Mar del Japo

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de geografia físicaMar del Japo
(ja) 日本海
(ko) 東海 Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipus Mar marginal Modifica el valor a Wikidata
Part de ocea Pacific Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Pais de la conca Japo , Corea del Sud , Corea del Nord i Russia Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
  40° N, 135° E  /  40°N , 135°E  / 40; 135
Banyat per ocea Pacific Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
Longitud de la costa 7.600 Modifica el valor a Wikidata
Profunditat 3.742 m Modifica el valor a Wikidata
Mida 1.072 ( amplada) × 2.254 ( longitud) km
Superficie 978.000 km²
1.048.950 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Volum 1.630.000 km³ Modifica el valor a Wikidata

La mar del Japo o mar de l'Est es una mar costanera de l' ocea Pacific occidental, al nord-est d' Asia , mar marginal entre l'arxipelag japones, Sakhalin , la peninsula de Corea i el continent del Llunya Orient rus. [1] Com la Mediterrania , gairebe no te marees , ja que es troba gairebe voltada completament de terra ferma per totes bandes.

Aquest aillament tambe afecta la diversitat fecal i la salinitat , totes dues mes baixes que en l'ocea obert. La mar no te grans illes, badies ni caps. El seu balanc hidric esta determinat principalment per l'entrada i sortida a traves dels estrets que el connecten amb les mars veines i l'Ocea Pacific. Pocs rius aboquen en la mar i la seva contribucio total a l'intercanvi d'aigua esta dins de l'1%.

L'aigua de mar te una concentracio elevada d' oxigen dissolt que resulta en una alta productivitat biologica. Per tant, la pesca es l'activitat economica dominant a la regio. La intensitat dels enviaments a traves del mar ha estat moderada per questions politiques, pero augmenta constantment a consequencia del creixement de les economies de l'Asia oriental.

El nom de la mar [ modifica ]

Si be mar del Japo es el terme mes habitual per referir-s'hi entre la comunitat internacional, de vegades s'anomena amb diferents noms als paisos del voltant: Ell mar s'anomena Rib?n h?i (日本海, literalment "Mar del Japo") o originalment J?ng h?i (?海, literalment "Mar de la Balena") a la Xina, [2] Yaponskoye more (Японское море, literalment "Mar del Japo") a Russia, Chos?n Tonghae (朝鮮東海, literalment "Mar de l'Est de Corea") a Corea del Nord , i Donghae (東海, literalment "Mar de l'Est") a Corea del Sud . Existeix una disputa sobre el nom del mar, amb Corea del Sud que promou la traduccio a l'angles del seu nom natiu com a Mar de l'Est .

Disputa de la denominacio [ modifica ]

L'us del terme "Mar del Japo" com a nom dominant es un punt de discussio. Corea del Sud vol que s'utilitzi el nom "Mar de l'Est", ja sigui en lloc o a mes de "Mar del Japo"; [3] [4] mentre que Corea del Nord prefereix el nom "Mar de l'Est de Corea". [5] La questio principal de la disputa gira al voltant d'un desacord sobre quan el nom "Mar del Japo" es va convertir en l'estandard internacional. Japo afirma que el terme ha estat l'estandard internacional almenys des de principis del segle  xix , [6] mentre que les Corees afirmen que el terme "Mar del Japo" va sorgir mes tard mentre Corea estava sota domini japones , i abans d'aquesta ocupacio, altres noms com ara "Sea of Korea" o "East Sea" es van utilitzar en angles. [7] El mar es coneix com el mar del Japo segons l'Encyclopædia Britannica. [8] El 2012, l’ Organitzacio Hidrografica Internacional (OHI), l'organitzacio intergovernamental que mante una publicacio que enumera els limits de les zones oceaniques i marines a tot el mon, va abandonar el seu intent mes recent dels darrers 25 anys de revisar la seva publicacio del nom del mar. Aixo va ser principalment a causa de la manca d'acord entre les Corees i el Japo sobre la questio de la denominacio. [9] El setembre de 2020, l'OHI va anunciar que adoptaria un nou sistema numeric, tambe conegut com "S-130". El novembre de 2020, S-23, la versio anterior de la carta nautica feta el 1953 es fara publica com a publicacio de l'OHI per demostrar el proces evolutiu de l'era analogica a l'era digital. L'OHI va aprovar la proposta de la nova carta nautica oficial. El nou grafic es marcara amb un identificador numeric sense nom. [10]

Historia [ modifica ]

Durant segles, el mar havia protegit el Japo de les invasions terrestres, especialment dels mongols. Feia temps que havia estat navegat per vaixells asiatics i, a partir del segle  xviii , per vaixells europeus. Les expedicions russes de 1733-1743 van cartografiar Sakhalin i les illes japoneses. A la decada de 1780, el frances Jean-Francois de Galaup, comte de Laperouse , va viatjar cap al nord a traves del mar a traves de l'estret que mes tard portara el seu nom. El 1796, un oficial de la marina britanic, William Robert Broughton, va explorar l'estret de Tartaria, la costa oriental de l’ Extrem Orient rus i la peninsula de Corea .

