한국   대만   중국   일본 
Loess - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Loess

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de rocaLoess
Tipus tipus de sol Modifica el valor a Wikidata

Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suissa ) es un tipus de sol llimos . Les particules que formen el loess son de gra molt fi (diametre inferior a 0,05 mm), [1] anguloses i formades de quars , feldespat , hornblenda , mica , carbonat de calci i de vegades tambe argila . El deu per cent de la superficie terrestre de la Terra esta coberta per loess o diposits similars. [2]

El loess es un sediment eolic (transmes pel vent) que acumula un vint per cent o menys d'argila i l'equilibri es principalment de parts iguals de sorra i llim tipicament de 20 a 50 micrometres per particula [3] sovint cimentada de manera fluida pel carbonat calcic . Normalment es homogeni i altament poros i esta travessat per capil·lars verticals que permeten el sediment fracturar-se i formar esclats verticals. [4]

Propietats [ modifica ]

Loess de les terres baixes del Rin a prop de Mannheim amb concrecions calcaries

El loess es homogeni , poros, friable , de color groc pal·lid o calid , lleugerament coherent, tipicament no estratificat i sovint calcari . Els grans de loess son angulars amb poc polit o arrodoniment i es componen de cristalls de diferents minerals El loess es pot descriure com un sol ric i semblant a la pols. [4]

Els diposits de loess poden arribar a ser molt gruixuts, mes de cent metres a les zones del nord-oest de la Xina i desenes de metres a parts del mig oest dels Estats Units. Generalment es presenta com una coberta que cobreix arees de centenars de quilometres quadrats i desenes de metres de gruix.

El loess sol estar en cares inclinades o verticals. [5] Com que els grans son angulars, el loess sovint es mante als bancs durant molts anys sense assentaments . Aquest sol te una caracteristica anomenada escissio vertical que el fa excavar facilment per formar habitatges rupestres, un metode popular per fer habitatges humans en algunes parts de la Xina . El loess s’erosionara molt facilment.

Es va formar al Plistoce en les regions properes a una glacera el llim del front de les quals va ser transportat pels vents del sud i de l'est. A la Xina l'origen es diferent, ja que el loess va ser transportat pel vent des de les regions desertiques de l'interior i dipositat mes a l'est. [6] Els diposits de loess son de color groguenc sense estratificar. El gruix n'es variable, des d'1 metre en alguns llocs dels Estats Units a 90 metres com a maxim a la Xina. Tambe es troben diposits de loess de menor extensio a l'Europa central, l' estepa russa i Argentina.

Tenen fama de ser terres fertils, pero a la vegada estan molt subjectes a l'erosio eolica i hidrica. Sembla que la fertilitat es deguda a la gran capacitat de bescanvi cationic i a la gran facilitat a disposar d'aigua per part de les arrels. [7] A les praderies dels Estats Units, estan recobertes per una lleugera capa rica en materia organica que fa les terres fertils, pero si desapareix aquest estrat perden la fertilitat. Moltes terres loessiques d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals. [8] [9]

En diverses zones del mon, s’han format carenes de loess alineades amb els vents dominants durant l' ultim maxim glacial . S’anomenen " crestes paha" a America i "crestes greda" a Europa. La forma d’aquestes dunes de loess s’ha explicat per una combinacio de condicions de vent i tundra .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Frechen , Manfred ≪ Loess in Europe: Guest Editorial ≫ (en angles). E&G Quaternary Science Journal , 60, 1, 03-06-2011, pag. 3?5. DOI : 10.3285/eg.60.1.00 . ISSN : 0424-7116 .
  2. ↑ Vasiljevi? , Djordjije A.; Markovi? , Slobodan B.; Hose , Thomas A.; Smalley , Ian; O’Hara-Dhand , Ken ≪ Loess towards (geo) tourism ? proposed application on loess in Vojvodina region (north Serbia) ≫ (en angles). Acta geographica Slovenica , 51, 2, 15-12-2011, pag. 391?406. DOI : 10.3986/AGS51305 . ISSN : 1581-8314 .
  3. ↑ Li , Yanrong; Shi , Wenhui; Aydin , Adnan; Beroya-Eitner , Mary Antonette; Gao , Guohong ≪ Loess genesis and worldwide distribution ≫. Earth-Science Reviews , 201, 2020-02, pag. 102947. DOI : 10.1016/j.earscirev.2019.102947 . ISSN : 0012-8252 .
  4. ↑ 4,0 4,1 Donahue , Roy Luther; Miller , Raymond W.; Shickluna , John C. Soils: An Introduction to Soils and Plant Growth (en angles). Prentice-Hall, 1977. ISBN 978-0-13-821918-5 .  
  5. ↑ Neuendorf , Klaus K. E.; Institute , American Geological. Glossary of Geology (en angles). Springer Science & Business Media, 2005. ISBN 978-0-922152-76-6 .  
  6. ↑ Tsunekawa , Atsushi; Liu , Guobin; Yamanaka , Norikazu; Du , Sheng. Restoration and Development of the Degraded Loess Plateau, China (en angles). Springer Science & Business Media, 2013-08-23. ISBN 978-4-431-54481-4 .  
  7. ↑ Pansu , Marc; Gautheyrou , Jacques. Handbook of Soil Analysis: Mineralogical, Organic and Inorganic Methods (en angles). Springer Science & Business Media, 2007-04-18, p. 709?754. ISBN 978-3-540-31211-6 .  
  8. ↑ Bakels , Corrie C. The Western European Loess Belt: Agrarian History, 5300 BC - AD 1000 (en angles). Springer Science & Business Media, 2009-07-29. ISBN 978-1-4020-9840-6 .  
  9. ↑ Shannon , D. Kent; Clay , David E.; Kitchen , Newell R. Precision Agriculture Basics (en angles). John Wiley & Sons, 2020-01-22, p. 80. ISBN 978-0-89118-366-2 .  
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Loess

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Loess&oldid=32037331 ≫