Ludwig Andreas Feuerbach

Nom original	(de) Ludwig Feuerbach
Biografia
Naixement	28 juliol 1804 Landshut (Sacre Imperi Romanogermanic)
Mort	13 setembre 1872 (68 anys) Nuremberg (Imperi Alemany)
Sepultura	Johannisfriedhof
Dades personals
Religio	cap valor
Formacio	University of Erlangen (en) - filosofia , anatomia (1826–1828) Universitat Humboldt de Berlin - filosofia (1824–1826) Universitat de Heidelberg - teologia evangelica (1823–1824) Universitat d'Erlangen-Nuremberg
Activitat
Camp de treball	Joves Hegelians , filosofia de la religio , etica , epistemologia i antropologia filosofica
Ocupacio	antropoleg , teoleg , critic de les religions , escriptor , filosof , professor d'universitat , apicultor
Periode	Filosofia del segle XIX
Ocupador	University of Erlangen (en) , Privatdozent (1829–)
Moviment	Ateisme i Idealisme alemany
Influencies	Georg Wilhelm Friedrich Hegel , Baruch Spinoza , Friedrich Schleiermacher i sensualisme
Obra
Obres destacables (1830) Gedanken uber Tod und Unsterblichkeit (1841) Das Wesen des Christentums
Familia
Conjuge	Bertha Low (en)
Pare	Paul Johann Anselm von Feuerbach
Germans	Joseph Anselm Feuerbach , Karl Wilhelm Feuerbach , Friedrich Feuerbach i Eduard August Feuerbach
Signatura
Lloc web	ludwig-feuerbach.de

Ludwig Andreas Feuerbach ( Landshut , Alemanya, 28 de juliol de 1804?Rechenberg, Alemanya, 13 de setembre de 1872) va ser un filosof alemany, antropoleg , bioleg i critic de la religio. Es considerat el pare intel·lectual de l'humanisme ateu contemporani, tambe denominat ateisme antropologic. Interpreta que la idea de la immortalitat es una creacio humana i constitueix la llavor de l'antropologia de la religio. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Ludwig Andreas Feuerbach va neixer a Landshut , Baviera , el 1804, fill de Paul Johann Anselm von Feuerbach. Va estudiar teologia a Heidelberg pero, decebut amb els seus mestres, es va traslladar a Berlin . ^[2] En aquesta mateixa ciutat va ser deixeble d' Hegel . Si be al principi va estar molt influenciat per ell, rapidament va criticar la ideologia del seu mestre seguint dos eixos que van ser els fonaments del seu pensament: la concepcio antropologica de tota religio i la critica materialista de tot pensament especulatiu . Feuerbach es va presentar publicament com a oponent d'Hegel el 1839, amb el seu article "Per a una critica de la filosofia hegeliana" publicat en els Anals francoalemanys.

El seu caracter critic sobre la religio no li va permetre exercir la docencia fins a la revolucio de 1848, quan, reclamat pels seus alumnes d' Heidelberg , va ensenyar durant un semestre la seva teoria de la religio. Feuerbach es va convertir en el mestre del pensament dels joves hegelians . Sobretot va tenir influencia en Marx i Engels, encara que aquests, posteriorment, se separarien del seu materialisme en obres com les Tesis sobre Feuerbach (1845) i La ideologia alemanya (1846).

Entre les obres de Feuerbach destaquen: Pensaments sobre la mort i la immortalitat (1830), on nega l'existencia de Deu i d'una altra vida, Critica de la filosofia d'Hegel (1839), L'essencia del cristianisme (1841) i Principis fonamentals de la filosofia del futur (1843).

El 1870 es va afiliar al Partit Socialdemocrata d'Alemanya (SPD).

Va morir el 1872 a Rechenberg, prop de Nuremberg ( Alemanya ).

Critica a Hegel [ modifica ]

Feuerbach veu en la filosofia d' Hegel una teologia camuflada. Considera que la teoria hegeliana que la realitat es definida per la Idea, l'Esperit Absolut, etc., nomes constitueix una expressio de la doctrina teologica segons la qual la natura es creada per Deu . Feuerbach, en canvi, afirma que la teologia s'ha de reduir a antropologia , es a dir, Deu es un pensament de l'esser huma. L'essencia de Deu es l'essencia de l'esser huma.

Teoria de la religio [ modifica ]

L'any 1841, Feuerbach publica L'essencia del cristianisme , obra amb la qual es convertira en un referent per a l'esquerra hegeliana, representada, entre d'altres, pel teoleg David Friedrich Strauss , qui en la seva obra La vida de Jesus considerava que els evangelis eren relats mitics.

La seva filosofia s'inicia en discussio oberta amb la teologia. A diferencia d' Hegel , va entendre que la filosofia es completament independent de la religio i que la seva tasca es criticar la religio i no fonamentar-la. Instal·la l'esser huma com a eix del seu pensament i, per tant, a l' antropologia .

