A la nacio constituent britanica d' Irlanda del Nord , el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificacio de l'illa d' Irlanda en un sol estat . Els seguidors del lleialisme son gairebe tots protestants natius d' Irlanda del Nord , regio constituida per sis comtats de la provincia historica irlandesa de l' Ulster . Segons algunes fonts, el lleialisme forma part d'una ideologia mes amplia, l' unionisme , amb la distincio que es tracta d'un fenomen politic prevalent en les classes obreres i que preten utilitzar metodes mes violents per aconseguir els mateixos fins que l'anterior. ^[1] Altres analistes diuen que la diferencia no es tan senzilla, ja que el lleialisme expressaria el desig dels protestants de l'Ulster de formar una patria independent, sense unir-se a Irlanda, ni a Gran Bretanya. ^[2]

Origens [ modifica ]

El lleialisme es un dels resultats del Tractat Angloirlandes de 1921 , pel qual l'illa d'Irlanda quedava dividida entre Irlanda del Sud (despres Estat Lliure Irlandes , des de 1949 , Republica d'Irlanda ) i Irlanda del Nord . Dels 32 comtats de l'illa, 26 van constituir Irlanda del Sud, a causa de l'amplia majoria d'irlandesos catolics amb simpaties nacionalistes o republicanes. Com a efecte directe, els protestants del Sud van emigrar a l'Ulster, on la seva presencia estava mes concentrada. Sis comtats de l'Ulster ( Armagh , Antrim , Down , Fermanagh , Comtat de Derry i Tyrone ) van quedar segons el tractat sota el govern directe de la corona britanica, tot i que tenien parlament propi. A l'Ulster, l'estes sectarisme entre els protestants i els seus veins catolics es va aguditzar gradualment a causa d'un sistema politic i economic desigual que desfavoria a aquests ultims. Les divisions es van estendre a molts aspectes de la vida diaria dels nord-irlandesos. Com a resultat d'aixo, en 2004 un 90% dels alumnes d'escola primaria encara estudiaven a institucions segregades. ^[3] Al parlament nord-irlandes , la majoria de protestants eren unionistes, i donaven suport al sistema discriminatori en la societat d'Irlanda del Nord, que es reflectia en fenomens com el gerrymandering o el sufragi censatari .

Els inicis de l'unionisme/lleialisme [ modifica ]

Un exemple important per entendre el fenomen va ser l'eleccio del primer primer ministre Sir James Craig , Vescomte de Craigavon, en 1921 . El Vescomte va organitzar a 1913 , abans la Guerra angloirlandesa , una milicia de militants protestants unionistes anomenada els Voluntaris de l'Ulster (UV, tambe coneguts com a Forca Voluntaria de l'Ulster), en resposta a la formacio dels Voluntaris Irlandesos (gaelic: Oglaigh na hEireann ), organitzacio precursora de l' Exercit Republica Irlandes (IRA). Els Voluntaris buscaven metodes de dissuadir al govern britanic per tal que no aproves les propostes d'autonomia a l'illa d'Irlanda, fins i tot mitjancant enviaments d'armes i municions de l' Imperi Alemany en 1914 . ^[4]

El fet que els unionistes estiguessin disposats a aprofitar fins i tot l'ajuda d'Alemanya, que era en aquell periode el major rival de la Gran Bretanya , fa pales l'existencia d'un moviment radical contra el republicanisme irlandes , independent de la influencia del govern londinenc o la corona. UV, una forca que tenia la benediccio explicita d'alguns politics del Partit Conservador del Regne Unit com Andrew Bonar Law, va ser el precursor dels grups paramilitars protestants a Irlanda del Nord, tant dels unionistes moderats com dels lleialistes. L' Ulster Special Constabulary (USC, o 'B' Specials com van ser anomenats) va ser una forca reserva de policies formada gairebe enterament per veterans dels Voluntaris de l'Ulster. ^[5]

