Lucknow

???? (hi) ????? (ur)
Localitzacio
26° 48′ N, 80° 54′ E  /  26.8°N , 80.9°E  / 26.8; 80.9
Pais	India
Estat federat	Uttar Pradesh
Divisio	divisio de Lucknow
Districte	districte de Lucknow
Capital de	Uttar Pradesh districte de Lucknow
Poblacio humana
Poblacio	3.382.000 (2017) (5.359,75 hab./km² )
Idioma oficial	hindi urdu angles
Geografia
Superficie	631 km²
Banyat per	Gumti
Altitud	123 m
Dades historiques
Esdeveniment clau 27 novembre 1857 Siege of Lucknow (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	226001?226026 i 227101?227132
Fus horari	UTC+05:30
Prefix telefonic	522
Altres
Agermanament amb	Montreal Brisbane
Lloc web	lucknow.nic.in

Lucknow (hindi: ????, urdu: ?????) es una ciutat i corporacio municipal de l' India , capital de l'estat d' Uttar Pradesh , del districte de Lucknow i de la taluka de Lucknow. La poblacio al cens del 1991 era d'1.669.204 habitants, al cens del 2001 de 2.266.933, i l'estimacio de 2009 es de 2.685.528 habitants (aquestes dades estan referides a la corporacio municipal, que inclouen principalment la ciutat i el camp militar; estrictament la ciutat te una poblacio al cens del 2001 de 2.185.000 habitants). La transcripcio mes fidel de l'hindi al catala seria "Lacnau".

Historia [ modifica ]

La llegenda atribueix la fundacio de Lucknow a Lakshmana, germa de Rama Chandra d' Ayodhya , i connecta amb altres llocs del Mahabharata . Al segle X el territori estava dominat pels bhars que mai van ser conquerits pels sobirans de Kanauj ; als primers anys del segle  xi Sayyid Salar Masud, de la dinastia gaznevida hi va fer diverses incursions pero mai va arribar a dominar la zona. Al final del segle  xi o al segle  xii van arribar els rajputs ; Jai Chand de Kanauj fou enderrocat per Shahab al-Din el 1194 i la darrera gran dinastia hindu del nord de l'India va desapareixer i va comencar la penetracio musulmana molt lenta, de vegades per mitja de senyors rajputs vassalls, com els punwars de Itaunja (Mahona) i els chauhans d'Amosi.

Des del segle  xiii la ciutat de Lucknow va passar per mans dels sultans de Delhi , els sultans de Jaunpur , altre cop Delhi ( 1483 ), l' Imperi Mogol (1526-1540), la dinastia Suri (1540-1555), l'Imperi Mogol per segona vegada, els nawabs d'Oudh, la Companyia Britanica de les Indies Orientals , i l'Imperi Britanic (British Raj), fins a la independencia de l'India.

Inicialment els rajputs van dominar el territori, pero Lucknow va quedar en mans dels musulmans shaykhs que hi van construir una fortalesa i es diu que el nom de la fortalesa va derivar de Likhna, l'arquitecte. Al segle  xv un dels shaykhs locals, de nom Shah Mina, era conegut per la seva pietat i la seva tomba encara es objecte de visita (especialment quan algu te pendent un cas al jutjat). Despres d'estar uns anys sota dependencia del sulta de Jaunpur, el 1483 va retornar sota autoritat de Delhi. El 1526 Humayun , fill de Baber la va ocupar pero la va abandonar poc despres; el 1528 Baber mateix la va conquerir per segon cop. Pocs anys despres Humayun hi va derrotar a les seves proximitats a Mahmud Lodi, germa del darrer sulta de Delhi. El 1540 va passar a mans dels Suris sota els que va comencar a adquirir importancia.

Sota Akbar fou escollida com a capcalera d'un sarkar pero el seu creixement demografic no fou especialment notable fins al segle  xviii . El 1719 la subah d'Oudh, provincia sota un governador mogol (nazim), fou concedida a un aventurer persa de nom Burhan al-Mulk, conegut com a Saadat Khan que el 1722 va establir la seva cort a Faizabad ^[2] prop de Lucknow. Aquesta tenia importancia estrategica perque controlava el Doab , la plana fertil entre el Ganges i el Yamuna . Saadat rarament va residir a Lucknow; el seu gendre Safdar Jang va construir un fort a Jalalabad a uns 5 km al sud de la ciutat, per controlar als rajputs de Baiswara, i un pont de pedra sobre el Gumti; tambe va reconstruir la fortalesa de Lakhsman Tila, coneguda com a Machchhi Bhawan o Palau del Peix, per la qual cosa aquest simbol va passar a l'estendard. Shuja al-Dawla, el tercer nawab, tenia residencia a Faizabad i fou derrotat pels britanics quan es va aliar a Mir Kasim el nawab de Bengala, a la batalla de Buxar , havent de cedir part dels seus territoris i pagar una forta indemnitzacio. El 1773 fou nomenat un resident britanic. Durant el regnat dels tres primers nawabs, Lucknow es va engrandir pero pocs monuments s'hi van construir.

