit (una creu patent com la del capitol de la catedral de Barcelona i els quatre pals del senyal reial). El seu atribut mes caracteristic es la maqueta d'un vaixell de vela que soste amb una ma, [5] i que fa referencia a la seva proteccio sobre els mariners. Es el mateix atribut que caracteritza a Santa Madrona , una altra santa molt vinculada a Barcelona, pero el de Santa Maria de Cervello es distingeix amb facilitat gracies a l'escut mercedari.

Altres atributs menys frequents son una flor de lliri, simbol de puresa, o be un cervol, que fa referencia al seu cognom.

Obresː

  • Barcelona. Esglesia de la Merce.
  • Madrid. Relleu ceramic obra de Chema Dapena i Alfredo R. Vazquez a la parroquia de Santa Maria de Cervello.

Enllacos externs [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Gelonch i Viladegut , Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint portes van canviar la historia . Barcelona: Viena, febrer del 2020, pag. 28. ISBN 978-84-17998-28-8 .  
  2. Maria de Cervello | enciclopedia.cat ≫. [Consulta: 26 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Rotger , Agnes. Elles! 65 dones oblidades de la historia. . Institut Catala de les Dones, octubre de 2017, p. 33. ISBN 9788439396079 .  
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Roca i Costa , Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval . Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 219,220. ISBN 9788416166220 .  
  5. Goigs a santa Maria de Cervello de la Basilica de la Merce de Barcelona ≫. [Consulta: 2015].

Bibliografia [ modifica ]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografia de los santos . Barcelona: Omega, 1950.
  • Josep MAURI SERRAː Els sants de la diocesi de Barcelona . Barcelona: Graf. Marina, 1957.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maria de Cervello