Llucieta Canya i Marti

Biografia
Naixement	30 gener 1901 la Bisbal d'Emporda (Baix Emporda)
Mort	1980 (78/79 anys) Barcelona
Activitat
Ocupacio	escriptora , poetessa
Genere	Poesia
Familia
Conjuge	Miquel Poal i Aregall

Llucieta Canya i Marti ( la Bisbal d'Emporda , 30 de gener de 1901 - Barcelona , 15 de novembre de 1980 ) va ser escriptora i conferenciant, representant del feminisme catolic mes conservador. El seu llibre mes conegut es L'etern femeni , publicat l'any 1934. ^{[1] [2] [3]}

Biografia [ modifica ]

Va ser la filla gran del matrimoni format per Joaquim Canya, que feia de pages i treballava a un magatzem de grans, i Assumpcio Marti. Vivien a la Bisbal d'Emporda i van tenir dues filles mes, Maria del Remei, que va neixer el 1904 i la petita, Maria Soledat, el 1906.

Va estudiar Magisteri i Dret i de ben jove es va traslladar a viure a Barcelona, on el seu caracter obert i modern encaixaria millor que al seu poble natal.

Es va casar en primeres noces l'1 de desembre de 1930 amb Miquel Poal i Aregall , de Sallent, amb qui va tenir un fill, Joaquim, que va neixer poc abans de comencar la guerra civil . En Miquel Poal era periodista, critic i autor teatral, novel·lista i assagista. Fou autor de la lletra de la sarsuela Pel teu amor de Josep Ribas (de la que forma part la coneguda canco Roso ) i va escriure diversos llibres relacionats amb el moviment feminista i probablement en aquest aspecte la influencia de Llucieta Canya va ser important. Poc despres de la seva mort, l'any 1936, l'escriptora es va tornar a casar amb Santiago Manresa, un pediatre.

Obra [ modifica ]

Durant els primers anys a Barcelona, Llucieta Canya va estar vinculada a la Lliga Regionalista i amb nomes 20 anys va comencar a col·laborar en la seva publicacio, La Veu de Catalunya , per fer-se carrec de la seccio diaria "Mon femeni". Tambe va col·laborar en altres revistes com Joventut Catalana o D'Aci i d'Alla .

La seva seccio ≪Mon femeni≫ a La Veu de Catalunya, entre el 1929 i el 1930, es indispensable per coneixer el moviment feminista conservador d'abans de la guerra. ^{[7] [4] [5]} D'altra banda, el seu taranna obert i la seva simpatia, destacada sovint pels qui la van coneixer, la van convertir en un personatge popular, conegut per les seves conferencies, ^[4] on treia profit de la seva capacitat divulgadora.

La primera epoca de Llucieta Canya com a escriptora va del 1929, any en que publica el recull poetic Mare, i el final de la guerra. Durant aquesta epoca publica tambe Caixa de nuvia, el 1933 , i la que seria la seva obra mes coneguda, L'etern femeni , el 1934 , amb proleg de Josep Maria de Sagarra . Tambe publica el 1936 una comedia, L'estudiant de Girona , ^[6] que dedica al seu marit Miquel Poal, qui havia mort feia poc. Llucieta Canya acabava de ser mare del seu unic fill i poc despres de la mort d'en Miquel Poal es casaria amb Santiago Manresa, un metge pediatre. S'instal·laren a Reus cap al 1937, ciutat en que viuria uns anys i on col·laboraria amb el Centre de Lectura , a la seva seccio de lletres, al Diario Espanol de Tarragona (on signava articles amb el nom de Lucia Cana) i al Setmanari Reus . ^[7] Durant aquests anys la seva produccio literaria s'atura per anar-se recuperant a poc a poc a la decada dels cinquanta. ^[1]

L'any 1954 publica L'amor te cops amagats , ^[8] una comedia sentimental que s'estrena al teatre Romea de Barcelona. El mateix any es reedita per sisena vegada L'etern femeni . El 1957 publica la seva anunciada obra L'etern masculi , tambe amb proleg de Josep Maria de Sagarra. El llibre es reedita l'any seguent. En aquesta segona epoca escriu tambe poemes, la major part dels quals son inedits.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• "Llucieta Canya Marti. Poetessa, assagista, comediografa", al Diccionari Biografic de Dones Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine .