Maria Antonia Salva i Ripoll

Biografia
Naixement	1869 Palma (Mallorca)
Mort	1958 (88/89 anys) Llucmajor (Mallorca)
Activitat
Ocupacio	escriptora , traductora , poetessa
Activitat	1903-1955
Genere	Poesia
Moviment	Renaixenca catalana
Obra
Primeres obres	Poesies
Familia
Germans	Antoni Salva i Ripoll i Francesc Salva Ripoll
Premis 1r accessit a l' Englantina d'or per La rosa dins la neu

Maria Antonia Salva i Ripoll ( Palma , Mallorca , 4 de novembre de 1869 - Llucmajor , Mallorca , 29 de gener de 1958 ^[1] ) fou una poetessa i traductora mallorquina. Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, esta vinculada a la Renaixenca mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pages (1952) i llibres de prosa com Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l'enyoranca (1955). ^[2] Salva era, en efecte, ≪una poeta que es disfressava de traductora≫ ^[3] per trobar accepcio en el mon masculi de la poesia de la seva epoca. Les seves traduccions van tenir, i tenen, gran resso, especialment la seva versio del 1917 de l'obra Mireia (1859), de Frederic Mistral . Era germana del pintor Francesc Salva i del politic Antoni Salva .

Biografia [ modifica ]

Era la tercera i ultima filla de Francesc Salva de sa Llapassa i Salva i de Maria Josepa Ripoll i Palou, orfena de mare al cap de pocs mesos de neixer, el seu pare, que exercia d'advocat, la va confiar a ella i al seu germa Antoni (1878-1949) a unes tietes a Llucmajor. Mentrestant, el seu pare s'instal·lava a Palma amb el fill gran, Francesc (1867-1950). Als sis anys va anar a viure amb el seu pare a Palma, i es educada al Col·legi de la Puresa . Des del bressol conviu amb la poesia popular dels glossadors. En el llibre de memories Entre el record i l'enyoranca escriu: ≪ La meva aficio als versos i al canconeig, gairebe es podria dir que es en mi innata. La meva dida , Flauta de sobrenom, acostumava a dir que, quan me deslleta, ja sabia un enfilall de cancons .≫ ^[4]

Als 14 o 15 anys d'edat ja escriu poemes en catala. En els poemes autobiografics, mostra la consciencia d'excepcionalitat amb que haura de viure la seva escriptura durant la joventut i la primera maduresa pel fet de ser dona. ^[4] Als setze anys torna a Llucmajor, on alterna l'estada entre la posada de sa Llapassa (al carrer Rei Jaume I de Llucmajor) i la possessio de sa Llapassa . A Palma, pero, pot donar ales a la seva vocacio a traves de les relacions del seu pare. Coneix els intel·lectuals de la Renaixenca mallorquina i la poesia romantica : Josep Maria Quadrado , Pere d'Alcantara Penya i, sobretot, les families Costa i Llobera i Ferra, que marcaran la seva trajectoria literaria. Miquel Costa i Llobera es converteix en el seu mentor.

El 1893 la dona a coneixer a les revistes de Catalunya i segueix el seu proces literari fins a la publicacio del primer llibre, Poesies , de 1910. ^[4] Al mateix temps Salva entra en contacte amb el Principat a traves del jove Josep Carner i el seu nom es reclamat en les revistes noucentistes. Salva tambe escriu prosa ?un dietari sobre el viatge a Terra Santa que fa el 1907 juntament amb Miquel Costa i Llobera ? i tradueix.

El seu nom va invariablement unit al de Frederic Mistral per les seves magnifiques traduccions del poeta provencal , sobretot per Mireia (1917), que la converteix en la primera traductora literaria de l'epoca moderna. Despres amplia les traduccions al frances i, sobretot, a l'italia. Incorpora al corpus literari catala noms clau com Francis Jammes , Alessandro Manzoni i Giovanni Pascoli . ^[4] Salva era una poeta que es ≪disfressava≫ de traductora.

