El
vandal
,
vandalic
o
llengua vandala
era una
llengua germanica
parlada pels
vandals
al voltant dels segles
iii
i VI dC. Probablement estava molt relacionat amb el
gotic
, motiu pel qual ha estat classificat tradicionalment com una
llengua germanica oriental
. Els seus exemples son molt fragmentaris, principalment a consequencia de les constants migracions que van experimentar els vandals, aixi com per la seva adopcio tardana de l'escriptura. Totes les fonts modernes de l'epoca en que el vandal es parlava son
protohistoriques
.
Els vandals, els
hasdinges
i els
silinges
es van establir a la
Gal·lecia
(actualment la regio nord de
Portugal
i
Galicia
), aixi com al
sud de la Peninsula iberica
, seguint les petjades d'altres pobles germanics i no germanics (
visigots
,
alans
i
sueus
) al voltant del 410, abans de traslladar-se al nord d'Africa, on van establir un
regne Vandal
durant la decada del 430. Aquest regnat va viure la seva esplendor a principis del segle
vi
, pero despres de la seva derrota durant la coneguda com a
Guerra Vandalica
, el 536, van caure sota l'
administracio bizantina
, desapareixent la seva llengua al voltant del tombant de segle.
Es desconeix bona part de la llengua vandala, amb l'excepcio d'algunes frases i de noms personals d'origen vandal, principalment provinents de documents i de noms personals en castella. El nom d'
Andalusia
es creu que deriva del vandal, segons la tradicio oral. Quan els musulmans van ocupar la Peninsula iberica, durant el segle VIII i fins al final del XV, van anomenar la regio com ≪
l'Andalus
.≫
En una inscripcio provinent del
regne vandal
, la
pregaria cristiana
del
Kyrie eleison
apareix en vandal com ≪Froia arme≫ (≪Senyor, tingues pietat!≫).
[1]
La mateixa frase es pot llegir tambe a
Collatio Beati Augustini cum Pascentio ariano
15 de pseudo-Agusti: ≪Froja armes≫.
[2]
L'epigrama
De conviviis barbaris
de l'
Antologia llatina
, del nord d'Africa i data disputada, conte un fragment en una llengua germanica que alguns autors consideren que es vandal,
[3]
[4]
tot i que el propi text fa referencia a la llengua com a ≪gotic≫. Aquest fet es podria explicar perque les dues llengues eren germaniques orientals i estaven intimament relacionades; diferents academics han puntualitzat, en aquest context
[5]
que
Procopi
fa referencia als
gots
, als
vandals
, als visigots i als
gepides
com les ≪nacions gotiques≫, i n'opina que ≪tots ells professen la fe
arriana
i tenen una llengua anomenada gotic.≫
[6]
Al fragment s'hi pot llegir:
Text original
|
Traduccio
|
Inter ≪eils≫ Goticum ≪scapia matzia ia drincan!≫
non audet quisquam dignos educere versus.
Calliope madido trepidat se iungere Baccho.
ne pedibus non stet ebria Musa suis.
[7]
|
Entre els gotics ≪Salut! Aconseguim [quelcom per] menjar i beure≫
a ningu li importa escriure versos decents.
Cal·liope
corre per apartar-se del mullat
Bacus
.
Una musa embriagada pot no mantenir-se en peu.
|
D'altres paraules vandals que ens han arribat son
Baudus
, ‘mestre’
[8]
i Vandalirice, ‘rei dels Vandals'.
[9]
- ↑
Berndt
, Guido M.
Arianism: Roman Heresy and Barbarian Creed
(en angles). Routledge, 2016-04-15.
ISBN 9781317178651
.
- ↑
Steinacher, Roland (2008). "
Gruppen und Identitaten. Gedanken zur Beichnung "vandalisch"
" a
2005
. : 254, Vienna: Verlag der Osterreichischen Akademie der Wissenschaften [Consulta: 1r desembre 2018]
Arxivat
2011-07-17 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-07-17. [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑
≪
Indogermanistik Wien: Quellentexte
≫. Arxivat de l'
original
el 17 octubre 2010. [Consulta: 2 setembre 2017].
- ↑
Greule, Albrecht and Matthias Springer. Namen des Fruhmittelalters als sprachliche Zeugnisse und als Geschichtsquellen. P. 49-50.
- ↑
Greule, Albrecht and Matthias Springer. Namen des Fruhmittelalters als sprachliche Zeugnisse und als Geschichtsquellen. P. 48
- ↑
Procopius of Caesarea, THE VANDALIC WAR I,2-8
- ↑
Quoted in Magnus Snædal, '
The "Vandal" Epigram
', in
Filologia Germanica/Germanic Philology
, 1 (2009), 181-213 (pp. 183-84).
- ↑
Anthologia Latina No. 307, I. 5
- ↑
Anthologia Latina No. 215, 523-543