Manuel de Montoliu i de Togores
(
Barcelona
,
30 d'abril
[1]
de
1877
-
ibidem
,
18 de maig
de
1961
)
[2]
fou un destacat critic i historiador de la literatura.
[3]
Segon fill de
Placid-Maria de Montoliu i de Sarriera
i de la seva esposa Pilar de Togores i Zaforteza.
[1]
Germa de
Francesc de Montoliu
i de
Cebria de Montoliu
, entre els mes coneguts. D'ascendencia tarragonina per part de la familia paterna i mallorquina per part de la familia materna, estudia el batxillerat als jesuites de
Manresa
i es doctora en
Filosofia i Lletres
a Madrid el
1903
, despres de cursar la carrera a Barcelona.
El 1908, juntament amb
Antoni Griera
i
Pere Barnils
, obtingue una borsa de la
diputacio provincial de Barcelona
per anar a estudiar
filologia romanica
a la
Universitat de Trobi
, a Halle (
Alemanya
), amb els professors
Bernhard Schadel
i
Hermann Suchier
. Familiaritzat amb l'idioma i els metodes de treball alemanys, va treballar com a lector de castella i catala a la Universitat d'Hamburg.
Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys per a ocupar una catedra de literatura a la
Universitat de Barcelona
, treballa a les Oficines Lexicografiques de l'
Institut d'Estudis Catalans
, on col·labora en el "Butlleti de Dialectologia Catalana" i edita, amb
Pompeu Fabra
, el
Diccionari Aguilo
. A partir del
1925
, la seva labor docent es va desenvolupar a l'
Argentina
, on dirigi l'
Instituto de Filologia
de la Universitat de
Buenos Aires
. De nou en la seva ciutat natal, va recuperar la seva catedra universitaria.
Col·labora al diari
La Veu de Catalunya
.
Professor de literatura castellana a la Universitat de Barcelona durant molts anys, el
1931
no aconsegui de guanyar les oposicions per a la catedra corresponent. El
1936
fugi a Franca, i a partir del
1937
treballa en l'oficina de premsa italiana, organ de propaganda feixista durant la
Guerra Civil espanyola
.
El
1943
, despres de la mort de la seva muller, la violinista
Julia Vidal i Puig
(1877-1943), ingressa primerament a
Montserrat
i despres a
Poblet
, pero no hi persevera, i el
1945
fou elegit assessor de cultura de la
diputacio de Tarragona
; fou tambe vicepresident del Patronat de Poblet i vicepresident director de l'
Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV
.
Autor de nombrosos articles i assajos monografics centrats en la literatura espanyola i catalana, la seva bibliografia es molt abundosa, be que de valor enormement desigual.
Despres d'una primera etapa
modernista
, en la qual publica poemes i drames (1901-07), es dedica a la critica literaria de signe idealista ?inspirada en
Karl Vossler
? i a l'erudicio, mes a base d'intuicio que no de rigor, alternada amb treballs divulgatius.
Les seves obres mes importants son:
- Estudis de Literatura catalana
(1912)
- Manual d'historia critica de la literatura catalana. Edat Moderna (1823-1900)
(1922)
- La canco popular
(1926)
- Manual de literatura castellana
(1929)
- Lo que Espana debe a un libro
(1931)
- Goethe en la literatura catalana
(1935)
- Breviari critic (1926-1933)
, compost per una seleccio dels seus treballs de critica periodistica
- Aribau i la Catalunya del seu temps
(1936)
- L'anima d'Espanya i els seus reflexos en la literatura del Segle d'Or
(1942)
- Elucidari critic
(1947)
Altres obres menors foren:
- La serie
Les grans personalitats de la literatura catalana (1957-62)
, fruit d'un encarrec de
Francesc Cambo
.
- Des del
1898
col·labora en revistes i des del
1904
en diaris, especialment catalans. Una part dels seus nombrosos articles, foren recollits en els
Estudis de Literatura catalana
, que foren publicats l'any 1912, i en els quatre volums del
Breviari critic (1926-33)
.
- Escrigue encara un bon nombre de prolegs i feu traduccions de l'alemany, el frances, l'angles, l'italia i el llati.
- Va publicar a mes i en diversos toms,
Els grans personatges de la literatura catalana
.
- Es autor tambe del
Llibre de Tarragona
(1953), el
Llibre de Poblet
(1955), La llengua catalana i els trobadors (1957),
[4]
amb
Albertet de Sisteron
i una biografia sobre
Francisco Pizarro
(1958).
El Fons Montoliu de la
Biblioteca Publica de Tarragona
es un Fons de monografies que es compon d'un miler d'exemplars molts d'ells signats pels autors. La majoria d'aquests llibres integraven la seva propia biblioteca i hi destaquen com a tematiques la literatura i la critica literaria. El fons de monografies esta catalogat i es pot consultar al cataleg del
Sistema de Lectura Publica de Catalunya
. Papers d'arxiu. Tambe formen part del llegat una col·leccio de papers d'arxiu, integrats per manuscrits, mecanografiats,... molts d'ells originals de treballs del mateix Manuel de Montoliu; i tambe documents relacionats amb els carrecs de Manuel de Montoliu com a assessor de cultura de la
Diputacio de Tarragona
(nomenat l'any 1945) i com a membre actiu de diverses institucions culturals vinculades al territori com el Patronat per a la Restauracio del
Monestir de Poblet
i l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. La col·leccio de papers d'arxiu s'agrupa en sis caixes que mantenen la seva classificacio original i esta inventariada. Papers varis. El llegat inclou tambe 36 volums facticis on hi son relligats sermons, discursos, publicacions periodiques, etc., amb un total de 670 fulletons impresos dels segles XVIII i
xix
. El Fons Montoliu de la Biblioteca Publica de Tarragona es complementari del fons conservat a la Biblioteca de Catalunya; basicament correspondencia de l'autor i que pot aportar dades interessants per a l'estudi de la cultura catalana de la primera meitat del segle
xx
.
[5]
La
Biblioteca de Catalunya
conserva tambe documentacio del seu fons personal.
[6]
Enllacos externs
[
modifica
]