El 1918 rep un homenatge a Palma per part dels escriptors mallorquins. Presidit per Joan Alcove r, s'hi afegeixen els poetes de les altres terres catalanes. Als anys vint troba la seva veu lirica mes madura, en la linia postsimbolista, propera a Maria Manent . La poesia de Salva va lligada a la contemplacio de la natura del seu paisatge nadiu.

El 1935 presideix els Jocs Florals de Mallorca. En el seu discurs defensa la unitat de la llengua catalana per la qual va lluitar sempre, encara que per un moment, el 1939, es va manifestar a favor de la ideologia franquista per mor de la seva religiositat. Va ser un dels signants de la Resposta als Catalans , el juny de 1936. A mes de Josep Carner, que la considera una poetessa extraordinaria i treballa per divulgar la seva obra, el seu interlocutor personal i literari mes intim va ser Miquel Ferra ≪en qui tenia posada una plena, il·limitada confianca≫. ^[4]

El 1948 Editorial Moll inicia la publicacio de les Obres completes despres de superar els entrebancs de la censura franquista. Aixo ha fet que algunes traduccions hagin restat inedites durant decades. Salva va ser un referent per a les noves generacions que als anys quaranta i cinquanta la visitaven a Llucmajor. Hi mori a l'edat de 88 anys. ^[4]

Estil [ modifica ]

Josep Maria Llompart diu d'ella: ≪S'ha dit que no pot esser causal que la mes alta figura de l'escola mallorquina hagi estat una dona. El gust pels motius, per l'endrec, pel to menor i delicat, unit a la sensibilitat enyorosa i inconcreta, sol considerar-se com una qualitat femenina. I aquesta qualitat, tipica de l'escola, defineix substancialment la poesia de Na Maria Antonia.≫

Xesca Ensenyat diu: ≪No te cap ideari estetic ni pretensions intel·lectuals. Es una poesia de l'anecdota quotidiana que enllaca amb el ruralisme, que es una constant dins la literatura catalana d'enca de la renaixenca.≫

Josep Carner diu: ≪Endrec angelic, complaenca intima de cada cosa en el seu lloc, de cada emocio dins una musica avinguda i escaient. Maria Antonia ens fa mes proxima o mes sensibilitzada aquella identificacio amb la bellesa: splendor ordinis (l'esplendor de l'ordre). Traspua cel. Qualsevol indici de pulcritud i de gracia fa vibrar la deliciosa gratitud del seu cor. Maria Antonia replega avarament aquella mena de tast suprasensible que l'amor ens fa trobar en les estones fugisseres. Aixo tempera de suavitat la seva joia i la seva recanca i dona a la seva veu una mena de caricia i fa que la seva espontaneitat, nodrida de visions selectes, es produeixi en gracia, i les seves estrofes, com diria el poble, no semblin tocades.≫ ^[5]

Obra literaria [ modifica ]

La seva obra se centra especialment en el paisatge, pero en els poemes autobiografics mostra la consciencia que la seva escriptura es veura condicionada pel fet de ser dona.

El 1893 ja s'havien fet avencos pel que fa a la condicio femenina. Al comencament de l'era industrial es revaloritza l'educacio i es reconeix la tasca de la dona com a educadora dels fills. Es dignifica el paper de la mare pero alhora se la col·loca en una posicio dependent, conceptualitzant-la com a esser amoros la tasca del qual es estimar i sacrificar-se pel seu home i familia. Les mateixes escriptores accepten aquest rol domestic, accepten el fet que la seva escriptura sempre ocupara una posicio secundaria enfront de les tasques de la llar. Amb aquestes restriccions, l'entorn admet la dona poeta. Les escriptores catalanes cerquen la consideracio entre els patricis catalans de la Renaixenca i sovint defensen elles mateixes aquest model de dona devota i dolca ( Maria Josepa Massanes , tot i haver estat clau en la defensa de l'emancipacio intel·lectual de la dona, limita els beneficis de l'educacio femenina a la domesticitat i descriu pejorativament aquelles que abandonen la llar per la ploma en exercici de la seva independencia (perfil encarnat en l'escriptora Aurore Dupin , coneguda com a George Sand) en el seu poema A una literata. Agna Valldaura, Victoria Penya i Joaquima Santa Maria tambe son d'aquesta opinio; compartir-la suposava l'acceptacio del cercle cultural format en majoria per catolics cultes i conservadors, encara que sovint suposes l'ofec de la propia obra. S'instava les dones a agrair a Deu la capacitat de crear poesia i no buscar vanitat personal ni actuar en l'esfera publica, posat que el seu lloc es la llar on tindran ≪l'escalf d'amor que en la familia troba [la dona]. Alli viu, vora l'espos, rodejada de fills≫. ^[6]

