De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
Lliga Etolia
(en
grec antic
Κοιν?ν τ?ν Α?τωλ?ν) va ser una federacio de ciutats de la regio d'
Etolia
a l'
antiga Grecia
, formada a principis del
segle
iv
aC
, probablement a causa de l'oposicio al
Regne de Macedonia
i a la constitucio de la
Lliga Aquea
.
[1]
Celebraven dues reunions anuals.
[2]
La Lliga Etolia va adquirir mes importancia durant el
segle
iii
aC
, quan es va oposar directament a la Lliga Aquea. La Lliga Etolia va ocupar
Delfos
l'any
290 aC
, i va anar conquerint territori fins que a finals del segle
iii
aC ja ocupava tota la Grecia central amb l'excepcio de l'
Atica
i
Beocia
, des del
mar Jonic
fins al
mar Egeu
i controlar zones del
Pelopones
,
Tessalia
,
Tracia
i
Asia Menor
. Algunes ciutats i territoris es van unir a la Lliga Etolia, com ara
Mantinea
,
Tegea
,
Figalia
i
Cidonia
, a
Creta
.
El
220 aC
, la Lliga va entrar en conflicte amb el jove
Filip V de Macedonia
, qui els va derrotar, de manera que la Lliga va aliar-se amb la
republica romana
que tambe lluitava contra Filip. El rei macedoni va ser vencut finalment en la
segona guerra macedonica
a la
Batalla de Cinoscefales
l'any
197 aC
. Els etolis no van poder recuperar les seves possessions que estaven en mans del seu victorios aliat, i es van unir a
Antioc III el gran
de
Siria
per lluitar contra Roma en el conflicte conegut com la
Guerra Romano-Siria
. Quan Antioc va ser derrotat per Roma al
190 aC
, els etolis tambe es van rendir a l'any seguent. La Lliga es va dissoldre formalment l'any
167 aC
.
[1]
Organitzacio
[
modifica
]
La lliga tenia una estructura federal, i podia aixecar exercits i dur a terme la politica exterior de manera comuna. Tambe va implementar una normalitzacio economica, decretant impostos conjunts i utilitzant una moneda comuna. Va adoptar tambe un sistema unificat de peses i mesures. Segurament no hi havia cap centralitzacio burocratica. Les comunitats i les ciutat que constituien la lliga tenien una gran autonomia. De vegades, la lliga no va poder (o no va voler) impedir que els seus membres emprenguessin accions militars contra estats amb els que existia un tractat. Els membres de la lliga es distribuien en districtes que sembla que tenien un cert poder administratiu i juridic.
L'aparell administratiu central de la lliga consistia en una Assemblea (
Ekklesia
), un consell i designava diversos magistrats. L'Assemblea estava oberta a tots els ciutadans de totes les comunitats membres de la Lliga i era la maxima autoritat, amb la responsabilitat de les declaracions de guerra i pau, pero el seu poder estava limitat per la poca frequencia amb que es reunia.
[2]
- ↑
1,0
1,1
Grainger
, John D.
The League of the Aitolians
. Leiden: Koln Brill, 1999, p. 49-50.
ISBN 9789004109117
.
- ↑
2,0
2,1
Scholten
, Joseph B.
The politics of plunder: Aitolians and their koinon in the early Hellenistic era, 279-217.
. Berkeley, Calif.: University of California Press, 2000, p. 25, 64-65, 90.
ISBN 9780520201873
.
