Lluis Sola Padro

Biografia
Naixement	1r gener 1891 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barbera)
Mort	20 octubre 1939 (48 anys)
Causa de mort	Ferida per arma de foc
Alcalde de Santa Coloma de Queralt
Activitat
Ocupacio	politic

Lluis Sola Padro ( Santa Coloma de Queralt , 1 de gener de 1891 - Tarragona , 20 d'octubre de 1939 ) va ser el primer alcalde republica de Santa Coloma de Queralt. Condemnat a mort per un consell de guerra sumarissim, mori afusellat el dia 20 d'octubre de 1939 a Tarragona.

Santa Coloma de Queralt. 1891-1931 [ modifica ]

Nascut al si d'una familia pagesa molt humil, Lluis Sola va tenir cura de la seva formacio, primer a l'escola, els pocs anys que hi pogue assistir, i despres com a autodidacte, principalment a traves de les seves lectures. Va fer el servei militar a Girona els anys 1912 i 1913 , aconseguint-hi el grau de caporal.

El 21 d'abril de 1917 va contreure matrimoni amb Carme Tolosa Domingo, de Santa Coloma de Queralt (1895-1976). Tingueren cinc fills.

Atret pel mon de la tenidoria de llibres, Lluis Sola aprengue l'ofici de comptable, que exerci primer en una fabrica de teixits, despres en un negoci de compra i venda de cereals, i finalment a la Societat Anonima Cros , en la seva agencia de Santa Coloma de Queralt.

Entre el 1925 i el 1926 es trasllada amb la seva familia a Sarral (Conca de Barbera), on li havien ofert una mes bona col·locacio com a comptable. Tenia al seu carrec tres seccions diferents, a la casa anomenada Cano: una farinera, una fabrica de ciment i l'empresa d'autos de linia, "La Sarralenca". Molt aviat, pero, retorna a Santa Coloma de Queralt per establir-s'hi definitivament, reincorporant-se a la seva feina de comptable en el negoci de cereals.

Alcalde de Santa Coloma de Queralt. 1931-1934 [ modifica ]

El 14 d'abril de 1931 , despres de les eleccions municipals celebrades el dia 12, es proclama la Segona Republica Espanyola . L'endema, dia 15, es constitui l' Ajuntament provisional de Santa Coloma de Queralt, i es designa alcalde , per aclamacio, a en Lluis Sola, en representacio de l' Esquerra Republicana de Catalunya ; mai no estigue afiliat al partit, pero en compartia els ideals politics i socials.

De la seva gestio municipal se'n pot destacar la preocupacio per millorar l'educacio dels infants, i la seva sensibilitat social, en uns moments molt delicats de crisi economica. Va projectar la construccio d'un modern complex escolar, per a nois i noies, del qual el president de la Generalitat de Catalunya , Francesc Macia i Llussa , va posar la primera pedra el dia 24 de juny de 1932 . Aquest projecte no el va poder realitzar, i el consistori posterior al 6 d'octubre de 1934 el desestima. En l'ambit social, amb la finalitat de pal·liar els efectes de l'atur, va promoure la creacio de brigades municipals, que treballaren sobretot en el millorament de la xarxa viaria de la vila de Santa Coloma de Queralt. Dota tambe la poblacio d'una nova legislacio, les Ordinacions Municipals de 1933 .

L'Ajuntament presidit per Sola va fer aportacions economiques i de material sanitari a la Casa de Salut, inaugurada el 1930. En l'ambit de les comunicacions, va promoure el projecte de desviacio de la carretera i exterior i l'acondicionament i asfaltat de les interiors. Durant la seva batllia, va crear l'Electrica Municipal de la Santa Coloma de Queralt. Sola tambe va contribuir a l'embelliment artistic de la Vila amb tasques de conservacio de lles Fonts de les Canelles (supressio d'un quiosc proper) i el campanar (retorn de la barana al seu estat primitiu), ^[1] la construccio de les escales del Pati del Castell, i l'arranjament de la Placa Major (construccio de voreres sota les voltes) i els carrers Mn. Cinto Verdaguer, Marxants, Quarteres i placa del Portal. ^[2]

El 6 d'octubre de 1934 [ modifica ]

