Maputxes

Tipus	pobles indigenes
Poblacio total	978.000 (cens del 2000)
Llengua	castella , mapudungun
Religio	cristianisme , religio maputxe
Grups relacionats	patagons
Geografia
Estat	Argentina i Xile
Regions amb poblacions significatives
Xile , Argentina

Els maputxes (del mapudungun maputxe : mapu , 'terra' i che , 'poble') son una etnia d' amerindis sud-americans . Son aproximadament uns 928.000 a Xile , dels quals uns 400.000 encara parlen la llengua nadiua, i potser uns 50.000 a l' Argentina , dels quals uns 40.000 parlen el mapudungun .

Territori [ modifica ]

El seu pais, tambe anomenat Wallmapu ('Terra dels Maputxes'), era conegut tambe com a Araucania . Antigament, ocupaven tot el territori xile al sud del riu Maule fins a l' illa Gran de Chiloe ( Chillwe ), a les regions del Biobio , l' Araucania , Los Rios i Los Lagos , aixi com en bona part de les provincies argentines de Neuquen , La Pampa , Rio Negro i Chubut . El pais, conegut el 1860 com el Regne de l'Araucania i la Patagonia , comprenia un territori d'1.131.937 km².

Divisio [ modifica ]

Els maputxes tambe han estat anomenats araucans , el nom dels quals prove d' aucan , 'rebel'. Es divideixen en diversos grups:

• Maputxes propiament dits ('gent de la terra'), tambe coneguts com a molutxes ('gent de l'oest'); ocupaven antigament la zona entre el Biobio i el Tolten . Son el grup mes guerrer i que encapcala mes revoltes contra els criolls .
• Ranqueltxes , vivien als marges del riu Salado (a la Pampa ). Foren desplacats de llurs terres i acabaren unint-se als maputxes.
• Pikuntxes ('gent del nord'), vivien entre Copiapo-Itata i vora l'actual Mendoza , als rius Choapa i Nuble . Actualment estan extints.
• Pewentxes ('gent dels araucaries'; de pewen , 'araucaria '). En realitat eren patagons araucanitzats. Vivien a la provincia del Neuquen i a Nuble i actualment son uns milers.
• Pueltxes ('gent de l'est'), vivien al voltant del riu Colorado ; encara en queden uns milers.

Costums [ modifica ]

Els maputxes es dividien antigament en families, dirigides per un cap de familia; aquestes s'agrupaven en aldees, dirigides per un ulmen i un Consell d'Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un toqui , i en cas de guerra, les tribus s'agrupaven en federacions, pero sense unitat politica estable, i amb l'unica finalitat de defensar-se dels wingka ('enemics estrangers'). Practicaven la poliginia , preferentment sororal, i el pagament de la nuvia. El nombre d'esposes determinava el grau de riquesa, i se'n simulaven el rapte. Tenien successio patrilineal i residencia patrilocal, aixi com estructura familiar extensa. Vivien en ruka , cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, canyes i branques d'arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d'una a vuit ruques). Fan musica amb tambors i trompetes de canya i banya, anomenades trutruca . No tenen escriptura propia, pero els fets importants, els escrivien en nusos semblants als khipus o quipus inques.

Un condiment picant, el merke , encara es dins la gastronomia de Xile, com un tipus de pa, el catuto .

Els homes vestien el poncho i els dones el chamal , una tunica llarga. La salutacio era mari-mari , i les visites eren cerimonioses: l'amfitrio convidava a entrar i anava repetint vellechi vei noconas o be mu piqueimi ('aixi es, es veritat', etc.). Jugaven molt i feien apostes ( rau ) als daus, pilma o quechincague , pero el mes curios era la chueca , baralla incruenta a crits com inche cai longo ('soc cap de gos') o inche cai aucatigue ('soc cos de roure'). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els adamapu , amb fort respecte a les lleis jerarquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ngillatun , celebracio comunal de pregaries.

Els assassinats, els resolien amb una indemnitzacio a la familia del difunt, i nomes es reservava la pena de mort per als delictes de traicio, adulteri, robatori i embruixament mortal.

Organitzacio politica [ modifica ]

La Llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix el dret historic de les comunitats indigenes a posseir la seva terra, i gaudeixen d'un organ de govern propi, Aukill Wall Mapu Ngunam (' Consell de Totes les Terres '), dirigit des del 1992 per Aucan Huicanam , reconegut com a organ unitari de tots els araucans i maputxes, principalment. La defensa de la seva terra ancestral enfront dels interessos especulatius d'empreses forestals i hidroelectriques ha comportat diferents formes de repressio pels estats xile ^{[1] [2]} i argenti. ^[3]

A la segona decada del segle  xxi , tres organitzacions han estat prominents en el moviment politic maputxe: la Coordinadora Arauco Malleco (CAM), l' Alianca Territorial Maputxe i el Consell de Totes les Terres. Aquestes tres agrupacions han substituit organitzacions reivindicatives precedents, com es el cas d'Ad Mapu (establerta el 1980).

