De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
 |
Aquest article o seccio necessita millorar una
traduccio
deficient
.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Tambe podeu
iniciar un fil de discussio
per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat raonablement.
|
Les
llengues sud-arabigues modernes
, tambe anomenades
llengues sud-arabigues sud-orientals
, es un grup filogenetic de
llengues semitiques
parlat principalment per petits grups que habiten el sud de la
peninsula Arabiga
, al
Iemen
i
Oman
. Juntament amb les
llengues semitiques etiopiques
, que son el grup semitic mes proper a les sudarabigues, formen el
semitic meridional
.
Classificacio
[
modifica
]
La classificacio d'Alexander Militarev, feta a partir de
metodes glotocronologics
, suggereix que aquestes llengues formen un grup juntament amb les llengues etiopiques i juntes aquestes dues branques constitueixen un grup diferent al format per la resta de llengues semitiques modernes.
Ha d'assenyalar-se que si be en un temps es va considerar que aquestes llengues eren descendents directes de l'antic sud-arabic, aquesta perspectiva ha estat abandonada. De fet sembla que l'antic sud-arabic o
sabeu
esta mes relacionat amb les llengues etiopiques que amb les modernes llengues sud-arabigues.
Llengues del grup
[
modifica
]
- mahri
: es la llengua sud-arabiga amb mes parlants, amb mes de 70.000 parlants al Iemen i 50.000 a Oman, aixi com 15.000 que viuen a
Kuwait
despres d'haver-hi emigrat. La poblacio total en tots els paisos s'estima en 135.764 (SIL, 2000). El grup etnic es denomina a si mateix Mahra.
- socotria
: es un altre grup nombros, amb parlants a l'illa de
Socotra
, aillats de les pressions de l'
arab iemenita
. D'acord, amb el cens de 1990 del Iemen, el nombre de parlants d'era de 57.000 (incloent, tal vegada, socotrians que viuen en el continent). La poblacio total en tots els paisos (incloent treballadors emigrats) es d'uns 64.000.
- xehri
: tambe anomenada jebbali o jibbali, ‘llengua de les muntanyes', amb uns 25.000 parlants, era la llengua principal parlada per la majoria de rebels durant la revolta de Dhofar dels anys 1960 i 1970 a la provincia omanita de
Dhofar
, situada al llarg de la frontera amb el Iemen.
- bathari
: s'estima que queden nomes uns 200 parlants.
- harsusi
: amb entre 1.000 i 2.000 parlants a Oman.
- hobyot
: amb nomes un centenar de parlants a Oman.
Descripcio linguistica
[
modifica
]
Les llengues sud-arabigues modernes es caracteritzen pel seu arcaisme dins del grup semitic, particularment en la seva fonologia. Per exemple, son l'unic grup semitic que conserva les
fricatives laterals
de l'idioma
protosemitic
.
A mes, Militarev suggereix que va haver d'existir un
substrat linguistic
de tipus
cuixitic
, que suposadament hauria estat present en la
peninsula Arabiga
juntament amb els parlants de llengues semitiques.
[1]
D'acord amb Vaclav Bla?ek, aixo suggereix que els semites haurien assimilat poblacions cuixitiques veines. Bla?ek argumenta, a mes, que el
Llevant mediterrani
seria, per tant, l'
Urheimat
del
protoafroasiatic
, des d'on les diferents llengues afroasiatiques s'haurien dispersat.
Comparacio lexica
[
modifica
]
Els
numerals
en les diferents llengues cuixitiques meridionals son:
[2]
| GLOSA
|
Bathari
|
Hobyot
|
Harsusi
|
Mehri
|
Shehri
|
Soqotri
|
PROTO-
SUD-ARABIC
|
| 1
|
t??ːd /
t?ejt
|
t??ːd /
t??d
|
t??ːd /
t?ejt
|
t??ːd /
t??jd
|
t?ad /
t?it
|
t??t /
t??h
|
t??d /
t?ayd(ti)
|
| 2
|
θe'roh /
θe'ret
|
θruh /
θ?rt
|
θ?'roh /
θ?rit
|
θroh /
/ θr?jt
|
θroh /
θr?h
|
tr?h /
trih
|
*θ
?
roh /
*θrayt
|
| 3
|
??ːθiːt /
?h?ːliːθ
|
??ːf?jt /
??liːt
|
??ːθejt /
'ħ?jneθ
|
??ːθ?jt /
??hliːθ
|
?ha'liθ /
??'θet
|
??l?h /
???t?h
|
*??θayt /
*?h?l?θ
|
| 4
|
rib'??t /
'??rb??
|
??rboːt /
?orb?
|
?arb?'?ot /
?orba?
|
?arbuːt /
?arbaː
|
?erba'?ot /
'?orba?
|
??rb?? /
?irb??
|
*?arba?ot /
*?arba?
|
| 5
|
x?mm?ːh /
x?ːm?h
|
xummuh /
x?jm?
|
x?m'moh /
x?ːmeh
|
xammoh /
x?jm?h
|
x?? /
x??
|
χ?m?h /
χ?jm?h
|
*x?mmoh /
*xaymah
|
| 6
|
j?tiːt /
het
|
jitːiːt /
h?t
|
h'tajt /
het
|
?itiːt /
hitː
|
?'tet /
??t
|
jh?ː?t /
h?t?h
|
*?d?t /
*?at
|
| 7
|
h?b??iːt /
h?ːb??
|
hb?jt /
hoːb?
|
hebi??ːt /
h?ːba?
|
?iːb?jt /
hoːba
|
s?b'?et /
??ː?
|
jh?b?? /
hib??h
|
*??b?ait /
*??ba?
|
| 8
|
θ?m?niːt /
θ?m?ːni
|
θ?m?neːt /
θ?moːniː
|
θ?m?neːt /
θ?meːni
|
θ?m?niːt /
θmoːniː
|
θ?'nit /
θ?ni
|
t?m?ːni /
t?m?n?h
|
*θaman?t /
*θam?ni
|
| 9
|
s??iːt /
's??
|
s??ː?eːt /
s??
|
s?'?it /
so?
|
s??jt /
s?ː
|
sa'?et /
s??
|
s?? /
s???h
|
*sa??t /
*sa?
|
| 10
|
?i?iriːt /
??ː??r
|
???areːt /
?oː??r
|
???i'rit /
??ː?er
|
????riːt /
?oː??r
|
???i'ret /
'????r
|
??ː??r /
???r?h
|
*?a?ar?t /
*????r
|
Quan apareixen dues formes la primera es refereix a la forma de masculi i la segona a la forma de femeni.
Enllacos externs
[
modifica
]