En els Troubles ( Na Tribloidi ) [ modifica ]

Fins a 1960 , els protestants de l'Ulster van mantenir una afinitat politica gairebe sense discussio amb Gran Bretanya. Molts van servir (tambe ho seguirien fent despres) en les forces armades i la policia. Aquesta situacio era el resultat del gran suport que van donar els governs britanics al govern nord-irlandes des de 1922 . En el periode compres entre 1956 i 1962 l'IRA va realitzar assalts fronterers erms cap al nord d'Irlanda, en el que va ser anomenat Campanya de les fronteres . En 1966 , militants protestants van reconstruir l' Ulster Volunteer Force (UVF).

Els militants de l'UVF declaraven estar en disposicio d'usar en les armes contra tot individu que pretengues ≪usurpar la constitucio de l'Ulster≫. ^[6] L'UVF va atemptar contra membres de la minoria catolica a Irlanda del Nord: Augustus "Gusty" Spence, el seu lider, va ser condemnat en 1967 per l'assassinat d'un cambrer catolic. ^[7] A partir de la constitucio de l'UVF, alguns protestants radicals van comencar a pertanyer a mes a societats fraternals, com ara l' Orde d'Orange i els Aprenents de Derry . Aquells grups tenien el proposit de continuar amb la situacio establerta a Irlanda del Nord, en que els protestants exercien de manera majoritaria el poder economic i politic.

Decada de 1970 : el lleialisme esdeve mes violent [ modifica ]

L'espiral de violencia i terrorisme entre les dues comunitats va anar en augment durant 1969 . En resposta a l'organitzacio per part dels Aprenents de Derry d'una manifestacio a les muralles de Derry, els residents dels barris catolics de la ciutat es van enfrontar a la Policia de l'Ulster (RUC) els dies 12 a 14 agost, pel que es va coneixer com la Batalla del Bogside , pel barri catolic en que va tenir lloc. La reaccio popular dels catolics contra la RUC va portar la situacio a un punt en que el conflicte va produir una ruptura permanent en la societat nord-irlandesa. En 1971 l'UVF es va unir amb altres sectors del paramilitarisme lleialista i tots ells van formar l' Associacio en Defensa de l'Ulster (UDA).

Els vincles de militancia lleialista a l'UDR [ modifica ]

Al cap de poc, els B Specials es van dissoldre a causa de les protestes catoliques per la seva parcialitat en favor del bandol protestant. Van ser reemplacats pel Regiment en Defensa de l'Ulster (UDR) de l' Exercit britanic , el qual rapidament va ser infiltrat per militants lleialistes. De fet, al principi, l'UDA no estava il·legalitzada, i els soldats del regiment podien ser al mateix temps militants de l'organitzacio (l'UVF tambe va tenir enllacos amb l'UDR, encara que ja s'havia provat la seva participacio en atacs sectaris i havia estat consequentment proscrita en 1967). ^{[8] [9]}

Miami Showband i altres crims [ modifica ]

La infiltracio de l'UDR per paramilitars perillosos suposava un problema que debilitava el regiment. El 31 de juliol de 1975 dos militants de l'UVF van morir en un accident mentre tractaven de cometre un atemptat. Tots dos, i tres implicats mes, eren militants de l'UVF, i alguns d'ells, a mes, eren soldats de l'UDR. Havien muntat un control policial fictici als afores de la ciutat nord-irlandesa de Newry , en un districte d'aclaparadora majoria catolica, aturant un microbus que viatjava cap a la frontera amb la republica d'Irlanda. En el vehicle anaven cinc membres d'un grup de musics (els Miami Showband ). Mentre fingien fer un registre, dos soldats militants col·locar una bomba al vehicle, que va detonar prematurament, matant-los a l'instant. Quan es va produir l'explosio, la resta dels militants van disparar als musics que estaven esperant a la carretera mentre durava el "control", assassinant a tres. Dos musics van sobreviure. ^[10] En 1976 , tres soldats de l'UDR, James Somerville, Thomas Crozier i James McDowell van ser condemnats a cadena perpetua com a autors de l'assassinat.