La CAM, fundada el 1998, agrupa comunitats locals que reclamen la devolucio integral de terres ancestrals a les comunitats maputxes. El programa politic de la CAM inclou l'autonomia politica territorial sobre les terres recuperades, com a forma de reconstruir les caracteristiques politiques, culturals i religioses del poble maputxe.

A banda, existeix un partit politic maputxe, fundat el 2005 i no legalitzat a Xile fins al 2016: Wallmapuwen . El partit es defineix com a nacionalista maputxe, democratic, d'esquerres, autonomista i laic. ^[4]

Historia [ modifica ]

Wallmapu: l'espai territorial historic [ modifica ]

Abans de l'arribada dels espanyols, el territori compres entre la costa pacifica i l'atlantica (amb la separacio natural dels Andes entremig) i entre el riu Copiapio , al nord, i l'Illa de Chiloe al sud, estava ocupat per una poblacio que vivia de la caca, la recol·leccio i l'horticultura (Es calcula que a la zona actualment coneguda com a Xile hi havia un milio de persones). Era una societat sense especialitzacions i vivien en abundancia de recursos i, per tant, tan sols emmagatzemaven per a cobrir una part de l'any ?fet que els deixava temps lliure per a altres activitats. Precisament l'abundancia de recursos es traduia en una elevada quantitat de poblacio sana i robusta.

Abans de la colonitzacio hispanica no s'autodefinien com a maputxe , tot i que si tenien trets culturals comuns ?el mapuzugun com a idioma, per exemple. Ara be, segons la zona s'hi van arribar a desenvolupar diferents tipus d'activitats, tant per les influencies geografiques com pel contacte amb altres pobles. El mon indigena, certament, estava interrelacionat des dels primers temps. De fet, els maputxes van patir l'expansio de l'imperi Inca, especialment a partir del segle  xv .

A nivell intern, hi havia una convivencia relativament pacifica, i es que no hi havia disputes per la propietat territorial, ja que no existia, aixi com tampoc n'hi havia per la ramaderia ni robatoris perque no hi havia gran acumulacio de productes.

De fet, la cultura maputxe en el seu conjunt ?llengua, costums, creences, nocions del temps i espai, organitzacio sociopolitica i territorial? nomes tenen coherencia i sentit en el seu origen en l'ocupacio i relacio amb l'espai territorial historic. Un territori que avui en dia, en les reclamacions sociopolitiques maputxe , es reconeix com a Wallmapu . ^[5]

Colonitzacio europea: Guerra i relacions amb Espanya [ modifica ]

L'arribada dels espanyols al territori maputxe es va convertir, com en la resta d'America, en un intent de conquesta i en un conflicte conegut com la Guerra de Arauco , que s'allarga uns cent anys. Tanmateix, aixi com els primers atacs van donar lloc a una reduccio del territori maputxe fins al riu Biobio, la resposta va ser rapida i van aconseguir mantenir-se i resistir.

Per una banda, doncs, la poblacio que queda sota el domini colonial va ser sotmesa a una logica d'explotacio pel treball en les mines d'or o al camp, tot i que tambe esdevingueren agents economicament actius a traves de les activitats de recol·leccio. Aixo si, tot i que mantingueren certes creences culturals, es van veure submergits als dominis linguistics i espirituals espanyols. Per una altra banda, la resta del territori va aconseguir mantenir-se independent i amb capacitat de negociar i mantenir contactes amb els espanyols a traves dels anomenats parlaments, una forma de negociar precolombina en que els dos bandols intercanviaven regals, menjaven i bevien per, posteriorment, negociar els pactes. Fou aixi com el 1641, en el parlament de Quilin, s'acorda acabar amb la guerra i fixar la frontera al riu Biobio. ^[6]

Generalment s'ha estes la idea de la cultura guerrera o "l'esperit militar" dels maputxes, pero en veritat, mes que guerrers, era gent que es va veure forcada a resistir i lluitar davant unes forces invasores. Aixi, hi ha qui relaciona el seu exit en les guerres davant els espanyols com una consequencia de la seva organitzacio social no jerarquitzada ni centralitzada. ^[7]

