Malines
[1]
(neerlandes i oficial:
Mechelen
,
frances
:
Malines
,
Alemany
:
Mecheln
,
Angles
:
Mechlin
, vell, poc usat) es una ciutat de
Belgica
, de la
provincia d'Anvers
i de la
regio Flamenca
, regat pel riu
Dijle
. Te 80.176 habitants (2008). Es la seu de l'
Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
.
La primera mencio escrita data de l'any
1008
. Des del temps medieval coneix una industria de la llana, de la tapisseria i mes tard del moble. Al segle
xvi
va ser breument capital dels
Paisos Baixos
. Fins al
1795
era la capital de la
Senyoria de Mechelen
, una de les
Disset Provincies
. L'any
1835
, el primer ferrocarril belga i primer de l'Europa continental, la linia Brussel·les-Mechelen va inaugurar-se. La ciutat va ser durant molt anys el centre de la xarxa ferroviaria belga. Els tallers centrals de la
NMBS
(‘Centrale Werkplaatsen van de NMBS') que s'hi van construir van contribuir al desenvolupament economic modern. Avui la ciutat te una industria diversificada amb moltes PIMEs. Te una vida cultural rica i es celebre pera la seva escola de carillo (‘Beiaardschool'), creada per
Jef Denyn
, unica al mon.
Origens del Senyoriu de Mechelen
[
modifica
]
Els primers indicis d'assentament huma es remunten al 500 aC a l'area on actualment es troba el Zandpoortvest i la Douaneplein i existeixen vestigis de l'existencia d'un poblat galico-roma a la zona de l'actual Korenmarkt. La primera constancia escrita de la ciutat es de l'any 870, en que Mechelen apareix en l'inventari de terrenys pertanyents al regne franc oriental.
La cristianitzacio de Mechelen es realitzada el segle VII o VIII per Sant Mechelen, un monjo vingut d'Irlanda i martiritzat a Mechelen, en el seu honor es construeix una abadia, probablement en el mateix lloc on posteriorment es va erigir una
catedral
, tambe en el seu honor. Les parets de la
catedral
descriuen amb una serie d'imatges la seva vida llegendaria i miracles.
No es coneix amb certesa en quin moment va ser creat el
Senyoriu
de Mechelen, pero si que al segle X pertany als princeps-bisbes de
Lieja
. Despres de la formacio del ducat de Brabant, Mechelen roman com un enclavament de Lieja, els enfrontaments entre Lieja i Brabant es tradueixen en la concessio de gran nombre de privilegis que contribueixen a la prosperitat de la ciutat. El 1333, Mechelen es venuda al comte
Lluis I de Flandes
, quedant des de llavors el senyoriu de Mechelen lligat als titols del Comte de Flandes.
Periode Borgonyo
[
modifica
]
La neta de Lluis I,
Margarida III de Flandes
, es casa amb
Felip de Valois
, Duc de Borgonya i quan el net d'aquesta,
Felip el Bell
, acaba unificant els territoris en el que es coneixera com les disset provincies, Mechelen passa a formar part del
Ducat de Borgonya
.
El fill de Felip el Bo,
Carles el Temerari
, decideix dirigir d'una manera moderna i centralitzada el territori. Per rao de la seva centrica situacio i la seva tradicio d'autonomia judicial, tria Mechelen per fundar la
Cambra Central de Comptes
i el
Parlament de Mechelen
(Tribunal Suprem) el
1473
, dos importants institucions de govern que van ser clausurades quan, despres de la seva mort el 1477, el succeeix la seva filla
Maria de Borgonya
.
La vidua de Carles el Temerari,
Margarida de York
, decideix traslladar-se a Mechelen, on estableix una cort de gran activitat cultural i cientifica, promou les relacions amb Anglaterra, dona suport a la naixent impremta i s'encarrega de l'educacio dels seus nets
Felip (el Bell)
i
Margarida
.
A Mechelen romandran tambe els fills de
Felip el Bell
i
Joana I de Castella
quan, el
1504
, aquesta es converteix en Reina de Castella, encomanant la seva educacio a
Margarida d'Austria
, la germana de
Felip
.
En 1504,
Felip IV de Borgonya
(Felip el Bell) torna a erigir el Tribunal Suprem de Mechelen, convertint Mechelen en seu de la cort de l'
estat borgonyo
. L'apogeu de la cort de Mechelen tindra lloc poc despres quan
Margarida d'Austria
es nomenada governadora, primer del Ducat de Borgonya i, despres, dels Paisos Baixos.
[2]
En 1530 mor
Margarida d'Austria
i l'emperador
Carles V
nomena governadora a
Maria d'Hongria
, la seva germana, que trasllada la cort a Brussel·les.
