Margarete Steiff

Biografia
Naixement	24 juliol 1847 Giengen an der Brenz
Mort	9 maig 1909 (61 anys) Giengen an der Brenz
Causa de mort	Causes naturals  ( Pneumonia )
Sepultura	Giengen an der Brenz
Activitat
Camp de treball	Costura , negoci i manufacture of games and toys (en)
Ocupacio	dissenyadora , sastressa , emprenedora
Familia
Germans	Pauline Rock (en)
Parents	Richard Steiff ( nebot )

Margarete Steiff ( Giengen an der Brenz ,   24 de juliol de 1847   - Giengen an der Brenz ,   9 de maig de 1909 ) fou una modista que l'any 1880 va fundar ≪Margarete Steiff, Felt Toys Factory Giengen / Brenz≫, anomenada actualment Margarete Steiff GmbH , una gran empresa dedicada a la fabricacio de ninos de peluix . ^[1]

Biografia [ modifica ]

Nascuda a Giengen, Alemanya , Margarete era la filla del constructor Friedrich Steiff i la seva muller Maria Margarete, nascuda Haehnle. Als divuit mesos d'edat, Margarete va contreure una febre alta que li va deixar les cames paralitzades i el brac dret amb dificultats per aixecar-lo. Despres de tres anys, els doctors finalment van diagnosticar-la de polio . ^[2] Els seus pares volien que visques una vida plena i van investigar molts tractaments medics amb poc exit. De nena la portaven a escola en un carro estirat per les seves germanes i altres nens del veinat. En les seves reminiscencies mes tardanes, recorda que ≪tots els nens es reunien al meu voltant i jo organitzava jocs en els quals era el centre d'atencio. Tanmateix, els nens mes grans sovint s'escapaven i llavors em quedava cuidant els nens petits≫. ^[3]

Margarete va assistir regularment a escola durant tota la infantesa i malgrat el dolor de ma dreta, va anar a les classes de costura de Frau Schelling, on va completar la seva formacio com a cosidora a l'edat de 17 anys. Ocasionalment treballava amb les seves germanes, que havien obert una sastreria per a dones. ^[2]

Tambe va aconseguir un alt nivell tocant la citara , fet que li va permetre ensenyar-ne a d'altres per guanyar alguns diners. Els seus estalvis li van permetre comprar una maquina de cosir, la primera que algu posseia a la ciutat de Giengen, i aixo li va generar una altra oportunitat de tenir ingressos. Margarete treballava fent aixovars per als ciutadans i entre els vint i els trenta anys ja feia roba de moda i viatjava a altres ciutats per treballar i visitar la familia, enviant el seu carro per avancat i viatjant amb ≪post coach≫, un tipus de carro de cavalls dissenyat per fer enviaments de correus de llarga distancia. ^[4]

Emprenedoria [ modifica ]

El 1877 Margarete Steiff va obrir una botiga de feltre i va comencar a fer faldilles interiors de feltre, que s'acabaven de posar de moda, per a l'empresa Christian Siegle de Stuttgart. Aviat va ser capac de contractar persones que treballessin per a ella i el seu esdevingue un negoci d'exitː ≪En aquest moment, vaig trobar un patro per a un elefant de joguina. El feltre era el material ideal per a aquesta joguina i el farciment seria de la llana d'ovella mes bona≫. Inicialment previst per fer de coixinet per a les agulles, aviat va esdevenir un joguet per a la canalla. ≪Ara podria fer-ne com a regal per als nens de la familia i vaig provar els patrons en diverses mides≫. ^{[5] [1]} El 1879, la revista americana Delineator va publicar un patro per a un ratoli, un conill i un elefant de tela, altres patrons d'animals els van seguir i la revista alemanya Modenwelt els va reproduir. Margarete Steiff va fer moltes d'aquestes joguines i les va donar com a regals a amics; l'any 1880 ja havia comencat a vendre'n en petites quantitats. En els anys seguents va eixamplar la seva gamma de petits animals de tela basada en els patrons de la revista, pero amb alternances petites en els teixits i els accessoris utilitzats.

