Les granotes

(grc) Β?τραχοι
Tipus	obra dramatica
Fitxa
Autor	Aristofanes
Llengua	grec antic
Dades i xifres
Genere	vella comedia

Les granotes (en grec antic: Β?τραχοι Batrachoi ) es una comedia d' Aristofanes . Fou estrenada a Lenees , un dels festivals de Dionis , el 405 aC , i hi va rebre el primer premi. El titol procedeix del cor, integrat per les granotes de la llacuna Estigia . ^[1]

Argument [ modifica ]

Les granotes explica la peripecia del deu Dionis que, decebut de l'estat dels tragics del moment i suposadament recuperant-se de la desastrosa Batalla de les Arginuses , viatja a l' Hades per tornar Euripides a la vida. L'acompanya el seu esclau Xanties , que es mes espavilat, fort, racional, prudent i mes valent que Dionis. L'obra comenca quan Xanties i Dionis discuteixen sobre quin tipus de queixes pot utilitzar Xanties per a iniciar l'obra comicament. Per trobar un cami fiable cap al Tartar , Dionis busca el consell del seu germanastre Heracles , que ja hi havia estat anteriorment per endur-se el gos Cerber . Aleshores, Dionis apareix pel marc de la porta vestit amb una pell de lleo i portant un garrot. Heracles, quan veu l'efeminat Dionis vestit com ell, es posa a riure. Respecte a la pregunta de quin es el cami mes rapid per arribar a l'Hades, Heracles contesta amb les opcions de penjar-se, beure veri o saltant des d'una torre. Dionis opta pel cami mes llarg, per un llac (possiblement el llac Aqueront ), el mateix que va agafar Heracles.

Quan Dionis arriba al riu, Caront el du a l'altra banda amb la seva barca. Xanties, com que es un esclau, no te permis per a pujar a la barca, ja que no va poder participar en la Batalla de les Arginusies i per tant, ha de rodejar el llac. Quan Dionis rema, sent un cor de granotes (l'unica escena de l'obra que representen les granotes). El seu cant onomatopeic -"roc-roc"- (en grec: Βρεκεκεκ?ξ κο?ξ κο?ξ) es constantment repetit i Dionis canta amb aquestes. Quan arriba a la riba, Dionis es troba amb Xanties, que es burla d'ell cridant per veure el terrorific monstre d' Empusa . Aviat, apareix un segon cor compost pels esperits iniciats en el culte de Dionis.

En arribar, Eac confon Dionis amb Heracles a causa de la seva roba. Com que encara esta enfadat pel robatori de Cerber per part d'Heracles, l'amenaca de deixar-li anar uns monstres com a venjanca. Espantat, Dionis es canvia la roba amb Xanties. Despres, arriba una noia que esta molt contenta de veure Heracles i el convida a un banquet amb altres noies ballant, i Xanties esta molt content de fer un favor. Pero, Dionis, rapidament, vol tornar-se a canviar la roba. Dionis, un altre cop amb la pell de lleo d'Heracles, es troba mes gent enfadada amb Heracles; aixi doncs, es torna a canviar la roba amb Xanties per tercera vegada.

Quan Eac torna, Xanties li explica que hauria de torturar Dionis per saber si realment es o no un lladre i li ofereix diverses maneres de fer-ho. Dionis, aterrit, confessa que es un deu i, aleshores, es portat davant dels mestres d'Eac, que verifiquen el que diu.

Despres, Dionis es troba amb Euripides enmig d'un conflicte. Euripides, que acabava de morir, estava desafiant el lloc de "millor poeta tragic" al gran Esquil durant un sopar d'Hades. Es fa un concurs amb Dionis com a jutge i els dos dramaturgs fan torns per citar versos de les seves obres rient-se l'un de l'altre. Euripides defensa que els personatges de les seves obres son millors perque son mes realistes i logics, mentre que Esquil creu que els seus idealitzats personatges son millors perque son heroics i models de virtuts. Esquil aconsegueix la rao en la discussio i comenca a ridiculitzar Euripides. Mostra els versos d'Euripides citant molts dels seus prolegs i interposant-se cada vegada amb: "...va perdre la seva petita ampolla d'oli".

Per finalitzar el debat, es presenta una balanca i se'ls diu que han de dir unes linies dels seus versos. Aquells versos que tinguin mes "pes" faran que la balanca s'inclini al seu favor. Esquil guanya, pero Dionis encara no pot decidir amb qui renaixera. Finalment, decideix endur-se el poeta que doni mes bon consell sobre com salvar la ciutat. Euripides dona respostes ben formulades, pero sense significat, mentre que Esquil les dona mes practiques. Aixi doncs, Dionis s'endu Esquil en comptes d'Euripides. Abans de marxar, Esquil proclama que mentre ell no hi sigui, Sofocles hauria d'ocupar el seu lloc. ^[2]

Critica [ modifica ]

Charles Paul Segal argumenta que Les granotes es unica en la seva estructura, perque combina dues formes de motius comics, un motiu de viatge i un motiu de concurs o ago , amb el mateix pes a cada motiu en l'obra. ^[3]

Adaptacions [ modifica ]

El musical Les granotes va ser una adaptacio lliure de l'obra d' Aristofanes del 197r, on el personatge d'Euripides va ser reemplacat per George Bernard Shaw i Esquil per William Shakespeare . ^[4] Una versio ampliada es va estrenar a Broadway el 2004, escrita per Stephen Sondheim i protagonitzada per Nathan Lane . ^[5]

Altres obres d'Aristofanes [ modifica ]

• Els acarnesos
• Els cavallers
• Els nuvols
• Les vespes
• Pau
• Els ocells
• Lisistrata
• Tesmofories
• Les assembleistes
• Plutus (obra)

Traduccions catalanes [ modifica ]

• Comedies, vol. V: Les tesmofories. Les granotes. Traduccio de Manuel Balasch. Barcelona: Fundacio Bernat Metge, 1974.
• Les granotes . Traduccio de Cristian Carandell. Adesiara: Martorell, 2014. ^[6]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Les granotes (grec classic).
• The Frogs , versio anglesa .