El 1803?1806, el navegant rus Adam Johann von Krusenstern mentre navegava per tot el mon a bord del vaixell Nadezhda tambe va explorar, de passada, el mar del Japo i les costes orientals de les illes japoneses. El 1849, un altre explorador rus Gennadi Nevelskoy va descobrir l'estret entre el continent i Sakhalin i va cartografiar la part nord de l'estret de Tartaria. Les expedicions russes es van fer els anys 1853?1854 i 1886?1889 per mesurar les temperatures superficials i registrar les marees. Tambe van documentar el caracter ciclonal dels corrents marins.

Altres expedicions notables del segle  xix inclouen l’expedicio nord-americana d'exploracio i topografia del Pacific nord (1853?1856) i l'expedicio britanica Challenger (1872?1876). La vida aquatica va ser descrita per VK Brazhnikov el 1899?1902 i P. Yu. Schmidt el 1903-1904. Els estudis cientifics japonesos sobre el mar van comencar nomes el 1915 i es van tornar sistematics des dels anys vint del segle passat. [11] [12]

Vaixells baleners americans , canadencs i francesos van navegar a la recerca de balenes al mar entre 1847 i 1892. [13] La majoria van entrar al mar per l'estret de Corea [14] i van sortir per l'estret de La Perouse , [15] pero alguns van entrar i sortir per l'estret de Tsugaru . [16] Es van dirigir principalment a les balenes francas , [17] pero van comencar a capturar geperuts a mesura que les captures de balenes francas van disminuir. [18] Tambe van intentar capturar rorquals blaus [19] i rorquals comuns , [20] pero aquestes especies invariablement s'enfonsaven despres de ser assassinades. Les balenes francas es van capturar de marc a setembre, [21] amb el maxim de captures al maig i juny. [22] Durant els anys maxims de 1848 i 1849 un total de mes de 170 vaixells (mes de 60 el 1848 i mes de 110 el 1849) van navegar pel mar del Japo, [23] amb un nombre significativament menor en els anys seguents. [24]

Caracteristiques fisiques [ modifica ]

Esta limitada per la Russia continental i l'illa de Sakhalin al nord, Corea del Nord i Corea del Sud a l'oest, i les illes japoneses de Hokkaid? , Honsh? i Ky?sh? a l'est.

Esta connectada a altres mars per cinc estrets : l' estret de Tataria , entre l'Asia continental i l'illa de Sakhalin, i l' estret de La Perouse , entre les illes de Sakhalin i Hokkaid?, que la connecten amb la mar d'Okhotsk ; l' estret de Tsugaru , entre les illes de Hokkaid? i Honsh?, i l'estret de Kanmon, entre les illes de Honsh? i Ky?sh?, que la connecten amb el Pacific; i l' estret de Corea , entre la peninsula de Corea i l'illa de Ky?sh? (anomenat canal Occidental i estret de Tsushima a banda i banda de l' illa de Tsushima ), que la connecta amb la mar de la Xina Oriental .

  • Profunditat maxima: 3.742 metres sota el nivell del mar
  • Profunditat mitjana: 1.752 metres
  • Superficie aproximada: 978.000 km²

Consta de tres conques principals: la conca de Yamato al sud-est, la conca del Japo al nord i la conca de Tsushima (o conca d'Ulleung ) al sud-est. La conca del Japo es la que registra les maximes profunditats, mentre que la de Tsushima es la mes plana.

A la costa oriental, la plataforma continental es amplia, pero a l'occidental, sobretot al llard de la costa coreana, es estreta, d'uns 30 quilometres de mitjana.

El corrent calid de Tsushima, un dels bracos del corrent de Kuroshio , es desplaca en direccio nord a traves de l'estret de Corea per la costa japonesa, i el corrent fred de Liman baixa en direccio sud a traves de l'estret de Tataria per la costa russa.

Temps enrere fou una mar tancada , quan existia el pont continental de l'Asia Oriental. [25]

Economia [ modifica ]

Les arees septentrional i sud-oriental son riques en pesca . La importancia de la pesca en aquesta mar la il·lustra perfectament la disputa entre Corea del Sud i el Japo sobre l'illa de Dokdo o Takeshima. La mar tambe es important pels seus diposits minerals, sobretot de sorres de magnetita . Tambe es creu que hi ha bosses de gas natural i de petroli . Amb el creixement de les economies de l' Asia Oriental , la mar del Japo ha esdevingut una de les vies maritimes comercials de mes rellevancia.