Domini dels Habsburg
[
modifica
]
El 1559 Mechelen es converteix en
arxidiocesi
, posteriorment redenominada com a arxidiocesi de Mechelen-Brussel·les. En aquesta epoca els enfrontaments a causa de la Reforma i la Contrareforma fan que la ciutat sigui saquejada, primer el
1572
per les tropes espanyoles durant l'anomenada
Furia espanyola
,
[3]
conduida com a expedicio punitiva per Frederic, fill del
duc d'Alba
i despres per les angleses, el 1580. Cosa que provoca que gran quantitat de monestirs i el
Gran beguinatge
es traslladin a l'interior del recinte emmurallat.
[
cal citacio
]
El segle
xvii
es un periode de calma i prosperitat economica i cultural. La nit del 27 al 28 gener 1687 un succes va donar un nou sobrenom als habitants de la ciutat. En aquesta nit un vei va donar l'alarma que hi havia foc a la part alta de la torre de Sant Mechelen, de manera que els veins, carregats amb galledes, van pujar rapidament les escales per descobrir que no era mes que un reflex vermellos de la lluna. La llegenda local afegeix que l'alcalde, sufocat, va donar ordre d'ocultar l'assumpte, pero l'anecdota es va estendre i es va fer tan popular que des de llavors es coneix als habitants de la ciutat per la singular
gesta
d'intentar apagar la lluna, passant a ser coneguts com a
maneblussers
, que podria traduir-se com
els apagallunes
.
[4]
Despres del
Tractat d'Utrecht
de 1713, Mechelen, juntament amb la resta dels Paisos Baixos del sud, passa a ser governada pels Habsburg austriacs. Durant la segona meitat del segle, la ciutat pateix un cert declivi provocat per la manca d'ingressos de les taxes de navegacio pel riu Dijle, que ocasiona la creacio del canal de Lovaina-Dijle i per la supressio de certes
ordes religiosos
que realitza
Josep II
, entre les quals hi havia la dels Jesuites, que des del segle
xvi
havien contribuit al desenvolupament cultural de la ciutat.
Edat moderna
[
modifica
]
Entre 1794 i 1815 te lloc l'ocupacio francesa, pero tambe l'expansio de les idees revolucionaries, que comporten una serie de reformes politiques i urbanistiques que promouen la industrialitzacio de la ciutat. Entre aquestes mesures hi ha la derogacio del Senyoriu de Mechelen,
[5]
convertint-se en una ciutat mes. Despres de la derrota de Napoleo, els Paisos Baixos del sud ja no tornen als Habsburg, sino que es produeix una reunificacio dels Paisos Baixos sota
Guillem I
, la ciutat prospera economicament, encara que les tensions i les maniobres de Franca, el Regne Unit i el Vatica, provoquen l'escissio el 1830 del regne de
Belgica
.
El 1835, es crea entre Brussel·les i Mechelen la primera linia de ferrocarril del continent europeu. Durant anys sera Mechelen el punt central de la xarxa de ferrocarrils Belgues i seu del taller central ferroviari. Aixo va contribuir al desenvolupament industrial.
Durant les guerres mundials, la ciutat pateix bastants danys. Posteriorment, molts monuments son reconstruits, pero no el rellotge de la torre de la
catedral
, la seva absencia segueix recordant als Mechelenes les ferides de la guerra.
Catedral i estatua de Margareta d'Austria
Het Hof van Busleyden
Altres punts d'interes
[
modifica
]
- El jardi botanic amb l'estatua de l'herborista
Rembert Dodoens
- Planckendael
: l'extensio del zoo d'
Anvers
, amb moltes especies en llargs ambients naturals, famosa pel seu projecte per la proteccio i l'estudi dels simis
bonobo
.
Fills il·lustres
[
modifica
]
- ↑
≪
Malines
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Despres de morir
Felip IV de Borgonya
(Felip el Bell) el 1506, el seu fill
Carles
hereta amb sis anys el Ducat de Borgonya, sota la regencia del seu avi
Maximilia I d'Habsburg
, qui prefereix nomenar
Margarida d'Austria
governadora fins que, el 1515, es declarat major d'edat, convertint-se en Carles II de Borgonya i Carles III de Flandes. Despres de la mort de
Ferran el Catolic
el 1516, passa a ser tambe Carles I de Castella i d'Arago, fet pel que Carles nomena governadora dels Paisos Baixos a la seva tia
Margarita
.
- ↑
Macgregor
, Mary. ≪
The Spanish Fury
≫ (en angles).
The Netherlands
. The Baldwin Project. [Consulta: 4 novembre 2017].
- ↑
Avui dia els habitants es prenen l'apel·latiu de
apagallunes
amb humor i cert orgull. El dolc tipic local tenen forma de
mitjalluna
fetes de xocolata o massapa.
- ↑
El titol de Senyor de Mechelen, que curiosament segueix estant en us, es un dels titols que porta associada la Corona espanyola, que actualment te
Joan Carles I d'Espanya
.
Enllacos externs
[
modifica
]