Zelt-Musik-Festival 2016
Friburg
,
Alemanya
Ludovico Einaudi
(
Tori
,
23 de novembre
de
1955
) es un
compositor
i
pianista
modern que destaca pel desenvolupament de frases
melodioses
a les seves composicions per a
piano
.
Representa un dels grans exits de la
musica classica contemporania
dels ultims anys, no nomes per les vendes de discs, tambe pels
concerts
realitzats per tot el mon.
Primers anys i educacio
[
modifica
]
Einaudi va neixer a
Tori
(
Piemont
).
[1]
El seu pare,
Giulio Einaudi
, va ser un editor
[2]
que va treballar amb autors com
Italo Calvino
i
Primo Levi
, i fundador de Giulio Einaudi Editore,
[3]
mentre que el seu avi patern,
Luigi Einaudi
, va ser
President d'Italia
entre 1948 i 1955. La seva mare, Renata Aldrovandi, li tocava el piano de petit.
[4]
El seu pare, Waldo Aldrovandi, va ser pianista, director d'opera i compositor que va emigrar a
Australia
despres de la
Segona Guerra Mundial
.
[2]
Einaudi va comencar a escriure la seva propia musica quan era adolescent, primer component amb una guitarra popular.
[5]
Va comencar la seva formacio musical en el
Conservatori Verdi
de
Mila
, obtenint un diploma en composicio el 1982.
[6]
Aquell mateix any va assistir a un curs d'
orquestracio
impartit per
Luciano Berio
i va obtindre una beca per al Festival de Musica de Tanglewood.
[7]
Segons Einaudi, "[Luciano Berio] va fer un treball interessant amb musica vocal africana i alguns ajustaments de cancons dels Beatles, i em va ensenyar que hi ha una mena de dignitat dins de la musica. Vaig aprendre l'orquestracio d'ell i una forma molt oberta de pensar en la musica."
[5]
[8]
Tambe va aprendre col·laborant amb musics com el
malia
Ballake Sissoko
i l'
armeni
Djivan Gasparian
.
[8]
La seva musica es ambiental, meditativa i sovint introspectiva, i s'inspira en el
minimalisme
i el pop contemporani.
[7]
Carrera musical
[
modifica
]
Despres d'estudiar al conservatori de Mila i posteriorment amb Berio, Einaudi va dedicar diversos anys a compondre en formes tradicionals, incloent diverses composicions de cambra i orquestrals.
[7]
Aviat va captar l'atencio del public internacional i la seva musica es va interpretar en llocs com el
Teatro alla Scala
, el Festival de Musica de Tanglewood, al
Lincoln Center
i el Centre d'Arts Esceniques de la
UCLA
.
[9]
A mitjans de la decada de 1980, va comencar a buscar una expressio mes personal en una serie d'obres per a dansa i multimedia,
[9]
i posteriorment per a piano.
[7]
Algunes de les seves col·laboracions en teatre, video i dansa inclouen composicions per Sul filo d'Orfeo en 1984,
[10]
Time Out
el 1988, una peca de dansa-teatre creada amb l'escriptor
Andrea De Carlo
,
[9]
The Wild Man
el 1990, i l'Emperador en 1991.
[10]
Entre les seves col·laboracions posteriors es troben
Salgari
(
Per terra e per mare
) (1995), una opera/ballet encarregada per l'
Arena de Verona
amb textos d'
Emilio Salgari
,
Rabindranath Tagore
i
Charles Duke Jr
,
[9]
i
EA Poe
(1997), concebuda com a banda sonora per al cinema mut.
[10]
Bandes sonores
[
modifica
]
Einaudi va comencar a utilitzar el seu estil per compondre bandes sonores de pel·licules a mitjans dels anys noranta. Va comencar amb dues pel·licules de
Michele Sordillo
,
Da qualche parte in citta
el 1994 i
Acquario
el 1996, per les quals va guanyar el Grolla d'or a la millor banda sonora. El 1998, va compondre la banda sonora de
Treno di panna
i la partitura de
Giorni dispari
de Dominick Tambasco.
