Escola d'Economia de Chicago

Moviments Liberalisme llibertari Neoliberalisme Neoconservadorisme Organitzacions Cato Institute Reason Foundation George Mason University Library of Economics and Liberty Creences Monetarisme Economia neoclassica Consequentialist libertarianism Economistes Ronald Coase Gary Stanley Becker David D. Friedman Milton Friedman Rose Friedman Frank Knight Ronald Coase Robert Fogel Gary Becker Robert E. Lucas Richard Posner Thomas Sowell George Stigler Friedrich von Hayek (associat) Teories Avantatge comparatiu Index de preus al consum Creixement economic Racionalisme economic Hipotesi dels Mercats Eficients Friedman rule Friedman's k-percent rule Teoria dels jocs Producte interior brut Homo economicus Economia internacional Finances internacionals Comerc internacional Corba de Laffer Economia monetaria Teoria de l'eleccio publica Teoria quantitativa del diner Agent racional Teoria de l'eleccio racional Teoria de les expectatives racionals Symmetrical inflation target Principis Banc centrals Privatitzacio Desregulacio Llibertat economica Integracio economica Interdependencia economica Liberalitzacio economica Taxa de canvi Valor fiduciari Mercat lliures Lliure comerc Reserva internacional Globalitzacio Inflation adjustment Objectiu d'inflacio Propietat intel·lectual Laissez faire Marketization Impost negatiu sobre la renda Operacions de mercat obert Propietat privada Mercat comu  ·  ·  · Categoria:Finances  ·

El lliure comerc o la llibertat de comerc es un model de mercat en que el comerc de bens i serveis entre els paisos flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial. Es parla aleshores d'una economia oberta . Es troba a l'altre extrem de l' autarquia i del proteccionisme . ^[1] El grau d'obertura o de llibertat de mercat varia d'una epoca a l'altra. Es un dilema ecomic perpetu que n'implica tres mes: mercat o regulacio, oferta o demanda com motor de l'economia i productivitat o ocupacio. ^[2]

Entre els obstacles que els governs tenen al llur abast, es distingeixen barreres tarifaries ( imposts especials, aranzels, procediments burocratics de pagament…) i no tarifaries (normes, controls sanitaris, quotes d'importacio, avaluacio tecnica…).

El lliurecanvisme ^[3] s'arrela en una doctrina economica, que propugna l'estat no pot intervenir en el comerc internacional . Preten que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada producte i la competitivitat de les empreses. Aquesta teoria suposa a priori que amb aixo es produira automaticament una adequada distribucio dels bens i serveis. A mes, garantiria una assignacio optima dels recursos economics a escala planetaria. El lliurecanvisme es considerat com el primer capitalisme . Planteja la llibertat absoluta de comerc en un mercat lliure , enfront de les rigideses i proteccionismes de l'economia de l'Antic regim.

Caracteristiques [ modifica ]

El principi del comerc lliure inclou les quatre llibertats : la circulacio lliure de bens, serveis, treballadors i capital entre paisos. Tambe els estats s'han d'abstenir de qualsevol politica que torci el mercat i que doni un avantatge a les companyies nacionals sobre les companyies internacionals, per exemple amb subvencions, o en invocar arguments de seguretat nacional etc. Per exemple, concessio d'ajudes o subvencions directes o indirectes, fixacio de preus, regulacio del mercat laboral o preferencia en l'adquisicio per part de l'Estat dels productes locals.

En la practica, la majoria dels acords de lliure comerc no inclouen el moviment lliure de treballadors, i generalment posen restriccions al comerc d'alguns productes que el govern considera critics. Per aixo, cap bloc comercial del mon, incloses les arees de lliure comerc , permet els cinc punts anteriors, llevat a la Unio Europea entre els seus estats membres.

A la Unio Europea s'aplica el principi de les quatre llibertats. Aixi tot producte que pot ser venut legalment a un pais pot vendre's lliurement en tota la Unio, sense procediments de certificacio suplementaris o drets d'entrada. Els principis principals es van decretar el 1969, sobre l'abolicio del limits de quantitat en el comerc entre paisos de la Unio. ^[4] Ja el 1979, l'anomenada Sentencia del Cassis de Dijon pel Tribunal de Justicia de la Unio Europea va assentar aquest priincipi. Segons l'article 36 del Tractat de Roma de 1957 hi ha unes excepcions, entre altres pels medicaments reemborsats pel sistema nacional de seguretat social , les obres d'art majors, la moralitat publica. ^[5] Tambe les regles del tractament dels embalatges o l'impacte mediambiental encara poden crear obstacles. ^[6]

Historia [ modifica ]

Des de l' edat antiga , diverses civilitzacions prosperes han promogut el comerc , sovint per forca amb la creacio de vasts imperis. Els estudis dels beneficis del comerc es van desenvolupar a Europa els ultims cinc segles, principalment de la cultura de comerc d' Anglaterra . En oposicio al lliure comerc va sorgir la politica del mercantilisme durant el segle  xvi a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politolegs i economistes que van oposar-se al mercantilisme i que van promoure el lliure comerc van ser David Ricardo i Adam Smith , i van donar explicacions matematiques i historiques sobre els beneficis que el comerc va donar a les civilitzacions antigues.

Al segle  xx hi va haver intents de crear economies tancades, com durant la primera decada de la dictadura franquista , sota la direccio de l' Instituto Nacional de Autarquia (1941-1963), ^[7] la Xina maoista o a Albania , pero el resultat sempre va ser desastros. Sobretot en temps de crisis, els crits per mesures proteccionistes esdevenen mes forts. D'un altre costat hi ha el problema de l'externalitzacio de costs, que crea un biaix: si l'empresa emet, per exemple, CO₂ i que no ha de pagar per aquesta dany en pais A, pero si en pais, el mercat es torcut. D'on surt la discussio si normes mediambientals o socials son barreres proteccionistes o no.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Angusto , Jordi. Lliure comerc, globalitzacio i TTIP (pdf). Autoritat Catalana de la Competencia (ACCO), novembre 2016, p. 24.