La
Llegenda de Guifre el Pilos
es una llegenda que fou recopilada per primera vegada
[1]
en la
Gesta Comitum Barchinonensium
,
[2]
cronica catalana escrita en
llati
vers el
1180
pels monjos del
Monestir de Santa Maria de Ripoll
durant el regnat d'
Alfons II d'Arago
≪el Cast≫. La llegenda medieval exalca la memoria mitica del comte
Guifre I de Barcelona
, per tal de glorificar els origens del
Casal d'Arago
i legitimar tant la
potestas
(poder)
sobre el
Comtat de Barcelona
, aixi com la seva heretabilitat. La llegenda catalana medieval de Guifre el Pilos no s'ha de confondre amb la
Llegenda de les quatre barres de sang
, compilada a Valencia durant el
segle
xvi
.
Guifre I de Barcelona
[
modifica
]
El Comte
Guifre I de Barcelona
, anomenat
el Pilos
, (v.
840
-
897
) fou
Comte de Barcelona
,
Comte d'Osona
[3]
i
comte de Girona
; tambe
comte d'Urgell
,
comte de Cerdanya
i
comte de Conflent
. Fou el 12e i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el 1r a donar en herencia els seus domins territorials, iniciant aixi la
Dinastia comtal de Barcelona
(
Guiffredus primus comes Barchinone
), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de Franca; com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Arago i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memoria, i el seu llinatge es mantingue per descendencia directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir durant la
ratzia musulmana del 897
lluitant contra l'Islam i fou enterrat al
Monestir de Santa Maria de Ripoll
.
La glorificacio del comte Guifre
[
modifica
]
Genealogia del Casal d'Arago
;
(
Monestir de Santa Maria de Poblet
,
1400
);
≪Guifre:p[r]im[er]:compte:te:barchi[no]na:≫
La glorificacio de la memoria del comte Guifre va comencar ja durant l'alta edat mitjana; el
977
, durant l'acte de dedicacio de l'esglesia del
Monestir de Santa Maria de Ripoll
, es recorda la seva memoria amb les seguents paraules: ≪
Subditorum carus, vir nobilitatis titulo pollens, virtutum vigoren immarcescibiliter vernans
≫
[4]
I tambe l'
Abat Oliba
(
971
-
1046
) el qualifica de ≪
Marchio celsus, qui comes atque potens fulsit in orbe manens. Hancque domum struxit et structam sumptibus auxit
≫
[4]
Els reis del Casal d'Arago el distingiren com el fundador del
Llinatge dels comtes de Barcelona
, la
Genealogia del Casal d'Arago
l'assenyalava com el primer comte, les
Croniques dels reis d'Arago e comtes de Barcelona
en servaren la memoria, i el
1397
ja se l'anomenava
Pare de la Patria
.
[5]
Els origens. El got Guifre d'Arria
[
modifica
]
Les primeres paraules de la ≪Gesta Comitum Barchinonensium≫ son les seguents:
[6]
| ≪
|
Pels relats dels antics, sabem que en un temps llunya hi hague un cavaller de nom Guifre,
oriund de la vila anomenada Arria, que es en territori del Conflent, tocant al riu Tet,
prop del monestir de Sant Miquel de Cuixa.
|
≫
|
| ?
Gesta Comitum Barchinonensium
|
Els antecessors de Guifre I de Barcelona eren desconeguts durant l'alta edat mitjana. La memoria historica comencava a partir d'ell, i la llegenda es barreja en seva biografia per tal de tracar-ne els origens i legitimar la
Potestas (poder)
sobre el
Comtat de Barcelona
; comenca la llegenda narrant els fets del seu pare, un cavaller que tambe s'anomenava Guifre i originari de la vila de Ria (o d'Arria). Aquestes primeres paraules de la llegenda situen el lloc d'origen del cavaller Guifre d'Arria, pare de Guifre el Pilos, a la vila
Ria
, situada prop del
riu Tet
i del monestir de
Sant Miquel de Cuixa
, a l'antic
Comtat de Conflent
(el mil·lenari Comtat del Conflent fou amputat de
Catalunya
i annexionat a Franca pel
Tractat dels Pirineus
l'any
1659
). Continua explicant que per la seva noblesa i les seves proeses, fou nomenat comte de Barcelona pel rei de Franca. Temps despres el comte Guifre d'Arria i el seu fill Guifre el Pilos anaren a
Narbona
per tal de parlamentar amb els emissaris del rei de Franca; un d'aquests es mostra insolent i posa les mans sobre la barba, irant a Guifre d'Arria qui el mata alli mateix. En veient que havia matat a un franc, fou fet pres i mentre el portaven de cami per presentar-lo davant del rei de Franca, prova de moure batalla contra els francs, que l'acabaren matant prop d'una la vila anomenada Santa Maria del Puig.
La joventut. La filla del comte de Flandes
[
modifica
]
Havent assassinat al comte Guifre d'Arria, els francs portaren al seu fill davant el rei de Franca; el rei es mostrara molt contrariat per com havia succeit la mort de Guifre d'Arria i encomena el seu fill al Comte de Flandes. Passats els temps Guifre el Pilos s'enamora de la filla del comte de Flandes i la deixa embarassada; aquest fet li explicaren a la muller del comte, qui ho mantingue en secret per tal de protegir l'honor de la seva filla. Pero li feu fer a Guifre el Pilos sagrament que si mai recobrava el comtat de Barcelona, es casaria amb la seva filla. Guifre el Pilos accepta el sagrament i es disposa a retornar a la seva terra.
