Lucas Cranach el Vell
Autorretrat a l'edat de 77 anys (1550), a la Galeria Uffizi, Florencia
 |
| Nom original
| (de)
Lucas Cranach der Altere
|
|---|
|
| Naixement
| 4 octubre 1472
Kronach
|
|---|
| Mort
| 16 octubre 1553
(81 anys)
Weimar
|
|---|
| Sepultura
| Cementiri de Jaume
(Jakobsfriedhof)
(Weimar)
50° 59′ 0″ N, 11° 19′ 40″ E
/
50.98333°N
,
11.32778°E
/
50.98333; 11.32778
|
|---|
|
|
|
|
|
| Religio
| Luteranisme
|
|---|
|
| Camp de treball
| Pintura
|
|---|
| Lloc de treball
| Wittenberg
(1505–)
Viena
(1501–1504)
Weimar
|
|---|
| Ocupacio
| Pintor, gravador
Politic, empresari
|
|---|
| Genere
| Retrat pictoric
,
nu
,
pintura religiosa
i
pintura mitologica
|
|---|
| Moviment
| Renaixement alemany
|
|---|
| Cataleg raonat
| Die Gemalde von Lucas Cranach
(1932)
The Paintings of Lucas Cranach
(en)
 (1978)
Die Gemalde von Lucas Cranach FR 1979
(en)
(1979)
|
|---|
| Alumnes
| Antonius Heusler
,
Hans Cranach
i
Lucas Cranach el Jove
|
|---|
| Influencies
| |
|---|
|
Obres destacables
|
|
| Conjuge
| Barbara Brengbier
|
|---|
| Fills
| Hans, Lucas Cranach el Jove, Barbara, Ursula i Anna
|
|---|
| Pares
| Hans Maler
(en)
i
Hans Sunder
(en)
i
Barbara Hubner
(en)
|
|---|
| Parents
| Christian Bruck
(
gendre
)
Gregor Bruck
(
consogre
)
Augustin Cranach
(
net
)
Lucas Cranach III.
(
net
)
Georg Dasch
(
gendre
)
Caspar Pfreundt
(
gendre
)
Aegidius Strauch
(
net politic
)
Johann Wolfgang von Goethe
(
descendencia
)
|
|---|
|
 Retrat de Marti Luter per Cranach (1529, Uffizi)
|
|
|
| Lloc web
| http://www.lucascranach.org
|
|---|
   |
Lucas Cranach el Vell
(en
alemany
,
Lucas Cranach der Altere
) (
Kronach
,
Alta Franconia
,
1472
?
Weimar
,
1553
) va ser un
pintor
, gravador, empresari i politic
[1]
del
renaixement alemany
.
[2]
Casa Cranach a
Weimar
Sepultura a Weimar
Va ser un dels quatre fills de Hans Sunder, nomenat Hans Maler, un modest pintor i Anna Hubner.
[3]
S'ha datat el seu naixement tradicionalment el
4 d'octubre
de 1472, pero per manca de documents provants, recerques mes recents situen el seu naixement ≪vers 1475≫.
[4]
Hi ha poca informacio sobre la seva jovenesa i els seus anys de companyo nomada.
[5]
Va ser aprenent al taller del seu pare. Durant els seus anys de rodamon va passar a Viena, on va comencar a signar les seves obres amb Lucas Cranach o LC, com es pronunciava el nom de la seva ciutat natal. Es pare del tambe pintor
Lucas Cranach el Jove
(1515-1586).Es va casar a
Gotha
amb una pubilla anomenada Barbara Brengbier. L'abril del
1505
, despres del seu casament, l'
elector
Frederic III de Saxonia
(1463-1525), dit ≪el savi≫, el va convidar a Weimar i el va contractar com a pintor. Sota Frederic III i els seus successors
Joan el Constant
(1468-1532) i
Joan Frederic I de Saxonia
(1503-1554) va esdevenir el pintor de la noblesa de
Saxonia
i de la reforma protestant.
[3]
L'obra coneguda mes antiga de Cranach, es un retrat del doctor en
Dret
Johann Reuss (pintura existent al Museu Nacional Germanic de
Nuremberg
), datat el
1504
. A partir d'aquesta data, es coneixen molts detalls de la vida de Cranach i les seves multiples activitats en diversos quefers. Al costat del seu taller d'imaginari i gravador, va crear un petit imperi empresarial: l'apoteca com monopoli de
Wittenberg
, una llibreria, una impremta amb privilegi d'imprimir biblies i una taverna. Va publicar moltes obres de
Marti Luter
.
