Mar Baltica
Ostersjon - Morze Bałtyckie - Itameri -
Baltijos j?ra - Ostsee - Østersøen - Балтийское море
|
 | | Mar Baltica vista des de l'espai
|
|
| Tipus
| Mar mediterrani
,
mar marginal
i
mar epicontinental
 |
|---|
| Eponim
| est
i
oest
|
|---|
| Part de
| Ocea Atlantic Nord
ocea mundial
|
|---|
|
| Continent
| Europa
ciutats_riberenques =
Malmo
,
Estocolm
,
Sundsvall
(SUE)
Oulu
,
Vaasa
,
Turku
i
Helsinki
(FIN)
Sant Petersburg
i
Kaliningrad
(RUS)
Tallinn
(EST)
Riga
(LET)
Gda?sk
(POL)
Copenhaguen
(DIN)
|
|---|
| Pais de la conca
| Suecia
,
Finlandia
,
Russia
,
Estonia
,
Letonia
,
Lituania
,
Polonia
,
Alemanya
i
Dinamarca
|
|---|
|
| Pais
|  Suecia
 Finlandia
 Russia
(
Sant Petersburg
,
oblast de Leningrad
i
Kaliningrad
)
 Estonia
 Letonia
 Lituania
 Polonia
 Alemanya
 Dinamarca
|
|---|
|
|
|
| Banyat per
| Ocea Atlantic
|
|---|
| Limita amb
| Øresund
Gran Belt
Petit Belt
|
|---|
| Format per
| |
|---|
| Conca hidrografica
| conca de la mar Baltica
|
|---|
|
| Profunditat
| maxim
: 459 m
mitjana
: 57 m
|
|---|
| Punt mes baix
| Landsort Deep
(en)
 (?456,51 m
)
|
|---|
| Superficie
| 377.000 km²
|
|---|
|
| Salinitat
| 10 ‰
|
|---|
|
|
La
mar Baltica
, o el
mar Baltic
, es una
mar
del nord d'
Europa
, oberta a la
mar del Nord
i, finalment, a l'
ocea Atlantic
a traves dels estrets de
Kattegat
i
Skagerrak
. Els paisos que l'envolten son (comencant per la
Peninsula Escandinava
i seguint en sentit horari):
La seva superficie es de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el
golf de Finlandia
, entre el sud d'aquest pais i Estonia, i el
golf de Botnia
, entre la costa oriental de Suecia i l'occidental de Finlandia. Tambe inclou alguna sortida com la
peninsula de Jutlandia
. Geologicament, es molt poc antiga: nomes existeix des del VI mil·lenni aC. Es molt poc profunda (la mitjana es de 57 m; la fondaria maxima son 459 m al nord de l'illa sueca de
Gotland
), cosa que, unida a la poca obertura a l'ocea, fa que la renovacio de les aigues sigui molt lenta i hi afavoreix els problemes de
contaminacio
.
La salinitat de la Baltica es molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermedia entre l'aigua dolca i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporacio), combinada amb una gran aportacio d'aigua dolca per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicacio amb l'ocea es molt dificil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat te unes fortes implicacions biologiques, amb moltes especies que son diferents de les seves homologues en altres mars.
Dels paisos que l'envolten, nomes els
Estats Baltics
i Polonia hi desguassen enterament. A mes, tambe
Txequia
,
Eslovaquia
,
Ucraina
i
Belarus
hi acaben aportant aigua (indirectament).
La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:
Els diversos noms de la mar en les llengues dels paisos que l'envolten son, doncs:
Historia geologica
[
modifica
]
Llac Ancylus
cap a l'any 8.700 aC. El contorn del Glaciar Escandinau en blanc. El riu Svea alv van formar una sortida a l'
Atlantic
.
