Mapa administratiu de la regio de la Liguria amb les seves provincies
La
Liguria
(en
ligur
:
Liguria
) es una regio de la costa del nord-oest de la
peninsula Italica
.
Administrativament, es una regio de la
Republica Italiana
que fa frontera amb la
Provenca
a l'oest, el
Piemont
al nord, i l'
Emilia-Romanya
i la
Toscana
a l'est. La componen les
provincies
d'
Imperia
,
La Spezia
i
Savona
, i la
ciutat metropolitana de Genova
. La capital n'es
Genova
.
La
Val Roia
, a l'extrem nord-oest de l'actual regio administrativa de Liguria, pertany culturalment a
Occitania
, puix hi ha localitats en que es parla
occita
, segons la llei italiana numero 482 del 1999 sobre les minories linguistiques.
Constitueix una regio maritima que s'allarga entre la
Provenca
, a l'oest, i la
Toscana
, a l'est, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Ligur. Els ultims contraforts dels
Alps Maritims
i les primeres serralades dels
Apenins
l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta
vall del Po
i de la mitjana. El sector alpi ofereix els relleus mes alts (mont Saccarello, 2.200 m), mentre que en el sector apeninic els relleus son mes suaus. Protegida per les muntanyes, la Liguria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera (Genova, 6,5 °C de temperatura mitjana al gener i 23,7 °C al juliol). A l'interior, l'altitud fa els hiverns mes rigorosos. Els rius son curts i de regim torrencial; nomes en destaquen el Magra i la Roia.
Es una de les regions mes poblades d'Italia, amb una densitat molt superior a la mitjana del pais (289 hab/km²; i 197 hab/km²; respectivament el
2011
). La seva poblacio, pero, es molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Genova agrupa el 43,8% del total.
El caracter muntanyos de la regio no hi ha afavorit gaire l'activitat agricola, la qual a l'interior va en regressio i en decadencia, be que a la costa s'ha especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi te poca importancia. La principal riquesa de la Liguria es la industria i el comerc, que tenen com a base els ports de Genova,
Savona
i
La Spezia
. Les industries principals son les metal·lurgiques i siderurgiques, les construccions navals, les de refinatge de
petroli
, les mecaniques, les quimiques ?que han tingut un gran impuls en els ultims anys? i les alimentaries. L'activitat turistica, afavorida per les excel·lents condicions climatiques, es tambe important.
Fou habitada en epoca antiga per pobles
ligurs
, que adquiriren la ciutadania romana (
segle
i
aC
). Les invasions barbares no l'afectaren greument, i el
553
fou ocupada per l'
Imperi Roma d'Orient
. Sera dominada successivament pels
llombards
(641) i pels
francs
(774), passa a dependre del Sacre Imperi romanogermanic, be que el poder es disgrega en mans dels senyors laics o eclesiastics. Devastada per incursions
sarraines
(ss VIII-X), les croades i la represa del trafic maritim permeteren el desenvolupament de la regio i l'aparicio de comuns autonoms (
Genova
,
Savona
,
Noli
, etc.), pero Genova s'esforca a unificar-la sota el seu domini (
Republica de Genova
).
La politica ligur oscil·la entre els grans poders veins (l'imperi, els senyors de
Mila
,
Franca
i, despres,
Espanya
i
Austria
), i mantingue la independencia, llevat de breus periodes de dominacio estrangera durant la
Revolucio Francesa
, quan es va transformar en la
Republica Ligur
i el
Primer Imperi Frances
, que l'absorbi fins al 1814, fins a entrar a formar part del
Regne de Sardenya-Piemont
(1815).
[1]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Regions no autonomes:
| | |
|---|
| Amb regim d'autonomia:
| |
|---|