Llengua vehicular

Llengua vehicular, llengua franca (o lingua franca ) es la que utilitzen els parlants de diverses llengues per entendre's entre ells, generalment en una regio determinada. El cas mes general de llengua vehicular es el protagonitzat per l' angles , que actualment es l'unica llengua vehicular valida per a tot el mon.

El sinonim lingua franca , en principi es el nom amb que es coneixia la llengua vehicular emprada a la Mediterrania des del segle xi (i tambe coneguda com a sabir ). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de llengues criolles com a instruments de comunicacio lligats a l' expansio colonial .

La lingua franca , formada inicialment a partir de l' occita , el catala i l' italia , amb aportacions posteriors del castella , el portugues , l' arab , el grec i el turc , era coneguda pels mariners mediterranis incloent-hi els portuguesos. Segons el linguista Hugo Schuchardt , quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Africa, America, Asia i Oceania, van decidir comunicar-se amb als nadius de les terres descobertes barrejant una versio de la lingua franca amb influencies del portugues amb les llengues locals. Quan els vaixells anglesos i francesos comencaren a competir amb els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre aquest ≪portugues trencat≫. A traves d'un proces de canvi, les paraules provinents de la lingua franca i del portugues van ser substituides per les de les llengues propies dels pobles en contacte. Aquesta teoria explicaria les similituds entre la majoria dels pidgins de base europea i les llengues criolles , com ara el tok pisin , el papiament , el sranang tongo , etc. Aquestes llengues usen formes similars a la paraula occitana sabir per a referir-se al mot saber i a la portuguesa piquenho per a ≪petit≫.

Es poden tambe trobar empremtes de la lingua franca en l'argot actual de l'arab algeria i en el polari (el polari, de l'italia parlare , era un cant usat pels artistes londinencs de varietats).

Moltes altres llengues han funcionat i funcionen tambe com a llengua vehicular , com ara el xines mandari a l'est d'Asia, l' hindi , l' urdu o el bengali a diverses zones de l'India, l' arameu i despres l' arab al proper orient, el frances i l' angles a diverses zones d'Africa, el swahili a l'Africa oriental, el castella a l'America Llatina i a l'estat espanyol, l' alemany a l'Europa central i de l'est, el rus als paisos sorgits de l'antiga Unio Sovietica, etc.

D'altra banda, existeixen diversos projectes per a establir una nova lingua franca internacional, entre els quals destaca per la seva gran popularitat l' esperanto .

Bibliografia [ modifica ]

John A. Holm, Pidgins and Creoles , Cambridge University Press, 1989, ISBN 0-521-35940-6 , p. 607 (en angles)
Henry Romanos Kahane, The Lingua Franca in the Levant: Turkish Nautical Terms of Italian and Greek Origin , University of Illinois, 1958 (en angles, referit concretament al sabir )
Hugo Schuchardt , Pidgin and Creole languages : selected essays by Hugo Schuchardt , Cambridge University Press, 1980. ISBN 0-521-22789-5 . (en angles)

Viccionari