De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Segueix la llista dels comtes d'Arago que van regnar al
Comtat d'Arago
des de la seva creacio vers l'any
800
, passant per la seva constitucio en
Regne d'Arago
i la posterior
Corona d'Arago
per passar a formar part finalment del
Regne d'Espanya
. Els
ordinals dels reis d'Arago
serveixen per ordenar-los cronologicament. Els ordinals son diferents per a Catalunya on el rei, com a tal considerat del Principat, era conegut per l'ordre propi corresponent als reis catalans.
Comtes francs
[
modifica
]
Reis de Pamplona de la dinastia Ximena
[
modifica
]
Comtes d'Arago de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona
[
modifica
]
1076: Sanc Ramires esdeve rei de Pamplona i es proclama, tambe, rei d'Arago.
Reis d'Arago de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona
[
modifica
]
1134: el regne d'Arago es donat als ordres religiosos militars, i el
regne de Pamplona
s'independitza proclamant rei a
Garcia Ramires de Pamplona
. La noblesa aragonesa proclama rei a:
1137: donacio del
regne d'Arago
al
comte de Barcelona
.
Casal d'Arago del llinatge del comte de Barcelona
[
modifica
]
Senyal Reial
1162:
unio dinastica
en la mateixa persona.
- 1162-1196:
Alfons II d'Arago
(Alfons I
el Cast o el Trobador
), fill de Ramon Berenguer IV
- 1196-1213:
Pere II d'Arago
(Pere I
el Catolic
), fill de l'anterior
- 1213-1276:
Jaume I d'Arago
(Jaume I
el Conqueridor
), fill de l'anterior
- 1276-1285:
Pere III d'Arago
(Pere II
el Gran
), fill de l'anterior
- 1285-1291:
Alfons III d'Arago
(Alfons II
el Franc o el Liberal
), fill de l'anterior
- 1291-1327:
Jaume II d'Arago
(Jaume II
el Just
), germa de l'anterior
- 1327-1336:
Alfons IV d'Arago
(Alfons III
el Benigne
), fill de l'anterior
- 1336-1387:
Pere IV d'Arago
(Pere III
el Cerimonios
o
el del Punyalet
), fill de l'anterior
- 1387-1396:
Joan I d'Arago
(Joan I
el Cacador
o
el Descurat
o
l'Amador de la Gentilesa
), fill de l'anterior
- 1396-1410:
Marti I d'Arago
(Marti I
l'Huma o l'Eclesiastic
), germa de l'anterior
1410-1412, acaba amb el
Compromis de Casp
Arago i Sicilia
1516:
unio dinastica
amb els reis de Castella
Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Austria
[
modifica
]
Dinastia dels Habsburg
Dinastia de Borbo del llinatge del rei Franca
[
modifica
]
Dinastia de Borbo
Amb els
Decrets de Nova Planta
desapareix el
regne d'Arago
i tots els titols reverteixen en el de
monarca d'Espanya
. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desapareixer la Corona d'Arago, de fet, l'unica entitat politica que va sobreviure, i ho feu fins al segle
xix
, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, aixi com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, titol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.