[10]
El 2000, va col·laborar amb
Antonello Grimaldi
a
Un delitto impossibile
, i tambe va compondre la banda sonora de
Fuori del mondo
, que va ser nominada als
premis Oscar
i per la qual va guanyar el premi Echo Klassik a Alemanya en 2002.
[10]
Despres de la publicacio del seu album debut, es van incloure alguns fragments en la pel·licula
Aprile
de
Nanni Moretti
.
[10]
El 2002, la seva banda sonora per
Luce dei miei occhi
va ser nomenada millor banda sonora en els Premis de la Musica Italiana de 2002.
[10]
El 2002, Einaudi va guanyar el premi italia a la millor partitura de pel·licula per
Luce dei miei occhi
.
[7]
Allmusic
va donar 4,5/5 estrelles a la seva partitura per a la serie de televisio de 2002
Doctor Zhivago
i va publicar una critica elogiosa, comparant en habilitat amb la partitura de
Maurice Jarre
de l'anterior adaptacio cinematografica.
[11]
El 2004, la seva banda sonora per
Sotto falso nome
va rebre el premi a la millor musica de cinema al Festival d'Avinyo.
[10]
El 2010, Einaudi va compondre la musica del trailer del
Cigne Negre
.
[12]
La seva "
Due Tramonti
" va apareixer en la pel·licula
I'm Still Here
(2010), dirigida per
Casey Affleck
. La seva composicio "
Nuvole Bianche
" va apareixer en la pel·licula
Insidious
(2010), dirigida per
James Wan
, al drama televisiu britanic
This Is England 86
i en la serie de televisio
Derek
(2012), dirigida i protagonitzada per
Ricky Gervais
. A
Intocable
(2011), la pel·licula mes taquillera de la historia de Franca, va contribuir amb els temes "
Fly
", "
Writing Poems
", "L'origine nascosta", "Cache-cache", "Una Mattina", i "Primavera". La pel·licula
This Is England
va incloure el tema
Fuori dal mondo
i
Dietro casa
. La serie de televisio britanica
This Is England '88
tambe contenia els temes "Fuori Dalla Notte", "Solo" (un
bonus track
de
Nightbook
), "Berlin Song" i "Distacco".
[13]
El 2016, Einaudi va participar en la campanya de
Greenpeace
per salvar l'Artic en un video on interpretava "Elegy for the Arctic" amb un piano damunt una plataforma flotant davant una glacera a
Svalbard
,
Noruega
.
[14]
[15]
Versions en solitari
[
modifica
]
Einaudi ha signat amb
Decca Records
i les publicacions van a carrec de
Chester Music Limited
, que forma part del Music Sales Group of Companies.
Despres de l'album
Time Out
, de 1988, el 1992 va publicar
Stanze
, que havia compost per a arpa. L'album va ser interpretat per
Cecilia Chailly
, una de les primeres musiques en utilitzar una arpa electrica. Einaudi va publicar el seu primer album de piano en solitari,
Le Onde
, el 1996, amb
BMG
. L'album esta basat en la novel·la
Les ones
, de l'escriptora britanica
Virginia Woolf
, i va tenir un gran exit, sobretot a
Italia
i el
Regne Unit
.
[10]
El seguent album el 1999,
Eden Roc
, tambe va ser publicat per BMG, amb peces mes curtes. Per a aquest projecte va col·laborar amb el music armeni de
duduk
Djivan Gasparian
.
[10]
La seva seguent obra de piano en solitari,
I Giorni
(2001), es va inspirar en els seus viatges per Africa.
[10]
El tema "I Giorni" va apareixer en una campanya publicitaria de la
BBC
per a programes d'art i cultura,
[16]
i va atreure molt interes pel fet que
Greg James
va emetre la peca a la
BBC Radio 1
el juny de 2011. Gracies a les repetides emissions d'aquell mes, el tema va entrar en la
llista de singles del Regne Unit
en el lloc 32 el 12 de juny de 2011.
