Lidia Falcon O'Neill
(
Madrid
,
13 de desembre
de
1935
) es una advocada i periodista
feminista
.
[1]
Ha fundat les revistes
Vindicacion Feminista
i
Poder y Libertad
, ha creat el Club Vindicacion Feminista, el
Partido Feminista de Espana
i la
Confederacion de Organizaciones Feministas del Estado Espanol
i ha participat en el
Tribunal Internacional de Crims contra la Dona
de
Brussel·les
.
[2]
D'altra banda, tambe ha estat militant del
PSUC
.
[3]
[4]
Ha escrit una quarantena de llibres, entre els quals hi ha
Cartas a una idiota espanola
,
Mujer y poder politico
i
Los nuevos mitos del feminismo
.
[2]
Des de
1979
dirigeix
Poder y Libertad
i codirigeix l'editorial de publicacions
Vindicacion Feminista
.
Lidia Falcon O'Neill va neixer a
Madrid
el 1935, filla d'una relacio extramatrimonial de l'escriptor perua
Cesar Falcon
i de la censora del regim franquista
[5]
i escriptora espanyola
Enriqueta O'Neill
. Gracies al seu padri, el Secretari Provincial de Premsa, carlista i maxim responsable de la censura
Jose Bernabe Oliva
, es va iniciar en el periodisme
[6]
[7]
Es va traslladar a
Barcelona
als cinc anys, on va estudiar
Art Dramatic
a l'
Institut del Teatre de Barcelona
(es llicencia el 1959),
Dret
(1960) i
Periodisme
(1961). Es tambe doctora en
Filosofia
(1991) per la Universiat Autonoma de Madrid.
[1]
Ha exercit com a advocada durant mes de cinquanta anys a traves del seu bufet propi i al
Gabinete Juridico para la Mujer
, orientant la seva activitat a la defensa dels drets de les
dones
, dels treballadors i dels perseguits politics. Des de finals dels anys seixanta ha dut a terme una intensa activitat com a dinamitzadora, organitzadora i activista de la causa feminista.
[1]
L'any 1969 presidi la seccio de drets de la dona de la junta directiva de l'
Associacio d'Amics de Nacions Unides
de Barcelona i participa en la pimera Assemblea sobre drets de la dona a l'Estat espanyol, al 1975 i en les
Primeres Jornades Catalanes de la Dona
, de 1976.
[1]
Funda les revistes
Vindicacion Feminista
(1976) i
Poder y Libertad
(1979), que dirigeix actualment. Ha estat creadora de multitud d'iniciatives associatives, politiques i editorials, com ara les Ediciones de Feminismo (1976), el Col·lectiu Feminista de Barcelona (1976), l'Organitzacio Feminista Revolucionaria (1977), el
Partido Feminista de Espana
(1979), els Clubs Vindicacion Feminista de Barcelona (1980) i Madrid (1986), la Federacion de Clubs Vindicacion Feminista (1988), Vindicacion Feminista Publicaciones (1988) i la Confederacion de Organizaciones Feministas (1996). Com a resultat de la seva llarga militancia ha esdevingut la lider mes internacionalment coneguda del
feminisme espanyol
. A mes de les seves nombroses col·laboracions als mitjans escrits i audiovisuals, ha publicat una quarantena d'obres de tematica diversa, com ara assaigs traduits a diversos idiomes, autobiografies i obra teatral i narrativa.
[8]
L'any
2007
va ser guardonada amb la Rosa del Desert, en reconeixement a la seva trajectoria professional i social.
[2]
L'octubre de 2014 signa un manifest en contra de la
independencia de Catalunya
.
[9]
Ha estat criticada per ser defensora de posicions que s'emmarcarien sota el
feminisme radical transexcloent
(FRTE), que dins del feminisme rebutjaria considerar les
persones transgenere
com el
genere
el qual s'identifiquen.
[10]
[11]
[12]
[13]
Obra publicada
[
modifica
]
- Sustituciones y fidecomisos
. Barcelona: Nereo, 1962.
- Historia del trabajo
. Barcelona: Plaza & Janes, 1963.
- Los derechos civiles de la mujer
. Barcelona: Nereo, 1963.
- Los derechos laborales de la mujer
. Montecorvo, 1964.
- Mujer y sociedad
. Barcelona: Fontanella, 1969; Madrid: Vindicacion Feminista, 1996.
- La razon feminista.
Tom I. Barcelona: Fontanella, 1981.
- La razon feminista
. Tom II. Barcelona: Fontanella, 1982.
- Violencia contra la mujer
. Madrid: Vindicacion Feminista, 1991.
- Mujer y poder politico
. Madrid: Vindicacion Feminista, 1992. 2ª ed. Madrid: Kira Edit, 2000.
- La razon feminista
. Edicion resumida. Madrid: Vindicacion Feminista, 1994.
- Trabajadores del mundo ¡Rendios!
Madrid: Akal, 1996.
- Amor, sexo y aventura en las mujeres del Quijote
. Madrid: Vindicacion Feminista, 1997.
- Los nuevos mitos del feminismo
. Madrid: Vindicacion Feminista, 2001.
- La violencia que no cesa
. Recopilacion de articulos. Madrid: Vindicacion Feminista, 2003.
- Las nuevas espanolas
. Madrid: La esfera de los libros, 2004.
- En el infierno. Ser mujer en las carceles de Espana
. Barcelona: Ediciones de Feminismo, 1977.
- Viernes 13 en la calle del Correo
. Barcelona: Planeta, 1981.
- El varon espanol en busqueda de su identidad
. Barcelona: Plaza & Janes, 1984.
- El alboroto espanol
. Barcelona: Fontanella, 1984.
- Cartas a una idiota espanola
. Barcelona: Dirosa, 1974; Madrid: Vindicacion Feminista, 1989.
- Es largo esperar callado
. Barcelona: Pomaire, 1975. Madrid: Vindicacion Feminista / Hacer, 1984.
- El juego de la piel
. Barcelona: Argos Vergara, 1983.
- Rupturas
. Barcelona: Fontanella, 1985.
- Camino sin retorno.
Barcelona: Antrophos, 1992.
- Postmodernos
. Madrid: Libertarias-Prodhufi, 1993.
- Clara
. Madrid: Vindicacion Feminista, 1993.
- Asesinando el pasado
. Madrid: Kira Edit & Vindicacion Feminista, 1997.
- Al fin estaba sola
. Barcelona: Editorial Montesinos, 2007.
- Un mujer de nuestro tiempo
. Barcelona: Editorial Montesinos, 2009.
- Los hijos de los vencidos
. Barcelona: Pomaire, 1978; Madrid: Vindicacion Feminista, 1989.
- Lidia Falcon. Memorias politicas (1959-1999)
. Barcelona: Planeta, 1999; Madrid: Vindicacion Feminista, 2002.
- La vida arrebatada
. Barcelona: Anagrama, 2003.
- Crea fama y echate a dormir
, 1947
- En el futuro
, 1957.
- Un poco de nieve blanca
, 1958.
- Los que siempre ganan
, 1970.
- Con el siglo
. Estrenada a Barcelona i a Atenes el 1982.
- Las mujeres caminaron con el fuego del siglo
. Barcelona, 1982.
- Parid, parid malditas
, 1983. Representada a Barcelona el 1986 i 1987.
- Siempre desee el amor
, 1983.
- La hora mas oscura
, 1987.
- Tres idiotas espanolas,
Madrid, 1987; Gijon, 1988; Valencai i Bilbao, 1990.
- Tu unico amor
, 1990.
- Emma
, 1992.
- Teatro. Cinco obras
. Madrid: Vindicacion Feminista, 1994.
- Ellas y sus sombras
, 1995.
- La hora mas oscura; Emma; Atardeceres
. Madrid: Vindicacion Feminista, 2002.
- ¡Vamos a por todas!
Madrid: Asociacion de Autores de Teatro, 2002.