Geografia i geologia [ modifica ]

Relleu del mar del Japo i zones properes

El mar del Japo estava sense sortida al mar quan existia el pont terrestre de l'Asia oriental . [26] L'Arc del Japo es va comencar a formar al Mioce inferior . A l'inici del Mioce, el mar del Japo va comencar a obrir-se i les parts nord i sud de l’ arxipelag japones es van separar. Durant el Mioce, el mar del Japo es va expandir. [27]

Mapa que mostra l'arxipelag japones , el mar del Japo i la part circumdant de l'Asia oriental continental al Mioce inferior (23-18 Ma)

La part nord de l'arxipelag japones es va fragmentar mes tard fins que va comencar l’ orogenesi de l'arxipelag japones del nord-est al Mioce tarda. La part sud de l'arxipelag japones es va mantenir com una massa de terra relativament gran. La superficie terrestre s'havia expandit cap al nord al Mioce superior. [27] L'orogenesi de les altes cadenes muntanyoses al nord-est del Japo va comencar al Mioce superior i tambe va durar al Plioce . [27] El Marge oriental del mar del Japo pot acollir una incipient zona de subduccio responsable de grans terratremols el 1940, 1964, 1983 i 1993. [28]

Mapa que mostra l'arxipelag japones, el mar del Japo i la part circumdant de l'Asia oriental continental des del Plioce mitja fins al Plasencia (3,5?2 Ma)

Actualment, el mar del Japo limita amb el continent rus i l'illa de Sakhalin al nord, la peninsula de Corea a l'oest i les illes japoneses d' Hokkaid? , Honsh? i Ky?sh? a l'est i al sud. Esta connectat amb altres marc per cinc estrets : l’ estret de Tartaria entre el continent asiatic i Sakhalin; Estret de La Perouse entre el Sakhalin i Hokkaid?; l’ estret de Tsugaru entre Hokkaid? i Honsh?; l’estret de Kanmon entre Honsh? i Ky?sh?; i l’ estret de Corea entre la peninsula de Corea i Ky?sh?.

L’ estret de Corea esta format pel canal occidental i l’ estret de Tsushima , a banda i banda de l'illa de Tsushima . Els estrets es van formar en periodes geologics recents. Els mes antics d'ells son els estrets de Tsugaru i Tsushima. La seva formacio havia interromput la migracio dels elefants cap a les illes japoneses al final del periode Neogen (uns 2,6 fa milions d'anys). El mes recent es l'estret de La Perouse, que es va formar fa uns 60.000 a 11.000 anys tancant el cami utilitzat pels mamuts que abans s'havien traslladat al nord d'Hokkaid?. [29] Tots els estrets son mes aviat poc profunds amb una profunditat minima de l'ordre de 100 metres o menys. Aixo dificulta l'intercanvi d'aigua, aillant aixi l'aigua i la vida aquatica del mar del Japo dels marc i oceans veins. [30]

El mar te una superficie d'uns 1.050.000 km, una profunditat mitjana de 1.752 m i una profunditat maxima de 4.568 m. Te una forma semblant a la pastanaga, amb l'eix principal que s'esten de sud-oest a nord-est i una amplia part meridional s'estreny cap al nord. La longitud costanera es d'uns 7.600 km amb la part mes gran (3.240 km) pertanyent a Russia. El mar s'esten de nord a sud per mes de 2.255 km i te una amplada maxima d'uns 1.070 km. [12]

Te tres conques principals: la conca de Yamato al sud-est, la conca del Japo al nord i la conca de Tsushima (conca d'Ulleung) al sud-oest. [31] La conca del Japo es d'origen oceanic i es la part mes profunda del mar, mentre que la conca de Tsushima es la mes poc profunda amb una profunditat inferior a 2.300 m. [12] A les costes orientals, les plataformes continentals del mar son amples, pero a les costes occidentals, especialment al llarg de la costa coreana, son estretes, amb una mitjana d'uns 30 km. [32]

Hi ha tres plataformes continentals diferents a la part nord (per sobre dels 44° N). Formen una estructura en forma d'escala amb els graons lleugerament inclinats cap al sud i submergits a les profunditats de 900 -1.400, 1.700 - 2.000 i 2.300 - 2.600 m. L'ultim pas cau bruscament a les profunditats d'uns 3.500 m cap a la part central (mes profunda) del mar. El fons d'aquesta part es relativament pla, pero te alguns altiplans. A mes, una cresta submarina que puja fins als 3.500 m va de nord a sud pel mig de la part central. [32]

La zona costanera del mar japonesa esta formada per Okujiri Ridge, Sado Ridge, Hakusan Banks, Wakasa Ridge i Oki Ridge. Yamato Ridge es d'origen continental i esta compost per granit , riolita , andesita i basalt . Te un fons irregular cobert de blocs de roca volcanica. La majoria de les altres zones del mar son d'origen oceanic. Fons mari fins a 300 m es de naturalesa continental i esta cobert amb una barreja de fang, sorra, grava i fragments de roca. Les profunditats entre 300 i 800 m i estan cobertes de sediments hemipelagics (es a dir, d'origen semioceanic); aquests sediments estan formats per fang blau ric en materia organica. Els sediments pelagics de fang vermell dominen les regions mes profundes. [33]

No hi ha illes grans al mar. La majoria de les mes petites es troben a prop de la costa oriental, excepte Ulleungdo (Corea del Sud). Les illes mes significatives son Moneron , Rebun , Rishiri , Okushiri , ?shima , Sado , Okinoshima , Ulleungdo , Askold, Russky i Putyatin. Les costes son relativament rectes i no tenen grans badies o caps; les formes costaneres son mes simples per a Sakhalin i son mes sinuoses a les illes japoneses.Les badies mes grans son el golf de Pere el Gran , Sovetskaya Gavan ; Vladimira Bay, Olga; Badia de Posyet a Russia; Badia de Corea de l'Est a Corea del Nord; i les badies d'Ishikari (Hokkaid?), Toyama (Honsh?) i Wakasa (Honsh?) al Japo. Els caps destacats inclouen Lazareva, Peschanyi (sorrenc), Povorotny , Gromova, Pogibi , Tyk i Korsakova a Russia; Crillon sobre Sakhalin ; S?ya, Nosappu, Tappi, Nyuda, Rebun, Rishiri, Okushiri , Daso i Oki al Japo; [12] [30] i Musu Dan a Corea del Nord.

