한국   대만   중국   일본 
Lidia Falcon - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Lidia Falcon

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaLidia Falcon

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (es) Lidia Falcon O'Neill Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (es) Lidia Falcon y O'Neill Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesi Carlos Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Feminisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio escriptora , activista , advocada , politica , professora Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1947 Modifica el valor a Wikidata ?
Partit Partido Feminista de Espana
Partit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Genere Dramaturgia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Participa en
30 octubre 2019 Mes proces es mes retallades Modifica el valor a Wikidata
Familia
Parella Eliseo Bayo
Carlos Paris Modifica el valor a Wikidata
Fills Regina Bayo-Borras
  ( Eliseo Bayo )
Carlos Enrique Bayo
  ( ) Modifica el valor a Wikidata
Pares Cesar Falcon Modifica el valor a Wikidata  i  Enriqueta O'Neill Modifica el valor a Wikidata
Parents Carlota O'Neill ( tia materna )
Regina de Lamo Jimenez ( avia ) Modifica el valor a Wikidata

Lloc web lidiafalcon.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1931375 Twitter (X): lidiafalconone1 Modifica el valor a Wikidata

Lidia Falcon O'Neill ( Madrid , 13 de desembre de 1935 ) es una advocada i periodista feminista . [1] Ha fundat les revistes Vindicacion Feminista i Poder y Libertad , ha creat el Club Vindicacion Feminista, el Partido Feminista de Espana i la Confederacion de Organizaciones Feministas del Estado Espanol i ha participat en el Tribunal Internacional de Crims contra la Dona de Brussel·les . [2] D'altra banda, tambe ha estat militant del PSUC . [3] [4]

Ha escrit una quarantena de llibres, entre els quals hi ha Cartas a una idiota espanola , Mujer y poder politico i Los nuevos mitos del feminismo . [2] Des de 1979 dirigeix Poder y Libertad i codirigeix l'editorial de publicacions Vindicacion Feminista .

Biografia [ modifica ]

Lidia Falcon O'Neill va neixer a Madrid el 1935, filla d'una relacio extramatrimonial de l'escriptor perua Cesar Falcon i de la censora del regim franquista [5] i escriptora espanyola Enriqueta O'Neill . Gracies al seu padri, el Secretari Provincial de Premsa, carlista i maxim responsable de la censura Jose Bernabe Oliva , es va iniciar en el periodisme [6] [7]

Es va traslladar a Barcelona als cinc anys, on va estudiar Art Dramatic a l' Institut del Teatre de Barcelona (es llicencia el 1959), Dret (1960) i Periodisme (1961). Es tambe doctora en Filosofia (1991) per la Universiat Autonoma de Madrid. [1]

Ha exercit com a advocada durant mes de cinquanta anys a traves del seu bufet propi i al Gabinete Juridico para la Mujer , orientant la seva activitat a la defensa dels drets de les dones , dels treballadors i dels perseguits politics. Des de finals dels anys seixanta ha dut a terme una intensa activitat com a dinamitzadora, organitzadora i activista de la causa feminista. [1]

L'any 1969 presidi la seccio de drets de la dona de la junta directiva de l' Associacio d'Amics de Nacions Unides de Barcelona i participa en la pimera Assemblea sobre drets de la dona a l'Estat espanyol, al 1975 i en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona , de 1976. [1] Funda les revistes Vindicacion Feminista (1976) i Poder y Libertad (1979), que dirigeix actualment. Ha estat creadora de multitud d'iniciatives associatives, politiques i editorials, com ara les Ediciones de Feminismo (1976), el Col·lectiu Feminista de Barcelona (1976), l'Organitzacio Feminista Revolucionaria (1977), el Partido Feminista de Espana (1979), els Clubs Vindicacion Feminista de Barcelona (1980) i Madrid (1986), la Federacion de Clubs Vindicacion Feminista (1988), Vindicacion Feminista Publicaciones (1988) i la Confederacion de Organizaciones Feministas (1996). Com a resultat de la seva llarga militancia ha esdevingut la lider mes internacionalment coneguda del feminisme espanyol . A mes de les seves nombroses col·laboracions als mitjans escrits i audiovisuals, ha publicat una quarantena d'obres de tematica diversa, com ara assaigs traduits a diversos idiomes, autobiografies i obra teatral i narrativa. [8]

L'any 2007 va ser guardonada amb la Rosa del Desert, en reconeixement a la seva trajectoria professional i social. [2] L'octubre de 2014 signa un manifest en contra de la independencia de Catalunya . [9]