Fons personal
[
modifica
]
El seu fons personal es conserva a l'
Arxiu Nacional de Catalunya
. El fons aplega la documentacio produida i aplegada per Lidia Falcon com a resultat de la seva activitat familiar i propia. Inclou el testimoni de la seva formacio academica i l'administracio del patrimoni familiar. Destaca la documentacio laboral i politica de la seva mare,
Enriqueta O'Neill de Lamo
, a la Delegacio de Premsa i Propaganda del Ministeri d'Educacio a Barcelona (1939-1944), que constitueix un testimoni destacat de l'exercici de la censura i les relacions del regim franquista amb les autoritats alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Tambe, la relativa a l'activitat personal de diversos membres de la seva familia (Jose Bernabe Oliva, Eliseo Bayo Poblador, Carlos Paris Amador i Regina Bayo-Borras, principalment). El fons inclou el testimoni de la seva vinculacio laboral amb la societat "Lucas y Alsina", amb la "Compania de Productos Electronicos" (COPRESA) i a "The American School of Barcelona", de la seva adscripcio als col·legis professionals d'advocats i petites mostres de la seva obra juridica. En aquest ambit, pero, destaca de forma molt important pel seu volum i interes el miler d'expedients de clients del seu gabinet juridic, testimoni de quaranta anys d'activitat professional. Els complementen altres documents relatius a la gestio del bufet propi i del "Gabinete Juridico para la Mujer" durant els
anys noranta del segle passat
. Pel que fa a l'activitat creativa, el fons inclou un important nombre d'originals mecanoscrits de la seva produccio en l'ambit autobiografic, la novel·la, el teatre, l'assaig, el mon de l'edicio i l'activitat periodistica. Aixi mateix, el fons incorpora un volum notable de correspondencia en l'ambit espanyol i internacional. Pel que fa a l'activitat politica, destaca la documentacio judicial i penitenciaria dels darrers anys del franquisme. El fons aplega tambe el testimoni de la participacio de la productora en nombrosos congressos i conferencies d'ambit internacional, viatges, entrevistes i publicacions sobre Lidia Falcon. Finalment, com a recursos d'informacio hi ha dossiers tematics de tema juridic i feminista, publicacions periodiques, documentacio impresa i retalls de premsa. En el seu conjunt el fons permet una aproximacio detallada i completa a la trajectoria professional, a la produccio creativa i a l'activitat de la productora dins la lluita feminista, aspecte, aquest darrer, que cal complementar amb la documentacio conservada dins el fons "Partido Feminista de Espana - Club Vindicacion Feminista".
[14]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
≪
Lidia Falcon O’Neill | enciclopedia.cat
≫. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑
2,0
2,1
2,2
La Sexta, el diari gratuit ADN i els guionistes de la serie El Cor de la ciutat, guanyadors del Premi Lliri que atorga l'ADPC
Associacio de Dones Periodistes de Catalunya
, 18 de setembre de
2007
- ↑
Entrevista a Lidia Falcon
Diari
Ideal
de
Jaen
, 2 de setembre de
2007
,
(castella)
- ↑
Fitxa de Lidia Falcon a l'IMDB
- ↑
CSA. ≪
Enriqueta O'Neill de Lamo trabajo para la censura franquista
≫ (en castella), 11-08-2017. [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑
≪
Entrevista a Lidia Falcon
≫. [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑
Corresponsalia Barcelona
≪
Ha muerto el periodista Jose Bernabe Oliva
≫.
, 03-01-1960, p. 74 [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑
≪
L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva a Catalunya els fons del feminisme de Lidia Falcon
≫.
Arxiu Nacional de Catalunya
, 03-05-2012. Arxivat de l'
original
el 2013-12-31. [Consulta: 27 agost 2012].
- ↑
≪
Representantes de la izquierda catalana rechazan la independencia
≫.
El Pais
. EFE, 09-10-2014 [Consulta: 9 octubre 2014].
- ↑
≪
El Partido Feminista equipara a las mujeres trans con “puteros, proxenetas y compradores de ninos”
≫ (en castella), 16-10-2018. Arxivat de l'
original
el 2019-12-21. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑
≪
Carta abierta a Raul Solis
≫ (en castella), 17-10-2018. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑
≪
La inaceptable Ley Trans
≫ (en castella), 16-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑
≪
La Federacion Trans acusa al Partido Feminista de cometer delito de odio
≫ (en castella). [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑
≪
Lidia Falcon
≫.
Arxiu Nacional de Catalunya
. [Consulta: Juny 2013].
Enllacos externs
[
modifica
]