Manuel Ainaud i Sanchez
(
Barcelona
,
17 d'abril
de
1885
?
28 de desembre
de
1932
)
[1]
fou
pedagog
i
artista
, director general de l'Assessoria Tecnica de la
Comissio de Cultura
de l'
Ajuntament de Barcelona
i membre del
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
.
Fill del fotograf occita
Jules Ainaud
i de mare andalusa, fou el menor de set germans (
Enric
fou violinista i
Josep
fou pintor, actor i escenograf); es va casar amb una de les filles de
Carme Karr
, Carme de Lasarte i Karr (1918), i tingueren quatre fills:
Joan
, Anna,
Josep Maria
i Montserrat. Esta enterrat al
cementiri del Sud-Oest
de Barcelona (Montjuic).
[2]
Estudia dibuix a les escoles de l'
Ateneu Obrer de Barcelona
, tenint de professor a
Antoni Gelabert Alart
. Tambe va prendre classes amb el pintor Joan Roig, encara que va ser molt autodidacta.
Ben aviat es dona a coneixer com a capdavanter del grup artistic denominat
Els Negres
(o "ala negra" del modernisme, amb Joaquim Biosca, Jaume Muntasell i Marti Gimeno), pels grans dibuixos al carbo (amb un trac unit que gairebe cobria tota la composicio, infonent a l'obra una qualitat tenebrosa) de temes urbans (dels afores i carrer) i, sobretot, de multituds (de manera semblant a Modest Urgell), amb una certa intencio social (fires, romeries, aplecs, bugaderies, etc.). Exposa als
Quatre Gats
(marc 1903) amb el seu amic i escultor Enric Casanovas i Claudi Grau, i a la I Exposicio de Belles Arts del Cercle de Propietaris de Gracia ("La crisi del modernisme artistic", Francesc Fontbona, Curial, 1975, pg.70). Presidi la seccio d'Art i Literatura de l'
Aplec Catalanista
, col·labora amb
Les Arts i els Artistes
i alterna l'activitat artistica amb la pedagogia. L'any 1905 crea amb alguns dels seus amics l'
Agrupacio Artistica
, que organitza diverses exposicions molt notables.
Manuel Ainaud i Sanchez (dreta) amb
Francesc Macia
l'any
1932
Ingressa l'any 1909 com a professor de dibuix i treballs manuals a l'
Escola Horaciana
, capdavantera dels nous corrents pedagogics i aleshores dirigida per
Pau Vila
, i mes tard (1910-15), va ser director del Nou
Col·legi Mont d'Or
,
[3]
on conegue la seva muller.
Dedica tots els seus esforcos a aconseguir una escola publica gratuita i de qualitat. L'any 1915 fou elegit president de l'
Ateneu Enciclopedic Popular
, des d'on organitza una intensa campanya per a l'escola publica, a traves de la premsa, de conferencies a entitats obreres i dirigint manifestacions ciutadanes.
Viatja per Franca, Italia, Belgica i Suissa per coneixer directament les experiencies de l'
Escola Nova
o
Escola Moderna
que s'imposava a Europa. Al seu retorn a Barcelona, l'any 1917, fou nomenat director general de l'assessoria tecnica de la
Comissio de Cultura
de l'
Ajuntament de Barcelona
, de la qual fou l'anima i l'impulsor de la moderna organitzacio escolar de la ciutat. Ressuscita prop de quaranta antics llegats, que l'Ajuntament tenia oblidats, per a la construccio d'escoles ("
Grups Escolars
") amb una subvencio del 50% de l'Estat, i projecta un ambicios pla de construccions escolars, d'acord amb l'arquitecte
Josep Goday
, que s'inicia amb la inauguracio de dos centres el 1917 i 1919 i es culmina el 1934. Lluita per l'escolaritzacio dels nens i la dignificacio de l'escola publica, reestructurant centres d'educacio primaria, especial i d'arts i oficis, dotant-los de recursos.
Amics de l'
Aplec Catalanista
celebrant la victoria de
Solidaritat Catalana
(cap a
1907
) a l'estudi d'en Manuel Ainaud, el qual soste l'
estelada
Tambe tira endavant tota una serie de serveis complementaris com les cantines infantils, els banys de mar, les revisions mediques i les colonies d'estiu amb resultats tan admirables com les
Colonies de Vilamar
i Turissa i les modeliques escoles innovadores, com l'
Escola del Mar
(1922) o la del Guinardo (1923). Sabe escollir bons col·laboradors, com el Dr.
Enric Mias Codina
,
Ventura Gassol
,
Ramon Jori
,
Antoni Gelabert Alart
,
Pere Verges
i
Artur Martorell i Bisbal
, amb els quals era molt exigent i organitzat. El 1922, aconsegui l'aprovacio del
Patronat Escolar de Barcelona
, que dona un gran impuls a l'ensenyament primari a Barcelona i influi en gran manera en el millorament pedagogic a Catalunya, formant i seleccionant mestres.