Es hereu de la tradicio humanista. Revitalitzant i ampliant el pensament de Xenofanes de Colofo , soste que els anhels, les pretensions i les idees religioses son una caracteristica especifica de l'esser huma, per la qual cosa la religio quedaria inscrita en l'antropologia, la qual ha d'explicar-la.

L'evolucio del pensament de Feuerbach es posa de manifest en la frase seguent:

Les seves concepcions fonamentals en termes de critica a la religio es poden reduir a aquestes formules:

Per a Feuerbach, l'esser huma ha realitzat el mateix cami: primer va crear Deu i mes tard va entendre que el seu coneixement no era res mes que un esglao en el propi coneixement de l'esser huma.

En considerar a Deu una creacio humana, nega la seva existencia de la manera en la qual ho concep la teologia cristiana. Tambe nega l' idealisme , que preten reemplacar l'home real -corporal i sensible- per l' esperit i la rao .

Per a Feuerbach, per tant, no es Deu qui ha creat als essers humans a la seva imatge sino, al reves, els essers humans qui han creat a Deu, projectant en ell la seva imatge idealitzada. Els essers humans atribueixen a Deu les seves qualitats i reflecteixen en ell els seus desitjos no realitzats. Aixi, alienant-se, donen origen a la seva divinitat. Pero, per que ho fan? L'origen d'aquesta alienacio es troba en l'esser huma mateix. Allo que l'esser huma necessita i desitja, pero que no pot aconseguir immediatament, ho projecta en Deu. La paraula Deu te pes, serietat i sentit immanent en boca de la necessitat, la miseria i la privacio.

Tambe diu que contra el que pogues creure's, els deus no han estat inventats pels governants o els sacerdots, que es valen d'ells, sino pels essers humans que pateixen. Deu es el resso del nostre crit de dolor.

Feuerbach qualifica de gir decisiu de la historia al fet que l'home reconegui obertament que la consciencia de Deu no es mes que la consciencia de l'especie . Homo homini deus est (l'home es deu per a l'home).

Creu que com mes engrandeix l'esser huma a Deu, mes s'empobreix a si mateix. L'esser huma projecta en un esser ideal (irreal) les seves qualitats, negant-les-hi a si mateix. D'aquesta manera, reserva per a si el que en ell hi ha de mes baix i no es considera res enfront del Deu que ha creat.

Concepte d'alienacio [ modifica ]

De la seva critica a la religio es despren el concepte d'alienacio, potser el mes influent de la seva obra. Parteix d'una inversio dels termes: el subjecte pel predicat. Deu no crea a l'esser huma. Es l'esser huma qui crea a Deu projectant-se i projectant en ell els seus millors atributs. Es, llavors, simplement un producte de l'esser huma. Pero aquest producte es torna alie al seu productor i el domina. Les propietats de l'esser huma s'alienen en Deu. L'objecte apareix amb vida propia i domina al subjecte. Per a Feuerbach, aquesta alienacio estava en la consciencia humana, i un simple acte de la mateixa podia resoldre-la.

Influencia del seu pensament en altres autors [ modifica ]

El materialisme critic de Feuerbach tindria un efecte profund tant en el pensament de Richard Wagner , ^[5] Max Stirner i Bakunin com en les teories de Karl Marx i Friedrich Engels i, en general, en tot el denominat materialisme historic . No obstant aixo, en les Tesis sobre Feuerbach , Marx critica la visio exclusivament teorica de Feuerbach que fa recaure en l'individu la consciencia humana quan aquesta te un component social que inevitablement porta a plantejar-se a que respon i com funciona. Sobre el concepte d'alienacio de Feuerbach, Marx el repren i l'amplia en els seus Manuscrits economics i filosofics de 1844. Per a Marx, l'alienacio humana no es troba solament en el pla de la consciencia, sino en el pla real. Diu que l'esser huma s'aliena en el treball, i per resoldre aquesta alienacio es necessiten accions practiques, es a dir, una filosofia de la praxi.

Obres principals [ modifica ]

Entre les obres de Feuerbach, cal destacar Pensaments sobre la mort i la immortalitat (1830), Critica de la filosofia de Hegel (1839), L'essencia del cristianisme (1841) i Principis fonamentals de la filosofia del futur (1843).

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Ludwig Feuerbach: Samtliche Werke in 10 Banden. Leipzig: Otto Wigand, 1846?1866. (alemany)
• Ludwig Feuerbach: Werke in sechs Banden , hrsg. von Erich Thies. Frankfurt: Suhrkamp, 1975-1976. ISBN 3-518-07418-0 , etc. (alemany)
• Alfred Schmidt : Feuerbach o la sensualidad emancipada . Madrid: Taurus, 1975. ISBN 84-306-1129-0 (castella)