El retorn a la terra. Barcelona
[
modifica
]
Vestit de peregri i acompanyat d'una vella, el jove comte retorna a Barcelona per trobar-se amb la seva mare. I quan aquesta el veie fou molt alegre i el reconegue immediatament, perque tenia pel en llocs on els homes no acostumen a tenir-ne, rao per la qual era anomenat el Pilos. Passats un dies la seva mare feu crida a tots els barons i nobles gots de la terra que havien estat fidels al comte Guifre d'Arria, pare del Pilos, i els mostra al seu jove fill, a qui juraren fidelitat i servir-lo com a senyor. Temps despres tots els gots del comtat s'aplegaren on hi havia el comte de Barcelona, el franc Salomo. I davant d'ell s'alca Guifre el Pilos i assassina el comte franc.
La investidura franca. Legitimacio del poder
[
modifica
]
A partir d'aleshores Guifre el Pilos fou el nou comte de Barcelona i governa la Gotia fins a Narbona. Pero recordant el deshonor que havia comes al llinatge del comte de Flandes, qui l'havia nodrit en la seva infantesa, i el sagrament que havia fet a la muller del comte de Flandes, envia solemnes missatgers a Flandes per demanar a la seva filla com a muller seva a Barcelona. La filla del comte de Flandes arriba a Barcelona poc despres i fou rebuda honradament i meravellosa. Els amics de la muller del comte volien que Guifre el Pilos rebes la gracia i l'amistat del rei de Franca, aixi que el comte es presenta davant del rei frances, i d'aquest rebe el comtat de Barcelona.
La lluita contra l'Islam. Legitimacio de la dinastia comtal
[
modifica
]
Despres de llarg temps a la cort del rei de Franca, Guifre el Pilos sabe de l'ardit dels sarrains, que maldaven per conquerir la seva terra. Li feu saber al rei de Franca i li demana consell i ajut. Mes el rei de Franca li respongue que no el podia ajudar en res a recobrar la seva terra, pero li atorga que si podia defensar la terra que ell li havia atorgat i conquerir la terra que ell pogues, que aquelles terres serien seves perpetuament i dels seus. I aixi, malgrat que fins aleshores els comtes de Barcelona havien estat nomenats pels reis francs per governar durant un cert temps al comtat de Barcelona, a partir d'aquella gracia rebuda del rei de Franca, la terra fou del seu llinatge.
La guerra i la fe. El Casal comtal de Barcelona
[
modifica
]
I Guifre reuni una gran multitud de gents de la terra del rei de Franca amb les quals foragita els sarrains del seu comtat, arribant fins a Lleida. I totes aquelles terres que conqueri foren seves a la voluntat, sense estar subjecte a la senyoria dels francs. Despres de fer fora els sarrains de la terra, el comte Guifre el Pilos edifica el monestir en l'any de nostre Senyor DCCCLXXXVIII, i l'ennobli de grans donacions i riqueses. I procrea de la seva muller 4 fills; l'un fou Raolf, qui fou monjo de Ripoll i despres bisbe d'Urgell, l'altre fou Guifre, l'altre fou Miro qui fou successor al comtat de Barcelona,
[7]
i l'altre fou Sunyer, qui fou comte d'Urgell despres del seu pare.
La llegendaria mort del comte
[
modifica
]
El valeros comte Guifre governa la terra amb bon estament i mori a l'edat de XL anys, en l'any del senyor del DCCCCXII,
[8]
i fou sebollit al monestir de Ripoll amb grans honors.
Historiografia de la llegenda
[
modifica
]
La llegenda llatina original fou recollida per altres croniques medievals, i cada volta li eren afegits nous detalls i ampliacions. La versio mes ampliada i plena de detalls de la llegenda apareix en la cronica catalana
Flos mundi
, una cronica universal escrita vers el
1407
. Entrada l'edat moderna diversos historiadors la publicaren en les seves obres d'historia; aixi, mentre l'historiador aragones
Jeronimo Zurita
encara la inclogue en la seva obra
Anales de la Corona de Aragon
(
1562
-
1580
),
[9]
ja l'historiador occita
Peire de Marca
la defini com una ≪faula≫ en la seva obra
Marca hispanica; sive, Limes hispanicvs
(
1688
).
[10]
- ↑
Ramon d'Abadal
, Els primers comtes catalans, pag. 14
- ↑
Tambe anomenada ≪
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
≫ o ≪
Gesta Comitum Barcinonensium
≫
- ↑
Fou comte d'Osona
de iure
des del
878
, malgrat que
de facto
ho fou a partir del 886, quan repobla el comtat.
- ↑
4,0
4,1
Soldevila, Ferran:
Historia de Catalunya. Vol. 1
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
, fol. 27v:
≪pater patrie vocabatur≫
- ↑
Josep M. Salrach
, El proces de la formacio nacional de Catalunya, pag.89 (de la Gesta Comitum Barchinonensium, pag. 3-5)
- ↑
La Gesta comitum Barchinonensium no esmenta que el successor de Guifre el Pilos fou el seu fill Guifre II de Barcelona, que mori sense descendencia, ni al germa d'aquest Sunyer I de Barcelona, i salta directament al seu net, el comte Miro I de Barcelona, fent-lo fill de Guifre el Pilos
- ↑
La data de la mort llegendaria de Guifre no es correcte
- ↑
Jeronimo Zurita
, Anales de la Corona de Aragon; Llibre primer, cap. VI
- ↑
Peire de Marca
, Marca hispanica; sive, Limes hispanicvs; Llibre tercer, cap. XXX
Bibliografia
[
modifica
]
|
|---|
|
| Materies
| | Temes
| |
|---|
| Festes
| |
|---|
| Indrets
| |
|---|
| Llegendes
| |
|---|
|
|---|
| Personatges
1
| |
|---|
1
S'assenyalen amb
v
els personatges especifics de la
mitologia valenciana
i amb
b
els de la de les illes Balears.
|