El mar Baltic s'assembla una mica a un llit de riu, amb dos afluents, el
Golf de Finlandia
i
Golf de Botnia
. Estudis
geologics
mostren que, abans del
Plistoce
, en lloc del mar Baltic hi havia una amplia plana al voltant d'un gran riu anomenat
Erida
. Diversos episodis de
glaciacio
durant el
Plistoce
van fer emergir el llit del riu a la conca del mar. En el moment de l'ultim, al periode
Interglacial Riss-Wurm
(MIS 5e.), el mar Eemia era al seu lloc. En lloc d'un veritable mar, el mar Baltic pot ser entes fins i tot avui com un
estuari
amb tots els rius que hi desemboquen.
A partir d'aquest moment les aigues van quedar definides historicament amb els noms que hi ha a continuacio. Moltes de les etapes duen el nom en referencia a animals marins (per exemple, el
mol·lusc
Littorina
), que son clars indicadors dels canvis en la temperatura de l'aigua i la salinitat.
Els factors que van determinar les caracteristiques del mar son la immersio o l'emergencia de la regio a causa del pes del gel i el reajustament isostatic posterior, i els canals de connexio que hi ha al
mar del Nord
-
Atlantic
, ja sigui a traves de l'estret del mar Eemia o del que ara son els grans llacs de
Suecia
, i el
mar Blanc
-
ocea Artic
.
A
l'epoca romana
, la mar Baltica era conegut com el
Mare Suebicum
o
Mare Sarmaticum
.
Tacit
en el seu
Agricola
i
Germania
va descriure la
Mare Suebicum
, anomenat aixi per la tribu
Sueu
, com un
mar salobros
, en veure'l en primavera, quan el gel al Mar Baltic es trenca i a trossos. El poble sueu finalment va emigrar al sud-oest per a residir durant un temps a la zona de Renania de l'actual Alemanya, on el seu nom sobreviu a la regio historica coneguda com a
Suabia
. Els
Sarmatian
habitaven al sud d'Europa oriental i a Russia. L'historiador
Jordanes
el va anomenar
Mar germanic
a la seva obra
getica
.
Des de l'
epoca vikinga
, els escandinaus han anomenat "el Llac de l'Est" (com a
Austmarr
, "Mar Oriental", apareix a la
Heimskringla
i com a
Eystra sal
apareix en
Sorla þattr
).
Saxo Grammaticus
, a l'obra
Gesta Danorum
afirma que el nom mitologic
Gandvik
es refereix al mar Baltic. Com que
"Vik"
en
nordic antic
significa "badia", cal pensar que els vikings ho consideraven correctament com una entrada del mar.
A mes de
peix
, el mar tambe subministra
ambre
, en especial a la seva ribera sud. Els paisos limitrofs son productors tradicionals de
fusta
,
quitra de fusta
,
lli
,
canem
i
pells
. Suecia des de principis de l'epoca medieval ha tingut tambe una important industria
minera
, especialment del
ferro
i
plata
.
Polonia
ha tingut i segueix tenint importants mines de
sal
. Tot aixo ha permes un ric comerc des de l'epoca romana.
A l'
alta edat mitjana
, els
vikings
d'Escandinavia van construir el seu imperi comercial al voltant de tot el Baltic. Mes tard, hi va haver lluites pel control de la mar, amb els
Wends
habitant a la riba sud. Els vikings tambe n'utilitzen els rius de Russia per a les rutes comercials i poder arribar fins al
mar Negre
al sud de Russia. El periode de domini dels vikings es coneix com a
epoca vikinga
.
Les terres de la costa oriental foren de les darreres d'Europa a convertir-se al
cristianisme
a les
Croades Baltiques
:
Finlandia
al segle
xii
pels suecs, i el que ara son
Estonia
i
Letonia
a principis de segle
xiii
pels danesos i els alemanys (
Germans Livonians de l'Espasa
). El
Cavallers Teutons
varen obtenir el control sobre les diferents parts del sud i la costa oriental del Mar Baltic, on varen crear el seu
estat monastic
, mentre lluitaven contra els
polonesos
,
danesos
,
suecs
,
russos
de l'antiga
Novgorod
i els
lituans
que varen ser els darrers europeus a convertir-se al
cristianisme
.
