Llei de Memoria Historica

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei de Memoria Historica
Tipus proces legislatiu
llei Modifica el valor a Wikidata
Promulgacio Corts Generals Modifica el valor a Wikidata
Data de publicacio 27 desembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccio Espanya Modifica el valor a Wikidata

La Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecucio o violencia durant la Guerra Civil i la Dictadura , mes coneguda com a Llei de Memoria Historica , es una llei espanyola aprovada pel Congres dels Diputats el 31 d'octubre de 2007 [1] [2] en partir del text del projecte de llei previament aprovat pel Consell de Ministres el dia 28 de juliol de 2006 , sota la presidencia de Jose Luis Rodriguez Zapatero .

Inclou el reconeixement de totes les victimes de la Guerra Civil i de la dictadura , pero no l'obertura de fosses comunes en les quals encara jauen les restes de represaliats pels revoltats en la Guerra Civil , realitzades des d'entitats privades (com l' Associacio per a la Recuperacio de la Memoria Historica -ARMH- i el Forum per la Memoria ) o comunitats autonomes . Hauria de contribuir a la desfranquitzacio de l'Estat.

L' Associacio per a la Recuperacio de la Memoria Historica -ARMH, pionera en l'exhumacio cientifica de fosses comunes d'assassinats per la dictadura franquista, ha criticat que en el seu preambul el text afirma que la memoria de les victimes del franquisme es personal i familiar; negant d'aquesta manera en el seu marc de plantejaments que els delictes del franquisme son comesos contra tota la societat i la humanitat i l'haver de l'Estat de practicar politiques publiques que garantisquen a les victimes dels delictes mes greus que existeixen el seu dret a la veritat, a la justicia i a la reparacio.

La insatisfaccio amb el text de la llei es el que va portar a catorze associacions memorialistes a presentar una denuncia per centenars de desaparicions davant l'Audiencia Nacional el 14 de desembre de 2006.

Antecedents [ modifica ]

En 1969 Francisco Franco va dictar el Decret llei 10/1969, pel qual prescrivien tots els delictes comesos abans d'1 d'abril de 1939, [3] (es a dir, el final de la Guerra Civil). Aquest Decret-Llei va ser dictat trenta anys acabada la Guerra Civil.

Amb l'arribada de la democracia es van anar promulgant una serie de decrets i lleis especifiques per a tractar de compensar les penalitats i sofriments d'aquells que van patir els avatars de la guerra en el bandol republica o preso en l'epoca franquista. Algunes d'elles van ser:

  • Decret 670/1976, de 5 de marc, pel qual es regulen pensions a favor dels espanyols que, havent patit mutilacio a causa de la passada contesa, no puguen integrar-se en el cos de cavallers mutilats de guerra per la patria.
  • Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia .
  • Llei 5/1979, de 18 de setembre, sobre reconeixement de pensions, assistencia medic-farmaceutica i assistencia social a favor de les vidues, fills i altres familiars dels espanyols morts com a consequencia o en ocasio de la passada guerra civil.
  • Llei 35/1980, de 26 de juny, sobre pensions als mutilats excombatents de la zona republicana.
  • Llei 6/1982, de 29 de marc, de pensions als mutilats civils de guerra.
  • Llei 37/1984, de 22 d'octubre, de reconeixement de drets i serveis prestats als qui durant la Guerra Civil van formar part de les forces armades, forces d'ordre public i cos de carabiners de la Republica.
  • Disposicio addicional divuitena de la llei 4/1990, de 29 de juny, de Pressupost Generals de l'Estat per a 1990, que determina les indemnitzacions a favor dels qui van patir preso com a consequencia dels suposits contemplats en la llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia.

Totes aquestes lleis, decrets i disposicions han sigut millorats i ampliats per algunes comunitats autonomes.

El 28 d'octubre de 2007, el Congres dels Diputats va aprovar la Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecucio o violencia durant la Guerra Civil i la dictadura , comunament coneguda com a "Llei per a la Memoria Historica". El dia 10 de desembre, va ser aprovada al Senat . [4] [5]

Desenvolupament [ modifica ]

El programa electoral del PSOE per a les eleccions de 2004 no feia cap esment a la " memoria historica ". Solament parla de la creacio d'un Centre Estatal de Documentacio i Investigacio Historica sobre la Guerra Civil i el franquisme , dins de l'area de cultura del programa:

≪ Creacio del Centre Estatal de Documentacio i Investigacio sobre la Guerra Civil i el Franquisme. Concentrant en l'actual Arxiu Historic de Salamanca (funcionalment desaparegut) les capacitats de consulta, investigacio i exhibicio, a traves de suports fisics o virtuals digitalitzats, sobre la totalitat dels fons existents, de titularitat publica o privada, en tot l'estat espanyol, relacionats amb el periode compres entre 1936 i 1975: el Patrimoni com a memoria reconciliadora. ≫
? Programa Electoral del PSOE per a les Eleccions Generals de 2004. Objectius estrategics d'un nou ministeri per a la cultura i la comunicacio [6]

Tampoc en el seu discurs d'investidura, [7] el president Jose Luis Rodriguez Zapatero va fer esmena de la memoria historica o d'altres projectes relacionats.

