Margarita Perez de Celis Torhbanh

Biografia
Naixement	(es) Margarita Perez de Celis y Torhbanh 1840 Cadis (Espanya)
Mort	1882 (41/42 anys)
Dades personals
Ideologia politica	Fourierism (en)
Activitat
Ocupacio	activista pels drets de les dones , escriptora , editora
Moviment	Fourierism (en)

Margarita Perez de Celis ( Cadis , 1840 - id., 1 de desembre de 1882 ) va ser una editora de premsa feminista espanyola , escriptora , mestra , brodadora, modista, cigarrera, pertanyent al moviment obrer- fourierista d'Espanya, republicana i socialista, i pionera del feminisme. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Perez de Celis i Torhbanh va neixer a Cadis el 1840. El seu pare era un comerciant de la ciutat i la seva mare era estrangera, un fet habitual en aquesta urbs cosmopolita en aquella epoca. ^[1]

En els padrons de la ciutat de Cadis se la vincula amb la seva amiga Maria Josefa Zapata, amb la qual compartia aficions literaries, empreses periodistiques i vida en comu. Van editar una serie de periodics -anomenats Pensil - i van treballar com a brodadores i modistes per a les socialistes franceses residents a Cadis. Totes dues van ser exemple de la sortida de la dona del “tancament domestic” i van desenvolupar una vida politica i intel·lectual activa. ^[1]

Fidel al seu pensament d'independencia de la dona, va romandre soltera i mai es va casar. En epoques d'estretor degue compartir habitatge amb altres dones que tambe es dedicaven a la costura, i una bona part de la vida amb Maria Josefa Zapata. El 1878, Perez de Celis va viure en una casa de veinatge en un dels barris mes importants de Cadis. Va treballar tambe com a cordonera i cigarrera, fins a la seva mort el 30 de novembre de 1882 per una congestio cerebral. ^[2]

Perez de Celis es considerada una de les pioneres dels primers nuclis feministes gaditans de tendencia fourierista. Les escasses referencies biografiques que se'n tenen mostren la doble marginacio que va sofrir, com a dona i com a escriptora, ja que no va coneixer l'exit literari en el seu temps. ^[3]

Editora de premsa [ modifica ]

A mitjan segle  xix , a Espanya neixen una serie d'escriptores que, mentre busquen el reconeixement literari ?s'inicia l'eclosio de literatura romantica femenina?, mostren els seus interessos, i trenquen amb els esquemes de submissio i subordinacio establertes. La zona de Cadis va ser un dels llocs on aquesta nova literatura va emergir, continuant la trajectoria iniciada el 1763 per Beatriz Cienfuegos , creadora de La Pensadora Gaditana, la mes important publicacio periodistica del Cadis de la Il·lustracio . ^{[2] [4]}

Seguidores de les doctrines del socialisme utopic frances, Perez de Celis i Zapata van crear i dirigir successivament El Pensil Gaditano, El Pensil de Iberia, El Nuevo Pensil de Iberia, El Pensil de Iberia i La Buena Nueva , amb l'objectiu de crear una literatura sense genere pero denunciant la notoria marginacio a la qual estaven sotmeses les dones. ^{[3] [5]}

El Pensil Gaditano. Periodico de Literatura, Ciencias y Artes (1856), publicat de manera quinzenal, que convidava ≪a distingides escriptores i a altres senyoretes de notable talent tot i que poc conegudes del public≫ ^[6] a escriure-hi col·laboracions, es considera el primer mitja feminista del segle  xix a Espanya. ^[7] Entre les col·laboradores destaca Rosa Marina, que va escriure una serie d'articles sobre els deures i els drets de la dona. ^[6] Aquest mateix any (1856) va apareixer El Pensil de Iberia. Periodico de Literatura, Ciencias, Artes y Teatros . Les series mes llargues es van donar amb El Nuevo Pensil de Iberia. Periodico de Literatura, Ciencias, Artes y Teatros (1857 - 1858). La penultima etapa de publicacions es va donar el 1859 amb un nou El Pensil de Iberia. Revista Universal Contemporanea, que va acabar sent censurada. El 1865 va neixer La Buena Nueva. Periodico de Literatura, Ciencias, Artes e Industrias . ^{[3] [4]}

En aquests periodics hi fou col·laborador fix, a mes de Zapata i Perez de Celis, el metge Jose Bartorelo Quintana ?germa d'Enrique Bartorelo, que tenia un taller fotografic on es reunien els simpatitzants republicans de la ciutat. Hi aportaren articles i col·laboracions Sixto Camara , Rosa Butler , Francisca Gonzalez Ruiz, Ana Mª Franco, Francesc Pi i Margall , Robert Robert , Pilar Payans, Adela de la Pena, Narcis Monturiol, Angela Arizu, Joaquina Garcia Balmaseda , Joan Mane i Flaquer i Jose Joaquin de Mora . ^[3] En ple Sexenni democratic (ultima etapa de la revolucio liberal a Espanya, que va representar l'intent d'ampliar el liberalisme i instaurar la democracia) ja existien societats femenines amb consciencia feminista, la qual cosa havia d'ajudar a un canvi social i educatiu. ^[8]

