Llanes
es un
conceyu
de la
Comunitat Autonoma
del
Principat d'Asturies
. Limita al nord amb el
mar Cantabric
, al sud amb
Onis
,
Cabrales
,
El Valle Altu de Penamellera
i
El Valle Ba?u de Penamellera
, a l'est amb
Ribadedeva
i a l'oest amb
Cangues d'Onis
i
Ribeseya
. S'esten prop de 30
km
al llarg de la costa a l'extrem oriental de la regio. Part del seu territori esta inclos en diferents figures de proteccio com son per exemple el
Paisatge Protegit de la Sierra del Cuera
i el
Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Asturies
.).
[1]
[2]
La presencia humana en aquest territori es remunta a l'epoca del
Paleolitic Inferior
, de la qual es te constancia d'una serie de restes litiques aparegudes a la
cova de la Ribera
i en la
cova de Balmori
i restes del periode Mitja com els de la
cova d'Arnero
o del Superior com els trobats en les coves del
Cueto de la Mina
. Es pot dir que en el concejo de Llanes estan representades totes les etapes de la prehistoria. De l'epoca magdalenia hi ha restes en les coves de: La Ribera, Balmori, etc. De l'edat de ferro hi ha escassesa de restes, aixi com de l'
epoca prerromana
i romana on no apareixen restes de
castros
, encara que si han arribat altres mostres com una lapida dedicada a la deessa Manes.
Edats mitjana i moderna
[
modifica
]
En l'
edat mitjana
, aquestes terres eren anomenades terres de l'Aguilar (i la vila de Llanes
Puebla de Aguilar
), el seu centre administratiu estava al castell de Soberron, situat en la
serra de Cuera
, on encara afloren les seves restes, L'ordenacio del territori esta repartida entre les institucions religioses, aixi el monestir de San Salvador de Celorio del
segle
xii
i la noblesa local com Alfonso Suarez i Cristilde figuren al capdavant d'un gran patrimoni.
Alfons IX
concedeix la carta de poblament a Llanes com una manera de potenciar les defenses d'aquestes terres. Mes tard
Alfons X el Savi
concedeix nou fur a la vila. Tot el nucli estava envoltat per una muralla el que indica el seu caracter defensiu. Aquesta muralla, iniciada per Alfons X, s'acaba en el segle
xv
. Aquest nucli es consolida rapidament entre els segles
xiii
i
xiv
, on ja tenia entre 1.000 i 1.500 habitants traslladant-se a Llanes les funcionis administratives i militars.
Alfons XI de Castella
els concedeix el privilegi de fer dues fires anuals, tambe aquest rei els concedeix el seu propi alfoli de la sal, ja que Llanes per aquestes dates tenia un puixant port. Les seves naus arribaven als ports andalusos, portuguesos, francesos, flamencs o anglesos. Aquest privilegi va ser rescindit pels
Reis Catolics
en
1493
. En aquesta epoca en l'acabo concejil de Llanes la seva
ramaderia
i
agricultura
era un pilar molt basic en la seva economia.
Casino de Llanes
En els segles
xiii
i
xiv
, aquest concejo mantindria relacions de germanor amb Lleo i Castella com una manera de defensa cap als abusos de la noblesa, ja que aquesta vila passaria per diferents mans, aixi
Enric II
la passaria al seu fill bastard Alfonso, comte de Norena. Despres de diverses disputes entre el comte i la corona, aquest es vencut i el concejo de Llanes recupera la seva condicio de concejo de reialeng. En el segle
xv
, Joan II dona aquesta vila i la de
Ribadesella
a Diego Fernandez de Quinonez, en compensacio per la confiscacio d'altres viles seves, aquesta familia seria expulsada d'Asturies pel futur rei Enric IV a causa de les seves disputes constants amb la corona, incorporant-se de nou al reialeng amb els Reis Catolics en 1490. En aquestes dates Llanes, va sofrir dos grans incendis. En els segles
xvi
i
xvii
, destaca la gran influencia del monestir
benedicti
de Celorio i de la gran florida de l'activitat pesquera i comercial que va viure el port llanisco. En el segle
xviii
, l'economia de la vila va comencar un declinar, en part a causa de les continues guerres i per la institucio de la matricula per a la Real Armada que es duia a la gent del mar, per a servir en l'Armada Reial.
A partir del segle
xix
[
modifica
]
Seu de l'Ajuntament de Llanes.
En el segle
xix
, amb la
Guerra de la Independencia
les tropes franceses van entrar en Llanes i les hostilitats van comencar de seguida estant al comandament de les tropes locals de Blas de Posada. En
1809
les tropes franceses van entrar a Llanes cremant el seu arxiu i el palau dels ducs d'Estrada. Llanes va anar caient diverses vegades en poder frances durant aquest segle, destacant la batalla del riu Puron. El trienni liberal va portar que algunes parroquies es constituissin com ajuntament independent. A mitjan aquest segle cal destacar la gran emigracio a Ultramar. El final d'aquest segle ens deixa la realitzacio de diverses obres com el passeig de San Pedro, l'hospital municipal, el mercat cobert, etc.
En el
segle
xx
, l'activitat industrial era escassa. Durant la
Guerra Civil espanyola
, es van lliurar importants batalles en els cims de les forests llaniscos. Les tropes republicanes van ser derrotades i el concejo majoritariament de dretes queda en mans de
Franco
. En la lluita antifranquista se significa
Horacio Fernandez Inguanzo
,
El Paisano
, que va viure en la clandestinitat i amb l'arribada de la democracia fou dues legislatures diputat nacional per Asturies.
Platja de Toro
El concejo de Llanes es divideix en 28
parroquies rurals
:
Evolucio i distribucio demografica
[
modifica
]
Amb una poblacio de 13.232 habitants ha sofert diferents canvis. A principis del
segle
xx
, la seva poblacio era de 18.684 habitants, arribant al seu punt maxim en 1920 amb 23.349 habitants. A partir d'aquesta data va comencar una perdua de poblacio que represento la quarta part dels seus efectius. Aquesta dinamica d'emigracio de
1920
te per destinacio paisos d'Ultramar entre els quals destacarem
Mexic
i
Venecuela
, on son famoses les colonies llanisques en aquest pais. Despres l'emigracio va canviar a causa de noves ofertes de treball que havia en les zones industrialitzades del centre de la provincia, encara que tambe va haver-hi una forta emigracio cap a
Madrid
.
Es poc coneguda l'emigracio llanisca als pobles dels municipis costaners muntanyencs de Val de San Vicente i
San Vicente de la Barquera
, sent poc nombrosa en quantitat absoluta pero important i singular, ja que l'alt percentatge de persones d'origen llanisc en el total de poblacio d'aquests dos municipis costaners es de gran importancia. El major problema de la poblacio de Llanes es el seu envelliment, les persones majors de 60 anys son el 30% de la poblacio, tenint molt poca poblacio jove. La majoria dels habitants del concejo viuen en la zona costanera, en la qual la vila mes gran es la mateixa Llanes, amb una poblacio de prop de 4.000 habitants dels prop de 13.000 que te el concejo; encara que durant l'estiu la poblacio total del concejo es multiplica.
La seva economia esta basada en el
sector terciari
, destacant el potent sector serveis que nomes en temporada d'estiu ocupa a un gran nombre d'habitants, no en va es considera Llanes com una de les capitals turistiques d'Asturies. L'economia del sector esta basada tambe en l'
agricultura
,
ramaderia
i la
pesca
, generant aquesta una petita
industria
de conserves i assalament.
Al concejo de Llanes, des de
1979
, el partit que mes temps ha governat ha estat el
PSOE
(vegeu
llista d'alcaldes de Llanes
). L'actual alcalde es Dolores Alvarez del
PSOE
, qui governa amb majoria absoluta des de 2003. Cal destacar, que el predecessor de l'actual alcaldessa fou
Antonio Trevin
, actual delegat del govern a Asturies i expresident del Principat d'Asturies.
|
|
PSOE
|
PP
|
IU
-
BA
|
CDS
|
Altres
|
Total
|
| 1979
|
7
|
2
|
0
|
8
|
0
|
17
|
| 1983
|
8
|
9
|
0
|
-
|
0
|
17
|
| 1987
|
10
|
5
|
0
|
2
|
0
|
17
|
| 1991
|
11
|
5
|
-
|
1
|
0
|
17
|
| 1995
|
9
|
6
|
1
|
-
|
1
|
17
|
| 1999
|
10
|
6
|
1
|
-
|
0
|
17
|
| 2003
|
9
|
7
|
1
|
-
|
0
|
17
|
| 2007
|
10
|
7
|
0
|
-
|
0
|
17
|
Personalitats notables
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari