Manuel de Pedrolo i Molina

Biografia
Naixement	(ca) Manuel de Pedrolo Sanchez i Molina 1r abril 1918 l'Aranyo (Segarra)
Mort	26 juny 1990 (72 anys) Barcelona
Causa de mort	Causes naturals  ( Cancer de pulmo )
Sepultura	Cementiri de Montjuic (Barcelona), agrupacio Placa del Carme 14, ninxol 2186 [1]
Activitat
Camp de treball	Ficcio literaria
Ocupacio	periodista , traductor , dramaturg , escriptor , poeta , escriptor de ciencia-ficcio
Membre de	Exercit Popular de la Republica (1936?1939) Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana
Genere	Narracio , teatre i drama
Obra
Primeres obres	Esser en el mon (1949)
Obres destacables (1974) Mecanoscrit del segon origen
Familia
Fills	Adelais de Pedrolo i Fabregat
Premis (1992)   Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1991)   Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig , per l'obra Disset contes i una excepcio (1979)   Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1977)   Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig , per l'obra Proces de contradiccio suficient (1975)   Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1972)   Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig , per l'obra Situacio analitica (1968)   Premi Prudenci Bertrana de novel·la , per l'obra Acte de violencia (1968)   Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig , per l'obra Totes les besties de carrega (1967)   Mestre en Gai Saber (1966)   Premi Lletra d'Or , per l'obra Cendra per Martina (1962)   Premi Sant Jordi de novel·la (1956)   Premi Merce Rodoreda de contes i narracions , per l'obra Credits humans (1954)   Premi Sant Jordi de novel·la , per l'obra Estrictament personal

Manuel de Pedrolo i Sanchez de Molina ( l'Aranyo , 1 d'abril de 1918 - Barcelona , 26 de juny de 1990 ) ^[2] fou un escriptor catala . Es considerat l'escriptor mes prolific de les lletres catalanes, car escrigue mes de 20.000 pagines i publica 128 obres. Tambe fou l'escriptor mes perseguit per la censura franquista . ^[3]

De Pedrolo conrea tots els generes literaris : poesia , teatre ?classificat dins del teatre de l'absurd , el teatre de Pedrolo va ser inclos a l'influent estudi de Martin Esslin ^[4] (el segarrenc es l'unic escriptor de la peninsula que figura en aquest estudi)?, narrativa i contes . Tota la seva obra, constitutiva d'un dels corpus mes extensos de les lletres catalanes, es sovint eclipsada per l'exit de la seva novel·la mes coneguda, Mecanoscrit del segon origen , el llibre mes venut de la literatura catalana. ^[3]

Biografia [ modifica ]

Nascut al castell de l'Aranyo , pertanyia a una familia de la baixa noblesa , els Pedrolo. El pare era advocat, tot i que no exerci mai. La mare va morir poc despres de neixer el seu germa petit Ramon. Va estudiar batxillerat a Tarrega fins a l'any 1935, en que va anar a viure a Barcelona ; la Guerra Civil espanyola estronca, pero, els seus estudis. L'any 1943, es casa i s'instal·la definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi - Galvany (carrer de Calvet, 9). ^[5]

Comenca a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor mes prolific, sino tambe en una de les figures mes importants de la literatura catalana del segle  xx . L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en dona l'import (500.000 pessetes) a l' Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana . ^[3]

Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideologiques, convertint-se en un intel·lectual integre compromes amb el seu temps i el seu pais, i ferm defensor d'uns Paisos Catalans independents i socialistes. Segons Anna Maria Villalonga, comissaria de l'any dedicat a l'escriptor en el centenari del seu naixement, ≪era incomode per a la intel·lectualitat pel que pensava, pero tambe perque no s'ajuntava amb el poder≫.

Es mostra especialment critic amb els partits politics catalans abans, durant i despres de la transicio espanyola , i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l' Esquerra Independentista . Mostra d'aquest compromis, queda demostrat en l'adhesio a diverses campanyes de solidaritat i la signatura de diferents manifestos de suport. Aixi doncs, l'any 1979 s'oposa a l'extradicio des de Franca del militant independentista Manuel Viusa ^[6] i, l'any 1982 , sotaescrigue la demanda perque els cinc independentistes catalans del nou cas Batista i Roca fossin jutjats en territori catala, en comptes de Madrid , tal com acostumava a fer l' Audiencia Nacional espanyola . ^[7]

Durant la Guerra Civil Espanyola es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la poblacio de Figols de les Mines . Va pertanyer a la branca d'artilleria de l' Exercit Popular i va anar als fronts de Falset , Figueres i Barcelona . ^[8]

Es va iniciar a la vida literaria amb un llibre de poemes publicat el 1949 . El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang facil . El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors mes ferms, alhora que el mes prolific, de la novel·listica catalana actual. Tambe col·labora en publicacions catalanes com Ariel , Canigo, Oriflama o Serra d'Or . ^[9]

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions en les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixa, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'individu subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que aixo implica. Va fer alguna aproximacio a la literatura de l'absurd . ^[10] Fou un escriptor ambicios i va escriure una gran quantitat d'obres, les quals pertanyen a una gran quantitat de subgeneres. L'obra de Pedrolo va des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme simbolic, passant per policiaques i psicologiques. Malgrat que va cultivar tots aquests estils, Pedrolo va saber donar molt de si, fent que totes les seves obres siguin d'una gran qualitat. No li van importar les censures dels editors ni les maneres de pensar contradictories a la seva, sino que va ser fidel a les seves idees i va renunciar a publicar en castella, encara que li hagues pogut portar millors beneficis economics. Finalment, cal destacar que Pedrolo va saber combinar i utilitzar amb gran destresa multitud de diferents estils, en va crear de nous i en tota la seva obra va mantindre la seva manera de pensar i la seva personalitat.

Fou soci de l' Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana , que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el Premi Mecanoscrit adrecat a escriptors joves.

Va morir el 26 de juny de 1990 a la ciutat de Barcelona a causa d'un cancer, a l'edat de setanta-dos anys. ^[11]

L'any 2018, amb motiu del centenari del naixement de l'escriptor, el Govern de la Generalitat aprova la commemoracio oficial de l'Any Manuel de Pedrolo. ^[12] El mateix any, Bel Zaballa en publica la biografia Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable . ^{[13] [14]}

Teatre [ modifica ]

Segons Graells, l'obra teatral de Manuel de Pedrolo es pot agrupar en tres etapes: la primera, de 1951 a 1956; la segona, que es podria anomenar ≪trienni fecund≫ (1957-1959); i la darrera, que agrupa la seva produccio posterior, de 1962 a 1978. ^{[15] [16]} La primera inclou les obres Els hereus de la cadira (1954) i La nostra mort de cada dia (1956), amb elements realistes que desapareixen en les seves obres posteriors. L'etapa central compren vuit obres: Cruma (1957), Pell vella al fons del pou (1957), Homes i No (1957), Situacio bis (1958), Algu a l'altre cap de peca (1958), Darrera versio, per ara (1958), Soc el defecte (1958) i Tecnica de cambra (1959). La tercera etapa inclou les obres Acompanyo qualsevol cos (1962), Bones noticies de Sister (1962), L'us de la materia (1963), La sentencia (1966), Aquesta nit tanquem (1973) i D'ara a dema (1977). Tanmateix, la relacio entre aquestes obres queda menys definida. ^[15]

Rossello parla en canvi d'una produccio central entre 1957 i 1963 (des de Crumma fins a L'us de la materia ), format per dos tipus d'obres: un en que el protagonista es rebel·la contra una situacio d'opressio, i l'altre centrada en questions filosofiques com el coneixement, la comunicacio, el desti o la mort. ^[16]

Traduccio [ modifica ]

Mes enlla de la seva faceta d'escriptor, Manuel de Pedrolo tambe va realitzar una important tasca de traduccio, amb 42 traduccions publicades. ^[17] Les primeres traduccions van ser de poesia del frances ( Rimbaud , Valery , Eluard ), de l'angles ( Eliot , Sitwell i Pound ) i de l'italia ( Salvatore Quasimodo ). Tanmateix, la majoria d'aquestes traduccions no es van arribar a publicar. ^[17] Mes endavant va traduir tambe Sandburg , Cummings , Corso , Baudelaire , Campana , Ungaretti i Saba , entre d'altres. ^[18]

Pel que fa a la traduccio de novel·les, Pedrolo va dirigir la col·leccio ≪ La Cua de Palla ≫ de novel·la, que va comptar amb traductors com Maria Aurelia Capmany , Ramon Folch i Camarasa , Josep Vallverdu , Joaquim Carbo , Rafael Tasis , Maurici Serrahima i Bofill , Joan Oliver i el mateix Pedrolo. ^[17] Es pot considerar que Pedrolo es l'introductor a Catalunya de la narrativa nord-americana contemporania, amb traduccions de Dos Passos , Salinger , Kerouac , Faulkner , Steinbeck i Henry Miller , entre d'altres. ^[19]

El 1976, a causa de problemes a la vista i de mal d'esquena, Pedrolo va abandonar la seva activitat de traduccio per centrar-se exclusivament en la d'escriptura, tot i que van seguir sortint algunes traduccions que havia realitzat amb anterioritat. ^[17]

Censura [ modifica ]

Manuel de Pedrolo fou l'escriptor mes perseguit per la censura franquista. ^[3] Si es consideren els llibres escrits i publicats entre 1949 i 1980, de mitjana els manuscrits de Pedrolo van haver d'esperar a ser publicats vuit anys en narrativa, cinc en poesia i deu en teatre. ^[20] En aquest periode, trenta-tres llibres van haver d'esperar mes de deu anys abans de ser publicats; tres d'ells ( L'interior es el final , Fronteres interiors i La nit horitzontal ), mes de vint anys. ^[20]

Els primers editors disposats a passar manuscrits de Pedrolo pel proces de censura foren les editorials Arca , Alberti , Moll i Selecta . ^[21] Davant la dificultat de trobar editorials que s'atrevissin a presentar els seus manuscrits a censura, Pedrolo, com altres escriptors, va utilitzar l'obligacio de les editorials de publicar obres premiades, com ell mateix reconeixia en una entrevista de Josep Maria Espinas a la revista Serra d'Or : ^[22]

Els principals criteris aplicats per censurar l'obra de Pedrolo foren ≪allo que diem catalanisme, opinions politiques, religio, moral sexual i llenguatge indecoros≫. A aquests arguments se li podia afegir tambe, com en el cas de la novel·la Un amor fora ciutat (1959), la qualitat literaria de l'obra: ≪ Por todo ello, y sobre todo por la excelente calidad literaria de la obra, consideramos a esta de gravemente peligrosa y en todo caso como atentatoria a la moral publica, conforme a la reiterada jurisprudencia del Tribunal Supremo sobre el homosexualismo. En consecuencia no debe ser aceptado el deposito y si ser puesta la obra a disposicion del Ministerio Fiscal ≫ (traduccio al catala: Per tot aixo, i sobretot per l'excel·lent qualitat literaria de l'obra, considerem a aquesta de greument perillosa i en tot cas com a atemptatoria a la moral publica, conforme a la reiterada jurisprudencia del Tribunal Suprem sobre l'homosexualitat. En consequencia no ha de ser acceptat el diposit i si ser posada l'obra a la disposicio del Ministeri Fiscal) . ^[21]

Obra [ modifica ]

Premis i reconeixements [ modifica ]

• Premi Joanot Martorell , 1954, amb Estrictament personal .
• Premi Victor Catala , 1956, amb Credits humans .
• Premi Sant Jordi de novel·la , 1962, amb Balanc fins a la matinada .
• Lletra d'Or , 1966, amb Cendra per Martina .
• Premi Critica Serra d'Or de novel·la , 1968, amb Totes les besties de carrega.
• Premi Prudenci Bertrana de novel·la , 1968, amb Estat d'excepcio, publicada el 1975 amb el titol Acte de violencia .
• Premi Critica Serra d'Or de novel·la , 1972, amb Situacio analitica.
• Premi Critica Serra d'Or de contes , 1975, amb Contes i narracions (segon volum).
• Premi Critica Serra d'Or de novel·la , 1977, amb Proces de contradiccio suficient.
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes , 1979.
• Premi Critica Serra d'Or de narracio , 1991, amb Disset contes i una excepcio.
• Premi Critica Serra d'Or de biografies i memories , 1992, amb Darrers diaris inedits. Blocs 1988-1990
• A Girona i a Sant Cugat del Valles , ^[24] un carrer li ret homenatge.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Realisme historic
• Ciencia-ficcio
• Premi Manuel de Pedrolo

Bibliografia [ modifica ]

• Dalmau , Ferran; Juvilla , Pau. EPOCA, l'exercit a l'ombra . 1a edicio. Lleida: edicions El Jonc, 2010 (col. Muixeganga, 11). ISBN 978-84-933721-8-8 .  
• Pijuan , Alba . Manuel de Pedrolo, traductor de poesia . Universitat Autonoma de Barcelona (tesi doctoral), 2016.  
• Zaballa , Bel. Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable . Sembra llibres, 2018, p. 168. ISBN 978-84-16698-21-9 .  

CENTENARI [ modifica ]

SITGES EN VERS VI - 2018 Commemora el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo Recital poetic i lectura col'lectiva d'un fragment de la novel·la "Acte de violencia". Reciten: Llucia Ainsa, Andreu Bosch, Modesto Caballero, Alpe Conceptes, Miquel Forns, Lidia Gazquez, Eduard Herrmann, Dolors Juan, Alba Lopez, Xavier Miret, Vinyet Panyella, Angels Pares, Rosa Maria Puig, Anna Roda, Isidre Roset, Joan Yll. Organitza: Rosa Maria Puig i Eduard Herrmann Col·labora Ajuntament de Sitges. https://www.youtube.com/watch?v=A38fm2XjUI0

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites

• Fundacio Pedrolo
• ≪ Manuel de Pedrolo i Molina ≫. Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana .
• LletrA . ≪ Manuel de Pedrolo i Molina ≫. Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull .
• Manuel de Pedrolo. Trencant l'oblit: el documental (2015)

Premis i fites
Precedit per: Primer guardonat	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1968	Succeit per: Avel·li Artis-Gener Prohibida l'evasio