En el segle
xii
, es va intensificar la
pirateria eslava
. A partir del segle
xi
, la ribera sud i est de la mar Baltica van ser colonitzades pels
alemanys
(i en menor mesura per
holandesos
,
danesos
i
escocesos
) en el curs de la colonitzacio germanica de centre-europa (
Ostsiedlung
). Els
Polabians eslaus
van ser absorbits pels alemanys.
[1]
Dinamarca
va adquirir gradualment el control sobre la major part de la costa del mar Baltic, fins que va perdre gran part de les seves possessions despres d'haver estat derrotada el 1227
Batalla de Bornhoved
.
Entre els segles XIII i XII, la forca economica del nord d'Europa es va convertir en la
Lliga Hanseatica
que va fer servir la mar Baltica per establir les rutes comercials entre les ciutats membres. En el segle
xvi
i principis del
xvii
, la
Confederacio de Polonia i Lituania
amb
Dinamarca
i
Suecia
varen lluitar pel
domini Maris Baltici
("Govern del Mar Baltic"). Finalment, va ser l'
Imperi Suec
qui practicament controlava la mar Baltica. A Suecia, va ser denominada
Mare Nostrum Balticum
("La nostre mar baltica").
Al segle
xviii
,
Russia
i
Prussia
es varen convertir en el principal poder sobre la mar. La
Gran Guerra del Nord
, que va acabar amb la derrota
sueca
, va permetre l'acces a la mar a Russia per la costa oriental. Des d'aleshores, Russia va ser una potencia dominant al Baltic.
Pere I de Russia
va veure la importancia estrategica de la mar baltica i va decidir fundar la seva nova capital,
Sant Petersburg
al delta del
riu Neva
a l'extrem est del
Golf de Finlandia
. Es va desenvolupar molt el comerc no nomes dins de la regio del Baltic, sino tambe amb la regio del Mar del Nord, sobretot a l'est d'
Anglaterra
i els
Paisos Baixos
: les seves flotes necessitaven la fusta Baltica, el
quitra
, el
lli
i el
canem
.
Durant la
Guerra de Crimea
, una flota conjunta del
Regne Unit
i
Franca
van bombardejar les fortaleses russes de
Suomenlinna
, que protegia
Helsinki
;
Kronstadter
, que protegia Sant Petersburg, i varen destruir
Bomarsund
al
mar d'Aland
. Despres de la unificacio d'
Alemanya
el 1871, tota la costa sud va passar a dependre d'Alemanya. La
Primera Guerra Mundial
, va ser combatuda en part a la Mar Baltica. Despres de 1920
Polonia
obtingue una sortida a la Mar Baltica pel
Corredor Polones
i amplia el port de
Gdynia
en rivalitat amb el port de la
Ciutat Lliure de Danzig
.
Durant la
Segona Guerra Mundial
, Alemanya va recuperar la totalitat de la ribera sud i gran part de la zona oriental ocupant Polonia i els
paisos baltics
. El 1945, la Mar Baltica es va convertir en una fossa comuna de persones que es van ofegar al torpedinament de vaixells refugiats durant l'
Operacio Annibal
. Fins al 2004, l'
enfonsament del Wilhelm Gustloff
va ser el pitjor desastre maritim, causant la mort d'unes 9.000 persones. El 2005, un grup de cientifics russos van trobar al fons del mar mes de cinc mil restes d'avio, vaixells de guerra enfonsats, i altres
materials
, principalment de la
Segona Guerra Mundial
.
Despres de 1945, la
poblacio alemanya va ser expulsada
de totes les arees a l'est de la
linia Oder-Neisse
, deixant lloc als colons russos i polonesos.