El proces que va derivar en l'aprovacio del mateix es va iniciar el 10 de setembre de 2004 amb l'aprovacio d'un reial decret de creacio d'una comissio interministerial (la Comissio Interministerial per a l'Estudi de la Situacio de les Victimes de la Guerra Civil ), presidida per la vicepresidenta Maria Teresa Fernandez de la Vega per a l'estudi de la situacio de les victimes de la Guerra Civil i el franquisme, i cercara la seua ≪ rehabilitacio moral i juridica". [8] El treball de la comissio no va produir resultats durant l'any seguent i els llavors socis preferents del govern, Esquerra Republicana de Catalunya i Izquierda Unida , van expressar el seu descontentament per la falta de resultats de la comissio, presentant, el 18 de novembre de 2005, sengles proposicions de llei per a la recuperacio de la memoria historica. [9]

El 22 de juny de 2006 es va aprovar al Congres dels Diputats amb l'unica oposicio del Partit Popular que l'any 2006 fos declarat any de la memoria historica . El 28 de juny d'aqueix any, el govern va presentar un projecte de llei, amb el nom de Projecte de llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecucio o violencia durant la guerra civil i la dictadura [10] que ha estat criticat tant pel Partit Popular com per Esquerra Republicana de Catalunya i Izquierda Unida , que fins i tot han presentat projectes alternatius. [11]

Durant el mes d'octubre de 2007, van culminar les negociacions entre el PSOE , Izquierda Unida, el PNB i BNG per a tramitar el projecte de llei de manera que fora aprovat abans de la finalitzacio de la legislatura. [12] Es preveia que a l'acord se sumarien tambe CiU , Chunta Aragonesista i Nova Canaries .

AL Pais Valencia es realitzaren, financades per la Diputacio de Valencia , les exhumacions de les foses comunes a partir del 2015 amb el nou govern. [13]

Disposicions [ modifica ]

El Valle de los Caidos .
Seu de l'Arxiu General de la Guerra Civil, que s'integrara en el Centre Documental de la Memoria Historica.

Despres del llarg proces de gestacio de la llei, les seves disposicions van ser les seguents:

  • Judicis sumaris del franquisme : la llei reconeix en el seu preambul el caracter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i violencia personal [..] durant la Guerra Civil i [..] la Dictadura". Els tribunals franquistes i les seues condemnes, dictades per motius politics, ideologics o de creenca [..] contra els qui van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un regim democratic a Espanya o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitucio , son declarats "il·legitims". No obstant aixo, encara que els judicis no son anul·lats, el preambul de la llei estableix que davant les demandes de revisio de judicis, la Justicia no podra rebutjar-les invocant les lleis de la dictadura, definides com a repressores i contraries als drets fonamentals , com ha ocorregut fins a l'actualitat.
  • Ajudes als represaliats : les ajudes existents a les victimes del franquisme i a les seues families (pensions, compensacions financeres) son esteses. A mes, podran beneficiar-se amb fins a 135.000 euros les families de les “persones mortes en defensa de la democracia entre l'1 de gener de 1968 i el 6 d'octubre de 1977”.
  • Fosses comunes : l'Estat ajudara a la localitzacio, identificacio i eventual exhumacio de les victimes de la repressio franquista els cadavers de la qual es troben encara desapareguts, sovint enterrats en fosses comunes.
  • Simbols franquistes : la llei estableix que els escuts, insignies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltacio personal o col·lectiva de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressio de la dictadura hauran de ser retirades dels edificis i espais publics. La retirada no sera aplicable quan [..] hi hagi raons artistiques, arquitectoniques, o artistic-religioses protegides per la llei , la qual cosa podra aplicar a esglesies.

Nomes a Andalusia han fet un inventari de 595 fosses en la qual es desconeixen el nombre total de cadavers. [14]