Ha estat criticada per ser defensora de posicions que s'emmarcarien sota el feminisme radical transexcloent (FRTE), que dins del feminisme rebutjaria considerar les persones transgenere com el genere el qual s'identifiquen. [10] [11] [12] [13]

Obra publicada [ modifica ]

Assaig [ modifica ]

  • Sustituciones y fidecomisos . Barcelona: Nereo, 1962.
  • Historia del trabajo . Barcelona: Plaza & Janes, 1963.
  • Los derechos civiles de la mujer . Barcelona: Nereo, 1963.
  • Los derechos laborales de la mujer . Montecorvo, 1964.
  • Mujer y sociedad . Barcelona: Fontanella, 1969; Madrid: Vindicacion Feminista, 1996.
  • La razon feminista. Tom I. Barcelona: Fontanella, 1981.
  • La razon feminista . Tom II. Barcelona: Fontanella, 1982.
  • Violencia contra la mujer . Madrid: Vindicacion Feminista, 1991.
  • Mujer y poder politico . Madrid: Vindicacion Feminista, 1992. 2ª ed. Madrid: Kira Edit, 2000.
  • La razon feminista . Edicion resumida. Madrid: Vindicacion Feminista, 1994.
  • Trabajadores del mundo ¡Rendios! Madrid: Akal, 1996.
  • Amor, sexo y aventura en las mujeres del Quijote . Madrid: Vindicacion Feminista, 1997.
  • Los nuevos mitos del feminismo . Madrid: Vindicacion Feminista, 2001.
  • La violencia que no cesa . Recopilacion de articulos. Madrid: Vindicacion Feminista, 2003.
  • Las nuevas espanolas . Madrid: La esfera de los libros, 2004.

Cronica [ modifica ]

  • En el infierno. Ser mujer en las carceles de Espana . Barcelona: Ediciones de Feminismo, 1977.
  • Viernes 13 en la calle del Correo . Barcelona: Planeta, 1981.
  • El varon espanol en busqueda de su identidad . Barcelona: Plaza & Janes, 1984.
  • El alboroto espanol . Barcelona: Fontanella, 1984.

Narrativa [ modifica ]

  • Cartas a una idiota espanola . Barcelona: Dirosa, 1974; Madrid: Vindicacion Feminista, 1989.
  • Es largo esperar callado . Barcelona: Pomaire, 1975. Madrid: Vindicacion Feminista / Hacer, 1984.
  • El juego de la piel . Barcelona: Argos Vergara, 1983.
  • Rupturas . Barcelona: Fontanella, 1985.
  • Camino sin retorno. Barcelona: Antrophos, 1992.
  • Postmodernos . Madrid: Libertarias-Prodhufi, 1993.
  • Clara . Madrid: Vindicacion Feminista, 1993.
  • Asesinando el pasado . Madrid: Kira Edit & Vindicacion Feminista, 1997.
  • Al fin estaba sola . Barcelona: Editorial Montesinos, 2007.
  • Un mujer de nuestro tiempo . Barcelona: Editorial Montesinos, 2009.

Biografia [ modifica ]

  • Los hijos de los vencidos . Barcelona: Pomaire, 1978; Madrid: Vindicacion Feminista, 1989.
  • Lidia Falcon. Memorias politicas (1959-1999) . Barcelona: Planeta, 1999; Madrid: Vindicacion Feminista, 2002.
  • La vida arrebatada . Barcelona: Anagrama, 2003.

Teatre [ modifica ]

  • Crea fama y echate a dormir , 1947
  • En el futuro , 1957.
  • Un poco de nieve blanca , 1958.
  • Los que siempre ganan , 1970.
  • Con el siglo . Estrenada a Barcelona i a Atenes el 1982.
  • Las mujeres caminaron con el fuego del siglo . Barcelona, 1982.
  • Parid, parid malditas , 1983. Representada a Barcelona el 1986 i 1987.
  • Siempre desee el amor , 1983.
  • La hora mas oscura , 1987.
  • Tres idiotas espanolas, Madrid, 1987; Gijon, 1988; Valencai i Bilbao, 1990.
  • Tu unico amor , 1990.
  • Emma , 1992.
  • Teatro. Cinco obras . Madrid: Vindicacion Feminista, 1994.
  • Ellas y sus sombras , 1995.
  • La hora mas oscura; Emma; Atardeceres . Madrid: Vindicacion Feminista, 2002.
  • ¡Vamos a por todas! Madrid: Asociacion de Autores de Teatro, 2002.

Fons personal [ modifica ]

El seu fons personal es conserva a l' Arxiu Nacional de Catalunya . El fons aplega la documentacio produida i aplegada per Lidia Falcon com a resultat de la seva activitat familiar i propia. Inclou el testimoni de la seva formacio academica i l'administracio del patrimoni familiar. Destaca la documentacio laboral i politica de la seva mare, Enriqueta O'Neill de Lamo , a la Delegacio de Premsa i Propaganda del Ministeri d'Educacio a Barcelona (1939-1944), que constitueix un testimoni destacat de l'exercici de la censura i les relacions del regim franquista amb les autoritats alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Tambe, la relativa a l'activitat personal de diversos membres de la seva familia (Jose Bernabe Oliva, Eliseo Bayo Poblador, Carlos Paris Amador i Regina Bayo-Borras, principalment). El fons inclou el testimoni de la seva vinculacio laboral amb la societat "Lucas y Alsina", amb la "Compania de Productos Electronicos" (COPRESA) i a "The American School of Barcelona", de la seva adscripcio als col·legis professionals d'advocats i petites mostres de la seva obra juridica. En aquest ambit, pero, destaca de forma molt important pel seu volum i interes el miler d'expedients de clients del seu gabinet juridic, testimoni de quaranta anys d'activitat professional. Els complementen altres documents relatius a la gestio del bufet propi i del "Gabinete Juridico para la Mujer" durant els anys noranta del segle passat . Pel que fa a l'activitat creativa, el fons inclou un important nombre d'originals mecanoscrits de la seva produccio en l'ambit autobiografic, la novel·la, el teatre, l'assaig, el mon de l'edicio i l'activitat periodistica. Aixi mateix, el fons incorpora un volum notable de correspondencia en l'ambit espanyol i internacional. Pel que fa a l'activitat politica, destaca la documentacio judicial i penitenciaria dels darrers anys del franquisme. El fons aplega tambe el testimoni de la participacio de la productora en nombrosos congressos i conferencies d'ambit internacional, viatges, entrevistes i publicacions sobre Lidia Falcon. Finalment, com a recursos d'informacio hi ha dossiers tematics de tema juridic i feminista, publicacions periodiques, documentacio impresa i retalls de premsa. En el seu conjunt el fons permet una aproximacio detallada i completa a la trajectoria professional, a la produccio creativa i a l'activitat de la productora dins la lluita feminista, aspecte, aquest darrer, que cal complementar amb la documentacio conservada dins el fons "Partido Feminista de Espana - Club Vindicacion Feminista". [14]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lidia Falcon O’Neill | enciclopedia.cat ≫. [Consulta: 20 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 La Sexta, el diari gratuit ADN i els guionistes de la serie El Cor de la ciutat, guanyadors del Premi Lliri que atorga l'ADPC Associacio de Dones Periodistes de Catalunya , 18 de setembre de 2007
  3. Entrevista a Lidia Falcon Diari Ideal de Jaen , 2 de setembre de 2007 , (castella)
  4. Fitxa de Lidia Falcon a l'IMDB
  5. CSA. ≪ Enriqueta O'Neill de Lamo trabajo para la censura franquista ≫ (en castella), 11-08-2017. [Consulta: 23 gener 2018].
  6. Entrevista a Lidia Falcon ≫. [Consulta: 23 gener 2018].
  7. Corresponsalia Barcelona Ha muerto el periodista Jose Bernabe Oliva ≫. , 03-01-1960, p. 74 [Consulta: 23 gener 2018].
  8. L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva a Catalunya els fons del feminisme de Lidia Falcon ≫. Arxiu Nacional de Catalunya , 03-05-2012. Arxivat de l' original el 2013-12-31. [Consulta: 27 agost 2012].
  9. Representantes de la izquierda catalana rechazan la independencia ≫. El Pais . EFE, 09-10-2014 [Consulta: 9 octubre 2014].
  10. El Partido Feminista equipara a las mujeres trans con “puteros, proxenetas y compradores de ninos” ≫ (en castella), 16-10-2018. Arxivat de l' original el 2019-12-21. [Consulta: 17 desembre 2019].
  11. Carta abierta a Raul Solis ≫ (en castella), 17-10-2018. [Consulta: 17 desembre 2019].
  12. La inaceptable Ley Trans ≫ (en castella), 16-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  13. La Federacion Trans acusa al Partido Feminista de cometer delito de odio ≫ (en castella). [Consulta: 17 desembre 2019].
  14. Lidia Falcon ≫. Arxiu Nacional de Catalunya . [Consulta: Juny 2013].

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Lidia Falcon