L'arribada dels espanyols, pels maputxe en territori independent, va donar lloc a la incorporacio del cavall, la ramaderia, l'aiguardent i les pestes. A partir d'aquest moment es van introduir a l'activitat ramadera mercantil, donant lloc a pressions en l'estructura social i politica. ^[7] Mantenint, aixo si, una economia diversificada. Per una banda, seguien amb la recol·leccio de fruits i arrels i, per una altra, la ramaderia esdevingue una font de treball amb un sistema de crianca en llibertat i la posterior caca. Seguien sense l'existencia d'un mercat de valors, de manera que es generaven intercanvis pero no acumulacions. Un model que suposa menys pressio sobre el territori comparat amb els centres urbans, els mercats i les explotacions productives intensives. ^[5]

Paral·lelament, els criolls de les colonies reclamaven mes autonomia i llibertat de comerc davant Espanya. Aixi fou com, amb la influencia dels valors de la revolucio francesa i amb la posterior participacio activa del poble maputxe , tingue lloc el proces d'independencia de Xile, obtinguda el 1810. Aquest proces, no obstant, suposa unes nefastes consequencies pels maputxes que, fins al moment, havien comptat amb unes estructures propies de governabilitat, amb una certa unitat cultural davant el winka (espanyol, crioll, xile o argenti) i amb varies aliances politiques-militars i economiques amb la corona.

Independencia de Xile i colonitzacio interna [ modifica ]

La independencia suposa la fundacio d'un nou estat Xile amb la logica europea i la influencia dels valors de la revolucio francesa: igualtat, fraternitat i llibertat. S'instaura, doncs, un sistema liberal, de propietat privada i llibertat de comerc que, aixi com al principi es va seguir una politica mes aviat cautelosa amb el poble maputxe , a partir de la segona meitat del segle  xix hi tingue lloc un proces geopolitic de conquesta i invasio sobre el territori que habitaven , anomenat la "Pacificacio de l'Araucania" . ^[5]

El 1862 hi hague el primer atac de l'Estat Xile, fins al 1881, quan aprofitant que el gruix de l'exercit xile estava al Peru, es va produir un aixecament general dels maputxes en 1881 ^[8] i que es considera la fi de les guerres, tot implicant la imposicio d'un sistema colonial ? fisic, economic i espiritual ? i la reduccio del territori de l'Araucania. En definitiva, un colonialisme intern traduit en una societat homogenia d'individus. Fins aqui, els maputxe havien habitat amb unes estructures propies de governabilitat i amb una economia d'abundancia. Aixi fou que en nom de la igualtat i la llibertat individual es van acaparar les terres col·lectives dels pobles perque atemptava contra el dret de la propietat privada, ^[9] trencant amb els tractats d'alianca que mantingueren durant la guerra d'independencia.

Durant el periode de 1880 a 1990, en una societat de postguerra, s'hi desenvoluparen un seguit de transformacions forcades per la transicio d'una vida sota les directrius d'una nacio independent a la dominacio total. A mes, mentre per una banda, a Argentina, es venia que els maputxes de la pampa eren xilens i, per tant, que no eren originaris, per una altra banda, a Xile es divulgava el contrari, que eren argentins, amb l'interes de prendre'ls-hi les terres i establir la ramaderia com a forca economica del pais. ^[5] Malgrat la permanencia d'una resistencia maputxe armada, era questio de temps, ja que la seva tecnologia armamentistica no s'havia desenvolupat ni innovat. ^[5]

Tot aixo, a part de l'empobriment degut a les guerres, dona lloc a canvis en la poblacio indigena, que passa a ser una societat agricola de camperols pobres, desplacats a les zones menys fertils, amb la consequent perdua de territori, de governabilitat i tambe d'identitat cultural. Al llarg del segle  xix , doncs, s'estableix un sistema complex d'aliances i de divisions internes a l'hora d'entendre els fenomens de resistencies i integracions en el nou sistema. Per la seva banda, els colons ?ara ja amb una clara identitat xilena o argentina?, i tambe els estrangers, van anar acaparant mes i mes terreny amb la proteccio i la reproduccio institucional del nou Estat nacional. Aqui, precisament, es important destacar el paper fonamental de l'escola en la constitucio d'un grup que es dedica a administrar la institucionalitat economica, politica i cultural emergent del nou Estat, el qual acabara imposant les seves logiques de mono-produccio i depredacio.

