Luigi Morbioli
(
Bolonya
, 1433 - 9 de novembre de 1485) fou un laic que predica la penitencia i la continencia en la regio de Bolonya. Es venerat com a
beat
per l'
Esglesia Catolica
.
Luigi Morbioli nasque i visque a Bolonya en epoca de la senyoria dels
Bentivoglio
. Durant la seva joventut porta una vida desordenada: era un seductor, bevedor i jugador, amb un caracter coleric i violent. Es casa amb Lucia Tura, filla d'un conegut de son pare. En
1462
, durant un viatge a
Venecia
emmalalti greument i s'hostatja en un hospital dels Canonges Regulars de Sant Salvador. La convalescencia i el tracte dels canonges el van fer reflexionar i va decidir canviar de vida.
Torna a Bolonya com a penitent, amb un habit bru i portant un crucifix i predicant la penitencia als carrers. Passa la resta de la vida retirat, demanant almoina que despres repartia entre els pobres i fent
pregaria
silenciosa. Recorregue pobles de la regio predicant, sempre acompanyat de la creu i fomentava la penitencia i la continencia. Vivia als porxos o sota coberts al carrer; a Bolonya visque sota una escala del palau Lupari (Via Dal Luzzo, 4), que es converti en un oratori.
Va predir el dia que moriria, al novembre de 1485: hi mori estes a terra, nu, donant testimoni de la pobresa que havia de conrear el cristia.
Tingue fama de santedat i fou sebollit a la catedral de San Pietro de Bolonya. De la tomba, pero, se'n perde la memoria arran de les obres que s'hi feren; es creu que deu esser en l'interior d'algun mur. Des de la seva mort, el culte es local, a Bolonya i la rodalia.
Durant les obres de restauracio de la catedral, entre 1566 i 1597, se'n trobaren les restes, que s'havien perdut. El culte se'n revifa i la diocesi de Bolonya el va introduir en el seu santoral com a beat propi. El proces de
canonitzacio
comenca en
1654
, pero queda interromput: continua, doncs, un culte local com a beat. En la revisio dels calendaris liturgics del segle
xix
, es considera que el culte era tradicional, ja que tenia mes d'un segle, i el papa
Gregori XVI
en confirma el culte per a la diocesi de Bolonya.
Com que vesti tambe un habit blanc, la iconografia corresponent va fer que se'l confongues amb un terciari
carmelita
, i en alguns santorals carmelites apareixia aixi, tot i que no ho era, fins que en fou eliminat despres del
Concili Vatica II
.
Bibliografia
[
modifica
]