Polonia
va obtenir un gran tram de la riba sud,
Russia
va guanyar un altre acces al Baltic amb l'
oblast de Kaliningrad
. A la costa oriental, els
paisos baltics
van ser ocupats per la
Unio Sovietica
i junt amb Polonia i
Alemanya de l'Est
es van convertir en estats
comunistes
. El mar era llavors una frontera entre els blocs militars oposats. Aquesta frontera va afectar notablement el comerc i els viatges en general, i va arribar a la seva fi despres de la caiguda dels regims comunistes a Europa Central i Oriental a partir de 1988. Des de maig de 2004, amb l'adhesio de la
paisos baltics
i
Polonia
, la Mar Baltica esta envoltada, gairebe completament, pels paisos de la
Unio Europea
excepte les zones russes de
Sant Petersburg
i l'
exclavament
de l'
oblast de Kaliningrad
.
La zona es castigada a partir del mes d'octubre per tempestes hivernals que han provocat nombrosos naufragis, com l'enfonsament del transbordador
M/S Estonia
en ruta de
Tallinn
(Estonia) a
Estocolm
(Suecia), el 1994, que es va cobrar la vida de centenars de persones.
Dades geofisiques
[
modifica
]
Parts de la mar Baltica
La Mar Baltica es un mar interior considerada la major massa d'
aigua salabrosa
del mon. Ocupa una conca formada per l'erosio glacial.
El mar Baltic es d'uns 1.700 km de llarg, una mitjana de 193 km d'amplada, i una mitjana de 57 m de profunditat. La maxima profunditat es de 515 m, al centre de la part sueca. La superficie es d'aproximadament 422.000 km² i el volum es d'uns 20.000 km³. El seu perimetre son uns 9.200 km de costa.
[2]
El mar gelat
[
modifica
]
Com a mitjana a llarg termini, la Mar Baltica esta coberta de gel al voltant del 45% de la seva superficie. L'area coberta de gel durant l'hivern tipic inclou el
Golf de Botnia
, el
golf de Finlandia
,
golf de Riga
, Vainameri a l'arxipelag estonia, l'
arxipelag d'Estocolm
i el
mar de l'arxipelag
. La resta del Baltic no es congela durant un hivern normal, amb l'excepcio de les badies i llacunes arrecerades, com la
llacuna de Curlandia
. El gel arriba al seu maxim nivell al febrer o marc, amb un gruix tipic d'uns 70 cm de gel mari a les zones mes septentrionals de la
badia de Botnia
, al nord de la conca del
golf de Botnia
. El gruix disminueix mes al sud.
La congelacio s'inicia a la costa nord del golf de Botnia cap a mitjans de novembre, arribant a les aigues obertes de
badia de Botnia
a principis de gener. El
mar de Botnia
es congela, de mitjana, a la fi de febrer. El golf de Finlandia i el golf de Riga es congelen normalment al transcurs de gener.
L'extensio del gel depen de la cruesa de l'hivern. Els hiverns severs poden portar la formacio de gel al voltant de
Dinamarca
i al sud de
Suecia
. Segons William Derham durant el cru hivern de 1703 i 1708 el gel va cobrir fins als estrets danesos. En els darrers anys un hivern tipic produeix nomes gel als extrems nord i est del Baltic. El 2007 no hi va haver gairebe cap formacio de gel, excepte durant un breu periode el marc.
[3]
A la primavera, el golf de Finlandia i de Botnia normalment desglacen al final d'abril, amb algunes crestes de gel persistents fins al mes de maig a la zona sud-oest del golf de Finlandia. Al nord, tocant a la badia Botnia, el gel acostuma a mantenir-se fins al final de maig.
Durant l'hivern, els primers gels que es formen a tocar de la costa dificulten l'acces als ports sense servei de
trencaglacs
.
La coberta de gel es l'habitat principal nomes per unes poques especies. La major d'elles son foques que s'alimenten i crien en el gel, encara que el gel mari tambe acull diverses especies d'algues que viuen a la part inferior i dins les bosses de salmorra al gel.
