|
Aquest article tracta sobre el tanc. Vegeu-ne altres significats a ≪
Lleopard
≫.
|
Leopard 1
 Leopard 1A1A1 noruec
|
|
| Tipus
| tanc
|
|---|
| Pais d'origen
|  Alemanya
|
|---|
| Any
| 1965
|
|---|
| Fabricant
| Krauss-Maffei
|
|---|
|
| Pes
| 42,4
t
|
|---|
| Amplada
| 3,37 m
|
|---|
| Longitud
| 9,54
m
|
|---|
| Altura total
| 2,64 m
|
|---|
| Tripulacio
| 4 (comandant, conductor, artiller i carregador)
|
|---|
|
| Motor
| MTU MB 838 CaM 500
|
|---|
| Tipus de motor
| 10 cilindres policarburant
|
|---|
| Potencia maxima
| 819
CV
(610
kW
)
|
|---|
| Par maxim
| Nm a rpm
|
|---|
|
| Rodatge
| cadenes amb 7 rodes de rodatge a cada costat
|
|---|
| Suspensio
| barres de torsio
|
|---|
|
| Vel. camp a traves
| 65
km/h
|
|---|
| Autonomia carretera
| 600
km
|
|---|
|
| Primari
| Cano d'
anima
ratllada Royal Ordnance L7A3 L/52 de 105 mm
|
|---|
| Secundari
| 2 ×
metralladores
MG3
de 7,62 mm
|
|---|
El
Leopard
o
Leopard 1
es un
tanc
de disseny i fabricacio
alemanya
que va entrar en servei per primera vegada el 1965 i ha estat utilitzat a Alemanya, diversos paisos
europeus
,
Australia
,
Brasil
,
Canada
i
Xile
.
Es tracta d'un disseny convencional armat amb una versio alemanya del cano|gorja
britanic
L7
de 105 mm i reconegut per la seva bona velocitat a camp a traves. El disseny va comencar com un projecte col·laboratiu entre Alemanya i
Franca
en la decada de 1950, pero l'associacio va finalitzar i la
Bundeswehr
va realitzar una comanda del disseny final. La produccio va comencar el 1965 i es va fabricar un total de 6.485 vehicles, 4.744 d'ells, carros de combat i 1.741 vehicles utilitaris i variants de defensa antiaeria, sense comptar els 80 prototips i models de preproduccio.
Des de 1990, el Leopard 1 ha estat relegat gradualment a tasques secundaries en la majoria dels exercits, excepte en l'
Exercit del Canada
on roman com a vehicle de combat principal i en l'
Exercit d'Australia
on esta sent reemplacat pel
M1A1 Abrams
. En la Bundeswehr va ser retirat de les divisions Panzergrenadier i la seva tasca com a carro de combat principal va ser reemplacada pel
Leopard 2
el 1979.
Desenvolupament
[
modifica
]
El projecte Leopard va comencar el novembre de 1956 a fi de desenvolupar un tanc modern, el
Standard-Panzer
, per reemplacar els
M47
i
M48
de fabricacio nord-americana de la
Bundeswehr
que, encara que s'havien lliurat al recent exercit d'
Alemanya Occidental
, es tractava de models desfasats. El
25 de juliol
de
1957
es va publicar les especificacions detallades: el nou disseny no podia pesar mes de 30
tones
, tenir una relacio potencia-massa de 30
CV
per tona, capac de resistir l'impacte de projectils de 20 mm en tots els seus costats i operar en un camp de batalla contaminat amb
armes quimiques
o radioactivitat
nuclear
, el llavors estandard per al combat amb el
Pacte de Varsovia
. A mes, l'arma principal consistiria en un cano de 105 mm, transportant tants projectils com els dissenys nord-americans contemporanis. La prioritat era la mobilitat, la potencia de foc en segon lloc i el blindatge com a ultim, ja que es creia que no existia proteccio real contra armes de
carrega buida
.