A mesura que el nivell del mar mundial va baixar durant els avencos de la capa glacial de l’ Ultim periode glacial , els estrets de sortida del mar del Japo es van assecar i tancar un a un. Hi ha controversia sobre si en cada avancament de la capa glacial el nivell del mar mundial va baixar prou com perque el mes profund, el canal occidental de l’ estret de Corea , s'asseques i tanques, convertint el mar del Japo en un enorme llac interior fred amb un capa superficial d'aigua dolca, que es congela a l'hivern. [34]

  • El mar del Japó vist des del sud de Slavyanka. De lluny, les dues illes d'Antipenko (esquerra) i Sibiryakov (dreta).
    El mar del Japo vist des del sud de Slavyanka . De lluny, les dues illes d'Antipenko (esquerra) i Sibiryakov (dreta).
  • Una badia a l'illa de Sibiryakov, 50 km al sud de Vladivostok
    Una badia a l'illa de Sibiryakov , 50 km al sud de Vladivostok
  • Posta de sol a les illes Verkhovski, prop de Vladivostok
    Posta de sol a les illes Verkhovski, prop de Vladivostok

Clima [ modifica ]

vortex de Karman davant de la costa de l'illa de Rishiri [35]

El clima del mar es caracteritza per aigues calides i monsons. Aquesta combinacio dona lloc a una forta evaporacio, que es nota especialment entre octubre i marc, quan el fort (12?15 m/s o superior) vent del monso del nord-oest aporta aire continental fred i sec. L'evaporacio es dirigeix mes al sud, provocant nevades a les muntanyeses costes occidentals del Japo. Aquest monso d'hivern porta tifons i tempestes amb onades que arriben 8?10 m que erosionen les costes occidentals del Japo. Tambe es van registrar onades de tsunami al mar. A mes, el monso millora la conveccio de l'aigua superficial, fins a les profunditats de 30 m.

Els mesos mes freds son gener i febrer amb una temperatura mitjana de l'aire de -20 C al nord i 5 C al sud. La quarta part del nord del mar, especialment la costa siberica i l'estret de Tartaria, es congela durant uns 4-5 mesos. [36] El moment i l'abast de la congelacio varien d'un any a l'altre, de manera que es pot comencar a formar gel a les badies ja a l'octubre i les seves restes es poden veure fins i tot al juny. La coberta de gel es continua nomes a les badies i forma taques flotants a mar obert. La fusio del gel a la primavera provoca corrents freds a les zones del nord. [37]

A l'estiu el vent es debilita fins a 2?7 m/s i inverteix la seva direccio, bufant aire calid i humit des del Pacific nord cap al continent asiatic. El mes mes calid es l'agost amb una temperatura mitjana de l'aire de 15 C al nord i 25 C al sud. [38] La precipitacio anual augmenta de 310?500 mm al nord-oest fins a 1.500?2.000 mm al sud-est. [39]

De vegades s'observa un patro de nuvols turbulents, anomenat vortex de von Karman, sobre el mar del Japo. Requereix un camp estable de nuvols baixos impulsats pel vent sobre un obstacle petit (aillat) i alt, i normalment es forma sobre petites illes muntanyoses. [40] El mar del Japo compleix aquestes condicions ja que te vents frequents i cels ennuvolats, aixi com illes compactes i altes com Rishiri (1.721 m), Ulleungdo (984 m) i ?shima (732 m).

Extensio [ modifica ]

L'Organitzacio Hidrografica Internacional defineix els limits del "mar del Japo" de la seguent manera: [41]

≪ Al sud-oest. El limit nord-est del Mar de la Xina Oriental [Des de Nomo Saki (32°35′ N) a Kyusyu fins a la punta sud de Fukuejima (illes Got?) i a traves d'aquesta illa fins a Ose Saki (cap Goto) i fins a Hunan Kan, la punta sud de Jeju-do , a traves d'aquesta illa fins al seu extrem occidental i des d'alli al llarg del paral·lel de 33°17′ nord fins a terra ferma] i el limit occidental del Mar Interior de Seto [definit circularment com "El limit sud-est del mar del Japo"].

Al sud-est. A Kanmon Straits. Una linia que va des de Nagoya Saki (130°49′,5 E) a Kyusyu a traves de les illes d'Uma Sima i Muture Sima (33°58′,5 N) fins a Murasaki Hana (34°01). ′ N) a Honsh? .

A l'est. A l' estret de Tsugaru . Des de l'extrem de Siriya Saki (141°28′ E) fins a l'extrem d'Esan Saki (41°48′ N).