La mar Baltica flueix a traves dels
estrets danesos
amb corrents complexos. Una capa superficial aboca 940 km³ a l'any d'aigues salobrosa al
Mar del Nord
. Degut a la diferencia de
salinitat
, una sub-capa inferior d'aigues mes salines es desplacen en sentit contrari portant 475 km³ l'any. Es barreja molt lentament amb la part superior de les aigues produint un gradient de salinitat de dalt a baix, amb la majoria de la sal de l'aigua per sota dels 40-70 m de profunditat. La circulacio general es en el sentit del rellotge: al nord cap orient i al sud cap a l'oest.
La diferencia entre la sortida i l'entrada es el resultat de l'
aigua
dolca aportada pels mes de 250 rius que drenen a la conca del Baltic aproximadament 1,6 milions de km³, el que correspon a un volum de 660 km³ per any. Entre ells s'inclouen els principals rius del nord d'Europa, com l'
Oder
, el
Vistula
, el
Neman
, el
Daugava
i la
Neva
. Una altra aportacio d'aigua dolca prove de la diferencia positiva entre la
pluja
i l'evaporacio.
Una important aportacio d'aigua salada son les poc frequents entrades d'aigua del
Mar del Nord
en el Baltic. Aquests fluxos, importants per a l'ecosistema del Baltic a causa de l'aportacio d'oxigen a les profunditats del Baltic, acostuma a passar cada quatre o cinc anys fins a la decada de 1980, de mitjana. En els darrers decennis, pero, s'han tornat menys frequents. En concret, les tres ultimes es van produir el 1983, 1993 i 2003. Sembla, doncs, que la frequencia ha passat a deu anys.
El nivell de l'aigua es, en general, molt mes dependent de la situacio del vent que en els efectes de la marea. Amb tot, hi ha corrents produits per la marea en els estrets passatges de la part occidental del Baltic.
L'
alcada
de les onades es habitualment molt mes baixa que la del
Mar del Nord
. Unes violentes i sobtades tempestes solen escombrar la superficie marina degut a les grans diferencies de temperatura i a una important presencia del vent. Els vents estacionals tambe causen petits canvis en el nivell del mar, d'uns 50 cm.
La
salinitat
del mar Baltic es molt menor que la de l'aigua de l'ocea (amb una mitjana de 3,5%), a consequencia de l'abundant aigua dolca provinent de les terres circumdants i, de fet, els rius contribueix aproximadament amb una quarantena part del seu volum total anual, ja que el volum de la conca es d'uns 21.000 km³ i anualment s'aporten uns 500 km³. Les aigues superficials de la conca central tenen una salinitat de 6 a 8‰. A les badies semitancades amb els principals fluxos d'aigua dolca, com a l'extrem del golf de Finlandia amb la desembocadura del riu Neva, i el cap del golf de Botnia amb l'aportacio del Lulea, Kemi i Tornio, la salinitat es considerablement menor. Per sota de 40 a 70 m, la salinitat oscil·l'entre un 10 i un 15‰ en el mar Baltic obert.
L'aportacio d'aigua dolca d'uns dos-cents rius i la introduccio de salada des del sud construeix un gradient de salinitat en el mar Baltic. Prop dels
estrets danesos
, la salinitat es semblant a la del
Kattegat
, pero encara no plenament oceanica, ja que l'aigua mes salada que passa per l'estret segueix estant barrejada amb quantitats considerables de l'aigua de sortida. La salinitat disminueix de manera constant cap al nord i l'orient. A la part nord del
golf de Botnia
, l'aigua ja no es salada i moltes especies d'aigua dolca viuen al mar. El gradient de salinitat es paral·lel al gradient de temperatura. Aquests dos factors limiten moltes especies d'animals i plantes a una regio relativament estreta del mar Baltic.
La majoria d'aigua salina esta verticalment estratificada en la columna d'aigua a la
Mar del Nord
, creant una barrera per a l'intercanvi d'
oxigen
i nutrients, i el foment d'ambients maritims completament separats.