En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 , a Santa Coloma de Queralt torna a guanyar l'Esquerra Republicana de Catalunya, i Lluis Sola fou reelegit alcalde. Poc despres, per incompatibilitat amb el seu carrec public i amb el seu pensament politic, fou acomiadat de la feina. En trobar-se, doncs, de cop i volta, sense recursos per a mantenir la seva nombrosa familia, prengue la greu decisio de dimitir el carrec d'alcalde, pensant recuperar aixi el seu lloc de treball, del qual no podia prescindir. El consell municipal rebutja dues vegades per unanimitat el seu escrit de renuncia. Finalment, davant la seva insistencia i la gravetat de les seves raons, la corporacio hi accedi. La dimissio li fou acceptada oficialment el dia 22 d'agost de 1934.

El 6 d'octubre de 1934 , mentre el pais vivia una situacio politica i social molt tensa, el president de la Generalitat, Lluis Companys i Jover , proclama l'Estat Catala. El moviment fracassa, contundentment reprimit, si be amb escassa resistencia i amb poc vessament de sang, pel general Domenec Batet i Mestres , cap de la Quarta Divisio Organica, que no es decidi a obeir la consigna del president Companys. Aquest i el seu govern foren detinguts i processats. La repressio fou molt dura: el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat foren dissolts, i l' Estatut suspes indefinidament.

En el marc d'aquests fets, el 29 d'octubre, Lluis Sola fou detingut al seu domicili per la Guardia Civil sota l'acusacio d'haver intervingut en l'organitzacio del moviment revolucionari. Va passar quaranta dies reclos al vaixell-preso "Manuel Arnus", ancorat al port de Tarragona. El jutge, en prendre-li declaracio, ni tan sols el processa, i sorti en llibertat a primers de desembre. Fou l'unic detingut per aquests fets a Santa Coloma de Queralt.

La Guerra Civil. 1936-1939 [ modifica ]

Despres de passar prop de dos anys en atur, a principis de 1936 la Societat Anonima Cros oferi a Lluis Sola la placa de delegat de l'Agencia de Santa Coloma, que havia quedat vacant. El dia 31 de marc signava el contracte: es tractava d'una bona col·locacio, forca ben remunerada, amb perspectives de futur.

El 16 de febrer hi hague eleccions, que donaren el triomf al Front Popular . Aixo comporta el restabliment de la Generalitat, el Parlament i els Ajuntaments anteriors al 6 d'octubre de 1934. Lluis Sola es nega, quan li ho proposaren des de l'Ajuntament, a fer cap mena de delacio o a presentar cap denuncia en relacio a la seva detencio.

Durant la Guerra Civil , Lluis Sola es dedica exclusivament a treballar per guanyar el pa de la seva familia, sense intervenir en politica. Obligat per les circumstancies bel·liques, a partir del 16 de febrer de 1937 hague d'assumir tambe la responsabilitat interina de la Delegacio de la Casa Cros ?ara Col·lectivitat Cros? a Montblanc , on es desplaca amb regularitat durant tot el periode bel·lic.

La vila de Santa Coloma de Queralt fou ocupada per les tropes nacionals ?concretament per la divisio italiana Littorio, a les ordres del general Gambara? el dia 14 de gener de 1939. Malgrat la forta resistencia de l'exercit republica, aquest fet suposa l'acabament de la guerra a la vila.

Detencio i proces sumarissim. 27 de gener - 23 de juny de 1939 [ modifica ]

El divendres 27 de gener de 1939, Lluis Sola fou detingut per la Guardia Civil al seu domicili, al num. 9 de la carretera de Sant Vicenc. S'endugueren tots els diners que hi havia a casa, la majoria, de cobraments de la Casa Cros, i els pocs estalvis dels seus fills. L'endema, 28 de gener, ingressa a la preso de Montblanc , on romangue mentre dura la instruccio del proces, feta pel procediment sumarissim d'urgencia. Va prestar declaracio el 17 de febrer i el 31 de maig. En el resum dels fets previ a la celebracio del consell de guerra se’l considera assessor dels comites antifeixistes de Santa Coloma de Queralt i de Santa Perpetua de Gaia , en qualitat de maxim dirigent de la politica esquerrana de la comarca i brac dret i home de confianca del diputat montblanqui Josep Folch i Folch. Tambe el consideraven dirigent del moviment revolucionari de 1934 a Sarral i Vallfogona de Riucorb .

