한국   대만   중국   일본 
Ma Hualong - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Ma Hualong

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMa Hualong
Biografia
Naixement 1810 Modifica el valor a Wikidata
Mort 2 marc 1871 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Causa de mort Pena de mort Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Islam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio imam Modifica el valor a Wikidata

Ma Hualong ? en xines tradicional : 馬化龍; en xines simplificat : ?化?; en pinyin : M?hualong; abans Ma Hua-Lung, conegut tambe com a Ma Tch'ao-Tch'ing ? (en data desconeguda del segle  xix , Tchin-tchi-p'u o Jinjipu a Ningxia - 2 de marc de 1871) fou el cinque [1] lider (?主, jiaozhu ) de la jahriyya , una tariqa o confraria sufita ( menhuan ) a la Xina nord-occidental. [2] Des del comencament de la rebel·lio musulmana antimanxu o Qing el 1862 , i fins a la seva rendicio i mort el 1871 , fou un dels liders principals de la rebel·lio. [3]

Biografia [ modifica ]

La seva familia vivia a Tchin-tchi-p'u des de feia generacions i ell mateix era considerat el ric del poble que dominava la comarca. Havia obtingut un titol militar al servei de la dinastia. Tenia tambe gran importancia religiosa, ja que tenia el respecte i la confianca del poble musulma. La ciutat de Tchin-tchi-p'u (Jinjipu) era considerada la Medina de la Xina i era musulmana "feia mil anys". Nomes Hotchow o Hezhou (Linxia), anomenada la Meca de la Xina, era mes important.

Ma Hualong esdevingue el lider de la Jahriyya vers 1849, [2] succeint al quart xeic menhuan , Ma Yide (finals dels anys 1770 - 1849). [4] Encara que la Jahriyya [5] havia estat originalment creada per Ma Mingxin (Ma Ming-hsin) al Gansu central (prop de Lantchow, transcripcio moderna Lanzhou ) el 1761, quan es va produir la successio de Ma Hualong a la posicio de lideratge, l'ordre se centrava al nord de Ningxia [6] (que al segle  xix era tambe part de la provincia de Gansu), estant situat el seu quarter general a Jinjipu (金?堡), al districte de Litong, [7] a uns pocs quilometres al sud de la moderna ciutat de Wuzhong . [2] Ma Hualong hauria succeit al seu pare Ma Erh, cosa refutada per alguns autors. [8] La ciutat de Jinjipu es converti en un centre religios [9] i comercial important, i els liders menhuan 'van augmentar la seva forca economica gracies a la participacio profitosa de la confraria en el comerc de caravanes a traves de Mongolia Interior , entre Baotou , Huhhot i Beijing . [10] Ma Hualong rebia el titol de Tsung-ta A-hung (Gran mulla central). [11] Durant la gran revolta musulmana de 1862.1878 van emergir quatre centres principals al nord-oest dins de les fronteres de Gansu del segle  xix  : Jinjipu, amb Ma Hualong i el "Bou Ensenyament"; Hezhou (moderna Linxia) on dominava "l'Antic Ensenyament", sota direccio de Ma Tchan-so ( Ma Zhan'ao ); Xining amb una barreja dels dos ensenyaments, dirigits per Ma Guiyuan ; i Suzhou ( Jiuquan ), considerats no sectaris, dirigits per Ma Wenlu ; els dos darrers eren en general favorables a Ma Hualong, pero en general, segons l'opinio d'historiadors moderns, actuaven de manera essencialment independent l'un de l'altre. Hi havia membres de la Jahriyya (tots fidels a Ma Hualong) que participaven en la rebel·lio per tota la regio. [12] Al Shensi (Shaanxi) el cap guerriller Pai Yen-hu no tenia base permanent, i estava oposat als diversos caps del Gansu.

Des del comencament de la rebel·lio musulmana el 1862, Ma Hualong va establir el seu quarter general a Jinjipu . [10] L'area de la seva influencia directa incloia les parts orientals de la provincia de Gansu tal com era al segle  xix , [13] es a dir la moderna Ningxia i la part mes oriental del Gansu actual. [3] Entre 1862 i 1864 els rebels als Shaanxi, amb una cavalleria molt mobil, van fer una campanya contra el general manxu Tao-lung-a obtenint diversos exits al sud de la provincia; mort en lluita el general manxu la revolta es va estendre rapidament a tota la Xina del nord. En aquest temps Ma Hualong, allunyat de la zona de combats, va mantenir teoricament una posicio neutral als ulls dels funcionaris imperials, pero va reforcar les fortificacions de la ciutat i va reunir un exercit. Va correr el rumor que fou Ma Hualong el que va planejar la presa de la ciutat de Ningshia el 1863 pero els funcionaris imperials no creien en la seva culpabilitat. El general Zuo Zongtang, que era governador general del Gansu i Shaanxi des de 1838, va rebre orde d'aplanar la revolta; el general si creia en la culpabilitat de Ma Hualong.