El 1892, la seva petita empresa va sol·licitar una patent ≪per fer animals i altres figures per fer servir com a joguines≫. El numero de patent era DRP 66996, pero mes endavant, quan li va ser disputada per un altre fabricant de joguines alemany, la hi van retirar. El germa de Margarete, Fritz, es va adonar que hi havia una oportunitat de vendre grans quantitats d'aquests animals de peluix i ell van portar-ne algunes mostres al mercat a Heidenheim, d'on va tornar amb moltes comandes. La produccio i la facturacio van augmentar any rere any, igual que augmentava la varietat de joguines que oferien. Tambe hi van afegir joguets amb rodes, un cop hi van comencar a afegir-hi marcs de metall. El 1889, l'empresa es va traslladar a un edifici mes gran, que disposava d'una botiga on les joguines i el teixit podien ser mostrats al public. Les paraules ≪Felt-Toy-Factory≫ (fabrica de joguines de feltre) van pintar-se en grans lletres a la paret exterior. Despres va venir un cataleg impres a partir del qual els clients podien fer les comandes, i el negoci va creixer.

El 1897, Richard Steiff, un nebot seu molt creatiu, va incorporar-se a l'empresa. Anteriorment havia estudiat a la Kunstgewerbeschule (Academia d'arts i manualitats) a Stuttgart, Alemanya. Els seus croquis van esdevenir la base de moltes joguines Steiff diferents. ^[6]

Primer os de peluix [ modifica ]

Margarete Steiff feia ella mateixa totes les mostres de qualsevol joguina nova, per tal d'anticipar qualsevol problema que pogues sorgir durant la produccio. Entre 1897 i 1899, l'empresa Steiff dissenyava i feia ossos ballarins de peluix. En lloc del tipic os de peluix familiar, aquests eren figures que estaven dretes, amb pals i amb anells al nas, que imitaven els ossos ballarins de la vida real que viatjaven de ciutat en ciutat com a entreteniment. ^[7]

El 1902, Richard Steiff va dissenyar el ≪Bear 55 PB≫, la primera joguina de peluix mobil, amb articulacions, que es va convertir en el primer os de peluix tal com els coneixem avui. El 55 feia referencia a l'alcada de 55 cm., la P al teixit ≪plusch≫ ?felpa? i la B de ≪beweglich≫ a la seva principal caracteristicaː mobil, articulat. ^{[6] [1]}

El 1903, un gran nombre de joguines havia estat enviat a una sala d'exposicions de Nova York, pero no hi va haver gaire interes en els ossos de joguet que s'hi van exposar. El marc de 1903, Richard Steiff va portar ossos de peluix a una fira de primavera a Leipzig, on van captar l'atencio d'un comprador america, que va encarregar-ne 3.000. Des d'aleshores, ≪Bear 55 PB≫ es va convertir en un best seller als Estats Units ?una proesa notable pel que havia comencat com un petit negoci alemany de la Jura de Suabia. A partir de 1906, l'os va ser conegut arreu amb el nom de ≪ Teddy Bear≫ , nom provinent del President america Theodore ≪Teddy≫ Roosevelt. ^[8] I l'any 1907 ja s'havien produit un milio de ≪Teddy Bears≫. ^[9]

Llegat [ modifica ]

Margarete Steiff es va convertir en una figura important en l'emprenedoria alemanya femenina. Originaria d'una petita ciutat del sud d'Alemanya i vivint amb una discapacitat fisica durant tota la vida, va fundar i expandir un negoci que encara avui mante el reconeixement a tot el mon. En la literatura sobre emprenedors alemanys, se la cita com un idol per a l'emprenedoria femenina i la innovacio, que va ser capac d'expandir el seu negoci mes enlla de les fronteres alemanyes. ^[9]

L'os Steiff va esdevenir la marca mes famosa i cotitzada d'ossos de peluix. El 1910, Steiff va guanyar el Gran Premi a l' Exposicio Universal de Brussel·les de 1910 , a Belgica. ^[10]

Avui en dia, els seus peluixos es segueixen considerant entre les joguines de qualitat mes alta del mon i els models mes antics s'han convertit en objectes de col·leccio d'un alt valor.

Actualment el Steiff Museum, a Giengen an der Brenz (Alemanya), recull la historia de l'empresa que Margarete Steiff va fundar el 1880, i s'hi exposen diversos models dels peluixos creats per la marca al llarg dels seus anys d'historia. ^{[11] [12]}

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• http://www.museocasalis.org/
• Noticia de BBC: "Teddy bear celebrates 100th birthday"
• Margarete Steiff a Internet Movie Database (angles)