La relacio entre l'artista-empresari i el reformador ha sigut documentada des de l'any
1520
, epoca a la qual va retratar Luter amb l'habit d'
agusti
; cinc anys despres, Cranach va assistir a les noces de Marti amb
Catalina de Bora
i va ser padri del seu fill gran. Va intervenir activament en el moviment
protestant
, al cercle dels
humanistes
a l'entorn de
Philipp Melanchthon
a la
Universitat de Wittenberg
i en qualitat de regidor i de
burgmestre
de
Wittenberg
, carrec que exerci el 1537, i del 1540 a 1544. El 1524 va acompanyar Frederic cap a Nuremberg, on va coincidir amb
Albert Durer
.
[3]
Joan Frederic I de Saxonia
va esdevenir el comandant de la
Lliga Smalkalda
. Despres de la desfeta contra l'exercit catolic de
Carles V
a la
batalla de Muhlberg
(1547), va ser fet presoner primer condemnat a mort va ser graciat per la intervencio d'altres elects i prominents com Cranach. Cranach va acompanyar Joan Frederic a
Augsburg
durant el seu captiveri on va coneixer
Ticia
, cridat a la capital de
Suabia
per a retratar al princep Felip (mes tard
Felip II
). Alliberat el seu protector i amic el
1552
, Cranach va seguir-lo i establir-se a
Weimar
, ciutat a la qual va morir el
16 d'octubre
del
1553
.
La seva sepultura es troba al cementiri de l'esglesia de Jaume (Jakobsfriedhof). a Weimar. La seva botiga va continuar sent explotada pels seus descendents fins al
1871
quan va ser destruida per un incendi.
Defensa del luteranisme i exili
[
modifica
]
D'una fe religiosa inicialment
catolica
, Cranach el Vell va passar a donar suport ferventment al
luteranisme
, i promoure amb els seus retrats i gravats la fama internacional de
Marti Luter
i
Philipp Melanchthon
. En alguns gravats, Cranach va semblar ridiculitzar el
Papa
i a la
Casa d'Habsburg
. Arran de la derrota de les tropes
protestants
davant
Carles V
en la
batalla de Muhlberg
(1547), l'elector Joan Frederic I va ser capturat i enviat a l'
exili
a
Weimar
, i Cranach l'hi va acompanyar.
Cranach ocupa un lloc destacat en la pintura alemanya, i si be es critica per alguns la concepcio del dibuix i la perspectiva, no es pot deixar de lloar la gracia innocent que amaguen la majoria de les seves obres, compostes i pintades dintre dels canons mes castissament germanics; la seva forca i talent d'expressio, s'afirma en els retrats dels personatges implicats en el moviment protestant provocat per Luter, del qual va ser un fidel i entranyable amic i les idees del qual van influir poderosament en les composicions religioses dels ultims anys de la seva vida. La seva obra (realitzada sense dubte amb l'ajuda de nombrosos deixebles i especialment el seu fill Hans) es molt copiosa, comprenen nombrosos quadres religiosos, retrats, paisatges, escenes de caca i una notable col·leccio de nuus.
Lucas Cranach i el seu equip van elaborar prop de cinc mil obres d'art, de les quals nomes unes mil perduren avui dia. El nombre exacte d'obres es desconegut, com que no s'ha empres cap investigacio per al recompte d'aquestes.
La presencia dels Cranach (el Vell i els seus fills) era relativament escassa als museus d'
Espanya
, fins a l'obertura del
Museu Thyssen-Bornemisza
a Madrid, que posseeix un nodrit fons. Altres museus espanyols amb les seves obres son el
Museu del Prado
, el
MNAC
de
Barcelona
,
Museu Lazaro Galdiano
i el
Museu de Belles Arts de Sevilla
.
Arxiu digital Lucas Cranach
[
modifica
]
Des del 2009, la Facultat de Restauracio i de Conservacio de la Universitat Politecnica de Colonia i la fundacio Museum Kunstpalast de
Dusseldorf
van comencar publicant un arxiu digital sobre Lucas Cranach, que conte unes 1.300 pintures, 12.200 dibuixos i gravats, 850 documents digitalitzats dels instituts i uns 345 documents d'arxiu d'epoca digitalitzats i transcrits. Una vintena d'instituts, museus i galeries que tenen obres de Cranach participen en el projecte.
[6]
Relacio no exhaustiva de l'obra de Cranach
[
modifica
]
A mes posseeixen obres de Cranach els museus, galeries, palaus i:
- Col·leccions d'
Aschaffenburg
(Galeria de Palau:
La Parentela de Maria, la Magdalena i Santa Ursula
;
- Barcelona
(
Museu Nacional d'Art de Catalunya
:
Parella amorosa desigual, Parella d'amants desigual ?diposit de l'
Ajuntament de Barcelona
?, Santa Isabel amb el duc Jordi de Saxonia com a donant, Santa Anna amb la duquessa Barbara de Saxonia com a donant, Sant Jordi
i
Sant Cristofol
?els quatre darrers son un diposit de la col·leccio
Thyssen-Bornemisza
);
- Berlin
(Museu de l'Emperador Friedrich:
San Jeroni, David i Betsabe, El cardenal Albert de Brandeburg sota l'aspecte de Sant Jeroni, Apol·lo i Diana, La font d'eterna Joventut
, i
El Repos en Egipte
);
- Brunsvic
(Museu,
Hercules i Omfala
);
- Wroclaw
(Catedral,
La Verge
);
- Budapest
(Galeria Nacional,
El mistic casament de Santa Catalina
i
El vell verd
, del qual existeix una replica en la col·leccio
Lluis Quer Cugat
de
Barcelona
, que erroniament s'atribueix a
Lucas van Leyden
);
- Chemnitz
(Esglesia de palau,
Martiri de Sant Jacob
);
- Darmstadt
(Museu,
Replica del Cardenal de Brandenburg
);
- Dresden
(Galeria Reial, La Degollacio dels Innocents, L'oracio a l'hort
, les
Santa Barbar i Catalina
i els retrats de Luter i
Melanchthon
);
- Erfurt
(Catedral,
El mistic casament de Santa Catalina
);
- Florencia
(
Galleria degli Uffizi
,
Un autoretrat
, que deixaria de ser-ho si es certa la presumpcio que suposa, que l'obra es del seu fill Hans,
Adam i Eva
);
- Gotha
(Museu,
El Judici de Paris
);
- Cassel
(Galeria Reial,
La nimfa de la font
, i
L'edat d'argent
);
- Coburg
(Veste Koburg,
Lucrecia
);
- Copenhaguen
(Museu Nacional,
El Judici de Paris
);
- Leipzig
(Museu Municipal,
El moribund
i
Luter
en la Biblioteca);
- National Gallery de Londres
,
Retrat d'una Jove
;
- Munic
(Antiga pinacoteca,
Lucrecia
);
- Nuremberg
(Museu Nacional germanic,
Retrat d'Esteve Reuss
);
- Sant Petersburg
(
Ermitage
,
Venus i l'Amor
,
Retrat d'una dama
);
- Schleissheim
(Galeria,
Crist a la Creu
);
- Schwerin
(Galeria,
Venus i l'Amor
);
- Estrasburg
(Museu Municipal,
La crucifixio
);
- Castell de Wartburg
(Els pares de Luter)
;
- Weimar
, (Museu,
Sibil·la de Cleves
);
- Viena
(Museu de la Historia de l'Art,
El Paradis
);
- Paris
(
Museu del Louvre
,
Venus
);
- Liechtenstein
(Galeria,
Santa Helena
i
El Sacrifici d'Abraham
), i d'altres obres que es conserven en les esglesies de
Glogau
,
Grimma
,
Halle
,
Maguncia
(palau episcopal),
Meissen
,
Merseburg
,
Torgau
,
Worlitz
i
Zwickau
.
[7]
[8]
Obra seleccionada
[
modifica
]
- ↑
≪
Lucas Cranach el Vell
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Gardner
, Helen;
De la Croix
, Horst;
Tansey
, Richard G. ≪The Renaissance in Northern Europe≫. A:
Art Through the Ages
(en angles). 6th. Nova York: Harcourt Brace Jovanovich, 1975, p. 557.
ISBN 0-15-503753-6
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
Girshausen
, Theo Ludwig ≪
Cranach, Lucas der Altere
≫ (en linia).
Neue Deutsche Biographie
, volum 3, 1957, pag. 395-398.
- ↑
Schepers
, Elisabeth. ≪Die Maler von Kronach;≫. A:
Lucas Cranach ? Ein Maler-Unternehmer aus Franken
(en alemany). Cataleg de l'exposicio a la Festung Rosenberg, 1994, p. 44-51.
- ↑
≪
Uber Lucas Cranach den Alteren
≫ (en alemany).
Cranach Digital Archive
. Stiftung Museum Kunstpalast, Dusseldorf / Cologne University of Applied Sciences, 2015. Arxivat de l'
original
el 2012-01-26. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑
Cranach Digital Archive
Arxivat
2012-01-26 a
Wayback Machine
.,
(alemany)
,
(angles)
, 2009 i enlla
- ↑
Enciclopedia Espasa
,
Volum 15, pagines 1485-86,
ISBN 84 239-4515-4
)
- ↑
Nota: La llista dels propietaris o depositaris dels quadres anteriors, pot variar en funcio de les compravendes.
Enllacos externs
[
modifica
]
A
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimedia relatiu a:
Lucas Cranach el Vell