Aixi es creaven sovint contradiccions introspectives en les escriptores, que havien de reivindicar-se com a tals i a l'hora encabir-se en aquest paper passiu. Maria Antonia admirava la figura de Santa Teresa de l'Infant Jesus , personatge admirat per la forta personalitat i carrega terrenal, per tenir una vida atribolada, i abandona aviat una posicio que la podia haver fet continuadora de la domesticitat. Josep Carner deia d'ella que ≪el mon exterior li es docil: es l'alfabet, el teclat ?la seda de brodar, si voleu? de les propies emocions≫. (Publica el 1957 una extensa Antologia poetica sobre l'autora, precedida d'un important estudi critic sobre la seva obra.)

Salva configura el seu model de poeta a partir de l'aridesa, de la fortalesa aconseguida en saber emmotllar el seu afany de llibertat. La seva obra es converteix en font d'introspeccio. Les composicions comencen a cobrar vida propia allunyades de la mirada externa, ornamentalment masculina, de l'intrus que els donava, fins ara, la rao de la seva existencia. La seva tematica floral no es una via facil d'expressio si ens atenim a la tematica i el registre autoimposat de fer parlar allo mes nimi i petit, pero aixi aconsegueix deslligar-se d'allo intrinsecament femeni (sovint s'ha volgut interpretar en els poemes de Maria Antonia una doble lectura, un simbolisme) pel que fa a la tematica sense perdre'n l'aparenca en l'estil.

A grans trets, la veu poetica de Maria Antonia fa una evolucio clara fins als anys trenta i esdeve gradualment mirada al passat i expressio de la seva biografia en les decades successives. Sobresurten les composicions escrites en els darrers anys del segle  xix en que s'estableix relacio entre el record d'un fet real i la plasmacio de la natura. Els poemes canten un amor tendre, que te el poder de transformar les coses habituals. Es la primera vegada que una poeta parla sobre el mateix desig, com a simptoma i prova del llarg recorregut que s'ha produit des que Josepa Massanes donava a coneixer el seu primer poemari seixanta anys abans. Salva s'allunya definitivament de l'expressio estereotipada de la bellesa femenina; les flors esdevenen el correlat del desig d'una dona, en una linia d'interioritzacio que tambe revela, anys mes tard, l'obra de Rosa Leveroni . Son remarcables els poemes inedits, probablement escrits el 1898 Sembrant un cavaller i Desil·lusio.

Obres publicades [ modifica ]