El 5 de juny, finalitzada la instruccio del proces, Lluis Sola fou traslladat a la preso de la Punxa de Tarragona a l'espera del consell de guerra, que tingue lloc el divendres 23 de juny de 1939 a l'edifici de l'Audiencia de Tarragona, a la placa d'en Pallol. El fiscal demana per a ell la pena de mort, pena que el consell confirma en deliberacio secreta. Un tribunal sense cap mena de legitimitat, despres d'un proces en el qual l'inculpat no tingue cap possibilitat de gestionar la seva defensa, el declara culpable en concepte d'autor del delicte de rebel·lio militar.

Acabat el judici, Lluis Sola fou traslladat a la preso de Pilat, la preso provincial, que tenia aleshores la seva seu en aquesta construccio romana amb afegits medievals, coneguda com a castell o torre de Pilat, situada a la placa del Rei de la ciutat de Tarragona. A la sala 3a d'aquest llobrec edifici convisque amb el jove Josep Subirats i Pinana , tambe condemnat a mort, el qual al cap de molts anys el recordava encara: ≪el 20 d'octubre de 1939 afusellaren Lluis Sola i Padro, qui fou alcalde de Santa Coloma de Queralt abans de la guerra. La seva execucio va deixar cicatrius en la meva sensibilitat, tanta era l'estima que ens teniem≫.

Execucio. 20 d'octubre de 1939 [ modifica ]

Les gestions dutes a terme per aconseguir l'indult no donaren cap resultat, i el dia 7 d'octubre Franco dona l’ enterado a la sentencia de mort dictada contra Lluis Sola pel consell de guerra permanent de Tarragona. La pena s'executa a les 6 h de la matinada del divendres 20 d'octubre de 1939 , a la muntanyeta de l'Oliva, prop del cementiri de Tarragona. Amb ell foren afusellats 42 companys mes. La matinada del dia anterior havien estat afusellats uns altres 42 condemnats, entre ells el seu convilata Joan Veciana Soto, de 51 anys. Lluis Sola tenia 48 anys.

El P. Joan Calaf Balcells (1890-1961), jesuita , va atendre humanament i espiritualment Lluis Sola en els seus ultims moments, el qual li confia la carta de comiat que havia escrit uns instants abans perque la lliures als seus familiars. Aquests s'assabentaven de l'execucio el mateix dia, per mitja d'una llista penjada a la paret de la preso. Carme Tolosa, la seva esposa, avisada a temps per uns amics de Tarragona, s'hi desplaca en taxi des de Santa Coloma de Queralt el mateix divendres 20 d'octubre, acompanyada dels seus fills Joan i Teresa, i del seu cunyat Josep. Els cossos dels afusellats eren dipositats al cementiri, en senzilles caixes de fusta sense pintar, a l'espera que fossin identificats i reclamats pels familiars. Aquells dels quals ningu no es feia carrec eren enterrats en una fossa comuna. L'hagueren de cercar caixa per caixa; el taut de Lluis Sola era un dels darrers i, en destapar-lo, els aparegue ben vestit i afaitat, i gairebe sense rastre de sang en el cos: en el seu front, el forat net, precis, del tret de gracia.

Fou enterrat al ninxol num. 22 de la seccio 6a, en un sector del cementiri de Tarragona que actualment ja no existeix i que es destinava als afusellats. El 21 d'octubre s'inscrivia la seva defuncio al registre civil de la ciutat: ≪En Tarragona, provincia de id., a las dieciseis horas y treinta minutos del dia veintiuno de Octubre de mil novecientos treinta y nueve, ante D. Joaquin Delclos Baluey, Juez municipal accidental y D. Bernardo Montserrat Baldrich, secretario habilitado, se procede a inscribir la defuncion de D. Luis Sola Padro, de edad cuarenta y ocho anos, natural de Santa Coloma de Queralt, hijo de D. Jose y de Dona Maria, domiciliado en el mismo, de profesion escribiente y de estado casado. Fallecio en esta Ciudad el dia de ayer, a las seis horas, a consecuencia de hemorragia interna, segun resulta de oficio y certificacion facultativa recibidos y reconocimiento practicado, y su cadaver habra de recibir sepultura en el Cementerio de esta Ciudad≫. El 22 de desembre de 1965 les seves despulles foren traslladades al cementiri de Santa Coloma de Queralt, on reposen en un ninxol amb una senzilla lapida amb una creu i una inscripcio que diu: ≪Lluis Sola Padro i familia≫.

Text de la carta de comiat [ modifica ]

La va escriure, en castella, des de la preso de Pilats de Tarragona, la nit del 19 al 20 d'octubre de 1939, quan el posaren en capella, unes tres hores abans de la seva execucio.

≪A la meva estimada esposa, als meus estimats fills:

Quan arribi a les vostres mans aquesta carta, la meva carta postuma, haure deixat d'existir. Rebeu amb ella el meu ultim ale, estimeu-vos molt, tant com jo us estimo, viviu amb dignitat com jo he viscut i moro. Sabeu prou be que tinc la consciencia neta i tranquil·la i aixo em dona enteresa i serenitat completa per arribar a l'ultim moment de la meva vida. Seguiu les practiques que Crist ens ha ensenyat, no feu cap mal a ningu i feu tant de be com pugueu. Recordeu-me pel que m'estimeu i no vull que niin en vosaltres ni rancors ni odis ni remotament cap mena de venjanca. La meva resposta al mal que m'han fet, resposta que ha de ser la vostra, es aquesta: Perdo! He viscut honrat, soc honrat i moro honrat amb la consciencia tranquil·la, prompte a compareixer davant el Tribunal de Deu, l'unic que no s'equivoca. Moro cristianament, reseu per mi, estimada esposa, Carme de la meva anima, i vosaltres, fills del meu cor. Dediqueu-me un funeral, i es el meu desig que aviseu nomes la familia. He arribat al final del meu desti, trist desti! Estic molt agrait a totes les persones que s'han interessat per mi; feu-los present a totes aquest agraiment donant-los de part meva expressives gracies. A Josep M. Requesens, especialment, el meu reconeixement mes expressiu i sincer, aixi com a Cesar, a Josep Pere, a Mundi i a tots els qui us han distingit amb les seves atencions. A tota la familia, gracies per tot. No els esmento perque al·ludeixo a tots, els meus germans, els teus germans, nebots i altres, a tots els tinc presents en aquests moments, els ultims de la meva vida. Adeu esposa meva, adeu fills meus: resigneu-vos. Esposa meva, diposito en aquesta carta un peto que transmetras als nostres fills amb tot l'ardor del meu cor. Escriviu al meu germa Joan i digueu-li que el seu nom el tinc unit als vostres en aquests moments i que desitjo que ben aviat recobri la llibertat i pugui reunir-se amb els seus. Adeu per sempre. Rebeu milions de besades i abracades del vostre espos i pare que us idolatra.

Lluis Sola, Tarragona, Preso de Pilat, en la nit del 19 al 20 d'octubre de 1939≫.

Rehabilitacio [ modifica ]

• El dia 3 d'octubre de 1992 , l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt , presidit pel batlle Josep M. Riba Satorras, proclama Lluis Sola Padro fill predilecte de la vila en el transcurs d'una sessio plenaria extraordinaria, en reconeixement per la seva tasca al capdavant del primer consistori republica i, sobretot, pel seu trajecte de rectitud i coherencia personal. Com a record material d'aquest gest, s'inaugura un monolit al passeig de la Muralla, una roca procedent de la muntanya de Montserrat , i una placa amb aquesta inscripcio: ≪En record i homenatge a Lluis Sola i Padro, batlle de la vila (1931-1934). Santa Coloma de Queralt, 3-X-1992≫.

