El
copte
es una
familia
de
dialectes
molt relacionats entre si,
[1]
descendents de la
llengua egipcia antiga
[2]
i parlats historicament pels
coptes
d'Egipte
.
[3]
S'escriu en l'
alfabet copte
, una forma modificada de l'
alfabet grec
amb diverses lletres addicionals manllevades de
l'escriptura egipcia demotica
.
[4]
El copte va ser substituit per
l'arab egipci
com a
llengua parlada
principal d'Egipte despres de la
conquesta musulmana d'Egipte
, tot i que es mante en l'actualitat com a
llengua liturgica
de
l'Esglesia copta
.
[2]
Les innovacions en la
gramatica
, la
fonologia
i els
prestecs
grecs
distingeixen el copte dels periodes anteriors de la llengua egipcia.
Els principals dialectes coptes son el sahidic, el bohairic, l'akhmimic, el fayimic, el licopolita i l'oxirrinquita. El copte sahidic es parlava aproximadament entre les ciutats d'
Assut
i
Oxirrinc
[5]
i va creixer com a
llengua literaria
per tot Egipte en el periode c.?325 - c.?800 dC.
[2]
El bohairic, la llengua del
delta del Nil
, va guanyar protagonisme al segle
ix
i es el dialecte utilitzat per l'Esglesia copta.
[1]
Tot i estar estretament relacionats, els dialectes coptes difereixen els uns dels altres pel que fa a la fonologia,
morfologia
i
vocabulari
.
El nom nadiu copte de la llengua es
/t?m?t??m?n?k?eːm?/
en el dialecte bohairic del Delta i
/t(?)m?nt??m?n?keːm?/
en el dialecte sahidic. El prefix de particula
me(n)t-
del verb
mouti
(‘parlar’) forma molts noms abstractes en copte (no sols els que pertanyen a la ≪llengua≫). El terme
rem?nk??mi/r?m?nk?me
significa, literalment, ‘persona d'Egipte’, ‘egipci’, i es un compost de
rem-
, que es l'estat constructiu del substantiu copte per a ‘esser huma’, mes la preposicio genitiva
(?)n-
(‘de’) i la paraula per a ‘Egipte’,
k??mi/k?me
(cf.
Kemet
). Per tant, tota l'expressio significa literalment ‘llengua del poble d'Egipte’, o simplement ‘llengua egipcia’.
Un altre nom amb el qual s'ha anomenat la llengua es
t?m?ntkuptaion
de la forma
t?m?ntaigupton
(‘llengua egipcia’). El terme
logos ?n aiguptios
(‘llengua egipcia’) tambe es testifica en sahidic, pero en aquesta expressio tant
logos
com
aiguptios
son d'origen grec. En la liturgia de l'
Esglesia ortodoxa copta d'Alexandria
, el nom mes oficial es
tiaspi ?nrem?nk??mi
(‘la llengua egipcia’), ja que
aspi
hi ha esdevingut el mot per a ‘llengua’.
El copte va prendre gran nombre de prestecs del grec, la llengua oficial imposada pels
ptolemeus
i que al segle V era la llengua utilitzada en la literatura de l'
Alt Egipte
.
Per als arabs, que van conquerir
Egipte
al
segle
vii
, les paraules
egipci
i
cristia
eren sinonimes. El mot
qibti
era el
gentilici
per a dir ‘egipci’ en llengua
arab
i, quan la llengua egipcia va ser substituida per l'arab en els usos oficials, al segle
xii
, el mot restringi el significat a nomes la llengua i la religio cristiana. Fou a partir de llavors que la llengua copta va anar sent
substituida
progressivament fins que acaba desapareixent com a llengua viva cap al segle
xviii
. A partir d'aquest moment es conserva nomes com a llengua
liturgica
de l'Esglesia monofisita copta, que s'havia separat de l'
Esglesia bizantina
cap al segle
v
.
Els escrits mes antics en copte son les cartes de
sant Antoni Abat
(
251
-
356
), l'
anacoreta
del desert. Durant els
segles III
i
IV
molts eclesiastics van escriure en copte, entre els quals Pacomi, la regla monastica del qual encara perdura en
l'Esglesia ortodoxa copta
.
Inscripcio copta
Dialectes del copte
[
modifica
]
Els dos principals dialectes es corresponen aproximadament amb el
Baix Egipte
i l'
Alt Egipte
; aquests dos dialectes son:
- Bohairic, dialecte principal del Baix Egipte. L'actual llengua copta liturgica prove d'aquest dialecte.
- Sahidic, dialecte principal de l'Alt Egipte, que havia estat la variant particular de copte parlat a la ciutat de
Tebes
. La
literatura copta
mes antiga coneguda te l'origen en el dialecte sahidic.
A mes d'aquests dos dialectes principals n'hi ha altres de menors com el de
Fayum
, que perdura fins al segle
viii
, l'akhmimic (
Akhmim
) i el licopolita (
Licopolis
).
[6]
El copte es l'unica forma de l'antic idioma egipci de la qual en coneixem, a traves del grec, la pronunciacio. Aquest fet te una enorme importancia en la
filologia
egipcia.
[7]
En la
inflexio
, el copte es caracteritza per la perdua de les terminacions
verbals
i
nominals
de l'egipci classic, cosa que el diferencia granment dels estadis mes antics de la llengua egipcia. De fet, el copte tendeix a representar certes relacions gramaticals per mitja d'articles, preposicions i particules en
construccions analitiques
enfront del sistema mes sintetic i flexiu de l'egipci classic (de manera semblant al que va succeir en el pas del
llati
a les
llengues romaniques
).
