Martirs de Compiegne

Vitrall a l'Our Lady of Mount Carmel Church (Quidenham, Norfolk)
Components
Charlotte de la Resurrection ( Mouy , 16 setembre 1715 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Sœur de Jesus Crucifie ( Paris , 9 desembre 1715 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Euphrasie de l’Immaculee Conception ( Bourth , 12 maig 1736 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Sister Saint Martha (en) ( Bannes , 2 octubre 1741 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Rose-Chretien de la Neuville ( Evreux , 30 desembre 1741 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Therese du Cœur de Marie ( Reims , 18 gener 1742 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Sœur Catherine ( Compiegne , 2 febrer 1742 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Marie du Saint Esprit ( Fresnes-Mazancourt , 3 agost 1742 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Therese de Saint Ignace ( Compiegne , 4 abril 1743 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Henriette de Jesus ( Paris , 18 juny 1745 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Sœur Therese ( Compiegne , 23 gener 1748 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Sœur Saint Louis ( Belfort , 7 desembre 1751 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Therese de Saint-Augustin ( Paris , 22 setembre 1752 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Marie-Henriette de la Providence ( Cajarc , 16 juny 1760 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Sœur Saint Francois-Xavier ( Lignieres , 13 gener 1764 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol ) Constance de Jesus ( Saint-Denis , 28 maig 1765 - Paris , 17 juliol 1794). Beata   ( 17 de juliol )
Dades
Tipus	grup d'humans   monja carmelita descalca
Religio	Esglesia Catolica

Les martirs de Compiegne foren un grup de setze religioses carmelites (onze monges, dues converses, dues germanes externes i una novicia) executades a Compiegne el 1794 per no voler renunciar al seu vot religios durant la persecucio anticlerical que va haver-hi durant la Revolucio Francesa . Son considerades martirs i venerades com a beates per l' Esglesia Catolica .

Formaven part de la comunitat del convent de carmelites descalces de Compiegne. Eren:

• Mare Teresa de Sant Agusti (Madeleine Claudine Lidoine, 41 anys), nascuda el 22 de setembre de 1752 a Paris.
• Mare Enriqueta de Jesus (Marie Francoise Gabrielle de Croissy, 49 anys), nascuda el 18 de juny de 1745 a Paris.
• Sor Sant Lluis (Marie-Anne Brideau, de 41 anys), nascuda el 7 de desembre de 1751 a Belfort .
• Sor Eufrasia de la Immaculada Concepcio (Marie-Claude-Cyprienne Brard, 57 anys), nascuda el 12 de maig de 1736 a Bourth .
• Sor Julia Lluisa de Jesus (Rose Chretien de Neuville, 53 anys), nascuda el 30 de desembre de 1741 a Evreux .
• Sor Santa Marta (Marie Dufour, 51 anys), nascuda el 2 d'octubre de 1741 a Bannes .
• Sor Constanca de Jesus (Marie-Genevieve Meunier, 28 anys, novicia), nascuda el 28 de maig de 1765 a Saint-Denis (Sena Saint-Denis) .
• Sor Maria Enriqueta de la Providencia (Anne Pelras, 34 anys), nascuda el 16 de juny de 1760 a Cajarc .
• Sor de Jesus Crucificat (Marie-Anne Piedcourt, 79 anys), nascuda el 9 de dese,bre de 1715 a Paris .
• Sor Maria del Sant Esperi t (Angelique Roussel, 52 anys, conversa), nascuda el 3 d'agost de 1742 a Fresnes-Mazancourt .
• Sor Teresa de Sant Ignasi (Marie Gabrielle Trezel, 51 anys), nascuda el 4 d'abril de 1743 a Compiegne .
• Sor Carlota de la Resurreccio (Anne Marie Madeleine Francoise Thouret, 79 anys), nascuda el 16 de setembre de 1715 a Mouy .
• Sor Sant Francesc Xavier (Juliette Verolot, 30 anys, conversa), nascuda el 13 de gener de 1764 a Lignieres .
• Sor Teresa del Cor de Maria (Marie-Antoinette Hanisset, 52 anys), nascuda el 18 de gener de 1742 a Reims .
• Sor Catarina (Catherine Soiron, 52 anys, germana externa), nascuda el 2 de febrer de 1742 a Compiegne.
• Sor Teresa (Therese Soiron, 43 anys, germana externa), nascuda el 23 de gener de 1748 a Compiegne.

El novembre de 1789 , els bens de l'Esglesia havien estat confiscat per l'Estat i el febrer seguent, foren dissolts els ordes i congregacions religiosos. Es decreta la nul·litat dels vots religiosos pronunciats per qualsevol religios. En el cas de les dones, es permetia que, si ho volien, seguissin vivint en el convent, que passava a esser propietat de l'Estat, que les mantindria amb una pensio. Les carmelites de Compiegne decidiren de mantenir la comunitat i hi continuaren plegades. Elegiren com a superiora Teresa de Sant Agusti, que ja ho havia estat, i Enriqueta de Jesus com a economa.