Els escrits de Perez de Celis ?i tambe de Josefa Zapata?, en un o altre mitja, mostren el seu compromis social: denunciant de manera permanent les diferencies entre pobres i rics, que la naixent societat capitalista accentua clarament, i criticant les injusticies sobre les dones, que tenen dificultats per accedir a la formacio academica i a l'activitat laboral, amb la conseguent dependencia a que aixo les obliga. La millora d'aquestes condicions de formacio i treball eximiria l'home de l'obligacio de mantenir l'esposa, per la qual cosa es trencarien els canons de submissio que regeixen les seves relacions. S'impediria aixi tambe el matrimoni forcos i s'asseguraria una vida optima per a les dones soles, solteres o vidues. Aixi doncs, les seves reivindicacions feministes s'emmarquen sempre en la cerca d'un model social mes just i igualitari, perque el progres i la igualtat desitjats havien de trencar els parametres de submissio vigents. ^[3]

El fourierisme [ modifica ]

Charles Fourier s'havia erigit com un veritable defensor de la llibertat de les dones i relaciona l'avenc de la societat amb el grau de llibertat que se'ls atorgues. L'entrada del fourierisme a Espanya es va produir gracies a Joaquin Abreu , que durant el trienni liberal va haver de marxar a l'exili frances, la qual cosa li va permetre establir contacte amb els representants de les escoles falansterianes . Al seu retorn, va impregnar la premsa i els fullets divulgatius amb aquestes idees. ^{[3] [9]} Van ser les fourieristes gaditanes (entre les quals Margarita Perez de Celis i Maria Josefa Zapata) les primeres a reivindicar una serie de millores relacionades amb la igualtat entre homes i dones, l'acces de les dones a l'educacio, el dret real de gestionar els bens patrimonials heretats i la justicia salarial de les treballadores. Totes aquestes propostes van ser defensades a final de segle per Rosario de Acuna i les dones que van militar en el feminisme lliurepensador, encara lluny del sufragi. ^[7]

Tant Margarita Perez de Celis com aquestes altres feministes mantingueren un compromis ideologic amb l'humanisme utopic propugnat pels fourieristes. Ella es va fer carrec del club republica “Mariana Pineda” en el moment de la marxa de la seva fundadora, Guillermina Rojas. A diferencia de les classes altes, les republicanes no feien caritat ni beneficencia per a la societat, sino que reclamaven i lluitaven pels drets socials. ^[1]

Denuncies [ modifica ]

La discontinuitat en l'existencia d'aquestes publicacions, amb aparicions i desaparicions i canvis de capcalera, fou deguda a les dificultats economiques i tambe a les denuncies i la censura. ^[4]

Aquests mitjans van ser perseguits per autoritats civils i eclesiastiques, i denunciats moltes vegades per ser ≪contraris a la fe catolica i a la moral cristiana≫. ^[4] En concret va ser objecte de critica, per part del bisbat gadita, la serie que sota el titol ≪Llegendes morals≫ signava Rosa Marina. Tambe es va censurar la poesia que Margarita Perez de Celis dedica a una encesa passio carnal que es consumava mes enlla de la mort.

Pero el tema de Deu, observat com ≪el gran faedor de l'univers, l'inspirador d'aquesta llei divina basada en l'atraccio i l'amor universal≫, s'apel·lava per reclamar la cerca de la justicia en la terra, i no en el mes enlla. Perez de Celis argumentava que si Deu havia lliurat la dona de l'esclavitud fisica, li havia proporcionat l'anima igual a la de l'home i l'havia fet responsable de la seva conducta, homes i dones havien de ser iguals en castigs i en recompenses. ^{[3] [2]}

Un proleg i un pseudonim [ modifica ]

Margarita Perez de Celis va prologar un llibre de Rosa Marina, La mujer y la sociedad, en que s'iguala intel·lectualment dones i homes, als quals busca com a destinataris i interlocutors. Aquest fet mostrava un tret de modernitat, trencant la tradicio que fos un home qui valores l'obra i la dotes, amb les seves consideracions, de qualitat i serietat. ^{[6] [7]}

El nom de Rosa Marina es probablement un pseudonim, no se sap si de Perez de Celis, de Zapata, de totes dues alhora o be d'alguna altra escriptora. I el text es considera el primer manifest feminista a Espanya. ^[10]

Referencies [ modifica ]