  • Valle de los Caidos : es regira per les normes aplicables a llocs de culte i religiosos. Es disposa la seva despolititzacio, prohibint-se els actes de naturalesa politica [..] exaltadores de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme i que la fundacio gestora del Valle incloura entre els seus objectius honrar i rehabilitar la memoria de totes les persones mortes a consequencia de la Guerra Civil de 1936-1939 i de la repressio politica que li va seguir .
  • Brigadistes Internacionals : se'ls concedira la nacionalitat espanyola sense que hagen de renunciar a la propia.
  • Nacionalitat per a Fills i Nets d'exiliats : Malgrat estar inclosa com a Disposicio Addicional dins de la Llei de Memoria Historica, l'Apartat Primer de la Disposicio Addicional 7a permet optar per la nacionalitat espanyola als fills de persones que hagueren sigut originariament espanyoles, sense importar la seva data de naixement ni el seu lloc de naixement . Es a dir que en la practica pot optar qualsevol net d'home emigrant des que aquest haja mantingut la nacionalitat espanyola fins a almenys el naixement del seu fill en l'exterior. Es de recordar que fins al 29 de desembre de 1978 era l'home qui transmetia la nacionalitat als seus fills, de manera que aquests van poder haver sigut originariament espanyols sense importar el seu pais de naixement, donant aixi dret als seus propis fills a optar per l'Apartat Primer, sense importar la data d'emigracio de l'avi . Per l'Apartat Segon de la Disposicio Addicional 7a, poden optar els nets dels qui hagueren perdut o hagut de renunciar a la nacionalitat a consequencia de l'exili. Es a dir que per a poder optar per aquest Apartat si es necessari tenir en consideracio la data d'emigracio d'Espanya de l'avi o avia, perque es presumeix la condicio d'exiliat de qualsevol que haja emigrat d'Espanya en el periode compres entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955. La Disposicio Addicional 7a estara en vigencia fins al 27 de desembre de 2011.
  • Centre Documental de la Memoria Historica : es crea el Centre Documental de la Memoria Historica a Salamanca, en el qual s'integrara l' Arxiu General de la Guerra Civil .

Critiques [ modifica ]

El Partit Popular i diversos mitjans de comunicacio de caracter conservador van criticar aquestes iniciatives al·legant que obrien velles ferides. Altres mitjans arriben a afirmar que amb aquestes accions, Zapatero preten "guanyar la guerra civil que es va enterrar i va superar amb la Transicio i preten establir la legitimitat democratica en 1931 , no en 1978 " ( Luis Maria Anson , 4/10/2005 [15] [16] ).

Els aliats preferents del govern a l'inici de la legislatura, Esquerra Republicana de Catalunya i Esquerra Verda , van criticar la tardanca del govern a aprovar la llei de recuperacio de la memoria historica promesa en 2004 i retardada tres cops, presentant les seves propies proposicions de llei al novembre de 2005. [17] [18]

El PP va votar favorablement alguns dels articles de la llei durant la seva tramitacio, i Mariano Rajoy va comprometre's a modificar-la si guanyava les eleccions generals espanyoles de 2011 [19]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ BOE - LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplian derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecucion o violencia durante la guerra civil y la dictadura
  2. ↑ El Pais , 1/11/2007, La ley de memoria se aprueba entre aplausos de invitados antifranquistas
  3. ↑ Referencia i enllac al Decret-Llei 10/1969 pel que prescriuen tots els delictes comesos abans de l'1 d'abril de 1939
  4. ↑ Estat de tramitacio de la llei al Senat Arxivat 2012-04-29 a Wayback Machine .
  5. ↑ El Senado da via libre a la Ley de la Memoria Historica pese al veto de PP y ERC Arxivat 2007-12-13 a Wayback Machine ., al diari ABC
  6. ↑ ≪ Programa Electoral del PSOE per a les Eleccions Generals de 2004 ≫. Arxivat de l' original el 2004-02-23. [Consulta: 19 agost 2011].
  7. ↑ Discurs d'Investidura de Jose Luis Rodriguez Zapatero .
  8. ↑ Reial decret 1891/2004, de 10 de setembre, pel qual es crea la Comissio Interministerial per a l'estudi de la situacio de les victimes de la guerra civil i del franquisme.
  9. ↑ En busca de la memoria historica , El Mundo , 18 de novembre de 2005
  10. ↑ Projecte de llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecucio o violencia durant la guerra civil i la dictadura Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine .
  11. ↑ Projecte de llei sobre Memoria Historica Republicana i Antifeixista.
  12. ↑ La Ley de Memoria Historica vera la luz a El Pais
  13. ↑ ≪ El Pais Valenciano sale a buscar a sus muertos ≫. Eldiario.es , 03-03-2018 [Consulta: 4 marc 2018].
  14. ↑ 595, inventari oficial de fosses
  15. ↑ Leyes memoriales al bloc de Jose Izquierdo
  16. ↑ Un tupido velo a El Pais , 18 de gener de 2009
  17. ↑ ≪ IU y ERC piden una Ley de la Memoria Historica “mas ambiciosa y comprometida” ≫. Arxivat de l' original el 2011-11-26. [Consulta: 19 agost 2011].
  18. ↑ ≪ Text proposat per IU ≫. Arxivat de l' original el 2013-07-13. [Consulta: 19 agost 2011].
  19. ↑ Rajoy se compromete a derogar la Ley del Aborto, Educacion para la Ciudadania y el Canon Digital Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine . a telemadrid.es

Bibliografia [ modifica ]

  • Martin Pallin, Jose Antonio; Escudero Alday, Rafael (eds.). Derecho y memoria historica . Editorial Trotta, 2008. ISBN 978-84-8164-964-2 .  

Enllacos externs [ modifica ]

Viquinoticies conte noticies i pagines d'actualitat relacionades: Llei de Memoria Historica .
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llei_de_Memoria_Historica&oldid=30930948 ≫