La dictadura de
Primo de Rivera
el destitui del seu carrec pel caracter liberal i catalanista de la seva tasca, i no pogue retornar a l'Ajuntament fins al 1930, despres d'uns anys especialment dificils en que es dedica a la venda de material escolar i al disseny de mobles per a escoles. Reprengue amb entusiasme l'obra interrompuda, ressuscitant el Patronat Escolar, i en un sol dia, l'any 1931, pogue inaugurar 11 grups escolars nous, que Ainaud va definir com a "bells". Manuel Ainaud fou nomenat membre del Consell de Cultura de la Generalitat, vocal del Comite de la Llengua i conseller d'Instruccio Publica a Madrid, treballant incansablement fins que una llarga malaltia posa fi a la seva vida als 47 anys.
Se li ha dedicat una placa a Barcelona (Sant Marti), a la sortida de la parada de metro Besos. Es un espai d'uns 7.400 metres quadrats, delimitat per la Gran Via i els carrers Andrade i Ca n'Oliva. Es va proposar al Districte de Sants-Montjuic el seu nom per a un dels futurs cinc centres educatius que esta previst construir-hi, com un senyal de reconeixement a un model educatiu de ciutat que va ser capdavanter de l'educacio del periode republica. L'
Institut d'Estudis Catalans
ha concedit algunes borses d'estudi com a Premi Manuel Ainaud.
Galeria de fotografies
[
modifica
]
-
Com a estudiant de l'Ateneu Obrer
-
Retrat
-
Dibuix al carbo
-
Retratat per Claudi Grau (Els Negres)
-
Amb muller i fill Joan. Port de la Selva, 1920
-
Amb muller i fills (Joan i Josep Maria). Barcelona, 1932
Bibliografia
[
modifica
]
- Frances i Aragall, Hermenegild. "De la renovacio pedagogica a Catalunya: D. Manuel Ainaud i la Comissio de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Barcelona". Dins de Miscellanea Barcinonensia : revista de investigacion y alta cultura Barcelona num. 48 (12 1977), p. 53-76.
- Canellas i Julia, Celia. "Politica escolar de l'Ajuntament de Barcelona 1916-1936"; proleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona, Ed. Barcanova, 1982.
- Borja i Sole, Maria de. "El joc, eina pedagogica a Catalunya". Edicions Universitat. Barcelona. 1984.
- Parraga Escola, Maria. "Manuel Ainaud (1885-1932) : memoria d'una epoca". Edicio : Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1989. Col·leccio : Gent de la Casa Gran; 2.
ISBN 84-7609-272-5
- Domenech i Domenech, Salvador. "Manuel Ainaud i el Patronat Escolar de Barcelona". Temps d'educacio, revista de la Divisio de Ciencies de l'Educacio, Universitat de Barcelona. Barcelona : Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1989. Num. 17 (1 semestre 1997), p. 273-291.
- Domenech Domenech, Salvador. "Manuel Ainaud i la tasca pedagogica a l'Ajuntament de Barcelona"; prolegs de Marta Mata i Garriga i Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Biblioteca Abat Oliba; 152.
- Cipro, Miroslav - Slovnik pedagogu : 1. dil / Miroslav Cipro. -- 1. vyd. -- Praha : M. Cipro, 2001. 552 pg.
- Josep Maria Ainaud de Lasarte
. "Mestres que han fet Catalunya". Barcelona, Ed. Mediterrania, 2001.
- Aisa Pampols, Ferran (2000),
Ateneu Enciclopedic Popular (1902-1999). Una historia de Barcelona
, pags. 138-139, Barcelona: Lallevir SL/Virus editorial.
ISBN 84-931045-0-7
- Saladrigas, Robert. "L'Escola del Mar i la renovacio pedagogica a Catalunya; converses amb Pere Verges". Barcelona : Ed. 62, 1973. 25 x 17 cm. 368 p.
- Salvador, Joan. "Manuel Ainaud Sanchez". Catalunya Cristiana num. 641 (2/1/1992).
- Manuel Ainaud, La primera Escola de Sords?muts establerta a Barcelona. Revista "La Paraula, Butlleti de l'Escola Municipal de Sords?muts", Any II, num. 1, Barcelona, gener?marc de 1919.
- Raimon Portell
i
Salomo Marques
, "Els mestres de la Republica", Ara Llibres, Barcelona, 2006.
- Diccionari biografic Alberti
- Diccionario Rafols de artistas contemporaneos de Cataluna y Baleares: pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustracion. Barcelona: Ed. Catalanes, 1985-1989.
- Diccionario biografico de artistas de Cataluna. J.F. Rafols. Editorial Milla. Barcelona, 1951. Tomo I. Pg. 8.
- Jardi, Enric. Historia dels 4 gats. Editorial Aedos. Barcelona, 1972. Pgs. 176-178.
- Saur [edicion]. Diccionario general de artistas. Los artistas visuales de todos los tiempos y pueblos. 13 vols. hasta la fecha Munich-Leipzig, 1992- <1996>.
- Cien anos de pintura en Espana y Portugal (1830-1930). 11 vols. Eds. J.M. Arnaiz, et al. Madrid, 1988-1993.
- Bozal, V. Pintura y escultura espanolas del siglo XX (1900-1939). Summa Artis. Historia general del arte, vol.36. Madrid, 1992.
- Gloria Escala Romeu, Real Academia de Historia: Diccionario Biografico Espanol.
https://dbe.rah.es/biografias/50230/manuel-ainaud-sanchez
Enllacos externs
[
modifica
]