Amb el nawab Asaf al-Dawla Lucknow fou declarada capital. Fou un filantrop que va dotar a Lucknow amb el seu llegat arquitectonic i cultural principal incloent diversos monuments destacats com el Bara Imambara (on fou enterrat), el Chhota Imambara i el Roomi Darwaza (Porta Turca), en el que s'ha anomenat l'estil o cultura Ganga-Jamuni tehzeeb . L'edifici despres anomenat La Residencia (seu del resident) fou tambe obra seva, aixi com el palau de Bibiapur, als afores entre molts altres edificis.

Saadat Ali Khan , germanastre d'Asaf al-Dawla va cedir molt de territori als britanics a canvi de la seva proteccio; a partir del seu regnat el poder britanic fou total i els sobirans s'Oudh no gaudien de gaire poder. Es van seguir construint palaus, temples i altres monuments pero en estil sovint extravagant, amb aportacions fins i tot d'arquitectura europea. Saadat Ali Khan va construir el Farhat Bakhsh o "Donant de Plaer" que fou la principal residencia reial fins al darrer rei Wajid Ali Shah, que va construir Kaisar Bagh. Saadat Ali va construir tambe les parts de la ciutat que s'estenen a l'est del Machchhl Bhawan, i nombrosos petits palaus entre els quals el de Dilkusha.

Ghazi al-Din Haidar ( 1814 ), fill de Saadat All Khan, va agafar el titol de rei en lloc de nawab. Va construir per les seves esposes els dos palaus anomenats Gran i Petit Chhattar Manzil (Parasol o Palau de la Volta), i destacats mausoleus al seu pare i mare, i el de Shah Najaf, on ell mateix fou enterrat. Altres monuments d'aquest sobira son el Moti Mahal, el Mubarak Manzil, i el Shah Manzil. Va intentar construir un canal de reg des del Ganges pero no se'n va sortir.

Nasir al-Din Haidar (1827) fill de l'anterior, va fundar el Tarawali Kothi o "observatori" sota supervisio del coroenl Wilcox, astronom reial, a la mort del qual el 1847, el lloc va entrar en decadencia i fou malmes durant el moti de 1857 quan fou quarter del cap rebel de Faizabad, Ahmadullah Shah, i on es reunia el consell dels rebels. Va construir tambe una gran karbala a Iradatnagar, on esta enterrat.

Muhammad Ali Shah ( 1837 ), oncle de Nasir al-Din Haidar, va construir el seu propi monument, Husainabad Imambara, ja notablement degenerat, i va deixar pendent d'acabar el Sat Khanda o "Set Torres" de les que nomes la quarta fou acabada. Muhammad Ali va construir tambe una mesquita propera al seu mausoleu, pero el pati i alguns edificis annexos no es van acabar i la mateixa mesquita va restar durant molts anys inacabada.

Amjad Ali Shah ( 1842 ), va construir tambe el seu propi mausoleu a Hazratganj, i un pont de ferro al Gumti que havia portat Ghazi al-Din Haidar d'Anglaterra pero havia mort quan va arribar. El seu fill Nasir al-Din el va fer posar en una posicio inadequada i les tasques van quedar aturades a l'espera de mes peces, fins que governava Amjad Ali.

Wajid Ali Shah , el darrer sobira (1847-1856), va construir el Kaisar Bagh, el mes gran, cridaner i decadent de tots els palaus de Lucknow; es va iniciar el 1848 i acabar el 1850 amb un cost de 80 lakhs. Nomes una part es conserva.