[17]
Ludovico Einaudi al
Palau del Quirinal
, 2008
El 2003, Einaudi va publicar l'album en directe
La Scala Concert 03.03.03
, gravat en el famos teatre de l'opera La Scala de Mila. El seu album de 2003
Diario Mali
es una altra col·laboracio, amb Einaudi al piano i el music malia Ballake Sissoko a la
kora
. El 2004, Einaudi va publicar l'album
Una Mattina
a
Decca Records
.
[10]
L'album
Divenire
, de 2006, consta de piano acompanyat d'orquestra. L'album tambe inclou el tema "
Primavera
", aclamat per la critica. Va ser gravat per la
Reial Orquestra Filarmonica de Liverpool
, amb Einaudi com a mestre de piano. Poc despres de la seva publicacio, Einaudi es va anar de gira a diversos llocs del Regne Unit, tocant tant les obres de Divenire com versions orquestrals de les seves altres obres. L'album va ocupar el primer lloc en la llista d'exits d'
ITunes
.
[8]
L'octubre de 2009 va sortir a la venda
Nightbook
. L'album va suposar per Einaudi una nova direccio en la seva musica, ja que va incorporar sons sintetitzats al costat del seu piano.
[7]
L'album va ser concebut i gravat en resposta al pintor i escultor alemany
Anselm Kiefer
, aixi com una exposicio en que Einaudi va actuar per a la inauguracio d'una galeria de Kiefer. Tambe es va inspirar en la bateria i l'electronica del Whitetree Project, un trio d'interprets que Einaudi va formar amb Robert i Ronald Lippok de To Rococo Rot, un grup electronic alemany.
[4]
A Italia, l'album es va convertir en disc d'or amb mes de 35.000 copies venudes.
L'album d'Einaudi
In a Time Lapse
es va publicar el 21 de gener de 2013,
[18]
amb gires complementaries per Estats Units i
Canada
. Tambe va apareixer en l'emissora KCRW de Los Angeles.
[19]
El 17 de setembre de 2013, Einaudi va interpretar diverses cancons de
In a Time Lapse
, juntament amb un nou conjunt, al festival anual d'ITunes celebrat al Roundhouse de Londres. El grup va assajar intimament aquesta actuacio en el graner de la casa d'Einaudi.
[20]
El marc de 2016, va tenir lloc l'estrena mundial d'un nou concert per a piano, "Domino", a la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.
[21]
El 2020, la seva musica va ser utilitzada en les pel·licules
Nomadland
i The Father.
[22]
La seva musica es ambiental, per meditar i sovint introspectiva. Encara que no li agrada ser etiquetat com a pertanyent a un estil o un altre se'l sol considerar
minimalista
, etiqueta amb que el mateix Ludovico esta d'acord: "En general no m'agraden les definicions, pero 'Minimalista' es un terme que significa elegancia i sinceritat, per tant prefereixo que se'm digui minimalista a qualsevol altra cosa".
