Aquest article tracta sobre l'obra d'Angel Guimera. Vegeu-ne altres significats a ≪ Mar i cel (musical) ≫.

Mar i cel

Tipus	obra literaria
Fitxa
Autor	Angel Guimera i Jorge
Llengua	catala
Publicacio	Espanya , 1888
Dades i xifres
Genere	forma dramatica
Personatges	Said Blanca

Mar i cel es una obra de teatre escrita per Angel Guimera l'any 1888 ^[1] i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any.

Es tracta d'una tragedia romantica escrita durant la primera etapa de Guimera com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890. Esta escrita en vers i es de tipus historico-romantic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romantics.

L'accio de Mar i cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle  xvii . L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulma i una noia cristiana .

L'obra teatral esta estructurada en tres actes, i mante la unitat de lloc, ja que en els tres actes l'accio es dona a la cabina del vaixell dels corsaris. Pel que fa a la llengua, l'obra esta escrita en versos decasil·labs blancs (sense rima), que obliguen a un estil declamatori i un to emfatic, i destaca l'us de l'hiperbaton. Dins dels dialegs, i sobretot en els monolegs, hi trobem moltes imatges (en forma de metafores i comparacions) d'alt valor poetic. Ara be, en els dialegs rapids, el vers es tallat (en dues o mes intervencions), de manera que l'estil s'acosta al col·loquialisme. Tambe es proper al registre col·loquial l'us d'exclamacions ( Bah! , Oh! , Deu meu! ), o girs propis de la parla col·loquial.

Argument [ modifica ]

L'accio passa el 1629. Said es el capita d'un vaixell de pirates algerians , que han fet presoners a un grup de cristians despres d'assaltar la seva nau. Said, com el mateix Guimera, es un mestis. El seu pare era musulma i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la peninsula Iberica . Mataren son pare i sa mare amb l' expulsio dels moriscos de 1609 ; per aixo vol venjanca com be diu sa mare abans de morir Venja'ns! .

Said esta ferit despres d'abordar i capturar un vaixell cristia, ordena que li portin una noia cristiana perque li curi les ferides: aquesta noia es Blanca , l'unica dona entre els presoners, una noia que des de petita ha estat reclosa en un convent i que s'adrecava, abans de l'abordatge, cap a Barcelona per professar l'habit de monja. Els altres personatges cristians que son presoners son: Carles , el pare de Blanca, que te un important carrec militar; Ferran , el capita del vaixell cristia i cosi de Blanca, secretament enamorat d'ella des de la infantesa, i altres mariners. El seu desti sera vendre'ls com a esclaus, demanar un rescat en el cas de Carles , i l'harem del senyor d'Alger per a Blanca , la qual esta disposada a morir abans de caure en aquest desti.

Agrait per la cura, Said li atorga a Blanca mes privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan Said explica, en un monoleg carregat de dramatisme, la historia dels seus pares, Blanca s'emociona fins a plorar. Per purgar la culpa d'haver sentit compassio per un infidel planeja matar-lo amb un punyal quan dormi, pero li falten les forces en l'intent, i Said, un cop despert, li ofereix el pit perque li clavi i aleshores ella es desmaia.

Al segon acte, Blanca esta confosa pels nous sentiments que descobreix envers Said, alhora que es va descobrint en Said , sense confessar-ho, l'interes i la passio que sent per aquesta dona, delatats per la gelosia que sent en creure que Ferran i Blanca estan junts. Un cop Said certifica que no hi ha res entre ells, es desferma un amor impossible entre Said i Blanca , ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no sera ben vist per ningu.

Joanot , un cristia renegat de la tripulacio de Said , es el factor que capgira la situacio. Fugitiu de la justicia i enrolat amb els musulmans, pateix unes grans contradiccions per haver abandonat la seva religio i desitja reconciliar-s'hi. Per guanyar-se el favor dels cristians decideix alliberar els presoners, que maten tots els pirates, excepte Said, i aconsegueixen el control del vaixell.

Al tercer acte, Blanca fa guardia davant la cabina on Said es tancat, per impedir que li facin mal, amb l'amenaca que, si el toquen, ella es clavara el punyal. Carles , el pare de Blanca , renega de la seva filla en veure que estima un musulma. Hi ha dos intents de salvar Said : primer Joanot esta disposat a sacrificar-se perque donin per mort Said en el seu lloc i aquest pugui fugir, a canvi de reconciliar-se amb els seus i que preguin per la salvacio de la seva anima; mes tard, Ferran, que en el fons admira el seu adversari i ha entes que la seva cosina no estava feta per ser monja, li fa preparar una barca de rems per fugir de nit. Quan estaven executant aquest pla, apareix Carles i a l'ultim moment dispara a Said , pero Blanca s'interposa per protegir-lo, rep ella el tret i mor pel tret del seu pare. Aleshores, Said es tira al mar amb Blanca i moren tots dos junts. La mort dels dos protagonistes es l'unica manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un es el mar i l'altre el cel, que nomes s'ajunten a l'horitzo que es la mort.

Repartiment de l'estrena [ modifica ]

• Blanca : Merce Abella .
• Said : Teodor Bonaplata .
• Carles : Jaume Marti .
• Ferran : Joan Isern .
• Joanot : Jaume Virgili .
• Hassen : Ernest Fernandez.
• Malek : Lluis Muns .
• Osman : Modest Arenyas
• Mahomet : Mateu Marques.
• Guillem : Ramon Valls.
• Roc : N.N.
• Corsaris, mariners, soldats, etc.

Traduccions i adaptacions [ modifica ]

Aquesta obra ha estat traduida al castella per Enric Gaspar ; al frances , per Artur Vinardell ; a l' angles , per Francesc Roig; a l' italia , per Suner; a l' esperanto , per Jaume Grau Casas. Existeixen altres tres traduccions al txec , al sicilia i al portugues . ^[2]

L'obra dona lloc a un musical produit per Dagoll-Dagom , Mar i cel (musical) . La versio castellana inspira l'obra Ni mar ni cielo o la monja del punalet, d'Enrique Gonzalez Bedmar (1892). ^[3]

Vegeu tambe [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquitexts

Bibliografia [ modifica ]

• Guimera , Angel. Mar i cel , 1888, p. 180. ISBN 9788498044188 .  

Referencies [ modifica ]