Al nord-est. A l'Estret de La Perouse (Soya Kaikyo). Una linia que uneix Cap S?ya i Nishi Notoro Misaki (45°55′ N).

Al nord . Des del cap Tuik (51°45′ N) fins al cap Sushcheva. [41]

≫

Hidrologia [ modifica ]

Roca Tategami
Mitsukejima "illa del vaixell"

Els corrents marins circulen en sentit contrari a les agulles del rellotge. Kuroshio (corrent del Japo), el corrent de Tsushima i el corrent calid de Corea de l'Est porten aigua mes calida i salina al nord. Alla es fusionen amb el corrent de Tsugaru i desemboquen a l'ocea Pacific a traves de l'estret de Tsugaru. Tambe alimenten el corrent de S?ya i surten per l'estret de La Perouse fins al mar d'Okhotsk. La branca de retorn esta composta pels corrents marins de Liman, Corea del Nord i el Japo central (o mitja) que porten aigua fresca i freda al llarg de la costa asiatica cap al sud. [42]

La temperatura de l'aigua es veu afectada sobretot per l'intercanvi amb l'atmosfera a la part nord del mar i pels corrents a la part sud. Les temperatures d'hivern son 0 °C o per sota al nord i 10-14 °C al sud. En aquesta estacio, hi ha una important diferencia de temperatura entre la part occidental i l'est a causa dels corrents circulars. Aixi, a la latitud del golf de Pere el Gran, la temperatura de l'aigua es d'aproximadament de 0 °C a l'oest i 5-6 °C a l'est. Aquesta diferencia est-oest cau a 1-2 °C a l'estiu, i les temperatures pugen a 18-20 °C al nord i 25-27 °C al sud. [37]

Com a consequencia de la naturalesa tancada del mar, les seves aigues formen capes clarament separades que poden mostrar dependencia estacional i espacial. A l'hivern, la temperatura es gairebe constant amb la profunditat a la part nord del mar. Tanmateix, a les parts centre-sud, pot ser 8-10 °C fins a 100?150 m, 2-4 °C a 200?250 m, 1-1,5 °C a 400?500 m i despres romandre a uns 0 °C fins al fons. L'escalfament pel sol i els monsons tropicals augmenta el gradient de profunditat a la primavera-estiu.

Al nord la capa superficial (fins a 15 m) pot escalfar fins a 18-20 °C. La temperatura baixaria bruscament fins als 4 °C a 50 m, i despres disminueix lentament fins a 1 °C a 250 m i romandre aixi fins al fons mari. Per contra, la temperatura al sud podria baixar progressivament fins als 6 °C a 200 m i despres a 2 °C a 260 m i fins a 0,04-0,14 entre 1.000-1.500 m, pero aleshores augmentaria a uns 0,3 °C prop de la part inferior. Aquesta capa freda a uns 1.000 m es forma per enfonsament d'aigua freda a la part nord del mar a l'hivern i es portada al sud pels corrents marins; es mes aviat estable i s'observa durant tot l'any. [42] [30]

L'aillament hidrologic del mar del Japo tambe provoca una salinitat mitjana de l'aigua lleugerament inferior (34,09‰, on ‰ significa parts per mil) en comparacio amb l'ocea Pacific. A l'hivern, la salinitat mes alta amb un 34,5‰ s'observa al sud on l'evaporacio domina sobre la precipitacio. Es el mes baix amb un 33,8‰ al sud-est i sud-oest a causa de les pluges frequents i es mante al voltant del 34,09‰ a la majoria de les altres parts.La descongelacio del gel a la primavera redueix la salinitat de l'aigua al nord, pero es mante alta entre 34,60 i 34,70 ‰ al sud, en part a causa de l'entrada d'aigua salada a traves de l’ estret de Corea . Una variacio tipica de la salinitat a traves del mar a l'estiu es de 31,5‰ a 34,5‰ de nord a sud. La distribucio de la profunditat de la salinitat es relativament constant. La capa superficial tendeix a ser mes fresca a les parts del mar que experimenten la fusio del gel i les pluges. [43] La densitat mitjana de l'aigua es d'1,0270 g/cm³ al nord i 1,0255 g/cm³ al sud a l'hivern. A l'estiu baixa a 1,0253 i 1,0215 g/cm³, respectivament. [12]

Pocs rius desemboquen al mar del Japo des de l'Asia continental, els mes grans son Tumen , [12] Rudnaya, Samarga, Partizanskaya i Tumnin; tots ells tenen caracter muntanyos. En canvi, nombrosos rius grans flueixen des de Honsh? i Hokkaid? al mar, inclosos els quatre rius mes grans del Japo: Shinano , Ishikari , Agano i Mogami . El cabal anual total dels rius al mar es de 210 km³ i es relativament constant durant tot l'any, llevat d'un petit augment al juliol. [44] La majoria d'aigua (97% o 52,200 km) desemboca al mar a traves de l'estret de Corea i descarrega a traves del Tsugaru (64% o 34.610 km³, La Perouse 10.380 km³) i l'estret de Corea. Les pluges, l'evaporacio i l'entrada fluvial nomes representen l'1% del balanc hidric. Entre octubre i abril, la sortida supera l'entrada a causa dels ingressos mes baixos per l'estret de Corea; aquest balanc s'inverteix entre maig i setembre. [44] [12]

El riu Tumen desemboca al mar del Japo. Els darrers 17 km del riu formen la Frontera entre Russia i Corea del Nord . Aquesta imatge es del pont de l'amistat de Corea Russia que creua el riu Tumen.
La desembocadura del riu Partizanskaya prop de Nakhodka . Vista des de Sopka Sestra.

El mar te marees complexes, que son induides per l'onada de l'ocea Pacific que penetra a traves de l’ estret de Corea i l'estret de Tsugaru. Les marees son semi-diurnes (pugen dues vegades al dia) a l'estret de Corea i a la part nord de l'estret de Tartaria. Son diurns a la costa oriental de Corea, l'Extrem Orient rus i les illes japoneses de Honsh? i Hokkaid?. Les marees mixtes es produeixen al golf de Pere el Gran i a l'estret de Corea. Els maremots tenen una velocitat de 10?25 cm/s a mar obert. S'acceleren a l'estret de Corea (40?60 cm/s), estret de La Perouse (50?100 cm/s) i especialment a l'estret de Tsugaru (100?200 cm/s).

L'amplitud de les marees es relativament baixa i varia molt a traves del mar. Arriba als 3 metres al sud prop de l'estret de Corea, pero baixa rapidament cap al nord fins a 1,5 m a l'extrem sud de la peninsula de Corea i a 0,5 m metres a les costes de Corea del Nord. S'observen marees baixes similars a Hokkaid?, Honsh? i al sud de Sakhalin. Tanmateix, l'amplitud augmenta fins a 2,3?2,8 m cap al nord de l'estret de Tartaria a causa de la seva forma d'embut. A part de les marees, el nivell de l'aigua tambe experimenta variacions estacionals relacionades amb el monso a tot el mar, amb els nivells mes alts observats a l'estiu i els mes baixos a l'hivern. El vent tambe pot canviar localment el nivell de l'aigua entre 20?25 cm; per exemple, es mes alt a l'estiu a les costes coreanes i mes baix a les costes japoneses. [30]

Les aigues del mar tenen un color blau a verd-blau i una transparencia d'uns 10 m. Son rics en oxigen dissolt , sobretot a les parts occidental i nord, que son mes fredes i tenen mes fitoplancton que les zones oriental i sud. La concentracio d'oxigen es del 95% del punt de saturacio prop de la superficie, disminueix amb la profunditat fins al 70% a 3.000 m. [30] [12]

Flora i fauna [ modifica ]

Lleons marins a l'illa de Moneron

L'alta concentracio d' oxigen dissolt dona lloc a la rica vida aquatica del mar del Japo: hi ha mes de 800 especies de plantes aquatiques i mes de 3.500 especies d'animals, incloses mes de 900 especies de crustacis, unes 1.000 de peixos i 26 de mamifers. Les zones costaneres contenen diversos kg/m² de biomassa. Els peixos pelagics (oceanics) inclouen sauri, verat, verat , sardines, anxoves, arengades, daurades , calamars i diverses especies de salmo i truita. Els peixos demersals (de fons mari) inclouen el bacalla, el pollachius i el verat d'Atka.

Els mamifers estan representats per foques i balenes (el nom antic de la conca en xines era "Mar de balenes"), [2] i els crustacis per gambes i crancs. A causa dels estrets poc profunds que connecten el mar amb l'ocea Pacific, el mar del Japo no te una fauna oceanica caracteristica d'aigues profundes. [12] La flora i la fauna uniques de la regio propera al mar del Japo es coneixen com "elements del mar del Japo". [27]

Economia [ modifica ]

Badia de Zolotoy Rog prop de Vladivostok, Russia
Roca Heishi prop de l'illa Kamome, Hokkaido

La pesca havia estat durant molt de temps la principal activitat economica al mar del Japo. Es duu a terme principalment a les plataformes continentals i prop de les mateixes i se centra en l'arengada, la sardina i la tonyina vermella. No obstant aixo, aquestes especies s'han esgotat despres de la Segona Guerra Mundial . El calamar es captura principalment a prop del centre del mar i el salmo a prop de les costes nord i sud-oest. [11] Tambe hi ha una produccio d'algues ben desenvolupada. [30]

La importancia de la pesca al mar queda il·lustrada per les disputes territorials entre Japo i Corea del Sud sobre les roques de Liancourt i entre Japo i Russia sobre les illes Kurils . Tambe es reflecteix en diverses llegendes, com la llegenda de la roca Heishi, que diu que un cop quan l'arengada va desapareixer, una vella fada va llancar una ampolla amb aigua magica al mar i l'arengada va tornar. L'ampolla es va enganxar al fons mari i es va convertir en una roca, que es va convertir en una representacio del deu del mar del Japo. [45] [46]