Amb l'annexio el 1856 , el resident, el general Outram, i C. C. Jackson, van agafar el govern fins a l'arribada de Sir Henry Lawrence que es va produir el 20 de marc de 1857 nomes dos mesos abans de l'esclat de la rebel·lio dels sipais a Meerut . Lucknow tenia guarnicio (el regiment britanic 32, una companyia europea d'artilleria, el regiment nº 7 de cavalleria nativa, i els regiments 13, 48 i 71 d'infanteria nativa a mes de dos contingents irregulars d'infanteria local, dos de cavalleria nativa i dos bateries natives, i un contingent de policia militar) amb proporcio de nomes 10% europeus. L'abril del 1857 es van donar els primers simptomes d'agitacio quan fou cremada la residencia del cirurgia. Lawrence va fer fortificar la residencia i acumular queviures. El 20 d'abril alguns regiments van refusar obeir ordes amb excuses religioses pero foren convencuts finalment sent desarmats el 3 de maig ; el 12 de maig va fer una crida a la lleialtat quan ja s'havia produit el moti a Meerut. El 19 de maig Lawrence va rebre al comandant militar d'Oudh i es va decidir fortificar la residencia on van instal·lar a dones i nens. El 30 de maig va esclatar la revolta quan es va rebel·lar el regiment 71 i elements d'altres, matant als oficials i presoners. Foren dispersats pels europeus pero altres es van sumar a la revolta i es van dirigir a Sitapur. L' 11 de juny la cavalleria es va revoltar i se li van unir altres unitats d'infanteria. El dia 12 de juny ja no quedava cap punt de l'Oudh en poder dels britanics excepte Lucknow. Lawrence es va posar malalt i va delgar els seus poders en un consell de cinc presidit pel comissionat de finances Gubbins. El 20 es va saber la caiguda de Cawnpore . El 29 de juny els rebels van atacar Chinhat, prop de Faizabad a 12 km der Lucknow. Lawrence, que havia reassumit el comandament, va enfrontar a l'enemic en aquest lloc, pero fou derrotat al desertar l'artilleria i es va haver de retirar, quedant assetjat a la residencia (juliol). El 2 de juliol Lawrence fou assassinat per un criat (va morir dos dies despres, per les ferides) i el va succeir el major Banks (comandament civil) i el general Liglis (militar). L'assalt del dia 20 fou rebutjat; Banks va morir d'un tret el dia 21 i Inglis va agafar els dos comandaments; un segon assalt el 10 d'agost , fou tambe rebutjat, i igualment el tercer el dia 18. El 5 de setembre les forces d'ajut sota comandament d'Outram i Havelock es van dirigir a la ciutat; el dia 22 van arribar a Alambagh, en mans rebels, que fou assaltada, i el 26 era davant la residencia; en l'accio va morir el general Neill davant la posicio. Outram va agafar el comandament que havia cedit a Havelock i va fer fortificar la residencia i va ampliar la zona de defensa, pero les forces no eren suficients per passar a l'ofensiva i altre cop va comencar el setge. Els britanics van mantenir la posicio i encara van fer una sortida cap Alambagh. El 10 de novembre Sir Colin Campbell va avancar des de Cawnpore i va arribar a Alambagh que va ocupar el dia 12, i despres el palau Dilkusha a l'est de Lucknow, i la Martiniere, barri fortificat pels rebels; el 16 va atacar Sikandra Bagh, posicio central dels rebels, i aquestos es van retirar despres d'unes hores de lluita. El segon alliberament de la residencia es va produir poques hores despres. Era no obstant impossible defensar Lucknow i Colin Campbell va decidir retornar cap a Cawnpore; el dia 20 l'exercit de socors i els civils van abandonar Lucknow cap a Alambagh i Cawunpore i els rebels van ocupar finalment la residencia. Havelock que tornava a tenir el comandament, va morir de disenteria a Alambagh i Outram el va succeir i va mantenir Alambagh mentre la resta marxava cap a Lucknow. A Alambagh van quedar assetjats per trenta mil sipais i 50.000 voluntaris pero una vegada Cambell va quedar lliure despres de deixar als civils a Cawnpore, va tornar cap a Lucknow, va ocupar Faizabad i va entrar a la ciutat despres d'una setmana de lluita (9 a 15 de marc de 1858 ) ocupant totes les posicions enemigues. El governador general va visitar Lucknow el 18 d'octubre .

La municipalitat es va formar el 1862 . Lucknow va romandre capital del Comissionat d'Oudh fins al 1877 quan el carrec va quedar unit al de tinent governador de les Provincies del Nord-oest . Les dues entitats es van unir en una sola provincia el 1901 . Va ser capital provincial fins al 1920 quan aquesta condicio es va traslladar a Allahabad . El 1947 fou designada capital de la provincia d' Uttar Pradesh (estat el 1950 ).