• L’any 2007 l’Associacio Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt va editar l’obra El meu nom, que es el vostre. Lluis Sola Padro. Cartes de la preso i proces sumarissim , preparada per Josep M. Carreras, Silvestre Pala i Lluis Sola, amb el suport de la Generalitat de Catalunya (memorial democratic), la Diputacio de Tarragona, el Consell Comarcal de la Conca de Barbera i l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. La publicacio inclou la transcripcio de totes les cartes de la preso juntament amb altres documents relacionats, un relat biografic sobre Lluis Sola Padro acompanyat d’un estudi del context historic i politic i de la seva gestio al capdavant de l’Ajuntament, i l'estudi i transcripcio del proces sumarissim, dipositat actualment a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero , a Barcelona. El P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador de la guerra civil, en va fer la presentacio a Santa Coloma de Queralt el dia 30 de novembre de 2007 . ^[3]

• El dia 16 de gener de 2010 es va inaugurar una placa a la fossa comuna del cementiri de Tarragona, el lloc on eren enterrats els afusellats que no reclamava ningu. En aquesta placa, presidida per una frase del poema Campanades a morts de Lluis Llach : ≪D’aquells que han mort sense tenir el cap cot≫, es recullen els noms ?759?? de totes les persones afusellades pel franquisme a Tarragona, entre elles Lluis Sola Padro. A la placa hi consten tambe els noms de les poblacions d’origen de les victimes, i aquest colofo: ≪De les persones sepultades en aquest cementiri que van perdre la vida per haver defensat la dignitat, les llibertats i els drets individuals i col·lectius, l’autogovern de Catalunya i la legalitat republicana (1939-1948)≫. Aquest gest de recuperacio de la memoria va ser patrocinat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. A mes de la dignificacio de la fossa comuna del cementiri, es va inaugurar un espai museistic a la Torre del Pretori, al lloc on hi havia hagut la preso de Pilat. ^{[4] [5]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• J.M. Carreras Tarrago, Els Tribunals Populars de 1936. Proces de cinc veins de Santa Coloma de Queralt , Revista "La Segarra", Valls 1986.
• J.M. Carreras Tarrago, La ≪matanca≫ de Santa Coloma de Queralt , "La Segarra" 84(1986), p. 34.
• J.M. Carreras Tarrago, Lluis Sola i Padro. Batlle de Santa Coloma (1931-1934) , "La Segarra" 145(1991), p. 6.
• J.M. Carreras Tarrago, Gestio municipal i repressio politica a Santa Coloma de Queralt (1939-1941) , "Recull" 1(1993), p. 33-74, Associacio Cultural Baixa Segarra.
• J.M. Carreras, S. Pala i LL. Sola, El meu nom, que es el vostre. Lluis Sola Padro. Cartes de la preso i proces sumarissim , Associacio Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 2007.
• J. Moix I Marimon, Memories de preso (1939-1940) , Associacio Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 2011.
• S. Palau Rafecas, Apunts per a la historia de la Guerra Civil al municipi de Santa Coloma de Queralt. Els seus caiguts , Revista "La Segarra", Valls 1981.
• S. Palau Rafecas, La guerra i la postguerra a Santa Coloma de Queralt. Segona part , "Aplec de Treballs" 7(1985), p. 217-281, Centre d'Estudis de la Conca de Barbera.
• J. Recasens Llort, La repressio franquista a la Conca de Barbera (1939-1945). Documents per al seu estudi , Centre d'Estudis de la Conca de Barbera, Montblanc 2000.
• J.M. Sole i Sabate i O. Duenas i Iturbe, El Franquisme contra Esquerra. Els alcaldes i diputats afusellats d'Esquerra Republicana de Catalunya , Fundacio Josep Irla, Barcelona 2007.
• J.M. Sole i Sabate , La repressio franquista a Catalunya. 1938-1953 , Edicions 62, Barcelona 1985.
• J. Subirats Pinana, Pilatos 1939-1941. Prision de Tarragona , Editorial Pablo Iglesias, Madrid 1993.
• J. Ventura Sole, Preso de Pilats. Tarragona, 1939-1941 , Diputacio de Tarragona, Valls 1993.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Lluis Sola Padro

• L'antiga preso de la Punxa, al carrer de l'Assalt, Tarragona (Google Maps)
• L'edifici de l'antiga Audiencia a la Placa del Pallol, Tarragona (Google Maps)
• El Pretori, antiga Preso de Pilat, Tarragona (Google Maps)
• La muntanyeta de l'Oliva, Tarragona: lloc de les execucions, a tocar del cementiri (Google Maps)
• Ruta geografica del proces de Lluis Sola Padro a Tarragona: A, preso de la Punxa; B, consell de guerra; C, preso de Pilats; D, execucio; E, enterrament (Google Maps)
• Lluis Sola a memoriaesquerra.cat