Vladivostok es una base per a la flota balenera russa. Tot i que opera als marc del nord, la seva produccio es processa i es distribueix en part a la zona de Vladivostok. Vladivostok es tambe un punt terminal del Ferrocarril Transiberia que porta moltes mercaderies cap a i des d’aquest port important. Hi ha un servei regular de ferri a traves de l'estret de Tartaria entre el port continental rus de Vanino i Kholmsk a Sakhalin. [30]

El mar te sorres de magnetita , aixi com jaciments de gas natural i petroli prop de la part nord del Japo i l'illa de Sakhalin. La intensitat dels enviaments a traves del mar es moderada, a causa de les relacions fredes entre molts paisos limitrofs. Com a resultat, els ports japonesos mes grans es troben a la costa del Pacific, i els ports importants al mar del Japo son Niigata , Tsuruta i Maizuru. Els principals ports de Corea del Sud son Busan , Ulsan i Pohang situats a la costa sud-est de la peninsula de Corea, pero tambe tenen com a objectiu principalment paisos que no voren amb el mar del Japo.

El principal port rus de Vladivostok serveix principalment a les carregues interiors, mentre que Nakhodka i Vostochny son mes internacionals i tenen un intercanvi intens amb Japo i Corea del Sud . Altres ports russos destacats son Sovetskaia Gavan , Aleksandrovsk-Sakhalinski i Kholmsk , i els principals ports de Corea del Nord son Wonsan , Hamhung i Chongjin . [12] La intensitat dels enviaments a traves del mar del Japo augmenta constantment com a resultat del creixement de les economies de l'Asia oriental. [11]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Tides in Marginal, Semi-Enclosed and Coastal Seas ? Part I: Sea Surface Height ≫. ERC-Stennis at Mississippi State University. Arxivat de l' original el 18 marc 2004. [Consulta: 2 febrer 2007].
  2. ↑ 2,0 2,1 2006. “?海”??名字如何改成了“日本海” Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine .. Retrieved on 7 marc 2017
  3. ↑ East Sea or "Sea of Japan" Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine .. Korea.net. Retrieved on 21 marc 2013.
  4. ↑ Ministry of Maritime Affairs and Fisheries 2005. The Name East Sea Used for Two Millennia. Ministry of Foreign Affairs and Trade of Korea, 2005
  5. ↑ ≪ MOFA: Efforts of the Government of Japan in Response to the Issue of the Name of the Sea of Japan ≫. [Consulta: 17 febrer 2023].
  6. ↑ ≪ Japanese Basic Position on the Naming of the "Japan Sea" ≫. Japan Coast Guard, 01-03-2005. Arxivat de l' original el 24 maig 2011.
  7. ↑ ≪ Legitimacy for Restoring the Name East Sea ≫. Republic of Korea Ministry of Foreign Affairs and Trade. [Consulta: 28 setembre 2010].
  8. ↑ ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean ≫ (en angles). Encyclopedia Britannica . [Consulta: 7 abril 2021].
  9. ↑ Kyodo News , "IHO nixes 'East Sea' name bid", Japan Times , 28 abril 2012, p. 2; Rabiroff, Jon, and Yoo Kyong Chang", Agency rejects South Korea's request to rename Sea of Japan Arxivat 2016-09-20 a Wayback Machine .", Stars and Stripes , 28 abril 2012, p. 5.
  10. ↑ ≪ 2 nd Session of the IHO Assembly (November 2020) Report of Proceedings Volume 1 ≫. The International Hydrographic Organization , 18-11-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean | Britannica ≫ (en angles). [Consulta: 26 febrer 2023].
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 ≪ Японское море ≫. [Consulta: 22 febrer 2023].
  13. ↑ Athol , of St. John, 8 juny ? 10 agost 1847, NBW 1335; Vesper , of New London, 20 abril ? 26 agost 1848, G. W. Blunt White Library (GBWL); Northern Light , of New Bedford, 14 May ? 22 juliol 1875, Old Dartmouth Historical Society (ODHS); Cape Horn Pigeon , of New Bedford, 17 abril ? 13 juliol 1892, Kendall Whaling Museum (KWM).
  14. ↑ Splendid , of Edgartown, 17 abril 1848, Nicholson Whaling Collection (NWC); Fortune , of New Bedford, 12 marc 1849, ODHS; Sea Breeze , of New Bedford, 14 abril 1874, GWBL.
  15. ↑ Bowditch , of Warren, 2 agost 1848, NWC; Arnolda , of New Bedford, 17 juny 1874, ODHS.
  16. ↑ Good Return , of New Bedford, 30 abril 1849, ODHS; Milo , of New Bedford, 16?18 Apr. 1850, ODHS.
  17. ↑ Eliza Adams , of Fairhaven, 21 abril ? 4 agost 1848, ODHS; Huntress , of New Bedford, 4 May ? 3 juliol 1848, NWC.
