De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
|
Per a altres significats, vegeu ≪
Maria
≫.
|
Maria de Betania
Crist amb Marta i Maria, per Jan Vermeer (National Gallery of Scotland), ca. 1654
 |
|
| Naixement
| Judeo-arameu: ????,
Mary?m
; en hebreu: ???????,
Miry?m
, "nena atesa"; grec: Μαρ?α,
Maria
s. I
Al-Eizariya
|
|---|
| Mort
| segle
I
Betania
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Celebracio
| Tota la cristiandat
|
|---|
| Canonitzacio
| Antiga
|
|---|
| Festivitat
| 29 de juliol
(luterans, anglicans), 4 de juny (ortodoxos, a mes de les celebracions conjuntes amb les de Llatzer);
22 d'octubre
(armenis)
|
|---|
| Iconografia
| Amb Crist i Marta, asseguda als peus de Jesus; amb Llatzer, durant la resurreccio d'aquest
|
|---|
| Artistes relacionats
| Marta de Betania
:
Martha and Mary
(en)
Jesus at the home of Martha and Mary
(en)
:
Martha and Mary
(en)
|
|---|
|
| Germans
| Llatzer de Betania
i
Marta de Betania
|
|---|
| Parents
| Marta
(germana)
Llatzer
(germa)
|
|---|
|
|
| dinner at the home of Simon the Leper in Bethany
(en)
|
| Mary of Bethany anoints Christ's feet
(en)
|
| Jesus at the home of Martha and Mary
(en)
|
|
|
Maria de Betania
(
arameu
:
????
,
Mary?m
;
grec antic
:
Μαρ?α, Maria
;
hebreu
:
???????
,
Miry?m
?, ‘nena atesa’, ‘amarga’ o ‘rebel’
[
cal citacio
]
) es un personatge que apareix a dos dels
evangelis canonics
del
Nou Testament
i que, amb la seva germana
Marta
i el germa
Llatzer
, vivia al poble de
Betania
, prop de
Jerusalem
, on els visita
Crist
, amic seu.
L'
Esglesia catolica
la identifica com a
Maria Magdalena
; els protestants i ortodoxos, al contrari, les consideren com a persones diferents.
Textos biblics
[
modifica
]
Maria de Betania es citada en tres llocs:
- Evangeli de Lluc
, 10, 38-42: les dues germanes acullen
Jesus
a casa; mentre Marta s'ocupa d'atendre les tasques domestiques per preparar el dinar per al convidat, Maria seu per escoltar-ne les paraules. Marta se'n plany a Jesus, pero aquest li diu: ≪Marta, Marta, tu et preocupes i t'agites per moltes coses, pero nomes hi ha cosa necessaria. Maria n'ha triat la part millor, que no li sera treta≫.
- Evangeli de Joan
, 11, 1-46: les dues germanes envien a cridar Jesus perque vagi a Betania a guarir Llatzer, el germa, que esta malalt. Jesus tarda a venir i quan hi arriba, Llatzer es mort. Maria li diu: ≪Senyor, si haguessis estat aqui, el meu germa no seria mort!≫. Crist va al sepulcre i ressuscita Llatzer.
- Evangeli de Joan
, 12, 1-8: mentre Llatzer i les dues germanes son sopant amb Jesus, Maria ungeix els peus de Crist amb oli de
nard
, unguent precios i car, i els eixuga amb els cabells.
Judes Iscariot
se'n plany, dient que amb els diners que ha costat l'unguent podrien haver ajudat gent pobra; Jesus li diu que ha estat ben fet i que el que ha fet Maria prefigura la uncio del seu cos mort. El mateix episodi surt a l'
Evangeli de Mateu
26, 6-13 i a l'
Evangeli de Marc
14, 3-9, pero no diuen que la dona fos Maria i situen el sopar a casa de Simo.
Identificacio amb Maria Magdalena
[
modifica
]
A causa d'aquest episodi, Maria s'ha identificat amb la pecadora que fa un acte similar a l'
Evangeli de Lluc
7, 36-50, que se situa a casa de Simo i on la pecadora sembla
Maria Magdalena
, que es citada poc despres, encara que no es pugui determinar que es refereixi a la mateixa dona.
Aquesta identificacio es la tradicional en l'Esglesia catolica, que considera Maria Magdalena germana de Llatzer i Marta.
