De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Les
maquines escurabutxaques
son uns aparells automatics concebuts per a oferir
jocs d'aposta
sense la intervencio d'un empleat. Aquests dispositius poden ser mecanics, electronics o digitals. El joc consisteix a introduir una moneda en la maquina amb l'esperanca que surti una combinacio guanyadora, i obtenir un premi en metal·lic que la mateixa maquina proporciona.
Existeixen dues tipologies diferents de maquines:
- Maquines d'atzar (tipus C)
. Son un joc, el resultat del qual depen unicament de l'atzar. A
Catalunya
, aquestes maquines estan restringides als
casinos
de joc.
- Maquines recreatives amb premi (tipus B)
. Aquestes maquines no son d'atzar, i els premis poden dependre de l'habilitat del jugador, o estan programats en la memoria de la maquina, de manera que al final d'una sequencia de jugades, aquesta ha de tornar, com a minim, el 70% dels diners recaptats.
[1]
Aquest tipus de maquines son habituals en
salons recreatius
, bars i cafeteries. El volum de diners jugats en aquests tipus de maquines, durant l'any 2008, representa el 44,87% de la despesa total feta en els diferents jocs que ofereix la industria del joc en el conjunt de l'estat espanyol.
[2]
Les
maquines recreatives
(tipus A) no son jocs d'aposta, i per tant no son considerades com maquines escurabutxaques.
Les escurabutxaques mes comunes son les de fruites, en les que uns corrons giratoris s'aturen per formar una combinacio de simbols. Pero hi ha altres modalitats de jocs com, per exemple, el video-poquer, o les maquines tipus grua.
El precedent de les maquines escurabutxaques eren els
trade stimulators
, uns jocs mecanics que estaven a les barres dels bars dels
Estats Units d'America
, i que s'inspiraven en jocs de
ruleta
,
daus
o
naips
. Els jugadors introduien les monedes del canvi, i si guanyaven la partida el cambrer els obsequiava amb una consumicio gratuita. Posteriorment, un immigrant alemany, Gustav Schultze, l'any
1894
, va inventar una maquina de ruleta, que era capac de pagar automaticament els premis. Un any mes tard, un altre immigrant alemany, Charles Fey, va crear la primera maquina de corrons.
[3]
Immediatament, les maquines escurabutxaques es van estendre pel continent europeu. Alguns inventors locals van copiar els models americans, i van explotar el negoci a casa. A Catalunya, tambe es va introduir aquest joc des de finals del segle
xix
. Pero la llei anti-joc espanyola va fer que les maquines escurabutxaques entressin a formar part de la llista dels jocs prohibits l'any
1913
.
[4]
Malgrat la prohibicio, les escurabutxaques van seguir funcionant de forma clandestina fins a l'aprovacio del reglament de les maquines recreatives i d'atzar, l'any
1979
, per
Rodolfo Martin Villa
.