L'ofensiva imperial es va iniciar el novembre de 1868 i es va dirigir contra Jijinpu. Va jugar habilment amb les dues tendencies principals i va amnistiar als rebels del "Antic Ensenyament" que es rendien i en canvi mai va tractar amb els membres del Nou Ensenyament i els que queien a les seves mans eren executats. Durant tot el 1869 els exercits de Zo van avancar pel Shaanxi i el Gansu oriental, empenyent a la cavalleria musulmana. A comencament del 1870 les forces imperials ja estaven prop de Jijinpu.

En alguns moments durant la rebel·lio, Ma Hualong va voler negociar amb les autoritats, i com a minim una vegada que fins i tot es posava del costat imperial prenent un nom nou, "Ma Chaoqing" (El que aten als Qing "). Tanmateix, en comptes de dissoldre les seves milicies, continuava fortificant Jinjipu, i col·laborant amb els rebels que s'havien retirat a Gansu des de Shaanxi . [10]

Ma va quedar assetjat a Jinjipu el juliol de 1870 per les forces imperials manades pel general Zuo Zongtang. [14] Els seguidors de Ma havien aixecat innombrables estacades, i les viles de la rodalia estaven protegides per canals i fortificades; Despres que les fortificacions exteriors de la ciutat haguessin estat capturades per les tropes governamentals, Zo va construir una rasa amb una defensa i va planejar reduir la ciutat per la fam i els bombardejos. Ma va enviar un fort contingent de les seves tropes al Shaanxi per desviar l'atencio del general imperial pero aquest no en va fer cas i Ma va quedar debilitat sense poder fer front a la forca dels imperials, que hagueren estat derrotats si els rebels haguessin disposat de totes les seves forces. El gener de 1871 la fam feia estralls i els assetjats ja menjaven carn humana. El dia 6 de gener, Ma Hualong va abandonar la ciutat i es va presentar acompanyat nomes d'un criat al quarter del general, al que es va rendir assolint tota la responsabilitat esperant estalviar les vides de la seva gent. Tanmateix, una vegada que les tropes de Zuo van entrar a Jinjipu, va seguir una massacre i sobre un miler de persones van perdre les seves vides i la ciutat fou destruida. Els que no van morir foren deportats o convertits en esclaus. [3]

Els relats existents sobre la mort de Ma Hualong difereixen. Es probable que fos executat per ordre de Zuo el 2 de marc de 1871 , junt amb el seu fill Ma Yaobang, altres familiars, i vuitanta oficials rebels [2] (suposadament, Zuo els va condemnar a mort i fer el cadaver a trossos junt amb 12 membres de la seva familia i 80 oficials musulmans), pero tambe es diu que va morir assassinat per un traidor dins de les seves propies files. [2]

Zo va seguir la campanya. Ma Zhan'ao a Lingxia va obtenir una gran victoria sobre els imperials pero atret per les ofertes d'amnistia als seguidors de l'Antic Ensenyament es va rendir; fou nomenat general a l'exercit imperial de Zo i va haver de participar en la pacificacio del Kansu. Les operacions van seguir fins al 1878 quan Zo va reconquerir Kashghar la darrera ciutat important del nord-oest de la Xina en mans de musulmans. Les lluites entre 1862 i 1878 havien causat uns deu milions de morts.