Del segle XX a l'actualitat: de la fragmentacio a la unitat nacional [ modifica ]

Al llarg del segle  xx , despres de la "pacificacio de l'Araucania", s'intensifica la integracio i la implementacio de les estructures xilenes a l'Araucania per mitja de l'escola, les missions, el servei militar, i la usurpacio i privatitzacio de les terres; el col·lectivisme caracteristic fins aleshores dona pas a l'individualisme. Les relacions internes entre el winka i maputxe estan dominades per forca violencia, tot i que tant els mestissos pobres com els maputxes son els que en surten perdent. Malgrat una certa desconfianca, tambe s'estableixen relacions de col·laboracio, d'intercanvis comercials i amistat entre fills de colons i de maputxes. I per exemple, aixi com els colons van fer us de les practiques medicinals maputxe , ja que l'acces a la medicina occidental estava limitat a algunes zones urbanes, els maputxes van comencar a accedir a les escoles i als temples protestants. Tot i aixi, degut a la creixent acumulacio economica i de prestigi social pels colons, la relacio entre ambdos que es va anar establint fou la de dominadors i dominats.

Altrament, en les seguents generacions de maputxes, despres d'una certa fragmentacio, emergeixen varies organitzacions tot donant lloc a moviments indigenistes i de resistencies. Entre aquestes organitzacions existien diferents posicions, i aixi com es considera l'indigenisme com un intent d'integrar els pobles indigenes en les estructures de l'Estat, tambe sorgeixen respostes de resistencia que donen lloc a un moviment d'autonomia, en que no es busca la participacio sino el reconeixement dels propis organs i administrar la propia justicia i els plans de desenvolupament. D'aquesta manera, una part del moviment maputxe ingressa en l'escena publica xilena i una altra busca crear-ne la seva propia. Compartint, pero, la idea de recuperar les terres usurpades per tal de poder conservar la seva cultura.

Actualment, el poble maputxe presenta una gran fragmentacio cultural, una subdivisio de la propietat i una migracio cap a les grans ciutats per part de les generacions mes joves. A mes, la poblacio viu una discriminacio racial i social en les seves relacions amb la resta de la societat de Xile i Argentina, que es manifesta en forma de menors indexs d'educacio, d'ingressos, i major desocupacio ^[10] i pobresa. ^[11] Aixi com mantenen lluites de resistencia davant de macro-projectes de multinacionals i son victimes de la mes brutal repressio, implicant l'empresonament i la mort d'alguns dirigents i activistes. ^{[12] [13] [14]} En definitiva, una violencia institucional que, a mes, utilitza la repressio policial com a resposta de la mateixa desigualtat i segregacio que l'Estat provoca.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Marxa dels pobles originaris
• Quilapan
• Origen dels maputxes

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Aldunate , Carlos. ≪Mapuche: gente de la tierra≫. A: Culturas de Chile (en castella). Santiago de Xile : Andres Bello, 1997.  
• Bengoa , Jose. Historia del pueblo mapuche: siglo XIX y XX (en castella). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 1985.  
• Bengoa , Jose. Historia de un conflicto: los mapuches y el Estado en el siglo XX (en castella). Santiago de Xile: Editorial Planeta , 1999.  
• Correa , Martin; altres. La Reforma Agraria y las tierras mapuches. Chile 1962-1975 (en castella). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2005.  
• Hernandez , Isabel. Autonomia o ciudadania incompleta. El pueblo mapuche en Chile y Argentina (en castella). Santiago de Xile: Pehuen editores, 2003. ISBN 956-16-0371-3 .  
• Ibarra , Mario. ≪Algunas reflexiones y notas a proposito de algunos tratados, en este momento no reconocidos, firmados entre potencias coloniales o Estados actuales y pueblos indigenas≫. A: Seminario de expertos sobre tratados, convenios y otros acuerdos constructivos entre los estados y los pueblos indigenas (en castella). Ginebra: Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, 2003.  
• Pinto , Jorge. De la inclusion a la exlusion: la formacion del estado, la nacion y el Pueblo Mapuche (en castella). Santiago de Xile: Instituto de Estudios Avanzados, 2000.  
• Saavedra Pelez , Alejandro. Los mapuche en la sociedad chilena actual (en castella). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2002. ISBN 956-282-490-X .  
• Verta , Ricardo; Jose Aywin; Andrea Conuecar; Elicura Chihauilaf. El despertar del pueblo mapuche. Nuevos conflictos, viejas demandas (en castella). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2004. ISBN 956-282-647-3 .  
• ≪ Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile ≫. Human Rights Watch. [Consulta: 2 maig 2006]. ^{[ Enllac no actiu ]}
• ≪ Chile. La otra transicion chilena, derechos del pueblos mapuche, politica penal y protesta social en un estado democratico ≫. Federacion Internacional de Derechos Humanos. Arxivat de l' original el 2006-06-18. [Consulta: 2 maig 2006].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maputxes

• Diccionari maputxe-espanyol