한국   대만   중국   일본 
Llei d'harmonitzacio - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Llei d'harmonitzacio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Lleis d'harmonitzacio )

Una llei d'harmonitzacio es un tipus de llei ordinaria [1] en la legislacio espanyola que opera en l'ambit de les competencies exclusives de les comunitats autonomes perque les disposicions normatives que regulen aquestes materies queden integrades [2] mitjancant l'establiment de principis que han de complir les comunitats autonomes. [3] Aquests principis harmonitzadors haurien de permetre la integracio de les normes juridiques autonomiques entre elles. [2] Aquestes lleis, a diferencia de les lleis marc , poden actuar despres de l'establiment de legislacions autonomiques sobre la materia. [4]

La Constitucio espanyola de 1978 estableix aquest tipus de llei a l'article 150.3. [1] Aquest tipus de llei afecta a les competencies legislatives plenes de les comunitats autonomes obligant-les a complir uns principis. [5] Aquestes normes juridiques s'entenen que han de ser utilitzades excepcionalment [6] i han de tindre una intensitat reguladora moderada perque no impedisca a les comunitats autonomes exercir les seues competencies legislatives. Altre limit que tenen aquestes lleis, es que no poden modificar els estatuts d'autonomia . [7] Altres caracteristiques de les lleis d'harmonitzacio es que deroguen les lleis autonomiques que se li oposen i no hi ha exigencia constitucional, pero si per part de la Llei Organica d'Harmonitzacio del Proces Autonomic , consultar abans de la seua creacio a les comunitats autonomes. [8]

La Llei Organica del Tribunal Constitucional estableix en l'article 28.1 que aquest tipus de norma es susceptible de recurs d'inconstitucionalitat . [3]

La iniciativa legislativa la pot tindre el govern espanyol o 25 senadors. Es tramitada al Ple del Senat [9] amb dos torns a favor i dos en contra. [10] Requereix una majoria absoluta per ser aprovada. [11]

Dret comparat [ modifica ]

En la Constitucio espanyola de 1931 existia una llei similar que havia de ser aprovat no solament per les Corts, sino que tambe el Tribunal de Garanties Constitucionals.

El sistema federal d' Austria tambe te una llei pareguda en la legislacio de necessitat. Solament es pot aplicar a unes quantes materies concretes exclusives dels Lander. [6]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Rebollo Delgado , Lucrecio; Pais Rodriguez , Ramon. Introduccion al derecho I (Derecho publico) . Madrid: Dykinson, 2004, p. 221. ISBN 84-9772-331-7 .  
  2. 2,0 2,1 Munoz Machado , Santiago. Cinco estudios sobre el poder y la tecnica de legislar . Madrid: Civitas, 1986, p. 66. ISBN 84-7398-430-7 .  
  3. 3,0 3,1 Rebollo Delgado i Pais Rodriguez, 2004 , p. 222.
  4. Martin Mateo , Ramon. Manual de derecho autonomico . 2a ed. Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados, 1986, p. 294. ISBN 84-7052-129-2 .  
  5. Munoz Machado, 1982 , p. 430.
  6. 6,0 6,1 Munoz Machado, 1982 , p. 431.
  7. Munoz Machado, 1982 , p. 432.
  8. Munoz Machado, 1982 , p. 433.
  9. Perez de Lama, 1998 , p. 105.
  10. Perez de Lama, 1998 , p. 105-106.
  11. Perez de Lama, 1998 , p. 106.

Bibliografia [ modifica ]

  • Munoz Machado , Santiago. Derecho publico de las Comunidades Autonomas I . 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7 .  
  • Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 . Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4 .