Familia i successio [ modifica ]

Pocs membres de la familia de Ma Hualong sobrevisqueren a la massacre a Jinjipu. Dos els seus nets, Ma Jincheng i Ma Jinxi, foren condemnats a castracio a l'arribar a l'edat de 12. Ma Jincheng va acabar els seus dies com a esclau eunuc a Kaifeng el 1890, encara que el nou lider de la Jahriyy, Ma Yuanzhang (els anys 1850 - 1920), aconsegui donar-li secretament una mica de suport fins a la seva mort. El net mes jove, Ma Jinxi, va ser lliurat, intacte, del seu confinament de Xi'an per Ma Yuanzhang, i fou amagat en una casa de Hui a Hangzhou . [15]

Zuo va executar molts dels parents de Ma, excepte la seva filla i net, als que va enviar a Yunnan. El nom del net era Ma Tsen-wu. [16]

Molts anys mes tard, Ma Yuanzhang aconseguia obtenir el perdo per a Ma Jinxi, i el net de Ma Hualong retornava a Ningxia. Va seguir una divisio dins la Jahriyya, amb alguns membres que van esdevenir seguidors de Ma Jinxi, i donant suport altres a Ma Yuanzhang (que reclamava ser descendent del fundador de l'ordre Ma Mingxin , i tambe estava emparentat a la familia de Ma Hualong pel seu matrimoni). [15]

Llegat [ modifica ]

Siqiliangzi Gongbei

Segons els partidaris de la Jahriyya a Ningxia, la tomba de Ma Hualong es a la poblacio de Dongta, que ara es un suburbi de Wuzhong . Conseguentment, un santuari anomenat Gonbei de Siqiliangzi fou establert alli. Mes de 10.000 persones de tot arreu de la Xina assistiren a una cerimonia de commemoracio ( ermaili ) en aquell lloc el 1985. [17]

No obstant els partidaris d'una tradicio rival dins de la Jahriyya, creuen que la tomba veritable de Ma Hualong es a Xuanhuagang, al comtat autonom de Zhangjiachuan Hui de Gansu, [18] que, casualment, era la base del successor de Ma Hualong, Ma Yuanzhang . Alguns autors intenten conciliar les dues tradicions, dient que el cos de Ma Hualong es a Dongta, i el cap es a Zhangjiachuan. [19]

Vegeu tambe [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Altres fonts diuen sise com l'Enciclopedia de l'Islam, V, 851
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dillon (1999), pag. 124-126
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Dillon (1999), pag. 66-68
  4. ↑ Lipman (1998), pag. 179
  5. ↑ Muhammad Tawadu la qualifica de confraria nakshbandita
  6. ↑ La repressio del "Nou Ensenyament" al Gansu i Qinghai despres de la repressio de les revoltes musulmanes de 1781 i 1783, havia portat als seus partidaris cap a Ningxia
  7. ↑ alguns autors com Michael Dillon i Kim Hodong, transcriuen la poblacio 金?堡 com Jinjibao (doncs 堡, vol dir "fort", que es pronuncia bao ). No obstant, Lipman utilitza Jinjipu probablement mes correcte, perque els diccionaris tambe diuen que 堡, quan es usat com a sufix en noms de poblacions, es pronuncia pu .
  8. ↑ comencant per R. Israeli en la tesi Chinese versus Muslims
  9. ↑ del "Nou Ensenyament"
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Lipman (1998), p. 125
  11. ↑ segons una memoria al govern imperial del general Zuo Zongtang, abans Tso Tsung-t'ang que diu que i havia enviat predicadors o missioners que anomena hai-li-fei, que havien estes arreu de la Xina la religio, sovint fent-se passar per homes de negocis; segurament pero es tractava d'autentics comerciants
  12. ↑ Lipman (1998), pag. 121
  13. ↑ Fins a comencaments del segle XX la provincia de Gansu tambe incloia el actual Ningxia i el Qinghai
  14. ↑ Dillon, pag. 66. El llibre no assenyala de fet l'any, pero semblaria ser el 1869 pel context; pero per altres fonts cal datar-ho el 1870.
  15. ↑ 15,0 15,1 Lipman (1998), pag. 179-181).
  16. ↑ Lanny B. Fields. Papers Tso Tsung-t?ang and the Muslims: statecraft in northwest China, 1868-1880 . Limestone Press, 1978, p. 72. ISBN 0919642853 [Consulta: 28 juny 2010].  
  17. ↑ Dru Gladney, "Tombes Musulmanes i Folklore Etnic: Cartes per a la identitat Hui" Arxivat 2006-07-21 a Wayback Machine . Journal of Asian Studies , agost de 1987, Volum 46 (3): 495-532.
  18. ↑ Dillon (1989), pag. 126; Gladney (1996), pag. 50; el lloc no obstant s'esmenta com "Zhanquanchuan" a Dillon
  19. ↑ Gladney (1996), pag. 50

Bibliografia [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ma_Hualong&oldid=30543020 ≫