Franca estava interessada en el disseny, ja que el seu projecte AMX-50 acabava de ser cancel·lat. El juny de 1957, Alemanya Occidental i la
Quarta Republica Francesa
van firmar un acord per al desenvolupament d'un carro de combat comu, designat en alemany com|com a
Europa-Panzer
. En la competicio es van formar tres grups alemanys (Arbeitsgruppe A, B i C) i un frances, cada un desenvolupant dos prototips. El setembre de 1958
Italia
es va unir al programa de desenvolupament. Diversos prototips van comencar les proves el 1960. Entre els prototips es trobava el
Model 734
(
Porsche
). El grup C va dissenyar el
Borgward
, un model futurista que no va poder presentar a temps.
Prototip del Leopard 1
Abans que els primers prototips estiguessin acabats, el 1959 es va decidir que la segona etapa comences amb els dissenys millorats: el grup A construiria 26 prototips per a proves, el grup B, sis. Sol dos tancs del grup B es van construir realment.
El prototip de Porsche va ser seleccionat com el guanyador en el concurs de 1963. No va ser una sorpresa, ja que ja s'havia decidit el 1961 fabricar una serie de preproduccio de cinquanta vehicles d'aquest disseny. Aquesta serie modificava la torreta i realitzava diversos canvis al casc per aixecar la part posterior a fi de proporcionar mes espai al compartiment del motor. Abans de la produccio en serie de la versio estandard, tambe es va decidir afegir un sistema de
telemetre
optic per millorar la punteria en llarga distancia, el que requeria una torreta de major alcaria i afegir protuberancies en cada costat de la torreta on es muntaria les optiques per a la
triangulacio
. En 1963, Franca i Alemanya van decidir fabricar el seu propi carro de combat; Italia fabricaria sota llicencia el
M60
.
La produccio es va establir a Krauss-Maffei de
Munic
des de principis de 1964, lliurant el primer lot de vehicles entre setembre de 1965 i juliol de 1966. El Leopard va comencar a ser comprat per diversos paisos de l'
OTAN
i altres aliats:
Belgica
(1968),
Paisos Baixos
(1969),
Noruega
(1970),
Italia
(1971),
Dinamarca
(1976),
Australia
(1976),
Canada
(1978),
Turquia
(1980) i
Grecia
(1981). Italia fabricaria posteriorment 720 carros de combat i 160 vehicles utilitaris sota llicencia. Grecia
Espanya
i
Xile
van comprar tambe un tanc obtingut del projecte
Europa-Panzer
: el
AMX-30
frances.
Despres del lliurament del primer lot, els seguents tres lots van ser del model
Leopard 1A1
que incloia un nou sistema d'estabilitzacio del cano de Cadillac-Gage, que permetia disparar amb efectivitat en moviment. L'1A1 tambe incorporava les "faldilles" que protegien els laterals i un nou manegui termic per controlar la temperatura del cano.
Entre 1974 i 1977 tots els vehicles dels primers quatre lots van ser actualitzats a l'estandard '
Leopard 1A1A1
i van rebre blindatge addicional a la torreta desenvolupat per
Blohm & Voss
. En els anys 1980 en una nova actualitzacio es va afegir un visor nocturn, herencia del Leopard 2 quan aquests estaven sent actualitzats. L'
amplificador de llum
PZB 200 estava muntat en una caixa situada a la dreta de l'arma principal, creant la variant
Leopard 1A1A2
. Una actualitzacio posterior amb radis digitals SEM80/90 es va denominar com
Leopard 1A1A3
.
Els primers 232 tancs de la cinquena serie de produccio van ser lliurats com a
Leopard 1A2
. L'A2 incloia una torreta mes blindada, i per tant no van rebre els afegits de Blohm & Voss com en els models anteriors. El
Leopard 1A2A1
va rebre l'amplificador de llum PZB 200, el
Leopard 1A2A2
les radios digitals i el
Leopard 1A2A3
ambdos equips.
Els seguents 110 carros de combat de la cinquena serie estaven equipats amb una nova torreta soldada que portava blindatge espaiat i un mantellet en forma de falca, denominant a aquesta variant com
Leopard 1 A 3
. Encara que el nivell de blindatge era equivalent al A2, el volum intern es va incrementar en 1,2 m³. Les actualitzacions van ser similars al model anterior:
Leopard 1A3A1
amb visor nocturn,
Leopard 1A3A2
amb noves radios i
Leopard 1A3A3
amb ambdues.
El
Leopard 1 A 4
estava compost pel sise lot de 250 vehicles, que es va comencar a lliurar el 1974. L'1 A 4 era similar a l'1 A 3, pero incorporava un nou sistema de control de foc computaritzat i un sistema de punteria EMES 12 A 1. A mes, el comandant rebia el seu propi sistema de visio nocturna, el PERI R12. El nou equip reduia l'espai i la carrega de municio va passar de 55 a 42.
Leopard 1 A 5 de
IFOR
.
El 1980 es va realitzar una investigacio per estudiar les futures millores al Leopard 1, proporcionant-li un sistema de control de foc modern i un sistema de visio nocturna efectiu. Com aixo anava a requerir mes espai es va decidir basar les actualitzacions en els primers models que ja no eren competitius.
El resultat va ser el
Leopard 1A5
, amb una seccio major en la part posterior per guardar el nou equip a mes de poder portar mes municio. La nova torreta tambe permetia muntar el cano de 120 mm del Leopard 2, encara que aquesta opcio no va ser utilitzada. Despres de les proves, es va escollir el sistema de control de tret EMES 18 de Krupp-Atlas Electronik el desembre de 1983, desenvolupat a partir de l'
EMES 15
del Leopard 2. L'EMES 18 portava dues noves mires a la part superior de la torreta pel que no es necessitava les protuberancies dels sistemes optics anteriors. Una actualitzacio crucial va ser la introduccio de nou municio, incloent els projectils
APFSDS
.
El primer vehicle va ser lliurat el 1987. Des de llavors la majoria dels usuaris del Leopard 1 han realitzat canvis similars als seus vehicles, i el model 1A5 es considerat com l'estandard del Leopard 1.
El
Leopard 1A6
va ser un unic Leopard 1A1A1 modificat amb mes blindatge a la torreta i un cano de 120 mm. El projecte va finalitzar el 1987, quan el Leopard 2 ja estava en servei i en aquell moment l'1A5 oferia una actualitzacio raonable per un cost menor.
Altres modificacions
[
modifica
]
Vehicle de defensa aeria
Gepard
Durant la produccio dels carros de combat tambe es van desenvolupar vehicles d'enginyers, llancaponts i de recuperacio, a mes de variants per a
defensa antiaeria
que van rebre una denominacio propia com a
Flakpanzer Gepard
. A Holanda hi ha una versio millorada denominada
Leopard 1 verbeterd
model similar a l'utilitzat a Xile.
Les variants mes conegudes del Leopard son el vehicle d'enginyers Bergepanzer i l'antiaeri
Gepard
. L'Exercit del Canada utilitza el llancaponts Beaver, el
vehicle blindat de recuperacio
Taurus i el
vehicle enginyer de combat
Badger, tots basats en el Leopard 1. Els
Marines Reials
del
Regne Unit
utilitzen un vehicle conegut com a Hippo BARV. L'Hippo es una conversio d'Alvis d'un xassis de Leopard 1 A 5.
Leopard daurat,
Eber
i
Keiler
[
modifica
]
Tan aviat com el Leopard va entrar en servei el 1965, Porsche va rebre un contracte per estudiar millores futures del disseny, mentre s'esperava els lliuraments del
MBT-70
a mitjans dels anys 1970. El programa original del
vergoldeter Leopard
o Leopard daurat va finalitzar el 1967 sense cap comanda. L'acord entre Alemanya i els Estats Units prohibia qualsevol desenvolupament nacional d'un carro de combat llevat d'experimentacio tecnologica, pel que el projecte va comencar sota la designacio
d'Experimentalentwicklung
o desenvolupament experimental.