  18. ↑ Florida , of Fairhaven, 12?27 May 1860, in One Whaling Family (Williams, 1964); Sea Breeze , of New Bedford, 11?12 May, 4?5 juny 1874, GWBL.
  19. ↑ George Washington , of Wareham, 16 May 1849, ODHS; Florida , of Fairhaven, 5 May 1860, in One Whaling Family (Williams, 1964).
  20. ↑ Daniel Wood , of New Bedford, 6 abril 1854, NWC.
  21. ↑ Henry Kneeland , of New Bedford, 1 setembre 1852, in Enoch's Voyage (1994), pp. 153-154.
  22. ↑ Catch of right whales by month based on over 510 whales caught during 71 vessel seasons from 1847 to 1891: juny (31.7%), May (28.8%), juliol (19.9%), abril (11.8%), and agost (5.4%).
  23. ↑ Ships spoken in 1848 by Vesper (GBWL); Eliza Adams (ODHS); Splendid (NWC); Bowditch (NWC); Huntress (NWC); Liverpool 2nd , of New Bedford (NWC); Cherokee , of New Bedford (NWC); and Mechanic , of Newport (NWC); Hannibal , of Sag Harbor (EHL); Josephine , of Sag Harbor (EHL); John Jay , of Sag Harbor (NHA); in 1849 by Huntress (NWC); Good Return (ODHS); Fortune (ODHS); Ocmulgee , of Holmes Hole (ODHS); Mary and Susan (NWC); Maria Theresa , of New Bedford (ODHS); George Washington (ODHS); Liverpool 2nd (NWC); Julian , of New Bedford (NWC); Henry Kneeland , of New Bedford (ODHS), Montpelier , of New Bedford (NWC), Cambria , of New Bedford (NWC), India , of New Bedford (ODHS), and Phoenix , of New Bedford (NHA); N. P. Tallmadge , Pioneer , and Superior , of New London (GBWL), Alpha , of Nantucket (NHA), and Prudent , of Stonington (GBWL).
  24. ↑ Ships spoken in 1856 by Pacific , of Fairhaven (NWC), and Onward , of New Bedford (NWC); and from 1859 to 1861 by Florida , of Fairhaven, in One Whaling Family (Williams, 1964).
  25. ↑ Totman , Conrad D. Pre-Industrial Korea and Japan in Environmental Perspective (en angles). BRILL, 2004. ISBN 978-90-04-13626-7 .  
  26. ↑ Totman , Conrad D. Pre-Industrial Korea and Japan in Environmental Perspective , 2004. ISBN 978-9004136267 .  
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Kameda Y. & Kato M. (2011). "Terrestrial invasion of pomatiopsid gastropods in the heavy-snow region of the Japanese Archipelago". BMC Evolutionary Biology 11 : 118. doi : 10.1186/1471-2148-11-118
  28. ↑ Tamaki , Kensaku; Honza , Eiichi Tectonophysics , 119, 1?4, 20-10-1985, pag. 381?406. Bibcode : 1985Tectp.119..381T . DOI : 10.1016/0040-1951(85)90047-2 [Consulta: 20 juny 2022].
  29. ↑ ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean | Britannica ≫ (en angles). [Consulta: 20 febrer 2023].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 ≪ Моря СССР: Охотское море ≫. [Consulta: 20 febrer 2023].
  31. ↑ ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean | Britannica ≫ (en angles). [Consulta: 20 febrer 2023].
  32. ↑ 32,0 32,1 ≪ Моря СССР: Охотское море ≫. [Consulta: 20 febrer 2023].
  33. ↑ ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean | Britannica ≫ (en angles). [Consulta: 20 febrer 2023].
  34. ↑ Park , S.-C; Yoo , D.-G; Lee , C.-W; Lee , E.-I Geo-Marine Letters , 20, 2, 2000, pag. 64?71. Bibcode : 2000GML....20...64P . DOI : 10.1007/s003670000039 .
  35. ↑ STS-100 Shuttle Mission Imagery , NASA, 19 Abril ? 1 Maig 2001
  36. ↑ ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean | Britannica ≫ (en angles). [Consulta: 22 febrer 2023].
  37. ↑ 37,0 37,1 ≪ Моря СССР : Охотское море ≫. [Consulta: 22 febrer 2023].
  38. ↑ A. D. Dobrovolskyi and B. S. Zalogin Seas of USSR. Sea of Japan , Moscow University (1982) (in Russian)
  39. ↑ Sea of Japan , Great Soviet Encyclopedia (en rus)
  40. ↑ ≪ Photo-sts100-710-182 ≫, 26-06-2001. Arxivat de l' original el 2015-05-08. [Consulta: 22 febrer 2023].
  41. ↑ 41,0 41,1 ≪ Limits of Oceans and Seas, 3rd edition ≫. International Hydrographic Organization. [Consulta: 29 abril 2020].
  42. ↑ 42,0 42,1 ≪ Sea of Japan | sea, Pacific Ocean | Britannica ≫ (en angles). [Consulta: 22 febrer 2023].
  43. ↑ ≪ Моря СССР: Охотское море ≫. [Consulta: 23 febrer 2023].
  44. ↑ 44,0 44,1 ≪ Моря СССР: Охотское море ≫. [Consulta: 23 febrer 2023].
  45. ↑ ?子岩 Official website of Hiyama Prefecture, Hokkaido (in Japanese)
  46. ↑ かもめ島 Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine . Esashi Town Guide (in Japanese)

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mar del Japo
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mar_del_Japo&oldid=33246744 ≫