• 

  Jocs de nins ( 1903 ).
• Viatge a Orient (1907); 2a edicio, aug., a cura de Lluisa Julia, Barcelona: PAM,1989.
• Poesies . Palma: Colomar, 1910.
• Espigues en flor . Barcelona: Altes, 1926. 2a ed., Palma: Associacio Institucio Francesc de Borja Moll, 1981.
• La rosa dins la neu . ( 1931 ) ( Jocs Florals de Barcelona , 1r accessit a l' Englantina d'Or ).
• Mistral ( 1932 ) ( Jocs Florals de Barcelona ). ^[7]
• De cara al pervindre. Mireio ( 1932 ) ( Jocs Florals de Barcelona ). ^[8]
• El retorn. Barcelona: Lluis Gili, 1934; Palma: Associacio Institucio Francesc de Borja Moll, 1981; 2a ed.
• Llepolies i joguines. Palma: Moll, 1946.
• Cel d'horabaixa . Palma: Moll, 1948. Palma: Associacio Institucio Francesc de Borja Moll, 1981; 2a ed.
• Lluneta del pages . Palma: Moll, 1952. Palma: Associacio Institucio Francesc de Borja Moll, 1981; 2a ed.
• Entre el record i l'enyoranca (1955). Palma: Associacio Institucio Francesc de Borja Moll, 1981; 2a ed.; prosa autobiografica.
• Llibre de poemes orientat a infants . Il·lustracions de Pavla Reznickova. Barcelona: PAM, 1990, col. ≪El Tinter dels Classics≫, 21,
• Poemas . Traduccio de Jaume Pomar. Barcelona: Calembur, 2006.
• Correspondencia entre Maria Antonia Salva i Baltasar Coll Tomas (1944-1957) . Edicio de Baltasar Coll Tomas i Maria del Carme Bosch Juan. Palma: Muntaner, 2019.

Antologies [ modifica ]

• Llibre de poesies per a servir de lectura a les escoles de Catalunya. Barcelona: Diputacio de Barcelona, 1918.
• Maria Antonia Salva. Tria i proleg de Tomas Garces. Barcelona: Lira, 1923.
• Obres de Maria Antonia Salva. Palma: Moll, 1948-1955, 6 vol.
• Antologia poetica. Tria i proleg de Josep Carner. Barcelona: Selecta, 1957; 2a ed, 1996.
• Entre floricultores. Antologia poetica . Tria i proleg de Lluisa Julia, Valencia: Vincle, 2020.

Traduccions [ modifica ]

• Frederic Mistral, Les Illes d'or . Barcelona: Lluis Gili, 1910; Barcelona: Selecta, 1955.
• Frederic Mistral . Mireia . Barcelona: Institut de la Llengua Catalana, 1917; Palma: Associacio Institucio Francesc de Borja Moll, 1981; Barcelona: Quaderns Crema, 2004; edicio a carrec de Lluisa Julia.
• Andree Bruguiere de Gordot, Dins les ruines d'Empuries. Sonets (1918).
• Francis Jammes, Les georgiques cristianes . Barcelona: Publicacions de la Revista, 1918, col·leccio ≪Lirics Mundials≫, vol. II.
• Alessandro Manzoni, Els promesos . Barcelona: Catalana, 1923-1924; 2a ed., revisada per Francesc Vallverdu, Barcelona: Edicions 62, 1987.
• Petrarca, Sis sonets de Petrarca en el VI Centenari del seu enamorament de Laura, 6 d'abril de 1327 (1928).
• Petrarca, In vita di madonna Laura. In morte di madonna Laura .
• Santa Teresa de Jesus, Poemes de Santa Teresa de l'Infant Jesus (1945)
• Giovanni Pascoli, Poesies (1915-42) Publicat el 2002
• Tambe va traduir Giosue Carducci i Giacomo Leopardi a mes de nombroses composicions poetiques en revistes diverses les quals van romandre inedites, com el recull de Poesies (2002) de Pascoli.

Vegeu tambe [ modifica ]

• sa Llapassa
• Feminisme cultural

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Bacardi, Montserrat i Godayol, Pilar. Traductores: de les disculpes a les afirmacions. Revista Literatures, 6, 2a epoca. ISSN 2013-6862 [en xarxa ]
• Escriure sense context. Jornades d'estudi de Maria Antonia Salva (Palma-Llucmajor, 2-5 d'abril de 2008) Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 9788498831245

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• ≪ Maria Antonia Salva i Ripoll ≫. Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana .
• ≪ Maria Antonia Salva i Ripoll ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
• ≪Maria Antonia Salva i Ripoll≫ . Institucio de les Lletres Catalanes (ILC).