En 1999 l'ex-soldat de l'UDR David Jordan va confessar que havia participat en l'assassinat del regidor nacionalista Patsy Kelly en 1974. ^[11]

Actitud dels governants enfront del lleialisme [ modifica ]

Des del comencament dels Troubles , les relacions entre els lleialistes i unionistes de tots els corrents es van anar estrenyent, a causa del canvi en l'actitud britanica respecte d'Irlanda del Nord. El 1969 , les autoritats no creien que el conflicte al Nord s'hagues d'estendre mes d'un parell d'anys, ates que confiaven en una rapida derrota de l'IRA. No van saber preveure el desenvolupament del terrorisme per part dels dos bandols.

Desencadenament de la violencia [ modifica ]

Algunes de les organitzacions que despres tindrien mes protagonisme en els Troubles , com ara l' UVF , ja s'havien fundat alguns anys abans, en concret des de 1966, la qual cosa dona idea de la tensa situacio que es vivia abans de l'esclat dels disturbis que donen inici al conflicte. En els anys 70 , grups protestants sense control van cometre nombrosos atemptats en nom del anti-republicanisme, com ara els assassinats perpetrats pels Shankill Butchers (Carnissers del Shankill). Es tractava d'un grup de militants de l'UVF, que van matar aproximadament trenta persones en el comtat de Belfast fins a l'assassinat del seu lider Lenny Murphy, el 16 de novembre de 1982 pels " provos ". ^[12] Martin Dillon, un periodista i investigador dels Shankill Butchers, va suggerir que militants de l' UVF i James Craig (no confondre amb el vescomte), un important padri de l' UDA , haurien ajudat l' IRA a desfer-se de Murphy, ates que veien en ell un element incontrolable. ^[13]

Els incidents de Shankill, i altres casos de crims perpetrats sota excuses politiques per lleialistes contra civils innocents, van provocar una reaccio de rebuig per part del govern britanic. No obstant aixo, els mitjans utilitzats per l' exercit , la RUC , i l' MI5 contra els militants protestants van ser sovint poc entusiastes, en comparacio amb els usats contra l' IRA . El Monday Club , un grup de pressio vinculat a l'ala dreta del Partit Conservador , mai no va condemnar les activitats dels lleialistes, i habitualment va prendre com a excusa la violencia desencadenada a Irlanda del Nord com a pretext per restaurar el govern directe britanic a Belfast. ^[14] En part aixo s'explicaria pel fet que ni l'UVF, ni l'UDA, ni les organitzacions menors van atacar mai objectius a Escocia , Anglaterra , o Gal·les , com si que ho van fer, per contra, els membres de l'IRA.

Grups lleialistes [ modifica ]

Nom	Inicials	Activitat
Ulster Protestant Association	UPA	1920?1922
Ulster Protestant Action	UPA	1956?1966
Ulster Protestant Volunteers	UPV	1966?1969
Ulster Volunteer Force Red Hand Commando Young Citizen Volunteers	UVF RHC YCV	1966?2007 1972?2007 1972?2007
Ulster Defence Association Ulster Freedom Fighters Ulster Defence Force Ulster Young Militants	UDA UFF UDF UYM	1971?2007 1972?2007 1985?2007 1974?2007
Ulster Resistance	UR	1986??
Loyalist Volunteer Force	LVF	1997?2005
Orange Volunteers	OV	1998?
Red Hand Defenders	RHD	1998?
Real Ulster Freedom Fighters	Real UFF	2007?

