Maquina escurabutxaques

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula jocMaquina escurabutxaques
Tipus dispositiu , joc arcade , joc i gambling machine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tequila sunrise

Les maquines escurabutxaques son uns aparells automatics concebuts per a oferir jocs d'aposta sense la intervencio d'un empleat. Aquests dispositius poden ser mecanics, electronics o digitals. El joc consisteix a introduir una moneda en la maquina amb l'esperanca que surti una combinacio guanyadora, i obtenir un premi en metal·lic que la mateixa maquina proporciona.

Tipologia [ modifica ]

Existeixen dues tipologies diferents de maquines:

  • Maquines d'atzar (tipus C) . Son un joc, el resultat del qual depen unicament de l'atzar. A Catalunya , aquestes maquines estan restringides als casinos de joc.
  • Maquines recreatives amb premi (tipus B) . Aquestes maquines no son d'atzar, i els premis poden dependre de l'habilitat del jugador, o estan programats en la memoria de la maquina, de manera que al final d'una sequencia de jugades, aquesta ha de tornar, com a minim, el 70% dels diners recaptats. [1] Aquest tipus de maquines son habituals en salons recreatius , bars i cafeteries. El volum de diners jugats en aquests tipus de maquines, durant l'any 2008, representa el 44,87% de la despesa total feta en els diferents jocs que ofereix la industria del joc en el conjunt de l'estat espanyol. [2]

Les maquines recreatives (tipus A) no son jocs d'aposta, i per tant no son considerades com maquines escurabutxaques.

Les escurabutxaques mes comunes son les de fruites, en les que uns corrons giratoris s'aturen per formar una combinacio de simbols. Pero hi ha altres modalitats de jocs com, per exemple, el video-poquer, o les maquines tipus grua.

Historia [ modifica ]

El precedent de les maquines escurabutxaques eren els trade stimulators , uns jocs mecanics que estaven a les barres dels bars dels Estats Units d'America , i que s'inspiraven en jocs de ruleta , daus o naips . Els jugadors introduien les monedes del canvi, i si guanyaven la partida el cambrer els obsequiava amb una consumicio gratuita. Posteriorment, un immigrant alemany, Gustav Schultze, l'any 1894 , va inventar una maquina de ruleta, que era capac de pagar automaticament els premis. Un any mes tard, un altre immigrant alemany, Charles Fey, va crear la primera maquina de corrons. [3]

Immediatament, les maquines escurabutxaques es van estendre pel continent europeu. Alguns inventors locals van copiar els models americans, i van explotar el negoci a casa. A Catalunya, tambe es va introduir aquest joc des de finals del segle  xix . Pero la llei anti-joc espanyola va fer que les maquines escurabutxaques entressin a formar part de la llista dels jocs prohibits l'any 1913 . [4] Malgrat la prohibicio, les escurabutxaques van seguir funcionant de forma clandestina fins a l'aprovacio del reglament de les maquines recreatives i d'atzar, l'any 1979 , per Rodolfo Martin Villa .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maquina escurabutxaques
  1. DOGC num. 4330 - 24/02/2005 DECRET 23/2005, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de maquines recreatives i d'atzar. [ Enllac no actiu ]
  2. SUBDIRECCION GENERAL DE ESTUDIOS Y RELACIONES INSTITUCIONALES SECRETARIA GENERAL TECNICA MINISTERIO DEL INTERIOR Informe Anual del Juego en Espana 2008 Arxivat 2009-08-06 a Wayback Machine .
  3. Charles Fey article ≫. Casinogambling.about.com, 22-06-2009. Arxivat de l' original el 2009-02-26. [Consulta: 4 agost 2009].
  4. Fontbona , Marc . Historia del Juego en Espana. De la Hispania romana a nuestros dias. (PDF). Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2008, p.148. ISBN 978-84-96495-30-2 .   Arxivat 2009-12-26 a Wayback Machine .