Segell leto amb un dels protagonistes mes importants de l'epopeia coneguda com a
L??pl?sis
.
La
literatura letona
es la literatura escrita en
leto
a l'actual republica de
Letonia
i alhora per alguns exiliats a
Suecia
,
Canada
,
EUA
i
Europa
.
Pel que fa a la literatura letona antiga, els principals geners eren la
pasaka
(faula), la
teika
(llegenda i tradicio), els
parunas
(proverbis) i les
miklas
(endevinalles). Pel que fa als temes, eren el
Pukis
(drac),
Burvis
(el magic) o
Milzis
(el bosc).
La primera literatura culta al territori es va fer en
alemany
i
llati
, en el
segle
xiii
, i la mostra mes representativa n'eren les
croniques
. Les principals croniques livoniques foren la
Cronica Rimada
de finals del segle
xiii
, la
Nova Cronica Rimada
de B. Hoenecke (mitjans del segle
xiv
), la
Cronica de
Livonia
de Hermann von Wartberge (segona meitat del
segle
xiv
), la
Cronica de la Provincia de Livonia
de B. Russow (segona meitat del
segle
xvi
), unica amb una visio critica sobre l'actuacio dels
cavallers teutonics
i contra la servitud dels nadius, i la
Historia de Livland
de J. Renner (segona meitat del segle
xvi
).
El
1550
aparegue la primera transcripcio escrita al
leto
, el
pater noster
a la
Cosmographia
de
Sebastian Munster
Durant la primera meitat del
segle
xvi
es desenvolupa la primea literatura letona, afavorida per la llibertat de culte als protestants aprovada en la dieta de Wolmar/
Valmiera
el
1554
, i la supressio del bisbat catolic de
Riga
el
1539
. D'aquesta manera, el
1547
es traduiren el parenostre i l'evangeli
lutera
al leto.
Tambe es donaren a coneixer els primers autors en leto, gairebe tots ells d'origen alemany.
Georgius Mencelius
(
1593
-
1654
), catolic i rector de la Universitat de Dorpat/
Tartu
, va compondre unes
Lang-wewunschtte lettische postille
(1654), primera mostra literaria de qualitat, i
Lettus, das ist wortbuch sampt anghengtem Taglichen Gebrauch der lettischen sprache
(
1638
).
Christopher Furecker
o Furecceus (
1615
-
1685
) va traduir himnes alemanys al leto. El 1585 es va imprimir a
Vilnius
el
Cathechismus Catholicorum
, primer llibre impres en leto, promogut pels bisbes catolics, mentre que el
1586
es tradui l’
Enchiridion
lutera. El capella
Johannes Reiters
(
1632
-
1695
) i
Jekabs Kaytenbachs
desenvoluparen la poesia. D'altres foren el poeta Wishcmann i els gramatics Adolphy, Elger, Lange i Erdmann Tolgsdorf (
1550
-
1660
).
Pel
1644
Johann Rehenhausen
compongue la primera gramatica letona, i el 1685-1689
Ernest Gliks
(Gluck) va imprimir la Biblia en leto a Riga. L'obra mes coneguda de l'epoca, pero, fou la
Chronica Livonica
(
1690
-1707) de Christian Kelch (1657-1710).
Durant el
segle
xviii
es van veure esteses les idees de l'
Aufklarung
alemany, esteses a traves del primer diari en leto, el
Latvie?u Arste
(El metge leto), fundat el
1768
a
Poltsamaa
per
Peter Wilde
, i gracies a G. F. Stenders, anomenat
Vecai Stenders
(El vell Stenders) i el seu fill A. J. Stenders, anomenat
Jaunais Stenders
(El jove Stenders). El pare es dedica a la poeisa didactica i el fill compongue
Augusta gudr?bas gr?mata no pausales un dabas
(Un llibre de gran saviesa sobre el Mon i la Natura), primer llibre de ciencies en leto.
El
1797
es funda el primer diari leto modern, el
Latvi?ka Grada Gramata
(L'Almanac Leto), mentre que, influit pel
Sturm und Drang
alemany, hi destacarie el periodista
Garl?bs Merkelis
/Garlieb Merkel (
1765
-
1850
), qui malgrat escriure en alemany se’l considera leto pel seu contingut i nacionalisme, recollit a les sebre obres
Die letten/Latvie?i
(Els letons,
1796
), de caracter etnografic, i
Lieflands vorzeit, ein Denkmal des Ritter und pfaffenthums
(
1797
-
1799
). D'altres filosofs germanics foren
Johann Georg Eisen
(1717-1779), Heinrich Johann Jannau (
1753
-
1821
) i Karl Philip Snell (
1753
-
1806
).
El segle
xix
[
modifica
]
Durant els primers anys del segle
xix
destacaren el poeta
Neredzigais Indrikis
(mort el 1828),
Juris Alun?ns
(1832-1864) amb el poema
Dziesminas
(1856), l'erudit i paneslavista
Kaspar Biezbardis
(1806-1886) i el narrador i periodista
Ansis Leitans
(1815-1874). El 1822 es funda a Mitau/
Jelgava
el primer diari durador en leto, el
Latvie?u Avi?es
(Diari leto), dirigit pel periodista K. Watson amb la col·laboracio de Leitans, Liventals i Dunsbergis, intel·lectuals d'origen alemany que volien promocionar la literatura letona. Tots ells i Herman Trei promogueren la fundacio el 1827 de la
Latvie?u Draugu Biedriba
(Societat Letona de Literatura), amb el diari
Majas Viesis
(Hoste a la casa). Es traduiren al leto Schiller, Goethe i alguns classics russos. El pastor alemany August Bielenstein (1826-1907) encoratja els feligresos a aprendre leto.
Durant la decada del 1850 els poetes i periodistes romantics
Krisjanis Valdemars
(1825-1891), agitador, organitzador, escriptor i fudnador del periodisme leto i d'escoles navals al Baltic,
Karlis Hugensbergers
(1782-1858),
Fricis Brivzemnieks
(1846-1907) i
Atis Kronvalds
(1837-1875) promogueren la formacio a la universitat de Dorpat/Tartu d'un grup de joves estudiants letons que formaren la generacio literaria anomenada
Jaun Latvi??i
(Joves Letons). Amb ells neix el tema principal de la literatura letona, la recerca de
Lab?stiba
(bondat animica) i dels valors etics en la manfiestacio personal. Del 1861 al 1865 dirigiren el diari
Petersburgas Avi?es
(Diari de Petersburg), on hi publicaren
Andrejs Pumpurs
(1841-1942) amb el poema sobre un heroi nacional
La?pl?sis
(Cacador d'ossos, 1888);
Matiss Kaydzutes
(1848-1926) i el seu germa Reinis (1839-1920), traductor al leto de Puixkin i Lermontov, influit per Gogol i el
Quixot
i autors de la primera novel·la en leto
Mernieku laiki
(En el temps dels agrimensors, 1879);
Juris Neikens
(1826-1868) autor de la novel·la realista
Vai pomater nau gruti
(No et fa pena la madrastra, 1863);
Kristians Barons
(1835-1923) amb el recull
Latviju dainas
(1894-1915) en vuit volums;
Juris Maters
(1845-1885) creador del diari de l'oposicio
Baltijas Zemkopis
(L'agricultor baltic, 1875); A. Bielensteins (1826-1907), amb els estudis
Handbuch der lettischen sprache
(Manual de llengua letona, 1863) i
Die lettische sprache
(La llengua letona, 1863-1864), que mes tard facilitarien la tasca dels normalitzadors de la llengua standart; i K. Muhlenbach (1853-1916), autor del
Latvi??u valodas vardnica/Lettische-deutsche wortenbuch
(Diccionari leto-alemany), no publicat fins al 1923-1932.
Nacionalisme literari
[
modifica
]
Un dels escriptors letons mes influents d'aquest periode:
R?dolfs Blaumanis
A aquest va succeir el periode anomenat
Tautisks
(Nacional) del 1860 al 1890, entre l'abolicio de la servitud i la campanya de russificacio del 1881. Entre els autors mes destacats es troben
Mi?elis Krogzemis
≪Auseklis≫ (1850-1879) autor dels poemes
Celi uzlami
(Esperit i veritat, 1883) i
Trimpula, ka Daugava vaida
(Trimpas, com gemega el Daugava);
Jekabs Lautenbachs
Jusmins (1847-1928), autor de les epopeies
Zalk?a ligava
(Serp femella),
Dievs un velns
(Deu i el diable, 1885);
Adolfs Alunants
(1848-1912) va compondre drames historics i socials;
Ap?isu Jekaps
(Janis Jaunzemis, 1858-1929) autor de realisme narratiu sobre la
zemnieciba
(classe camperola) i autor de
Bagati radi
(Parents rics, 1886) i
Sve?os laudis
(Entre gent estranya, 1888);
Augusts Deglavs
(1862-1922) amb les novel·les
Starp divam ugunim
(Entre dos focs) i
Jauna pasdaule
(El mon jove); i
Reinis Kaydzutes
(1839-1920).
El primer grup literari del segle aparegue entre el 1890 i el 1905 i fou el
Jauna Strava
(Nou corrent), on destacaren autors com
Janis Rainis
(Janis Pleik?ans, 1865-1929), traductor de Schiller, Goethe i Shakespeare i autor d
’Uguns un kaits
(Fe i nit, 1903-1904) i
V?tras s?ja
(La llavor de la tempesta, 1905), Elsa Rozemberga
Aspazija
(1868-1943) esposa de Rainis i autora de novel·les feministes com
Vaidelote
(La sacerdotessa pagana, 1894), el dramaturg simbolista
R?dolfs Blaumanis
(1863-1908), autor del drama
Indrani
(1904); la narradora
Anna Brigadere
(1861-1933), amb
Princese Gundega un karalis Brusubarda
(La princesa Gundega i el rei Brusubarda, 1912),
J?nis Poruks
(1871-1911), narrador pietista i neoromantic influit per
Friederich Nietzsche
,
Janis Jaunsudrabi??
(1877-1962) amb la trilogia
Aija
(1920),
Atbalss
(Eco, 1922) i
Ziema
(Hivern, 1925), i el poeta i mestre d'escola
Vilis Pl?donis
(Vilis Lejenieks 1874-1940) amb
Uz saulaino tali
(Horitzo solejat, 1911),
No nakts lidz ritam
(De la tenebra a la llum, 1906-1919) i
Atraitnes dels
(Fill de vidua, 1900).
Despres de la revolucio del 1905, i fins al periode d'independencia destacaren
Andrievs Niedra
(1871-1942) politic molt nacionalista autor de
Liduma dumos
(Fum de terra verge, 1939);
Karlis Skalbe
(1879-1945) folklorista i nacionalista, autor de
Cietumnieka sapni
(El somni d'un presoner, 1903),
Ka es braucu Ziemelneitas lukoties
(Com vaig escollir la dama del Nord, 1904),
Janis Akuraters
(1876-1937), influit per
Oscar Wilde
, Baudelaire i
Maurice Maeterlinck
; el partidari de la literatura pura, com
Viktors Egl?tis
(1877-1945) i el marxista
Andrejs Up?ts
(1877-1970), ajuda als sovietics i fins i tot fou governador de Moscou, autor de
Jana Robezniekas
(Els Robeznieks, 1903-1933) i
Zala zeme
(Terra verda, 1945).
El 1906 tambe apareixeria la revista simbolista
Zalktis
(La serp), influida per Akuraters i Virza, i on destacarien Antons Austrin? (1884-1937) amb
Aizsaule
(El mes enlla), Elza Sterste (1885-1976), esposa de Virza,
Pavils Rozitis
(1886-1937), Adolfs Erss (1884-?), Karlis Jekabsons (1878-?) i Valdemars Dambergs (1886-1960) amb
Gadniecibas celi
(Els camins del desti).
En altre camps destacarien
Peteris ?midts
(1869-1938) folklorista autor de
Latvie?u pasakas un teikas
(Faules i llegendes letones, 1925-1937) en 13 volums, i
Teodors Zeiferts
(1867-1940) critic d'art i autor d'una
Latveju rakstniecibas vesture
(Historia de la literatura letona, 1922-1927).
Letonia independent
[
modifica
]
Durant la independencia es formaren nous grups. Per una banda, els comunistes exiliats a l'URSS que mes tard foren purgats per Stalin, com Roberts Eidemanis (1895-1937), Linards Laic?ns (1883-1938), exiliat el 1932, el ja consagrat Andrejs Up?ts,
Janis Sudrabkalns
(1894-1975), el novelista
Vilis L?cis
(1904-1966) i el poeta
Mirdza Kempe
(1907-1974), tots ells reconeguts pel regim sovietic.
Entre els conreadors de l'expressionisme trobarem
P?teris ?rmanis
(1893-1969),
J?nis Ezerin?
(1891-1924) influit per
Guy de Maupassant
, gramatic i professor a
Riga
, Tartu i Kharkiv, un dels responsables de la codificacio linguistica del leto amb
Latvijas vietu v?rdi
(1922-1925) i
Lettische grammatik
(1923);
Edvards Virza
(Edvards Lieknis, 1883-1940) poeta i terratinent profeixista, amb
Straumeni
(La granja Straumeni, 1933) que glorifica la vida camperola;
?riks ?damsons
(1907-1946) poeta i narrador, el neoclassic J?nis Medenis (1903-1961),
Fricis Barda
(1880-1919) amb
Zeme dels
(Fill de la terra, 1911) i
D?eismas un lug?anas d?imbas kokam
(Cancons i precs a l'alba de la vida, 1912-1914). Altres foren l'expressionista Andrejs Kurcijs (1884-?), Janos Plavdis (1903), Karlis Kruza (1884-?), i Karlis Strals (1880-?) amb les novel·les
Kar?
(Guerra, 1922-1927),
Zemes elpas
(El crit de la terra, 1927),
Kauja pieglemas liepas
(La batalla al tiler de Glema, 1922) i
Ugunainie Krasti
(El marge en flames) sobre la terra.
Durant la dictadura de
Karlis Ulmanis
aparegue la revista
Daugava
, dirigida per Janis Gr?ns, on publicarien autors ja consagrats com Janis Jaunsudrabin? i Janis Medenis, i d'altres com
Janis Veselis
(1893-1962) resurrector de la mitologia letona amb
Latviju teiksmas
(Llegendes letones, 1943), Fricis Dziesma, Iliona Lemaine, Janis Klidzejs, Alberts Sprud?s, Mirdza Bendrupe i el poeta
Vili? Cedrins
(1914-1946). Les novel·les d'Aleksandrs Gr?ns (1895-) i J?kabs Jan?evskis (1865-1933), autor de
Dzimiene
(La patria, 1921-1925, cinc volums) i
Me?vidus laudis
(Els llenyataires, 1929), romantitzaven el passat distant i recent dels letons; i
Aleksandrs ?aks
(Aleksandrs ?adarainis, 1902-1950), influit pel vers lliure de Jesenin, qui amb
Augusta krasta
(1950),
Cina un darbam
(Lluita i treball, 1951),
Mana paradize
(1951) i
Muzibas skartie
(Tocats per l'eternitat, 1937) influi en generacions posteriors merce el seu vers ple de ritme i imaginacio.
Del 1945 enca
[
modifica
]
La guerra i les diverses ocupacions alemanya i russa, amb la seva politica de deportacions, trencaren la vida literaria. Molts s'exilaren, no sols autors ja consagrats (com Veselis, Jaunsudrabin? o Skalbe), sino tambe joves promeses com la liricista
Zina?da Lazda
(Z. ?reibere, 1902-1957),
Andrejs Egl?tis
(1921) amb
Dievs, tava zeme deg
(Deu, la teva terra crema, 1943) i
Homo novus
(1960), mereixedora del Premi Lenin; Veronika Rudete Str?lerte (1912), fina lirista dels poemes
??last?bas gadi
(Anys de Gracia, 1961) i Velta Toma (1912). Entre els novel·listes que s'exilaren cal destacar
An?l?vs Egl?tis
(1906), establit a Suecia i el mes famos pel seu humor grotesc amb
Uguns pulseta
(1946); el narrador Knuts Lesin? (1909),
A?da Niedra
(1899-1968), Alfr?ds DZI?UMS (1907), J?nis Kl?dz?js (1914) i
J?nis Kalni??
(J. Sarma, 1884-). Quan a dramaturg, el mes conegut fou
M?rti?? Z?verts
(1903-1990), Peteris Aijans (1904),
Andrejs Irbe
(1924) establit a Suecia i autor de la prosa existencial
Mums nav sv?t vakaru
(No tenim el dia lliure, 1962) i
Marisandra kaza
(La colera de Marisandra, 1966); Julijs Vanags (1903-?) i Andreis Balodis (1908).
Entre els autors exiliats que encara continuaven escrivint en leto podem destacar
Zenta Mauri?a
(1897-1978) dramaturga autora de
Dzives vilcenia
(En el curs de la vida, 1941),
Tris brali
(Tres germans,1946) i
Septini viesi
(Set esperits, 1957). I des dels anys cinquanta una nova generacio d'autors exiliats els va substituir, com
Velta Sni?ere
(1920), resident a Londres i autora de
Nemitas minamais
(1961), Dzintgars Sodums (1922),
Gunars Sali??
(1924); el grup novaiorques anomenat
Elles K?kis
(Cuina de l'infern, en al·lusio al barri de
Manhattan
Hell’s Kitchen
)
Linards Tauns
(Arnolds B?rzs, 1922-1963) amb
M???gais m?konis
(Nuvols eterns, 1958) i
Gunars Sali??
(1924) autor de
Miglos krogs
(Cerveseria nebulosa, 1957) i
Meln? saule
(Sol negre, 1967); i
Olafs Stumbrs
(1931), aplegaren les tradicions letones amb les dels paisos d'acollida. A partis dels seixanta aparegueren nous poetes com
Baiba Bi?ole
(1931),
Aina Kraujiete
(1923) i
Astr?de Ivaska
(1926) amb
Ezera Krist?bas
(Bateig mari, 1966) i
Ziemes tiesa
(Veredicte de l'hivern, 1968); Gunars Janovskis (1916) es va fer popular per les novel·les realistes, i
J?nis Turbads
(Valdis Zeps, 1932) per la seva iconoclastia;
Guntis Zari??
(1922-1965) pel seu existencialisme reflectit a les novel·les
Posta pu?e
(Flors de la devastacio, 1962) i
Gauru gai?i
(Els galls de corral de Gauri, 1965);
Ilze ??ipsna
(1928) explora l'espai interior de l'home en contes i novel·les com
V?ju stabaules
(Bufada de vent, 1961),
Aiz sept?t? tilda
(Darrere del sete pont, 1965) i
Neapsol?t?s zemes
(Paisos no lloats); Margarita Kovaleska; Benita Veisberga (1928) escrivi la novel·la
Es, tavs mzigais j?rs
(Jo, el teu anyell manse, 1968), i
Aivars Ru?gis
(1925) analitza el patriotisme individual barrejat amb les ideologies destructives, exili, existencia i societat massificada.
Pel que fa als que restaren a l'URSS, durant diverses decades s'hagueren d'adherir oficialment al corrent del realisme socialista, que narrava les batalles sovietiques contra els nazis, propagava la ideologia sovietica i volia erradicar la ideologia burgesa. Destacarien els ja consagrats, com
Vilis L?cis
(1904-1966),
Anna Sakse
(1905-?), Janis Grots (1901), Valdis Lukss (1905), Pavilis Vilips (1901) i despres
Andris Veian
(1927) i H. Heislers amb el poema
Nepabeigta kzeisma
(1952) sobre
Siberia
. Entre els poetes mes destacats des pres dels anys seixanta podem destacar
Oj?rs V?cietis
(1933), influit per Jevtuixenko i Maiakovskij, autor dels poemes
Dzegu?laiks
(El temps del puput, 1968) i Aiz simt?s sl?pes (Per centesima vegada, 1969);
M?ris ?aklais
(1940), amb
Lapas balss
(Les veus de la fulla, 1969);
Vizma Bel?evica
(1931), Imants Auzi?? (1937); Ilza Indr?ne (Undina J?tniece, 1927), amb
Bas?m k?j?m
(Descalc, 1970);
Andris Jakub?ns
(1940),
J?nis Peters
(1939) i
Imants Ziedonis
(1933), considerat el poeta mes versatil i autor de
Motocikls
(1965),
Es ieeju sev?
(Vaig cap al meu interior, 1968),
Kurzem?te
(1970) i
Epifanijas
(1971). Per altra banda,
Albert Bels
(1938) destaca en prosa de ficcio amb
Izmekl?t?js
(1967), i l'unic dramaturg destacat ha estat
Gun?rs Priede
(1928) i Anna Brodele (1910).
Bibliografia
[
modifica
]
- R. Ekmanis:
Latvian Literature under the Soviets.
Nordland Publ., Belmont (Mass.) 1978,
ISBN 0-913124-32-4
Error en ISBN: suma de verificacio no valida
.
Enllacos externs
[
modifica
]