Einaudi el 2008
- Time Out
(diversos instruments; experimental) (1988)
- Stanze
(harp) (1992)
- Salgari
(diversos instruments;
ballet
) (1995)
- Le Onde
(piano) (1996)
- Eden Roc
(piano i cordes) (1999)
- I Giorni
(piano) (2001)
- Diario Mali
(piano, kora) (2003)
- Una Mattina
(piano,
violoncel
) (2004)
- Divenire
(piano,
orquestra de cordes
, electronic) (2006)
- Nightbook
(piano, electronic) (2009)
- In a Time Lapse
(piano, electronic) (2013)
[23]
[24]
- Taranta Project
(piano, electronic, orquestra, violoncel,
kora
) (2015)
- Elements
(piano, electronic, orquestra) (2015)
- Seven Days Walking
(piano,
violi
,
viola
, violoncel) (2019)
- 12 Songs from Home
(piano) (2020)
- Einaudi Undiscovered
(2020)
- Cinema
(2020)
Composicions per a cinema i televisio
[
modifica
]
- Treno di panna
(Director: Andrea De Carlo) (1988)
- Da qualche parte in citta
(Director: Michele Sordillo) (1994)
- Acquario
(Director: Michele Sordillo) (1996)
- Aprile
(Director:
Nanni Moretti
) (1998)
- Giorni dispari
(Director: Dominick Tambasco) (1998)
- Fuori dal mondo
(Director:
Giuseppe Piccioli
) (1999)
- La vita altrui
(Director: Michele Sordillo) (2000)
- Un delitto impossibile
(Director: Antonio Luigi Grimaldi) (2000)
- Le parole di mio padre
(Director: Francesca Comencini) (2001)
- Alexandreia
(Directora: Maria Iliou) (2001)
- Luce dei miei occhi
(Director: Giuseppe Piccioni) ? Premi italia de musica a la millor partitura de pel·licula (2002)
- Doctor Zhivago
(
miniserie
de TV, Director: Giacomo Campiotti) (2002)
- Sotto falso nome
(Director: Roberto Ando) ? Premi a la millor musica de cinema al Festival d'Avinyo (2004)
- Mission: Saturn
(2004)
- This Is England
(Director: Shane Meadows) (2006)
- This Is England '86
(Director: Shane Meadows) (2010)
- Stargate Universe ? Pathogen
(2010)
- Sangandaan ? Landas ng Buhay
(2010)
- I'm Still Here
(Director: Casey Affleck) (2010)
- Das Ende ist mein Anfang
? Pel·licula alemanya (2010)
- Black Swan
trailer (Director: Darren Aronofsky) (2010)
- This Is England '88
(Director: Shane Meadows) (2011)
- Intocable
? (Director: Olivier Nakache & Eric Toledano) (2011)
- Primavera
? (Documental de la mort de Gary Speed: Sport Wales) (2011)
- J. Edgar
? (Director:
Clint Eastwood
) (2012)
- Derek (pilot episode)
? (Director:
Ricky Gervais
) (2012)
- El mestre de l'aigua
? (Director:
Russell Crowe
) (2014)
- Mommy
? (Director:
Xavier Dolan
) (2014)
- This Is England '90
? (Director:
Shane Meadows
) (2015)
- The Third Murder
? (Director:
Hirokazu Koreeda
) (2017)
- El pare
- (Director:
Florian Zeller
) (2020)
- Nomadland
- (Directora:
Chloe Zhao
) (2020)
Musica de cambra
[
modifica
]
- Ai margini dell'aria (1982)
- Altissimo (1984)
- Crossing (1985)
- Ottetto (1985)
- Canone (1987)
- Duetti nn.1/5 (1988)
- Echi (1989)
- Corale (1989)
- At a slow walking pace (1989)
- Stanze (1992)
- Moto Perpetuo (1993)
- Quattro Passi (1993)
- Talea (1993)
- Metamorfosi (1993)
- The Apple Tree (1995)
- Cant per a
violoncel
(1996)
- Le Onde (1996)
- Zoom (1996)
- Arie (1998)
- Nessuno (1998)
Ludovico en un concert a
Moscou
, el 12 de setembre de 2014
- Per vie d'acqua (1981)
- Rondo (1982)
- Altissimo (1984)
- Crossing (1985)
- Movimento (1986)
- Contatti (1988)
- Chatrang Overture (1995])
- Salgari suite from the ballet (1995)
- Selim (1997)
- Divenire (2002)
Teatre i dansa
[
modifica
]
- Sul Filo di Orfeo (1983)
- Time Out (1988)
- The Emperor (1991)
- Salgari (1993)
- Edgar Allan Poe
(1997)
- ↑
≪
Ludovico Einaudi
≫ (en angles). IMdB. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑
2,0
2,1
≪
Rock Paper Scissors - Ludovico Einaudi, In a Time Lapse (Ponderosa) - Bio
≫ (en angles). rockpaperscissors.biz, 13-08-2016. Arxivat de l'
original
el 13 agost 2016. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑
Wolfgang Saxon. "Giulio Einaudi, Italian Author And Publisher, Is Dead at 87"
Arxivat
19 March 2021
a
Wayback Machine
.,
The New York Times
(Archives), April 7, 1999. Retieved 2020-11-02.
- ↑
4,0
4,1
≪
History and Mystery The piano spheres of Ludovico Einaudi: Interview
≫. Bluefat. Arxivat de l'
original
el 24 marc 2011. [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑
5,0
5,1
≪
Ludovico Einaudi
≫. Mainly Piano, febrer 2010. Arxivat de l'
original
el 5 juliol 2011. [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑
≪
Ludovico Einaudi
≫. Ponderosa Music. Arxivat de l'
original
el 10 maig 2009. [Consulta: 12 gener 2012].
Arxivat
10 de maig 2009 a
Wayback Machine
.
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
7,5
≪
Ludovico Einaudi
≫. Chester Novello. Arxivat de l'
original
el 17 abril 2008. [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑
8,0
8,1
8,2
Sweeting
, Adam. ≪
BT River of Music: Ludovico Einaudi interview for London 2012
≫ (en angles). The Telegraph, 16-07-2012. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑
9,0
9,1
9,2
9,3
Minderovic
, Zoran. ≪
Ludovico Einaudi
≫. Allmusic. Arxivat de l'
original
el 19 marc 2021. [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑
10,00
10,01
10,02
10,03
10,04
10,05
10,06
10,07
10,08
10,09
10,10
10,11
≪
Home
≫. LudovicoEinaudi.com. Arxivat de l'
original
el 9 abril 2008. [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑
≪
Doctor Zhivago: Review
≫. Allmusic. Arxivat de l'
original
el 19 marc 2021. [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑
≪
Ludovico Einaudi: Media
≫ (en angles). Evolution Promotion, 12-01-2012. Arxivat de l'
original
el 2017-05-03. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑
≪
Radionomy
≫. Arxivat de l'
original
el 31 agost 2017. [Consulta: 31 agost 2017].
Arxivat
2017-08-31 a
Wayback Machine
.
- ↑
;
Tellnes
, Erlend ≪
Ludovico Einaudi performs with 8 million voices to save the Arctic
≫.
, 20-06-2016 [Consulta: 21 gener 2016].
- ↑
≪
A pianist's elegy for the Arctic ≫ Yale Climate Connections
≫ (en angles america), 12-09-2016. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑
≪
Airtel's New AD ? Endless Goodbye
≫. YouTube, 17-11-2010. [Consulta: 23 febrer 2012].
- ↑
≪
2011-06-18 Top 40 Official UK Singles Archive
≫.
Official Charts Company
, 18-06-2011. [Consulta: 23 febrer 2012].
- ↑
≪
In a Time Lapse
≫. AllMusic. Arxivat de l'
original
el 19 setembre 2020. [Consulta: 12 abril 2013].
- ↑
≪
Ludovico Einaudi: Videos
≫. Evolution Promotion. [Consulta: 12 gener 2012].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Traditional compositions
≫ (en angles).
Classic FM
[Consulta: 31 agost 2017].
- ↑
Jones
, Catherine ≪
Einaudi's Domino effect at Liverpool's Philharmonic Hall
≫.
liverpoolecho
, 02-03-2016 [Consulta: 31 agost 2017].
- ↑
Pingitore
, Silvia. ≪
Interview with Ludovico Einaudi on writing music scores for Academy Award-winning films
≫ (en angles britanic), 23-05-2021. [Consulta: 11 gener 2022].
- ↑
23,0
23,1
≪
In a Time Lapse
≫. Facebook. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑
24,0
24,1
≪
welcome ≪ In A Time Lapse
≫. Inatimelapse.pushexp.com. [Consulta: 2 febrer 2013].
Enllacos externs
[
modifica
]