[4]
Emergencia geologica de la regio
[
modifica
]
Gran part de la moderna
Finlandia
fou un antic llit mari o un arxipelag. En la imatge s'observa el nivell del mar immediatament despres de la darrera era glacial
La terra es encara emergent
isostaticament
del seu estat subsident, que va ser causat pel pes de l'ultima glaciacio. El fenomen es conegut com a
rebot post-glacial
. En consequencia, la superficie i la profunditat del mar estan disminuint. L'elevacio es d'uns vuit mil·limetres per any a la costa finesa del golf de Botnia. A la zona, l'antic fons mari nomes esta inclinat suaument, donant lloc a grans extensions de terra recuperada en periodes geologicament curts (decennis i segles).
Dades geografiques
[
modifica
]
Subdivisions
[
modifica
]
La part nord del mar Baltic es conegut com el
golf de Botnia
, del qual la part mes septentrional es la
Badia de Botnia
. La part mes al sud del golf s'anomena
Mar de Botnia
i immediatament al sud d'aquest hi ha el
Mar d'Aland
. El
golf de Finlandia
connecta el Mar Baltic amb
Sant Petersburg
. El
golf de Riga
s'ubica entre
Riga
, la capital de
Letonia
i l'illa
estona
de
Saaremaa
.
El
mar Baltic del Nord
esta entre l'area d'
Estocolm
, al sud-oest de Finlandia i Estonia. La
conca de Gotland
forma la part essencial del Mar Baltic Central. El
Bornholm Basin
es a l'area est de
Bornholm
, i la poc profunda
conca d'Arkona
s'esten des de Bornholm fins a les illes danesas de
Falster
i
Zealand
.
Al sud, la
Badia de Gda?sk
s'ubica a l'est de la
Peninsula Hel
a la costa polonesa i cap a l'oest de
Sambia
en
oblast de Kaliningrad
. La
badia de Pomerania
es troba al nord de les illes d'
Usedom
i
Wolin
, a l'est de
Rugen
. Entre Falster i la costa alemanya esta la
badia de Mecklenburg
i la
Badia de Lubeck
. La part mes occidental del Mar Baltic es la
badia de Kiel
. Els tres
estrets danesos
, el
Gran Belt
, el
Petit Belt
i l'
Øresund
, connecta el Mar Baltic amb la badia
Kattegat
i l'estret
Skagerrak
en el
Mar del Nord
. La confluencia d'aquests dos mars a
Skagen
a l'extrem nord de
Dinamarca
es un espectacle visual visitat per molts
turistes
cada any.
Us de la terra
[
modifica
]
Costa de
dunes
Polonesa
Aproximadament un 48% de la regio es boscosa, on Suecia i Finlandia contenen
la majoria dels boscos, especialment al voltant dels golfs de Botnia i Finlandia.
Aproximadament un 20% de la terra s'utilitza per a agricultura i pastura, principalment a Polonia i al voltant de la costa baltica d'Alemanya, Dinamarca i Suecia. Aproximadament un 17% de la terra no te utilitzacio directa i un 8% son pantans. La majoria d'aquests son als golfs de Botnia i Finlandia.
La resta de la terra esta fortament poblada.
Aproximadament 85 milions de persones viuen a la costa baltica, 15 milions dins dels 10 km de costa i 29 milions dins dels 50 km de costa. Al voltant de 22 milions viuen en centres de poblacio de mes de 250.000 habitants. Un 90% d'aquests es concentren en la banda de 10 km al voltant de la costa. De les nacions que contacten totalment o parcialment amb la costa, Polonia suposa un 45% dels 85 milions, Russia un 12%, Suecia un 10% i els altres menys d'un 6% cadascun.
Floracio de
fitoplancton
en la Mar Baltica,
3 de juliol
de
2001
Aproximadament uns 100.000 km² dels fons marins del Baltic (un quart de la seva superficie total) es una zona morta. L'aigua mes salina (i per tant mes densa) es mante en el fons aillada de les aigues superficials i l'atmosfera. Aixo condueix a una disminucio de la concentracio d'oxigen dins la zona. En aquesta zona creixen principalment bacteris que digereixen la materia organica i alliberen sulfur d'hidrogen. Degut a aquesta gran zona
anaerobica
, l'ecologia del fons mari es forca diferent de la dels seus veins de l'Atlantic.
