한국   대만   중국   일본 
Llengua vandala - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Llengua vandala

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de llenguaLlengua vandala
Tipus llengua morta i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Us
Parlants Extinta
Parlants nadius 0 Modifica el valor a Wikidata
Autocton de Europa , Africa del Nord
Classificacio linguistica
llengua humana
llengues indoeuropees
llengues germaniques
llengues germaniques orientals Modifica el valor a Wikidata
Caracteristiques
Sistema d'escriptura alfabet gotic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2 xvn
ISO 639-3 xvn Modifica el valor a Wikidata
Glottolog vand1245 Modifica el valor a Wikidata
Linguist List xvn Modifica el valor a Wikidata
IETF xvn Modifica el valor a Wikidata
Els vandals durant les invasions barbares .

El vandal , vandalic o llengua vandala era una llengua germanica parlada pels vandals al voltant dels segles  iii i VI dC. Probablement estava molt relacionat amb el gotic , motiu pel qual ha estat classificat tradicionalment com una llengua germanica oriental . Els seus exemples son molt fragmentaris, principalment a consequencia de les constants migracions que van experimentar els vandals, aixi com per la seva adopcio tardana de l'escriptura. Totes les fonts modernes de l'epoca en que el vandal es parlava son protohistoriques .

Els vandals, els hasdinges i els silinges es van establir a la Gal·lecia (actualment la regio nord de Portugal i Galicia ), aixi com al sud de la Peninsula iberica , seguint les petjades d'altres pobles germanics i no germanics ( visigots , alans i sueus ) al voltant del 410, abans de traslladar-se al nord d'Africa, on van establir un regne Vandal durant la decada del 430. Aquest regnat va viure la seva esplendor a principis del segle  vi , pero despres de la seva derrota durant la coneguda com a Guerra Vandalica , el 536, van caure sota l' administracio bizantina , desapareixent la seva llengua al voltant del tombant de segle.

Registre [ modifica ]

Es desconeix bona part de la llengua vandala, amb l'excepcio d'algunes frases i de noms personals d'origen vandal, principalment provinents de documents i de noms personals en castella. El nom d' Andalusia es creu que deriva del vandal, segons la tradicio oral. Quan els musulmans van ocupar la Peninsula iberica, durant el segle VIII i fins al final del XV, van anomenar la regio com ≪ l'Andalus .≫

En una inscripcio provinent del regne vandal , la pregaria cristiana del Kyrie eleison apareix en vandal com ≪Froia arme≫ (≪Senyor, tingues pietat!≫). [1] La mateixa frase es pot llegir tambe a Collatio Beati Augustini cum Pascentio ariano 15 de pseudo-Agusti: ≪Froja armes≫. [2]

L'epigrama De conviviis barbaris de l' Antologia llatina , del nord d'Africa i data disputada, conte un fragment en una llengua germanica que alguns autors consideren que es vandal, [3] [4] tot i que el propi text fa referencia a la llengua com a ≪gotic≫. Aquest fet es podria explicar perque les dues llengues eren germaniques orientals i estaven intimament relacionades; diferents academics han puntualitzat, en aquest context [5] que Procopi fa referencia als gots , als vandals , als visigots i als gepides com les ≪nacions gotiques≫, i n'opina que ≪tots ells professen la fe arriana i tenen una llengua anomenada gotic.≫ [6] Al fragment s'hi pot llegir:

Text original Traduccio

Inter ≪eils≫ Goticum ≪scapia matzia ia drincan!≫
non audet quisquam dignos educere versus.
Calliope madido trepidat se iungere Baccho.
ne pedibus non stet ebria Musa suis. [7]

Entre els gotics ≪Salut! Aconseguim [quelcom per] menjar i beure≫
a ningu li importa escriure versos decents.
Cal·liope corre per apartar-se del mullat Bacus .
Una musa embriagada pot no mantenir-se en peu.

D'altres paraules vandals que ens han arribat son Baudus , ‘mestre’ [8] i Vandalirice, ‘rei dels Vandals'. [9]

Referencies [ modifica ]

  1. Berndt , Guido M. Arianism: Roman Heresy and Barbarian Creed (en angles). Routledge, 2016-04-15. ISBN 9781317178651 .  
  2. Steinacher, Roland (2008). " Gruppen und Identitaten. Gedanken zur Beichnung "vandalisch" " a 2005 . : 254, Vienna: Verlag der Osterreichischen Akademie der Wissenschaften [Consulta: 1r desembre 2018]   Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine . Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2011-07-17. [Consulta: 1r desembre 2018].
  3. Indogermanistik Wien: Quellentexte ≫. Arxivat de l' original el 17 octubre 2010. [Consulta: 2 setembre 2017].
  4. Greule, Albrecht and Matthias Springer. Namen des Fruhmittelalters als sprachliche Zeugnisse und als Geschichtsquellen. P. 49-50.
  5. Greule, Albrecht and Matthias Springer. Namen des Fruhmittelalters als sprachliche Zeugnisse und als Geschichtsquellen. P. 48
  6. Procopius of Caesarea, THE VANDALIC WAR I,2-8
  7. Quoted in Magnus Snædal, ' The "Vandal" Epigram ', in Filologia Germanica/Germanic Philology , 1 (2009), 181-213 (pp. 183-84).
  8. Anthologia Latina No. 307, I. 5
  9. Anthologia Latina No. 215, 523-543