Grups "paraigues"

• Ulster Constitution Defence Committee (UCDC) ? 1966?1969
• Ulster Army Council (UAC) ? 1973?1974
• Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee (ULCCC) ? 1974?1976
• Combined Loyalist Military Command (CLMC) ? 1991?1998

Testaferros

• Protestant Action Force (PAF) ? usat normalment per l'UVF
• Protestant Action Group (PAG) ? usat breument per l'UVF als anys 70
• Loyalist Retaliation and Defence Group (LRDG) ? usat breument per l'UVF als anys 90

Altres grups

• Third Force
• Loyalist Association of Workers
• Ulster Workers' Council
• Ulster Political Research Group
• Tara (Irlanda del Nord)
• Glenanne gang
• Shankill Butchers

Fraternitats

• Orde d'Orange
• Orde Independent d'Orange
• Aprenents de Derry
• Royal Black Institution

Ulster Volunteer Force - UVF [ modifica ]

Formada el 1966 , el nombre exacte de components de la UVF mai ha estat conegut, pero s'assumeix que han estat menys que els de l'UDA. L'UVF, tot i la seva prohibicio en 1967, sempre va tenir militants infiltrats en les forces policials i militars a Irlanda del Nord. Un exemple es el policia Billy McCaughey, membre del "Grup de Patrulla Especial" (SPG; Special Patrol Group ) de la RUC. ^[15] L'UVF va aturar la seva campanya de violencia el 1998 a consequencia de la signatura de l' Acord de Divendres Sant .

Subgrups [ modifica ]

• Red Hand Commandos (RHC; Comandos de la Ma Vermella) fou un testaferro de l'UVF durant els Troubles des de 1972 , y no se considera que tingues una voluntat independent.

• Young Citizen Volunteers (YCV; (Voluntaris Ciutadans Joves) es la seccio juvenil de l'UVF, existent des de 1912 , ^[16] tot i que al principi va ser unicament la versio local de l' escoltisme . Es van manifestar contra la possibilitat de la Home Rule . Molts dels seus membres van lluitar com a soldats a la Primera Guerra Mundial en particular en la Batalla del Somme. El 1966 Gusty Spence va restaurar els YCV com l'"ala jove" de l'UVF.

• Progresive Unionist Party (PUP; Partit Unionista Progressita) l'ala politica de l'UVF. Existent des de 1979 (com el successor del Grup Unionista Independent del barri Shankill), el PUP es el partit mes esquerra del bandol unionista, i va aconseguir la seva major influencia en la decada entre 1994 i 2003 . El seu representant mes conegut va ser Hugh Smyth, elegit Lord Major (alcalde cerimonial) de Belfast el 1994. Smyth i el seu successor David Ervin van ser actors clau en l'aprovacio de l' Acord de Divendres Sant , tant des de l'UVF com des del mateix PUP. Ervin va morir el 2007, essent escollida en el seu lloc la primera lider femenina d'un partit politic nord-irlandes, Dawn Purvis. ^[17]

El PUP es actualment el partit unionista amb menor representacio a l'Assemblea d'Irlanda del Nord (NIA), amb un unic seient a la mateixa i dos al consell municipal de Belfast.

Ulster Defence Association - UDA Ulster Freedom Fighters - UFF [ modifica ]

L' Ulster Defence Association (Associacio en Defensa de l'Ulster) o, tal com es coneix a la seva ala militar, els ≪ Ulster Freedom Fighters ", es un grup militant existent des de 1971, que va tenir en el seu moment de major forca uns 40.000 militants. El seu primer lider va ser Charles Harding Smith, que havia estat fins aleshores soci d'una d'aquestes associacions de defensa, la Woodvale Defence Association a Shankill, Belfast. En febrer de 1973, quan el govern britanic va ordenar detenir els paramilitars lleialistes, el portaveu de l'UDA, Tommy Herron, va fer una crida a una vaga general de la poblacio protestant a Irlanda del Nord, una decisio que va causar disturbis entre tropes britaniques i paramilitars. ^[18] Fins a agost de 1992, l'UDA no va estar prohibida per la llei nord-irlandesa, tot i que els seus socis van perpetrar nombrosos atemptats violents. Al principi es tractava d'un grup menys disciplinat que l'UVF (amb el que mantenen relacions hostils); un exemple seria el cas del militant de la UFF Johnny "Mad Dog" ("Gos Boig") Adair. Malgrat el suport expressat en 1998 per la branca politica de l'UDA a favor del proces de pau, Adair va continuar organitzant atacs contra oponents tant lleialistes com republicans, i mantenint connexions amb els lleialistes encara mes extremistes de la Forca Voluntaria Lleialista (LVF; mes avall) i fins i tot grups racistes com Combat 18. ^[19]