La baixa salinitat del mar Baltic ha portat a l'evolucio de moltes especies lleugerament divergents, com l'
areng
del mar Baltic que es una petita variant de l'areng
atlantica
. La
fauna bentonica
es compon principalment de
Monoporeia affinis
, que es originalment una especie d'aigua dolca. La manca de
marees
ha afectat a les especies marines, en comparacio amb l'Atlantic.
Les especies mes comunes de peixos que es poden trobar en el Mar Baltic son: el
bacalla
, l'
arengada
, el
lluc
, la
plana
, la
truita de mar
, l'
anguila
i el
turbot
.
Una caracteristica peculiar de la fauna es que conte una serie d'especies relictes glacials, poblacions aillades d'especies artiques que han romas en el Mar Baltic des de l'ultima glaciacio, com l'
isopode
Saduria entomon
, la subespecie de la
foca ocel·lada
del Baltic (
Pusa hispida botnica
), una de
les 10 especies mes amenacades pel canvi climatic
, i el peix
Myoxocephalus quadricornis
.
Imatges de satel·lit preses el juliol de 2010 varen revelar una floracio massiva d'algues que cobreix una area de 377.000 quilometres quadrats en el Mar Baltic. L'area de la floracio s'esten des d'Alemanya i Polonia a Finlandia. Els investigadors del fenomen han indicat que les floracions d'algues s'han produit cada estiu des de fa decades. La filtracio de productes fertilitzants provinents de la terra agricola circumdant ha exacerbat el problema, donant a lloc l'augment en l'
eutrofitzacio
.
[5]
Pont dins del mar en el
Palanga
, el balneari mes popular de
Lituania
La construccio del
Pont del Gran Belt
(1997) i del
Pont de l'Øresund
(1999) sobre la via navegable internacional dels
estrets danesos
ha limitat el Mar Baltic als vaixells de mida mitjana. El mar Baltic es la principal ruta comercial per a l'exportacio de petroli rus. Molts dels paisos veins estan preocupats per aixo, ja que una gran fuga de petroli seria desastros al Baltic a causa de la lentitud d'intercanvi d'aigua i les nombroses especies uniques. La industria del turisme, especialment en les economies dependents d'aquesta activitat, com el nord-est d'Alemanya, estan naturalment molt preocupats.
La construccio naval es practica en moltes drassanes de tot el Baltic. Les mes llargues son
Gda?sk
,
Gdynia
i
Szczecin
(Polonia), HDW a
Kiel
(Alemanya),
Karlskrona
(Suecia), Kockums a
Malmo
(Suecia),
Rauma
,
Turku
i
Helsinki
(Finlandia),
Riga
,
Ventspils
i
Liep?ja
(Letonia), i
Klaip?da
(Lituania).
Hi ha diversos
transbordadors
de mercaderies i passatgers operant al mar Baltic, per exemple,
Scandlines
,
Silja Line
,
Polferries
,
Viking Line
,
Tallink
i
Superfast Ferries
.
Suecia
,
Finlandia
,
Russia
,
Estonia
,
Letonia
,
Lituania
,
Polonia
,
Alemanya
i
Dinamarca
son els paisos amb sortida directa al mar i el delimiten administrativament.
Belarus
, la
Republica Txeca
,
Noruega
,
Eslovaquia
i
Ucraina
formen part de la
Conca hidrografica
d'aquest.
Consell d'estats del mar baltic
[
modifica
]
Logotip del
Consell d'estats del mar baltic
.
Consell d'estats del mar baltic
(CBSS) va ser establert pels ministres d'Exteriors de la regio a
Copenhaguen
el 1992 com una resposta als canvis geopolitics que es van produir a la regio del Mar Baltic amb la fi de la Guerra Freda.
