De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Articulacio de l'espatlla. Vista posterior a l'esquerra. Vista anterior a la dreta. 1.
Clavicula
, 2.
Escapula
(amb 3.
Espina escapular
, 4.
Apofisi coracoide
, 5.
Acromion
), 6.
Humer
; Articulacions: 7.
Acromioclavicular
, 8.
Glenohumeral
, 9:
Bossa sinovial
, 10.
Manegot dels rotatoris
(amb 11.
Supraespinos
, 12.
Subescapular
, 13.
Infraspinos
, 14.
Rodo menor
), 15.
Biceps braquial
El
manegot dels rotatoris
(o
manegot dels musculs rotatoris
)
[1]
es un terme anatomic donat al conjunt de
musculs
i
tendons
que proporcionen estabilitat a l'
espatlla
.
[nota 1]
[2]
[3]
Tots aquests musculs connecten l'
omoplat
(o escapula) amb el cap de l'
humer
, formant un bloc en l'articulacio. La seva importancia rau a mantenir el cap de l'humer dins de la
cavitat glenoide de l'omoplat
. Aquest manegot te continuitat amb la capsula de l'articulacio de l'espatlla.
Esta format per:
- Muscul supraespinos
. S'origina en la fossa supraespinosa de l'escapula i s'insereix en el tubercle major de l'humer. Realitza els primers 15 a 20 graus de separacio del membre superior del tronc, durant l'abduccio del brac.
- Muscul infraespinos
. S'origina en la fossa infraespinosa de l'escapula i s'insereix en el tubercle major de l'humer. Gira el brac lateralment.
- Muscul rodo menor
. S'origina en la vora lateral de l'escapula i s'insereix en el tubercle major de l'humer. Tambe gira el brac lateralment.
- Muscul subescapular
. Te l'origen en la fossa subescapular de l'escapula i s'insereix en el tubercle menor de l'humer. Aquest muscul gira medialment l'humer.
Altres teixits
[
modifica
]
L'articulacio de l'espatlla es la que mes varietat i amplitud de moviments te en el cos huma. Aixo es degut a un disseny en que el cap humeral tot just esta cobert per la superficie glenoidal escapular. Per compensar aquesta falta de contacte entre les dues superficies articulars, al voltant seu hi ha unes parts toves que estabilitzen l'articulacio, evitant-ne la
luxacio
:
- Rodet glenoidal. Es un rodet anular ?estructura de forma circular, especialment el fibrocartilag marginal? que hi ha a la
cavitat glenoide de l'omoplat
, que l'engrandeix i fa possible que s'hi allotgi el cap de l'humer.
[4]
- Capsula articular. Envolta tota l'articulacio, estabilitzant mitjancant engruiximents seus que constitueixen els lligaments glenohumerals. Es un sac fibros que, revestit d'una membrana sinovial, embolcalla l'articulacio i es fixa a la vora dels cartilags articulars dels ossos que l'envolten. Es formada per teixit conjuntiu dens, amb fibres col·lagenes i elastiques.
[5]
- Unitats musculars que parteixen de l'escapula o del tronc i s'insereixen en l'humer i que contribueixen a l'estabilitzacio i, alhora, la seva contraccio es la responsable del moviment.
Dins dels musculs que envolten l'espatlla, el grup conegut com a manegot dels rotatoris te una funcio fonamental a l'hora d'estabilitzar l'articulacio glenohumeral. El supraespinos, l'infraespinos i el rodo menor parteixen de la cara posterior de l'escapula i ajunten les seves terminacions tendinoses en forma d'una banda que cobreix superiorment l'articulacio abans d'inserir-se en l'humer. El muscul subescapular parteix de la cara anterior de l'escapula per formar una altra banda tendinosa que, al seu torn, cobreix la cara anterior de l'articulacio. D'aquesta manera, a mes de fer possible els amplis moviments de l'espatlla, mantenen l'articulacio estabilitzada, evitant que el cap humeral pateixi una luxacio en una direccio anterior o superior.
-
Diagrama de l'articulacio de l'espatlla humana, vista anterior
-
Diagrama de l'articulacio de l'espatlla humana, vista posterior
-
Els musculs del dors de l'escapula i el triceps braquial.
-
Arteries escapular i circumflexa
-
Nervis supraescapular i axil·lar, vists des de darrere
-
Els nervis supraescapular, axil·lar i radial
- ↑
No apareix al
Diccionari enciclopedic de medicina
. Si apareix al TermCat:
Classificacio internacional de malalties: 9a revisio: modificacio clinica
. 6a edicio. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Portic, 2008.
- Aquest article incorpora text de l'edicio de l'
Anatomia de Gray
en
domini public
.