Genere i nombre gramaticals
[
modifica
]
En copte hi ha dos possibles valors del
genere gramatical
(masculi i femeni), heretats de l'egipci classic. L'antiga terminacio del femeni en
t
va patir alguns canvis fonetics i en copte nomes apareix quan va seguida de certs sufixos possessius:
ro
‘boca’,
r?.k
‘la boca’;
he
‘cos’,
h?t.f ‘
el seu cos’.
El copte desenvolupa
articles
a partir dels
demostratius
de l'egipci classic, que no en tenia. Aixo es equivalent al que va passar en les llengues romaniques. De fet (tal com passa sovint en
frances
i alguna vegada en
catala
), es l'article l'unic que permet de reconeixer el genere d'algunes paraules en copte. Les formes de l'article definit en singular son
p-
,
pi
,
pe
, per al masculi, i
t-
,
tu
,
et
, per al femeni. Per al
plural
hi una unica forma en
n-
:
rome
‘home’ /
p-rome
‘l'home’ /
n-rome
‘els homes’;
p-ge
‘la paraula’;
ti.polis
‘la ciutat’;
n-halate
‘els ocells’.
Tambe es frequent l'us de l'≪article≫ indefinit, inexistent com a tal en egipci classic. Aquest article evoluciona a partir del numeral corresponent a l'1,
ou
:
ei
‘casa’,
ou-ii
‘una casa’,
hen-ii
‘unes cases’.
El
nombre
, de manera similar al
genere
, s'indica gairebe exclusivament per la forma de l'article precedent, ja que normalment l'arrel en plural no en difereix de la del singular. No obstant aixo, de vegades l'arrel presenta formes diferents en singular i plural, com vestigis d'un
canvi fonetic
, diferent de les antigues formes:
hob
‘cosa’ /
hb?je
‘coses’;
son
(< classic
sanu
) ‘germa’,
sn?j
(< classeoc
sanuwaw
) ‘germans’.
- ↑
1,0
1,1
P. Allen
, James.
Coptic: A Grammar of Its Six Major Dialects
. Penn State Press, 2020, p. 1.
- ↑
2,0
2,1
2,2
Layton
, Benjamin.
Coptic in 20 Lessons: Introduction to Sahidic Coptic with Exercises & Vocabularies
. Peeters Publishers, 2007, p. 1.
- ↑
Richter
, Tonio Sebastian. ≪
Greek, Coptic and the ‘language of the Hijra’: the rise and decline of the Coptic language in late antique and medieval Egypt
≫. A:
Hellenism to Islam: Cultural and Linguistic Change in the Roman Near East.
. Cambridge University Press, 2009, p. 404.
- ↑
Layton
, Benjamin.
Coptic in 20 Lessons: Introduction to Sahidic Coptic with Exercises & Vocabularies
. Peeters Publishers, 2007, p. 1.
- ↑
Blasco Torres
, Ana Isabel.
Representing Foreign Sounds: Greek Transcriptions of Egyptian Anthroponyms from 800 BC to 800 AD
. University of Salamanca, 2017, p. 613.
Arxivat
2021-05-16 a
Wayback Machine
.
- ↑
Vegeu, per exemple,
descripcio de l'idioma copte
.
- ↑
Proel: Gramatica.
Bibliografia
[
modifica
]
- Antonio Loprieno:
http://books.google.cat/books?id=5OkIeaxGg2sC&dq=Loprieno+Egyptian&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=TtWcSc7iO6CeNcDUrJYF&sa=X&oi=book_result&resnum=4&ct=result
[
Enllac no actiu
]
# PPR7, M1 Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction, 2a edicio, Cambridge University Press, 1995,
ISBN 978-0-521-44849-9
.
- Wolfgang Kosack
:
Lehrbuch des Koptischen.Teil I:Koptische Grammatik.Teil II:Koptische Lesestucke
, Graz 1974.
- Wolfgang Kosack
:
Der koptische Heiligenkalender. Deutsch - Koptisch - Arabisch nach den besten Quellen neu bearbeitet und vollstandig herausgegeben mit Index Sanctorum koptischer Heiliger, Index der Namen auf Koptisch, Koptische Patriarchenliste, Geografische Liste
. Christoph Brunner, Berlin 2012,
ISBN 978-3-9524018-4-2
.
- Wolfgang Kosack
:
Schenute von Atripe De judicio finale.
Papyruskodex 63000.IV im Museo Egizio di Torino. Einleitung, Textbearbeitung und Ubersetzung herausgegeben von Wolfgang Kosack. Christoph Brunner, Berlin 2013,
ISBN 978-3-9524018-5-9
.
- Wolfgang Kosack
:
Koptisches Handlexikon des Bohairischen.
Koptisch - Deutsch - Arabisch. Verlag Christoph Brunner, Basel 2013,
ISBN 978-3-9524018-9-7
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Llengua oficial
| |
|---|
| Dialectes arabs
| |
|---|
| Llengues minoritaries
| |
|---|
| Llengues estrangeres
| |
|---|
| Llengues immigrants
| |
|---|
| Llengua de signes
| |
|---|
|
|---|
| Llengues principals
| |
|---|
| Llengues regionals
| |
|---|
| Llengues minoritaries
| |
|---|