Des de 1998, el Consell d'estats del mar Baltic disposa d'una Secretaria internacional permanent, que es troba a
Estocolm
. La mes alta institucio del CBSS es la conferencia de ministres d'Afers Exteriors, que es reuneix cada dos anys.
El Consell esta integrat pels ministres de Relacions Exteriors de cada Estat membre i un membre de la Comissio Europea. La Presidencia del Consell es rotatoria entre els estats membres sobre una base anual. La funcio del Consell es la de servir com un forum per a l'orientacio i coordinacio general entre els estats participants. El ministre de Relacions Exteriors del pais que presideix es responsable de coordinar les activitats del Consell i esta assistit en la seva tasca pel Comite d'Alts Funcionaris (
Committee of Senior Officials
) que esta compost per alts representants dels ministeris d'Afers Exteriors dels 11 estats membres CBSS i de la Comissio Europea, la presidencia d'aquest es paral·lela a la del consell.
Estats membres
El Conveni de Helsinki
[
modifica
]
Convencio de 1974
[
modifica
]
Per primera vegada, totes les fonts de contaminacio al voltant d'un mar van redactar un conveni marc, signat el 1974 pels llavors set estats riberencs del Baltic. La Convencio de 1974 va entrar en vigor el 3 de maig de 1980.
Convencio de 1992
[
modifica
]
A la llum dels canvis politics i l'evolucio internacional del medi ambient i del dret maritim, va ser signat un nou conveni el 1992 per tots els estats riberencs del mar Baltic, i la Comunitat Europea. La Convencio inclou la totalitat de la zona del mar Baltic, incloses les aigues interiors, aixi com els fons marins. Tambe es prenen mesures en tota la zona de captacio del mar Baltic per reduir la contaminacio d'origen terrestre. La Convencio sobre la Proteccio del Medi Mari de la zona del mar Baltic del 1992, va entrar en vigor el 17 de gener de 2000.
L'organ rector de la Convencio es la Comissio de Helsinki,
[6]
tambe conegut com a HELCOM, o de Comissio de Proteccio del Medi Mari del Baltic. Actualment les parts contractants son
Dinamarca
,
Estonia
, la
Comunitat Europea
,
Finlandia
,
Alemanya
,
Letonia
, Lituania,
Polonia
,
Russia
i
Suecia
.
Els instruments de ratificacio van ser dipositats per la Comunitat Europea, Alemanya, Letonia i Suecia el 1994, per Estonia i Finlandia el 1995, per Dinamarca el 1996, per Lituania el 1997 i per Polonia i Russia el novembre de 1999.
Illes i arxipelags
[
modifica
]
Skerries, part de les
Illes Aland
,
Finlandia
.
Les grans ciutats costaneres baltiques, per ordre de poblacio, son:
- Sant Petersburg
(Russia), 4.700.000 hab.
- Estocolm
(Suecia), 743.703 hab. (area metropolitana, 1.823.210 hab.)
- Trojmiasto
o les Tres Ciutats (Polonia) (area metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou
- Gda?sk
(Polonia), 462.700 hab.
- Gdynia
(Polonia), 255.600 hab.
- Helsinki
(Finlandia), 559.716 hab. (area metropolitana, 980.000 hab.)
- Riga
(Letonia), 760.000 hab.
- Szczecin
(Polonia), 413.600 hab.
- Tallinn
(Estonia), 401.774 hab.
- Kaliningrad
(Russia), 400.000 hab.
- Malmo
(Suecia), 259.579 hab.
- Kiel
(Alemanya), 250.000 hab.
- Lubeck
(Alemanya), 216.100 hab.
- Rostock
(Alemanya), 212.700 hab.
- Klaipeda
(Lituania), 194.400 hab. (area metropolitana, 240.000 hab.)
- Turku
(Finlandia) 175.000 hab.
Ports importants (tot i no ser grans ciutats):
Enllacos externs
[
modifica
]