Lluis Trepat i Padro

Biografia
Naixement	23 maig 1925 Tarrega (Urgell)
Mort	8 agost 2022 (97 anys) Fogars de la Selva
Activitat
Ocupacio	pintor
Moviment	Informalisme
Obra
Obres destacables (decada del 1960) Ovals
Premis (1961)   Medalla Morera (1961)   Premi Maria Vilaltella
Signatura

Lluis Trepat i Padro ( Tarrega , 23 de maig de 1925 - Fogars de la Selva , 8 d'agost de 2022 ) fou un pintor catala autor de referencia en les avantguardes del segle  xx . ^[1] El treball de Lluis Trepat s'identifica amb la introduccio de l' art abstracte dins el mon artistic ponenti durant la decada del 1950 , consequencia directa de les seves diverses estades a Paris i de l'inherent contacte amb els ≪ismes≫ propis de l'epoca ( informalisme , constructivisme i expressionisme abstracte ). ^[2]

Biografia [ modifica ]

Iniciat en les arts plastiques ?sobretot l' aquarel·la ? de la ma de Josep Balcells, l'any 1943 va ingressar a l' Escola d'Arts i Oficis de Tarrega , on conegue i trava amistat amb Jaume Minguell , on li fou concedit el segon premi de pintura l'any 1947 i on exerci com a professor auxiliar temps despres. ^[3]

Interessat en el dibuix a tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 1940 se centra en la representacio de figures gitanes , pero un viatge a Italia (1951), Paisos Baixos (1952) i Paris el posa en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d'expressio en linia amb l'avantguarda de postguerra . De fet, un cop retornat, s'instal·la a Lleida , esdevenint el desencadenant, el propulsor i qui va aplegar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat , entesa com una nova manera de veure la creacio contemporania, mes lliure i subversiva.

Integrat en el grup de creadors vinculats al Cercle de Belles Arts, l'any 1955, feu un segon viatge a la capital francesa. Fruit d'aquesta estada inicia el que s'ha denominat com a ≪periode abstracte≫ (1956-1961), primer tachista i despres constructivista , sens dubte la seva etapa creativa mes significativa i important, i punt de referencia per a la posterior formacio del Grup Cogul l'any 1964. El Grup Cogul va ser un nucli d'artistes provinents del paisatgisme de postguerra als quals Trepat transmetra la seva concepcio informalista de l'art, erigint-se com un simbol de la disconformitat i la inquietud que afavori el pas de manera ferma i decidida vers l'art d'avantguarda a Ponent. ^[3]

Influenciat per Antoni Clave , Antoni Tapies i Joan Vilacasas, Trepat inicia aquest periode des del punt de vista d'un constructivisme geometric que el pintor delimita mitjancant l'us del color. L'any 1957 s'endinsa en el mon del goteig amb una pintura on te prioritat, el gest de l'artista, i que connecta amb l' expressionisme abstracte i l'obra de Jackson Pollock . Tot plegat culmina, a partir de 1959, en un constructivisme mes lliure que el de l'etapa 1956?1957, que dona com a resultat una obra molt personal, fruit d'una evolucio propia i intransferible, no inscrita plenament dins el moviment informalista, en aquells moments en plena consolidacio internacional. La serie Ovals (1959?1960) es, dins d'aquest moment, el conjunt abstracte mes coherent, elaborat i personal del pintor, la culminacio de tot un proces d'evolucio creativa iniciat l'any 1956. ^[2] L'any 1962, en el moment algid de la seva carrera, abandona la ciutat i s'endinsa en un retorn a la figuracio d'accent marcadament expressionista. ^[2]

El 1990, despres de jubilar- se, va fer cursos de dibuix a l' Institut del Teatre de Barcelona . Va mantenir una relacio molt especial amb el poeta Guillem Viladot , amb qui va compartir diverses exposicions i llibres i amb qui es va implicar en l'organitzacio de la Trobada d'Artistes de les Pallargues , ideada per l'arquitecte Josep Mora el 1995. ^[4] El mateix any es va traslladar amb la seua esposa a viure definitivament a Fogars de la Selva. L'any 2020 el Museu Comarcal de l'Urgell , de Tarrega, li va dedicar una exposicio temporal d'obres inedites fetes amb ceres sobre paper que representen els paisatges de les comarques de l' Urgell i la Segarra , ^[5] i el 2002 va organitzar a la Sala Marsa una mostra de la seua vessant com a ninotaire amb una cinquantena d'obres realitzades amb tinta xinesa i aquarel·la , fruit dels seus viatges culturals a l'estranger amb esperit critic. ^[6]

Seleccio d'obres [ modifica ]

Obra publicada [ modifica ]

• Rampataplam! La Guerra Civil vista per un xiquet de casa benestant . Lleida: Pages Editors, 2007. ISBN 978-84-9779-562-3 .  
• Vuit contes i uns entremes . Tarrega: Ajuntament de Tarrega, 2011

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Lluis Trepat. La mirada del demiurg . Lleida, Tarrega: Museu d'Art Jaume Morera, MCUT, 2014. ISBN 9788496855700 .