Aquestes comunitats seculars, pero, tambe foren dissoltes el 18 d'agost de 1792 , i les religioses havien de marxar dels convents, que serien venuts a particulars per a obtenir recursos. Les carmelites pronunciaren un vot de martiri : oferien llurs vides per tal que arribes la pau a la nacio i acabes la persecucio dels eclesiastics. El 14 de setembre foren expulsades del convent; havien, pero, de jurar fidelitat a la nacio i als nous principis de llibertat i igualtat. Les carmelites feren el jurament de la llibertat i l'igualtat, pero no el de respecte a la constitucio civil del clergat, que cregueren incompatible amb els seus vots previs.

Intentaren de continuar, encara que disperses i integrades a la vida civil, fent vida religiosa clandestinament, mantenint les hores de pregaria i de treball, etc. Es reunien a l'esglesia de Saint-Antoine de Compiegne, per a sentir missa i conservar l'esperit de comunitat. El Terror , des de 1793, incrementa la persecucio religiosa. El maig de 1794 , hi hague una investigacio a Compiegne i setze de les antigues carmelites foren arrestades els dies 22 i 23 de juny. Es confiscaren algunes cartes compromeses, on es criticava la Revolucio, que donaren peu a l'acusacio de conspiracio contra la Republica.

El 12 de juliol, les setze foren portades de Compiegne a Paris , on foren jutjades. L'acusacio era de "maquinar contra la Republica" en el seu convent. No van voler renunciar al seu vot ni a la vida religiosa i foren condemnades a mort.

Foren guillotinades el 17 de juliol de 1794 , a l'antiga Placa del Tron (avui, Place de la Nation). Van commoure el public assistent, ja que feren el cami al patibul serenes i cantant himnes religiosos. En arribar-hi, s'agenollaren i entonaren el Veni Creator Spiritus . La primera en morir fou la mes jove, la novicia Constanca de Jesus, qui es va agenollar per a demanar permis a la superiora per a morir. Puja al patibul cantant el Laudate Dominum (del psalm 116), com van fer les altres quinze, la darrera de les quals fou la superiora.

Les seves restes foren llencades a una fossa comuna del cementeri de Picpus (Paris). Foren beatificades el 27 de maig de 1906 per Pius X .

Representacions artistiques [ modifica ]

Una de les germanes que se'n salva (va fugir), Maria de l'Encarnacio (Francoise-Genevieve Philippe, 1761 - 1836 ), va escriure La relation du martyre des seize carmelites de Compiegne . Sobre aquesta font, Gertrud von Le Fort va escriure el relat Die Letzte am Schafott ( L'ultima al cadafal , 1937 ). Georges Bernanos s'hi basa per al seu drama Dialogues des carmelites ( 1949 ). Bernanos hi incorpora, pero, un nou personatge, Blanche de La Force (nom que es un homenatge a Gertrud von Le Fort). Al seu torn, el drama servi de base per a l'opera Dialegs de carmelites , amb musica de Francis Poulenc , estrenada en 1957 .

Bibliografia [ modifica ]

• Le pere carme Bruno de Jesus-Marie, Le Sang du Carmel , 1954.
• William Bush, Apaiser la terreur , edition critique des manuscrits originaux de sœur Marie de l'Incarnation, commentaire et notes par William Bush, Paris, Cerf, 1993.
• Francois Callais, Memoire de Compiegne , edition J. Marseille.
• ≪Les carmelites de Compiegne≫, dans Societe historique de Compiegne, Bulletin , B34, 1995, disponible sur le site Numero d'ouvrage B34 Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine .
• Henri Cherot, ≪ Les seize carmelites de Compiegne martyres sous la Revolution, d'apres les documents originaux ≫, dans H. Cherot, Figures de martyrs : Les seize bienheureuses carmelites de Compiegne, Les martyrs de la foi au temps de la Revolution, Trois bienheureux martyrs de la Hongrie, 1619 , 2e ed. revue par Eugene Griselle, Paris, Beauchesne, 1907, p. 1-121.
• Louis David, Les Seize carmelites de Compiegne : leur martyre et leur beatification, 17 juillet 1794 - 27 mai 1906 , Paris - Poitiers, Oudin, 1906. 162 p.
• Marie de l'Incarnation, La Relation du martyre des seize carmelites de Compiegne .
• ≪Le martyre des Carmelites de Compiegne≫, dans Carmel , n° 72, 1994.
• Stephane-Marie Morgain, L'amour sera toujours vainqueur : Les carmelites martyres de Compiegne, pensees et temoignages , ed. du Carmel, 2000, 132 p. Biographie des religieuses et extraits de leurs ecrits (lettres, temoignages, prieres).
• Les victimes de Picpus (1794-1994)
• Ariel Stefano Levi di Gualdo, Nada te Turbe , meditazione teologica sulle martiri di Compiegne. Roma, 2010. A&B Editrice, Gruppo Editoriale Bonanno. ISBN 978-88-7728-230-9
• Le Sedici Beate Carmelitane di Compiegne Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine .