Martirs de Compiegne
Vitrall a l'Our Lady of Mount Carmel Church (Quidenham, Norfolk)
|
|
Charlotte de la Resurrection
(
Mouy
, 16 setembre 1715 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Sœur de Jesus Crucifie
(
Paris
, 9 desembre 1715 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Euphrasie de l’Immaculee Conception
(
Bourth
, 12 maig 1736 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Sister Saint Martha
(en)
(
Bannes
, 2 octubre 1741 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Rose-Chretien de la Neuville
(
Evreux
, 30 desembre 1741 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Therese du Cœur de Marie
(
Reims
, 18 gener 1742 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Sœur Catherine
(
Compiegne
, 2 febrer 1742 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Marie du Saint Esprit
(
Fresnes-Mazancourt
, 3 agost 1742 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Therese de Saint Ignace
(
Compiegne
, 4 abril 1743 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Henriette de Jesus
(
Paris
, 18 juny 1745 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Sœur Therese
(
Compiegne
, 23 gener 1748 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Sœur Saint Louis
(
Belfort
, 7 desembre 1751 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Therese de Saint-Augustin
(
Paris
, 22 setembre 1752 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Marie-Henriette de la Providence
(
Cajarc
, 16 juny 1760 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Sœur Saint Francois-Xavier
(
Lignieres
, 13 gener 1764 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
Constance de Jesus
(
Saint-Denis
, 28 maig 1765 -
Paris
, 17 juliol 1794).
Beata
(
17 de juliol
)
|
|
Tipus
| grup d'humans
monja carmelita descalca
|
---|
Religio
| Esglesia Catolica
|
---|
|
Les
martirs de Compiegne
foren un grup de setze religioses
carmelites
(onze monges, dues converses, dues germanes externes i una novicia) executades a
Compiegne
el
1794
per no voler renunciar al seu
vot religios
durant la persecucio anticlerical que va haver-hi durant la
Revolucio Francesa
. Son considerades
martirs
i venerades com a
beates
per l'
Esglesia Catolica
.
Formaven part de la comunitat del convent de
carmelites descalces
de Compiegne. Eren:
- Mare
Teresa de Sant Agusti
(Madeleine Claudine Lidoine, 41 anys), nascuda el 22 de setembre de
1752
a Paris.
- Mare
Enriqueta de Jesus
(Marie Francoise Gabrielle de Croissy, 49 anys), nascuda el 18 de juny de
1745
a Paris.
- Sor
Sant Lluis
(Marie-Anne Brideau, de 41 anys), nascuda el 7 de desembre de
1751
a
Belfort
.
- Sor
Eufrasia de la Immaculada Concepcio
(Marie-Claude-Cyprienne Brard, 57 anys), nascuda el 12 de maig de
1736
a
Bourth
.
- Sor
Julia Lluisa de Jesus
(Rose Chretien de Neuville, 53 anys), nascuda el 30 de desembre de
1741
a
Evreux
.
- Sor
Santa Marta
(Marie Dufour, 51 anys), nascuda el 2 d'octubre de
1741
a
Bannes
.
- Sor
Constanca de Jesus
(Marie-Genevieve Meunier, 28 anys, novicia), nascuda el 28 de maig de
1765
a
Saint-Denis (Sena Saint-Denis)
.
- Sor
Maria Enriqueta de la Providencia
(Anne Pelras, 34 anys), nascuda el 16 de juny de
1760
a
Cajarc
.
- Sor de
Jesus Crucificat
(Marie-Anne Piedcourt, 79 anys), nascuda el 9 de dese,bre de
1715
a
Paris
.
- Sor
Maria del Sant Esperi
t (Angelique Roussel, 52 anys, conversa), nascuda el 3 d'agost de
1742
a
Fresnes-Mazancourt
.
- Sor
Teresa de Sant Ignasi
(Marie Gabrielle Trezel, 51 anys), nascuda el 4 d'abril de
1743
a
Compiegne
.
- Sor
Carlota de la Resurreccio
(Anne Marie Madeleine Francoise Thouret, 79 anys), nascuda el 16 de setembre de
1715
a
Mouy
.
- Sor Sant
Francesc Xavier
(Juliette Verolot, 30 anys, conversa), nascuda el 13 de gener de
1764
a
Lignieres
.
- Sor
Teresa del Cor de Maria
(Marie-Antoinette Hanisset, 52 anys), nascuda el 18 de gener de
1742
a
Reims
.
- Sor
Catarina
(Catherine Soiron, 52 anys, germana externa), nascuda el 2 de febrer de
1742
a Compiegne.
- Sor
Teresa
(Therese Soiron, 43 anys, germana externa), nascuda el 23 de gener de
1748
a Compiegne.
El novembre de
1789
, els bens de l'Esglesia havien estat confiscat per l'Estat i el febrer seguent, foren dissolts els ordes i congregacions religiosos. Es decreta la nul·litat dels vots religiosos pronunciats per qualsevol religios. En el cas de les dones, es permetia que, si ho volien, seguissin vivint en el convent, que passava a esser propietat de l'Estat, que les mantindria amb una pensio. Les carmelites de Compiegne decidiren de mantenir la comunitat i hi continuaren plegades. Elegiren com a superiora Teresa de Sant Agusti, que ja ho havia estat, i Enriqueta de Jesus com a economa.