Geografia [ modifica ]

El clima es humit i subtropical amb dies freds i hiverns secs del desembre al febrer (maxima 21 graus, minima 3 graus), i estius calorosos de l'abril al juny (fins a 40-45 graus amb mitjana vers 35 graus). L'estacio de les pluges es de juny a setembre. Les dades principals apareixen al diagrama de la dreta:

Demografia [ modifica ]

• 1891: 273,028
• 1869: 284.779
• 1881: 261.303
• 1891: 273.028
• 1901: 264.049
• 1981: 1.007.604
• 1991: 1.669.204
• 2001: 2.245.509 o 2.266.933
• 2009: Les estimacions van entre 2.685.528, 3.226.000, i 4.500.000.

Administracio [ modifica ]

L'administracio local esta sota autoritat del col·lector del districte designat pel Indian Administrative Service, i correspon a la Corporacio Municipal de Lucknow dirigida per un alcalde (major). La Lucknow Development Authority te autoritat sobre la corporacio (ciutat de Lucknow, cantonament i alguna altra zona) aixi com sobre la major part del districte de Lucknow. Hi ha caps de policia o de bombers

Llocs interessants [ modifica ]

• Asafi Imambara (Bara Imambara), capella
• Chhota Imambara, mausuleu
• La Residencia
• Shah Najaf
• Bhul Bhulaiyan (Laberint), part de l'Asafi Imambara
• Galeria d'art
• Chattar Manzil
• Museu de l'estat
• Zoo de Lucknow
• Shaheed Smarak
• Dilkusha
• Monument d'Ambedkar
• Planetarium
• Baradari
• Ram Krishna Math
• Vidhan Sabha (Assemble legislativa de l'estat)
• Torre del rellotge
• Estacio de ferrocarril de Charbagh
• Catedral de Sant Josep
• Escola de La Martiniere
• Col·legi de Saint Francis
• Convent de Loreto
• Col·legi Colvin
• Col·legi de l'Esglesia de Crist
• Parc d'Ambedkar
• Parc Lohia a Gomti Nagar
• Parc Swarn Jayanti
• Parc Aurobindo a Indiranagar
• Parc Dilkusha
• Part de la begum Hazrat Mahal
• Parc del Globus
• Parc Mukherjee Phuhaar
• Parc Haathi
• Parc Buddha
• Parc Neebu
• Jardins Botanics a la riba del Gomti
• Parc Kukrail (del Cocodril), reserva natural
• Gharial, centre de rehabilitacio de cocodrils
• Moosa Bagh (lloc de picnic)
• Utretia (lloc de picnic)
• Katarnia Ghat
• Parc Nacional de Dudhwa National
• Nawabganj Bird Sanctuary
• Samaspur Bird Sanctuary.
• Bazar d'Aminabad
• Mercat de Chowk
• Mercat de Nakhhas
• Mercat d'Alambagh
• Mercat de Kapoorthala
• Mercat d'Indiranagar
• Mercat de Mahanagar
• Mercat de Nishatganj
• Hazratganj, area comercial
• Aeroport Internacional d'Amausi a 20 km.

Persones de Lucknow [ modifica ]

• Cliff Richard

Agermanaments [ modifica ]

• Mont-real , Canada
• Brisbane , Australia

Vegeu tambe [ modifica ]

• Oudh (Awadh)
• Afsus
• Metro de Lucknow

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Rosie Llewellyn-Jones. City of Illusion . Prestel Verlag, 2006, 295pp. ISBN 3-7913-3130-2 . ISBN 978-3-7913-3130-0 .
• Rosie Llewellyn-Jones. Lucknow Then and Now. Marg Publications, India, 2003. ISBN 81-85026-61-0 . ISBN 978-81-85026-61-9 .
• Anurag Kumar. Recalcitrance- a historical novel on events of Great Uprising of 1857 AIP Books, India, 2008.
• Hunter , Sir William Wilson . The Imperial Gazetteer of India (en angles). Londres: Trubner & co., 1885.  
• Wilson Hunter , Sir William ; Sutherland Cotton , James ; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer . Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en angles). Oxford : Clarendon Press, 1908.  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Lucknow

• Lucknow
• Lucknow University
• Lucknow city portal
• Mapa