La
fortalesa del Temple
(en frances
Maison du Temple
) va ser la seu dels
templers
a
Paris
i la mes gran de les
comandes
religioses a
Franca
. Es tractava d'un tancat emmurallat amb una esglesia i altres edificis protegits. Una de les torres va fer de tresoreria i el 1792 fou la preso del rei. Fins a la
revolucio
va ser un lloc lliure de carregues fiscals i d'asil per a deutors insolvents; cosa que motiva l'antipatia de
Felip IV
envers l'orde del Temple. El 1312 fou expropiada, pero es va salvar de la transmissio a
Orde de Sant Joan de Jerusalem
durant uns anys. De tot el conjunt d'edificis monacals nomes va quedar la casa del prior que va esdevenir un palau, propietat dels ducs d'Angulema que portaven el titol honorari de priors de l'orde de Sant Joan i fou on es reunia una famosa societat filosofica-literaria frequentada entre d'altres per
Voltaire
. Al segle
xix
tambe aquesta casa fou destruida.
Planol historic de Paris, exposat en un carrer d'aquesta zona.
La fortalesa del Temple estava construida sobre un ampli terreny que havia estat donat a l'orde vers el 1170, i llavors els templers es van mudar de la senzilla casa (
Vieux Temple
) que tenien a la part del darrere de la
place de Greve
(actual
placa de l'ajuntament
), entre l'esglesia de sant Joan i la de sant Gervasi.
L'amplitud del terreny va permetre construir un conjunt d'edificis, amb carrers entremig, de manera que constituia una petita vila dins la ciutat, que els parisencs anomenaven
Ville-Neuve du Temple
, carrers que quedaven entre la muralla de la fortalesa i la muralla de la ciutat (
muralla de Felip August
).
Aquest terreny estava situat a l'exterior de la muralla de Felip August, gairebe ocupant el llarg de la posterior muralla construida en temps de Carles V (de 1356-1383). La fortalesa tenia forma de quadrilater, que coincideix amb els actuals carrers:
rue du Temple, rue de Bretagne, rue de Picardie
i l'eix que dibuixa el comencament de la
rue de la Corderie
amb l'extrem nord de la
cite Dupetit-Thouars
i el punt en que la
rue Notre-Dame-de-Nazareth
desemboca en la
rue du Temple
.
[3]
La fortalesa dibuixada en un planol del vers el 1550
El recinte estava envoltat per muralles acabades amb merlets, reforcades a intervals per torres. Aquest sistema defensiu tenia a mes una gran torre quadrada, anomenada
Torre Cesar
i un imponent
donjon
anomenat
Gran Torre del Temple
. El recinte comprenia, com totes les seus dels templers, una esglesia dedicada a la mare de Deu, la residencia dels monjos i uns estables. La resta del tancat es va dividir en parcel·les que es van llogar a ciutadans on podien fer les seves cases. Al comencament en aquestes cases nomes hi havien les families dels treballadors que van participar en la construccio dels edificis monacals, despres se'ls va permetre muntar negocis, per exemple se sap que hi havia una carnisseria. A aquests ciutadans, els templers els oferien avantatges fiscals, com ara no pagar l'obligat peatge de la muralla ni la taxa per carrega, a mes d'estar exempts per a la milicia.
El 1362 hi havia 240 cases dins el tancat, cosa que implica una poblacio aproximada de 1.200 persones.
[3]
El lloc era tan segur que el 1146 el rei
Felip II
va encomanar als templers que custodiessin el tresor reial, el qual van ficar dins la
Gran Torre
. Aquest monarca va establir un sistema de comptabilitat fiscal, antecessor de la Cambra dels Comptes, segons el qual uns funcionaris reials havien d'anar tres cops a l'any a la fortalesa del Temple per dipositar-hi els ingressos de l'Estat. Aquesta practica es mantingue fins al regnat de
Felip IV
. El 1312 l'orde del Temple fou dissolta, pero Lluis X, no va transferir aquesta propietat a l'orde dels hospitalers com havia promes son pare Felip IV, sino que el va fer servir perque servis de manutencio a la seva vidua
Clemencia d'Hongria
.
En aquesta epoca se'n van fer diverses modificacions a la fortalesa.
El 1667 les muralles del recinte es van tombar per donar lloc a la construccio de cases particulars i tallers d'artesans; part dels fonaments van quedar amagats sota les columnes d'una galeria comercial anomenada
Carre du Temple
.
La casa del prior
[
modifica
]
Un dels edificis del recinte, la casa del prior, va passar a ser al segle
xvi
l'
apanatge
dels bastards de la familia reial (Enric d'Angulema i Carles d'Angulema). El 1665, Pierre Delisle-Mansart hi feu construir un palau per ser la residencia de
Jacques de Souvre
, gran prior de l'orde dels hospitalers.
Una pintura del 1764, obra de Michel-Barthelemy Ollivier, mostra el gran salo del palau, en aquell temps habitat pel
princep de Conti
, rebent una visita del jove
Mozart
.
[6]
Alguns priors de l'orde dels hospitalers que hi van residir son:
Altres edificis del tancat
[
modifica
]
- La
Rotonde
un edifici circular fet construir el 1781 per Alexandre-Charles-Emmanuel de Crussol, obra de l'arquitecte Francois-Victor Perrard de Montreuil.
- L'esglesia, que va ser enderrocada el 1796.
- El cementiri, situat on esta actualment la
rue Eugene-Spuller
.
- ↑
El qual va muntar en aquesta casa una tertulia de pensadors lliberals, la famosa
Societat del Temple
.
- ↑
3,0
3,1
≪
La Ville-Neuve du Temple
≫. jolimarais, 11-10-2009.
- ↑
Diversos Autors. ≪Wolfgang Amadeus Mozart≫. A:
Maestros de la Musica, 2
. Planeta-De Agostini, 1988, p. 248-249.
Bibliografia
[
modifica
]
- Bournon
, F.A..
Paris-Atlas
. Larousse, 1900.
- De Curzon
, Henri.
La Maison du Temple de Paris : histoire et description avec deux planches
. Hachette, 1888.
- De la Bedolliere
, Emile.
Nouveau Paris: histoire de ses vingt arrondissements
. Librairie Gustave Barba, 1860.
*
Demurger
, Alain.
Les Templiers, une chevalerie chretienne au Moyen Age
. Seuil, 2008.
ISBN 978-2-7578-1122-1
.
- Nemeth
, Alexander J.
Voltaire's Tormented Soul: A Psychobiographic Inquiry
. Associated University Presse, 2008.
- Melville
, Marion.
La vida secreta de los templarios
. Tikal, 1995.
ISBN 84-305-7869-2
.
- Wharton
, Annabel Jane.
Selling Jerusalem
. University of Chicago Press, 2006.