Quan es va cancel·lar el projecte MBT-70, es va oferir un contracte sota el nom
d'Eber
(senglar), on es feia recalcament a utilitzar tota la tecnologia possible del MBT-70. Es van fabricar dos prototips utilitzant el nou xassis de Porsche amb les erugues del MBT-70 i el motor original del Leopard, combinats amb una nova torreta de Wegmann i el cano de 120 mm de
Rheinmetall
. Es va considerar prou prometedor per demanar set vehicles mes que portarien el motor dissenyat per al MBT-70 de
MTU
. Per llavors, l'equip de
l'Experimentalentwicklung
va apareixer amb el seu disseny alternatiu que van denominar
Keiler
(un sinonim per a senglar). El 1971, el ministre de defensa
Helmut Schmidt
va decidir abandonar el projecte
Eber
i construir 17 prototips del
Leopard 2
, basats en el disseny
Keiler
.
Els paisos que han tingut en servei el Leopard 1 en les seves forces armades o encara continuen actius son:
- Alemanya
: 2.437 Leopard 1. 724 actius a 2003.
Australia
: es van lliurar 90 Leopard 1 A 3 com a AS1 i mes tard es van actualitzar. 71 actius.
Belgica
: 334 Leopard 1 A 5 (BE). 132 actius. Ha arribat a un acord amb la
Forces Armades Libaneses
per a proporcionar-los 45 Leopard 1 de fabricacio alemanya.
Brasil
: 128 Leopard 1 A 1 i 240 Leopard 1 A 5.
Canada
: 114 C2 (versio 1 A 5 actualitzada), reduits a 66 a comencaments de 2000.
Xile
: 202 Leopard 1 V
Dinamarca
: sol es mante actius els models llancaponts i de recuperacio.
Grecia
: 395 Leopard 1 A 5, 104 Leopard 1 A 4 G i 168 Leopard 1 V.
Italia
: 920 Leopard 1.
Noruega
: 172 Leopard 1.
Paisos Baixos
: 468 Leopard 1. Cap actiu.
Turquia
: 450 Leopard 1.
Leopard AS1 d'Australia
Els Leopard 1 van arribar a Australia per primera vegada el 1976, despres de finalitzar una seleccio i un proces de proves que va comencar el 1971, quan l'exercit va decidir buscar una lleva als
Centurion
britanics.
Han comencat a ser retirats amb l'arribada dels 18 primers
M1 Abrams
d'un total de 59 unitats el novembre de 2006. A mes ha ofert en venda aquests carros de combat.
[1]
Leopard C1 del Canada
El Canada va adquirir 127 Leopard C1 (equivalent al Leopard 1 A 3 amb telemetre laser) en 1978-79 per al seu exercit, encara que sol van entrar en servei 114. La majoria dels tancs van romandre a Alemanya durant la Guerra Freda i alguns en la base Gagetown (
Nova Brunswick
) per a entrenament.
A comencaments de 2000, els 114 Leopard C1 van ser actualitzats al Leopard C2 amb un cost de 139 milions de
dolars canadencs
. Es van comprar 123 torretes de Leopard 1 A 5 per ser utilitzades als carros de combat canadencs. El Leopard C2 esta equipat amb visors termics i el control de tret EMES 18.
Una certa quantitat de Leopard han estat retirats de servei com a anticipacio a la seva lleva pel
Mobile Gun System
. Dels tancs obsolets, 23 han estat venuts a empreses d'America del Nord, 4 llocs en museus i 21 utilitzats com a blancs. Un total de 66 Leopard C2 romanen en servei.
[2]
Despres de mes de 9 anys d'us en l'Exercit de Xile el Leopard 1 V sera retirat del servei a causa d'un proces de modernitzacio dins de la institucio del que abraca la compra de 140
Leopard 2
A4 a Alemanya els quals entraran en servei plenament en el 2008 i sera el principal tanc de batalla de l'Exercit xile.
Enllacos externs
[
modifica
]