Subgrups [ modifica ]

• Red Hand Defenders (RHD; Defensors de la Ma Roja) es un grup paramilitar petit de membres de l'UDA i l'LVF que rebutja el proces de pau. Va tenir part en els assassinats de dos membres de l'UDA, ^[20] el policia RUC Frankie O'Reilly, i l'activista i advocada catolica Rosemary Nelson. ^[21]

• Ulster Young Militants (UYM; Joves Militants de l'Ulster) es va formar el 1974 com l'ala juvenil de la UDA.. UYM es va destacar pel seu afany a provocar disturbis en arees en disputa entre les dues comunitats. Van arribar a ser coneguts com els Tartan Gangs , sobrenom pejoratiu per la seva suposada condicio de bergants. Els membres mes famosos del UDA sovint pertanyer en la seva joventut als UYM, com en el cas de Johnny Adair.

• Ulster Democratic Party (Partit Democratic de l'Ulster, UDP) la branca civil i politica de l'UDA des 1981 fins a 2001. Al principi eren coneguts com a Partit Democratic Lleialista de l'Ulster (ULDP). Malgrat el poder que van tenir els militants de l'UDA als carrers protestants, la seva branca politica no va aconseguir fer-se un lloc com a alternativa creible. L'ULDP va ser un dels primers partidaris del nacionalisme de l'Ulster, pero quan aquest estrategia no va donar fruits, el partit es va dissoldre per reconstituir-se com a UDP, variant el seu programa a favor de l'anomenat Common Sense (sentit comu), i demanant la creacio d'una assemblea representativa amb la seva propia branca executiva per a l'Ulster i invocant, a mes, l'aprovacio d'una carta de drets i una constitucio. L'UDP es va dividir durant els inicis del proces de pau, i es va dissoldre en 2001 . ^[22]

Loyalist Volunteer Force - LVF [ modifica ]

La Loyalist Volunteer Force (LVF; Forca Voluntaria Lleialista) es el nom d'un grup dissident escindit de l'UVF el 1998, com a resultat directe del proces de pau. El seu lider era el militant de l'UVF Billy Wright, encara que com molts altres membres de grups paramilitars, catolics o protestants, es mes conegut en la seva vessant de narcotraficant. ^[23]

Grups menors o caducs [ modifica ]

• Ulster Protestant Volunteers (UPV; Voluntaris Protestants de l'Ulster) va ser un grup dissident oposat al primer ministre nord-irlandes Terence O'Neill . ^[24] O'Neill va intentar implantar reformes en el sistema intern d'Irlanda del Nord durant els anys 60 . Hauria estat la branca politica de l' Ulster Constitution Defence Committee , grup fundat pel reverend Ian Paisley . Va llancar una campanya d'atemptats per tal de desestabilitzar el Govern d'Irlanda del Nord. Molts dels seus membres tambe van pertanyer a l' Ulster Volunteer Force ^[25]

• Ulster Resistance (Resistencia de l'Ulster) va ser un breu projecte del Partit Unionista Democratic d' Ian Paisley despres de la signatura de l' Acord angloirlandes de 1986 . L'organitzacio va condemnar l'acord, ates que el veia com una traicio del govern londinenc. Pels volts de 1989 el poder del grup s'havia debilitat, a causa del seu allunyament del DUP.

Referencies [ modifica ]