Aquestes comunitats seculars, pero, tambe foren dissoltes el 18 d'agost de
1792
, i les religioses havien de marxar dels convents, que serien venuts a particulars per a obtenir recursos. Les carmelites pronunciaren un
vot de martiri
: oferien llurs vides per tal que arribes la pau a la nacio i acabes la persecucio dels eclesiastics. El
14 de setembre
foren expulsades del convent; havien, pero, de jurar fidelitat a la nacio i als nous principis de llibertat i igualtat. Les carmelites feren el jurament de la llibertat i l'igualtat, pero no el de respecte a la constitucio civil del clergat, que cregueren incompatible amb els seus vots previs.
Intentaren de continuar, encara que disperses i integrades a la vida civil, fent vida religiosa clandestinament, mantenint les hores de
pregaria
i de treball, etc. Es reunien a l'esglesia de Saint-Antoine de Compiegne, per a sentir missa i conservar l'esperit de comunitat. El
Terror
, des de 1793, incrementa la persecucio religiosa. El maig de
1794
, hi hague una investigacio a Compiegne i setze de les antigues carmelites foren arrestades els dies 22 i 23 de juny. Es confiscaren algunes cartes compromeses, on es criticava la Revolucio, que donaren peu a l'acusacio de conspiracio contra la Republica.
El 12 de juliol, les setze foren portades de Compiegne a
Paris
, on foren jutjades. L'acusacio era de "maquinar contra la Republica" en el seu convent. No van voler renunciar al seu vot ni a la vida religiosa i foren condemnades a mort.
Foren
guillotinades
el
17 de juliol
de
1794
, a l'antiga Placa del Tron (avui, Place de la Nation). Van commoure el public assistent, ja que feren el cami al patibul serenes i cantant himnes religiosos. En arribar-hi, s'agenollaren i entonaren el
Veni Creator Spiritus
. La primera en morir fou la mes jove, la novicia Constanca de Jesus, qui es va agenollar per a demanar permis a la superiora per a morir. Puja al patibul cantant el
Laudate Dominum
(del psalm 116), com van fer les altres quinze, la darrera de les quals fou la superiora.
Les seves restes foren llencades a una fossa comuna del cementeri de Picpus (Paris). Foren beatificades el 27 de maig de
1906
per
Pius X
.
Representacions artistiques
[
modifica
]
Una de les germanes que se'n salva (va fugir), Maria de l'Encarnacio (Francoise-Genevieve Philippe,
1761
-
1836
), va escriure
La relation du martyre des seize carmelites de Compiegne
. Sobre aquesta font,
Gertrud von Le Fort
va escriure el relat
Die Letzte am Schafott
(
L'ultima al cadafal
,
1937
).
Georges Bernanos
s'hi basa per al seu drama
Dialogues des carmelites
(
1949
). Bernanos hi incorpora, pero, un nou personatge, Blanche de La Force (nom que es un homenatge a Gertrud von Le Fort). Al seu torn, el drama servi de base per a l'opera
Dialegs de carmelites
, amb musica de
Francis Poulenc
, estrenada en
1957
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Le pere carme Bruno de Jesus-Marie,
Le Sang du Carmel
, 1954.
- William Bush,
Apaiser la terreur
, edition critique des manuscrits originaux de sœur Marie de l'Incarnation, commentaire et notes par William Bush, Paris, Cerf, 1993.
- Francois Callais,
Memoire de Compiegne
, edition J. Marseille.
- ≪Les carmelites de Compiegne≫, dans
Societe historique de Compiegne, Bulletin
, B34, 1995, disponible sur le site
Numero d'ouvrage B34
Arxivat
2015-04-16 a
Wayback Machine
.
- Henri Cherot, ≪ Les seize carmelites de Compiegne martyres sous la Revolution, d'apres les documents originaux ≫, dans H. Cherot,
Figures de martyrs : Les seize bienheureuses carmelites de Compiegne, Les martyrs de la foi au temps de la Revolution, Trois bienheureux martyrs de la Hongrie, 1619
, 2e ed. revue par Eugene Griselle, Paris, Beauchesne, 1907, p. 1-121.
- Louis David,
Les Seize carmelites de Compiegne : leur martyre et leur beatification, 17 juillet 1794 - 27 mai 1906
, Paris - Poitiers, Oudin, 1906. 162 p.
- Marie de l'Incarnation,
La Relation du martyre des seize carmelites de Compiegne
.
- ≪Le martyre des Carmelites de Compiegne≫, dans
Carmel
, n° 72, 1994.
- Stephane-Marie Morgain,
L'amour sera toujours vainqueur : Les carmelites martyres de Compiegne, pensees et temoignages
, ed. du Carmel, 2000, 132 p. Biographie des religieuses et extraits de leurs ecrits (lettres, temoignages, prieres).
- Les victimes de Picpus (1794-1994)
- Ariel Stefano Levi di Gualdo,
Nada te Turbe
, meditazione teologica sulle martiri di Compiegne. Roma, 2010. A&B Editrice, Gruppo Editoriale Bonanno.
ISBN 978-88-7728-230-9
- Le Sedici Beate Carmelitane di Compiegne
Arxivat
2016-03-06 a
Wayback Machine
.